Art ciclàdic
L'art ciclàdic es desenrolla durant el periodo Cicládico, aproximadament des del 3300 a. C. al 2000 a. C., en les illes Cíclades, en la mar Egea (Grècia).
Escultura
editar
Lo més característic de l'art ciclàdic del tercer mileni a. C. són les escultures de marbre, més conegudes com figurillas, que tenen un tamany chicotet o mijà, són antropomorfas i tendixen al esquematisme. La seua presència en les tombes de cista sugerix que tenien una funció funerària pero també han aparegut en contexts habitacionales. En escàs instrumental de coure, la suau modelació dels ídols ciclàdics es conseguia a través del desgast de la peça de marbre en la pedra d'esmeril.[1] En l'illa de Naxos s'explotaven mines de corindón, mineral cristalí d'immillorable calitat, l'anomenada pedra esmeril en la que es repassava i polimentava cada figura.
En l'evolució de l'estatuaria cicládica existixen dos grans corrents paraleles a partir de les escultures neolíticas. Sengles llínees evolutives corresponen, per un costat, a les siluetes esquemàtiques del tipo de «caixa de violí» i per l'atre, a les «realistes»:
- El tipo de caixa de violí té la seua etapa d'apogeu en la primera mitat de el III mileni a. C. (Cicládico Antic I i part de el II). No obstant, en els inicis del Cicládico Mig (cap al 1900 a. C.) també aplega a haver eixemples d'este estil en Filacopí (Milo).
- La série realista o de braços creuats, no obstant, té el seu apogeu en l'etapa del Cicládico Antic II final i III, aproximadament entre 2400 i 2000 a. C.
En una fase alvançada apareixen algunes figures més heterogénees, com els célebres músics: el Flautiste de Keros i l'Arpista de Keros.
Sobre el significat d'estes figures s'ha sugerit que podrien tindre una funció de protectores dels morts (en este sentit, li les ha relacionat en els ushebtis egipcíacs) o be representar a la deesa de la fertilitat, o ben ser substituts de sacrificis humans, o be representacions d'antepassats.
Els ídols ciclàdics apareixen també en algunes tombes fòra de l'àrea de les illes Cíclades, com en Kumasa (Creta).[2]
Ceràmica
editar
Les formes de ceràmica de la civilisació ciclàdica són molt variades, encara que hi ha dos que són les més característiques: els kernos i les «paelles».
Els kernos estan composts d'un peu comú que sosté numerosos recipients de chicotet tamany i que està destinat a funcions rituals; provablement a la realisació de libacions.
Les «paelles» són peces de ceràmica de forma lenticular que apareixen decorades en molt diverses figures entre les que es troben espirals —que representen les ones de la mar—, motius geomètrics i inclús en ocasions en representacions de barcos. La seua funció no està clara i s'ha sugerit que també tinguera funcions relacionats en rituals, o que es reblira d'aigua per a servir com a espill, entre atres hipòtesis. Hi ha diferents tipologies entre les que es troba el tipo Kampos, que té una sola torra i la decoració composta per espirals entorn a una estrela central; i el tipo Siros, que té dos torres, decoració en círculs concèntrics o espirals, i a voltes apareixen representats barcos o el triàngul púbic femení.
Ademés d'estes dos formes, també es varen fabricar en ceràmica Askos en formes d'animals, botelles de coll en forma de con, llànties d'oli i atres tipos de recipients.[3]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Rafael Agustí Torres, L'art ciclàdic
- ↑ Jacobo Storch de Gràcia (1999), L'art grec (I), p.30, «Colecció Història 16», ISBN 84-7679-403-7.
- ↑ María Isabel Rodríguez López, L'art ciclàdic, pp. 12-15, ISBN 84-9822-112-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arte cicládico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.