Ceràmica cicládica
La ceràmica cicládica és la ceràmica produïda en l'Edat del Bronze Antiga (entre 3200 i 2000 a. C.) per artesans de la denominada Civilisació cicládica. Inclou una gran varietat de formes, entre les quals hi ha dos que poden destacar-se com les més característiques d'esta cultura: el kernos i la «paella».
Formes característiques de la ceràmica cicládica
[editar | editar còdic]El kernos és una vasija en una série de menuts recipients units a un peu comú i en varis formats. Els kérnoi són interpretats com vasijas rituals per a les libacions.
L'atra forma és la cridada «paella», que va aparéixer en la fase de transició entre el Cicládico Antic I i el Cicládico Antic II.[1] Es tracta d'una peça de ceràmica de funció desconeguda, la cara exterior de la qual es troba decorada en múltiples temes: espirals enllaçades de tradició neolítica, sols radiados, círculs de llínees ondulades i els barcos, sense vés-les i moguts a força de molts rems, en un extrem elevat i arrematat per la figura d'un peix. La funció de les «paelles» ha segut molt controvertida: uns les consideren insígnies procesionales; uns atres, discs solars, per la simbologia dels motius incisos en elles. També s'ha sugerit que podrien reblir-se d'aigua i funcionar com a espills. Hi ha diferents tipologies entre les que es troba el tipo Kampos, que té una sola torra i la decoració composta per espirals entorn a una estrela central; i el tipo Siros, que té dos torres, decoració en círculs concèntrics o espirals, i a voltes apareixen representats barcos o el triàngul púbic femení.[2]
Atres formes ceràmiques de la civilisació cicládica són unes botelles de coll cònic, en un acabament de tipo metàlic, ademés de certes peces en forma d'animals, askoi, entre els que descolla un eixemplar procedent de Thera (Santorini), un erizo assentat que sosté una vasija.[2]
Evolució de la decoració
[editar | editar còdic]
Sobre la decoració, en el periodo Cicládico Antic I esta es compon de denses llínees rectes primes incisas que formen figures paregudes a espines de peix o triànguls. A sovint estes llínees incisas es reblien en caolín, que és de color blanc i destacaven sobre la superfície obscures de les vasijas.[1] En fases posteriors es desenrollen també atres motius geomètrics com a espirals, círculs concèntrics i uns atres encara que a voltes es representen també motius naturalistes com a peixos, aus, serps i persones. Per una atra part, en el Cicládico Antic II es distinguix un tipo de decoració obscura sobre fondo clar, de colors lluents rojosos o negre, propi de les illes septentrionals, d'un atre tipo també en decoració obscura sobre fondo clar, pero en colors mats, que és més habitual en les illes meridionals. En el Cicládico Antic III és quan aplega des d'Orient el torne de alfarero[1] i apareix un atre tipo de decoració clara sobre fondo obscur provablement fabricat en l'illa de Milo i estés per la de Desocupacions i del que és característica una forma de copa en peu.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerámica cicládica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.