Paelles ciclàdiques
Les paelles ciclàdiques són objectes de ceràmica trobats en estrats arqueològics del periodo Cicládico inicial II de les illes del Egeo i del Heládico inicial I i II del Egeo. D'us discutit, la seua morfologia oscila entre el plat, la font i la paella, és provable que anaren objectes de prestigi.[1] El seu decoració és molt elaborada. S'han trobat per tot el Egeo, normalment en tombes, encara que es tracta de troballes funeràries molt rars, aspecte que no ajuda a deduir el seu us.
Descripció
editarEstes «paelles» tenen un diàmetro de 20-28 centímetros, vora elevada i mànec. No obstant, tota la decoració sol estar en la vora exterior i en la base, ben impresa o incisa. Els mànecs varien molt, sobretot en el continent. Alguns pensen que el terme «mànec» és enganyós, perque en molts eixemplars esta part és més decorativa que utilitària.
Es distinguixen dos tipos de «paelles». El cridat «tipo Kampos» és del Cicládico inicial: el costat pla està decorat en llínees incisas que emmarquen espirals; el mànec rectangular té un travesser, l'àrea circular principal està decorada normalment en espirals incisas entorn a una estrela central. L'atre és el «tipo Siros», en un costat cóncau sense decoració i un mànec doble; l'àrea circular principal està decorada en círculs o espirals concèntrics impresos, a sovint acompanyats de dibuixos incisos de barcos llarcs o lo que a sovint s'interpreta com a genitals femenins.[2]
Els dibuixos habituals de les paelles ciclàdiques inclouen:
- estreles grans en círculs o bandes en el seu interior
- motius triangulars en files
- círculs concèntrics
- motius en forma de roda
- moltes espirals chicotetes agrupades
- barcos (en estandarts de peix)
Usos proposts de les paelles ciclàdiques
editarVarien molt, pero algunes de les teories més esteses són:
- plats
- utensilis de cuina
- espills
- tambors o instruments de percussió
- objectes religiosos o rituals
- gots de libacions
L'interpretació com a «plat» és prou neutral, perque un plat pot ser des d'un objecte decoratiu fins a un religiós. És molt improvable que siguen utensilis de cuina, perque no hi ha senyals de fòc en ells, i perque normalment es troben en tombes. L'interpretació com a «tambor» no és verosímil, perque s'esperaria que un tambor tinguera forats entorn a la vora per a nugar en ells el pegat. Ademés, en el mànec de molts dels eixemplars trobats seria molt difícil per a un intérpret subjectar el tambor.[3]
És molt més interessant l'interpretació com a espills. La seua decoració és compatible en este tipo d'objecte. Els espills metàlics prehistòrics tenen a sovint la part atrassera decorada. La ceràmica no és reflectante, pero s'ha sugerit que, farcidures d'aigua o oli, estos objectes podrien funcionar com a espill. Un estudi experimental va concloure que el millor reflex es conseguia en oli d'oliva obscur.[4]
La debilitat de l'explicació religiós-ritual residix que es tracta del recurs habitual dels vells arqueòlecs per a explicar qualsevol cosa l'explicació de la qual no és òbvia. No obstant, ya que s'han trobat en un context funerari, encara que tingueren un us en la vida diària, podrien tindre un significat religiós profunt.
Referències
editar- ↑ John E. Coleman, Frying Pans of the Early Bronze Age Aegean [1] archivat en Wayback Machine., American Journal of Archaeology, vol. 89, (1985), pp. 191-219.
- ↑ Dartmouth College: Early Cycladic pottery
- ↑ John E. Coleman, Frying Pans of the Early Bronze Age Aegean, American Journal of Archaeology, vol. 89, (1985), pp. 191-219.
- ↑ D. A. Papathanassoglou and CH. A. Georgouli, The ‘frying pans’ of the Early Bronze Age Aegean: an experimental approach to their possible use as liquid mirrors, Archaeometry, vol. 51, no. 4 (August 2009), pp.658–671.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sartenes ciclàdiques» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.