Naxos (illa)
Naxos[1] (en grec, Νάξος, Náxos, AFI: [ˈnaksos]) és una illa grega del mar Egeo, que pertany a l'archipèlec de les Cíclades. Té 428 km² i 14 000 habitants, lo que li fa la més gran de les illes de les Cíclades. La capital és la ciutat de Naxos que té 2900 habitants.[nota 1]
Mitologia
En la mitologia grega, segons algunes llegendes relatades pel pseudo-Apolodoro, és elloc a on Teseo hacer despuix d'haver matat al Minotaure. Allí abandona a Ariadna, filla del rei Minos, que és arreplegada al sendemà per Dioniso, i duta en seguida a Lemnos. En una atra versió de la llegenda, relatada breument per Homero en la Odissea,[2] Artemisa mata a Ariadna en «Dia, l'illa banyada per rius», que Diodoro Sículo assimila a Naxos, pero és més provable que siga l'actual Dia, a lo llarc de la costa nort de Creta. Lo que sí és cert és que l'illa rendia cult a Dioniso, patró de les vinyes, que eren el seu principal cultiu.
Història
- Naxos va estar habitada des d'abans del final del primer periodo ciclàdic (abans del 2000 a. C.). Va ser colonisada pels jonios en Época Arcaica. Ràpidament es va fer pròspera. Va aplegar a l'apogeu de la seua glòria en els sigles VII i VI, en els que va dominar, llavors, a totes les Cíclades.
- Ofrendó l'Esfinge dels Naxios en Delfos, i en Delos, els célebres lleons de Naxos. En 500 a. C., els perses varen fracassar en el seu intent de conquistar l'illa, lo que va marcar el fi de la seua expansió en Jonia. En 499 a. C., una nova expedició persa va ser organisada contra les Cíclades, en Aristágoras, governador de Mileto, al cap. De nou, el sege va fracassar. A finals d'el VI, va alcançar el seu apogeu baix el tirà Lígdamis, instalat allí segons Heródoto, per Pisístrato. L'historiador diu que en esta época, «sobrepassa a totes les atres illes en prosperitat». En 491 a. C., durant la primera guerra mèdica, va tindre lloc la venjança persa: Naxos va ser presa pel general Datis, els habitants que no varen poder fugir varen ser reduïts a l'esclavitut, la ciutat i els temples varen ser incendiats. Més vesprada, els naxios es varen independisar dels perses i en la batalla de Salamina varen aportar quatre trirremes als grecs. Despuix de la victòria, va formar part de la Lliga de Delos. Molt ràpidament, es va sublevar contra l'imperialisme ateniense: en 468 a. C., Naxos va fer defecció en la seua flota, i llavors va ser somesa a sitie i presa per Atenes, «contràriament a la norma», segons Tucídides (I, 98, 4). Els atenienses varen enviar 500 clerucos (colon) a l'illa, despuix de l'exili de Tucídides, l'adversari de Pericles, en 443 a. C. En 338 a. C., és conquistada pels macedonios, i en 166 a. C. pels romans. En l'Edat Mija, com el restant de les Cíclades, l'illa va ser conquistada pels veneciano com a resultat de la Quarta Creuada, en 1207. El venecià Marque I Sanudo es va convertir en duc de Naxos. Va construir el fort que rodeja a la ciutat vella. Naxos va estar en mans dels otomans de 1579 a 1821.
Excavacions i restants arqueològics
- Naxos, floreciente en els sigles VII i VI, va ser explorada en particular èxit per Kondoleon. En la regió interior, al sur del poblet de Sangri, existia un temple arcaic de Deméter i Perséfone (tenia planta quadrada en 13 m de costat), que posteriorment va ser integrat en una basílica d'el V. L'antiga ciutat de Naxos coincidia en el nom i en l'emplaçament en la chicoteta ciutat actual. De l'época arcaica es conserven, en l'illeta anterior a Palati, els restants —un grandiosos portalón, entre ells— d'un temple jónico d'el VI Identificat en 1924 per G. Welter com un hekatompedon (la cella té 30,50 m) i posteriorment excavat i estudiat per G. Gruben a partir de 1968. El temple, supostament dedicat a Apolo, era in antis en abdós fronts, mentres la cella es dividia en tres naus.[3]
En els anys 1960, Zaphiropoulos es va ocupar d'una necròpolis junt al poblat de Tsikalario, que havia permaneixcut en us des de l'época geomètrica fins a el VII.
- Kondoleon, en 1971, va estudiar l'antiga ciutat de Naxos i la necròpolis d'Aplomata, rica en escultures ciclàdiques. Entre varis materials recuperats en els estrats arcaics de Naxos i Desocupacions mereixen especial atenció els numerosos documents que atesten l'habilitat dels escultors d'estes illes.
Vore també
Notes
Referències
- ↑ «Recomanació: noms d'illes gregues». Fundéu BBVA.
- ↑ Homero, Odissea xi. 321–325
- ↑ viajargrecia. com/que-visitar-naxos. php Guia de Naxos
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Naxos (isla)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.