Estadi (Antiga Grècia)
_(4524265050).jpg){kind=link}
El Estadi (Plantilla:Lang-grc, en latín: stadium) va ser un tipo d'edifici desenrollat en l'arquitectura de l'Antiga Grècia, utilisat per a córrer i practicar atres deports.[1][2][3]
Els estadis grecs solien tindre forma de ferradura, és dir, estaven oberts per un extrem. Els laterals llarcs, i a sovint l'atre extrem, estaven flanquejats per grades. El més famós és l'Estadi d'Olimpia.
Història
[editar | editar còdic]Els estadis rebien el seu nom de la mida de l'estadi,[1] que equivalia a 600 peus grecs o uns 625 peus romans, o 185 metros de mija.[2] S'utilisava com a unitat de mida per a distàncies i trayectes més llarcs.
Els Jocs Olímpics en l'Antiguetat, els primers i durant els 13 primers Jocs Olímpics, els primers dels cridats Jocs Panhelénicos, l'únic deport era l'estadi, una carrera d'un sol estadi de llongitut. La carrera de dos estadis era el diaulos, la de quatre estadis el hippiko i la de 6, 7, 8, 12, 20 o 24 estadis el dólico.[2] Les carreres se celebraven originalment en camp obert. En el temps, estos camps varen evolucionar fins a convertir-se en estadis, com per eixemple en Olimpia, l'Estadi d'Olimpia.
Més vesprada es varen construir estadis no només en Olimpia, sino també en atres sèus dels Jocs Panhelénicos i en atres llocs del món grec. El tamany dels estadis variava, de la mateixa manera que la duració de les carreres.
En l'época romana, els estadis a voltes estaven rodejats de grades a la seua entorn, evolucionant aixina cap als estadis actuals.[3] En l'arquitectura romana, els estadis varen influir, per un costat, en els amfiteatres i, per un atre, en el circs, aixina com en els hipòdroms grecs.
Arquitectura
[editar | editar còdic]
Els primers estadis eren simples camps rectangulars en una pista d'atletisme de la llongitut d'un estadi. La llongitut total del camp era llaugerament major, ya que hi havia espai extra en cada extrem de la pista.[3] Els estadis posteriors i les seues pistes d'atletisme solien tindre forma de ferradura, no ovalada com els estadis actuals.
Com el peu tenia diferents llongituts en les distintes parts de Grècia, els estadis oscilaven entre els 177 metros del estadi de Delfos i els 192 metros del estadi d'Olimpia.[3] La pista era de terra compactar, en una llínea d'eixida en un extrem i una llínea de meta en l'atre. En l'estadi olímpic, la llínea de meta era de pedra, a lo manco en una etapa posterior. En el temps, es varen desenrollar diferents tipos d'equips de transmissió. Un eixemple molt conegut són els hyspleks del estadi de Nemea, que permetien a l'àrbit enviar a tots els corredors al mateix temps. Consistia en postes i una corda que separava les pistes de carrera. Per als diaulos i atres carreres de varis estadis, la llínea d'eixida podia tindre punts de gir (kamptēr). En els laterals de la pista podia haver senyals que indicaven la distància a recórrer. Per eixemple, en el lateral de l'estadi de Nemea hi havia senyals cada 30 metros.[3]
Hi havia grades en cada costat llarc de l'estadi, construït originalment sobre una pendent natural. Més vesprada es varen construir també terrats artificials. Originalment, la gent s'assentava en bancs de terra o de fusta en les grades. Més vesprada es varen construir bancs de pedra. Per eixemple, l'Estadi Panathinaikó de l'Atenes es va construir finalment en marbre. És possible que els àrbits, els sacerdots i els dignatarios dispongueren de millors assents separats (proedría). La tribuna solia albergar a decenes de mils d'espectadors, uns 30 000 en Nemea i uns 45 000 en Olimpia.
És possible que en un dels extrems de l'estadi hi haguera un espai que també poguera utilisar-se per a atres deports, com la lluita grega. Es varen construir fossos de pedra a lo llarc de les vores de l'estadi, entre el camp i la tribuna.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (1940).A Greek-English Lexicon.Clarendon Press / Perseus Digital Library, Tufts University.Consultat el 2024-05-01.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (1898).Harpers Dictionary of Classical Antiquities.Harper and Brothers.Consultat el 2024-05-01.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Ancient History Encyclopedia.Consultat el 2024-05-01.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estadio (Antigua Grecia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.