Idioma brahui

El brahui (en brahui, براہوئی) és una llengua drávida que es parla principalment en Beluchistán (Pakistan) i en zones limítrofes d'Afganistan i Iran. És la llengua del poble brahui, pero també és parlada per molts membres del poble baluchi. És la quinta llengua dravídica per número de parlants, i és l'única que no es parla en l'Índia; s'estima un total d'una miqueta més de quatre millons de parlants.

És una llengua escrita que utilisa l'alfabet àrap degut a que els seus parlants són musulmans.

Distribució

El brahui és l'idioma dominant en la part central de la província de Baluchistán, en Pakistan, i és majoria en els districtes de Kalat, Mastung i Khuzdar, encara que també es parla en els districtes veïns, i inclús en la capital provincial, Quetta. En Afganistan es parla brahui en l'extrem sur del país en comunitats aïllades, llevat una zona concentrada en el sur de la província de Kandahar. Aixina com hi ha molts parlants de brahui d'orige beluchi —i en la seua majoria són bilingües— també hi ha comunitats ètnicament brahui que han canviat la seua llengua pel idioma baluchi o el pashtún.^[1]

D'acort en Ethnologue, la gran majoria dels parlants de brahui viu en Pakistan, en minories en Afganistan i una molt manco significativa —al voltant de 22 000 persones— en Iran. També menciona l'existència de minories en Turkmenistan i en els estats del Golf Pèrsic.^[2]

Classificació i dialectes

L'idioma brahui pertany, junt al idioma kurukh (oraon) i al malto, al grup de les llengües dravídicas septentrionals. S'ha vist fortament influenciada per les llengües iranias que es parlen en la zona, especialment el balochi, el sindhi i, en menor mida, el pashtún.^[3]

Posseïx tres dialectes: el sarawani en el nort, el jhalawani en el surest i el chaghi o brahui de Kalat en l'oest.^[2] No hi ha diferències importants entre estos dialectes, que són mútuament inteligibles.^[4]

Fonologia

Les vocals són els mateixos que en baluchi: llarga ā /aː/, ē /iː/, ī /iː/, ō /oː/, ū /oː/ llargues; a /a/, i /i/, o /o/ curtes, en rares ocasions i préstams l'i /i/ curta; diptongos [aj] i [aw].

Vocals
	Anterior	Central	Posterior
Tancat	i⠀iː		o⠀oː
Mija	i⠀iː		oː
Oberta		a⠀aː

Les consonant són també molt similars a les del baluchi, pero el brahui posseïx més fricatives i nassals.^[4]

Quadro de Consonante
	Labial		Alveolar		Retrofleja		Alveolopalatal		Velar		Glotal
Nassal		m		n		ɳ				(ŋ)
Oclusiva	p	b	t	d	ʈ	ɖ	t͡ʃ	d͡ʒ	k	ɡ	ʔ
Fricativa sibilant			s	z			ʃ	ʒ
Fricativa no sibilant	f								x	ɣ	h
Fricativa lateral			ɬ
Aproximante lateral				l
Vibrant simple				ɾ		ɽ
Semiconsonants								j		w

Ortografia

El brahui és l'únic idioma dravidiano que no se sap que s'haja escrit en un llenguage basat en alfabets bráhmicos; en canvi, des de la segona mitat del XX s'escriu en l'alfabet àrap.

Més recentment, una ortografia basada en l'alfabet llatí cridada Brolikva (una abreviatura de Brahui Likvar) va ser desenrollat pel Consell de la Llengua Brahui de l'Universitat de Baluchistán en Quetta, i adoptada pel periòdic local Talár. Les lletres d'este alfabet són:^[5]

b	á	p	í	s	i	ş	v	x	i	z	ź	ģ	f	ú	m	n	l	g	c	t	ŧ	r	ŕ	d	o	đ	h	j	k	a	i	o	ń	ļ

Les lletres en diacrítics són les vocals llargues, consonants post-alveolars i retroflejas, la fricativa velar i la fricativa sorda lateral.

Perill d'extinció

Vore també: Atles interactiu Unesco de les llengües en perill en el món

D'acort en informe de l'Unesco de l'any 2009, el brahui és un dels vintisset idiomes de Pakistan que s'enfronten al perill d'extinció, encara que està classificat com "no segur", el mínim nivell mínim de preocupació dels cinc existents (vulnerables, en perill, sériament en perill, en perill crític, i extinta).^[6]

Publicacions

El primer diari en idioma brahui és Talár, que utilisa la nova ortografia llatina, i es presenta com "un intent d'estandardisar i desenrollar la llengua Brahui per a complir els requisits del discurs polític, social i científic modern."

Història

No hi ha consens sobre si el brahui és un llenguage relativament recent introduït en Beluchistán o un remanente d'una família de llengües drávidas anterior a l'arribada de les invasions indoeuropeas a partir de la mitat del segon mileni A. C. que ha permaneixcut més de tres milenis sense ser reemplaçada per les llengües veïnes; esta teoria supon que la gran majoria dels pobles de la península índia i de l'actual Pakistan deuen haver segut necessàriament drávidas, o be que els drávidas varen emigrar cap al sur en resposta a l'arribada dels indoeuropeus.^[4]

Atres teories veuen al brahui com un idioma aplegat a la regió en temps molt més recents, durant la primera mitat del segon mileni de la nostra era. Esta teoria està sustentada en l'absència de préstams llingüístics més antics que eixa data, com els de l'idioma avéstico. El principal contribuent indoeuropeu al vocabulari brahui és el beluchi, un grup ètnic que es va instalar en la regió al voltant de l'any 1000.^[4]

Una tercera teoria postula també una emigració des del subcontinent indi, pero més tardana, en els sigles XIII o XIV.^[7]

Referències

↑ Parkin, Robert(1989).«Some comments on Brahui kinship terminology».Indo-Iranian Journal.(Nro. 32 (1)): 37–43.(en anglés)
↑ ^2,0 ^2,1 «ethnologue. com/language/brh Ethnologue» (2011).
↑ Emeneau, Murray B.(1962).«Bilingualism and structural borrowing».Actes de la Societat Americana de Filosofia.(Nro. 106 (5)): 430-442.(en anglés)
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Elfenbein, J. H.(1987).«A periplous of the ‘Brahui problem’».Studia Iranica.Vol. 16(en anglés)
↑ «archive. org/web/20120607085825/https://sites. google. com/site/brahuilb/home Bráhuí Báşágal». Brahui Language Board, Universitat de Baluchistán (abril de 2009). Archivat des de l'google. com/site/brahuilb/home original, el 7 de juny de 2012. Consultat el 23 de juny de 2017.
↑ Moseley, Christopher (2009). «archive. org/web/20101030021439/https://ich. unesco. org/en/interactive-atlas-00206 Atles interactiu de les llengües del món en perill». UNESCO. Archivat des de l'unesco. org/en/interactive-atlas-00206 original, el 30 d'octubre de 2010. Consultat el 23 de juny de 2017.
↑ Sergent, Bernard (1997). Génése de l'Inde (en francés), Payot & Rivages.

Bibliografia

Bashir, Elena (December 2003). «uchicago. edu/workshops/sponsored/121203/resources/brahui. pdf South Asian Language Resource Center Workshop on Languages of Afghanistan and neighboring areas» (en anglés).
Bray, Denys (1986). The Brahui Language, an Old Dravidian Language Spoken in Parts of Baluchistan and Sind: Grammar (en anglés), Gian Publishing House.
Emeneau, Murray B.(1962).org/details/sim_proceedings-of-the-american-philosophical-society_1962-10-11_106_5/page/430 «Bilingualism and structural borrowing».Proceedings of the American Philosophical Society.106: 430–442.(en anglés)
Robert, Parkin (1989). «Some comments on Brahui kinship terminology». Indo-Iranian Journal pàgs. 37–43.
Sergent,Bernard (1997). «Genèse de l'Inde». Bibliothèque scientifique Payot.
Witzel, Michael(febrer de 1998).people. fas. harvard. edu/~witzel/IndusLang. pdf «Proceedings of the Conference on the Indus Civilisation».(en anglés)

Enllaços externs

{{{1}}}

Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma brahui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Parkin, Robert(1989).«Some comments on Brahui kinship terminology».Indo-Iranian Journal.(Nro. 32 (1)): 37–43.(en anglés)

[ETH-2] 2,0 ^2,1 «ethnologue. com/language/brh Ethnologue» (2011).

[3] Emeneau, Murray B.(1962).«Bilingualism and structural borrowing».Actes de la Societat Americana de Filosofia.(Nro. 106 (5)): 430-442.(en anglés)

[ELF-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 Elfenbein, J. H.(1987).«A periplous of the ‘Brahui problem’».Studia Iranica.Vol. 16(en anglés)

[5] «archive. org/web/20120607085825/https://sites. google. com/site/brahuilb/home Bráhuí Báşágal». Brahui Language Board, Universitat de Baluchistán (abril de 2009). Archivat des de l'google. com/site/brahuilb/home original, el 7 de juny de 2012. Consultat el 23 de juny de 2017.

[6] Moseley, Christopher (2009). «archive. org/web/20101030021439/https://ich. unesco. org/en/interactive-atlas-00206 Atles interactiu de les llengües del món en perill». UNESCO. Archivat des de l'unesco. org/en/interactive-atlas-00206 original, el 30 d'octubre de 2010. Consultat el 23 de juny de 2017.

[7] Sergent, Bernard (1997). Génése de l'Inde (en francés), Payot & Rivages.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]