Anar al contingut

Farinetes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Gachas»)
William Hemsley (1893)

Les farinetes[1][nota 1] són un plat que s'elabora coent grans d'avena (normalment mòlts, encara que també martafallats, tallats o en forma de farina de avena) o uns atres cereals o llegums en aigua, llet, beguda vegetal, o una mescla d'elles. Solen servir-se calents en un bol o plat.

Atres plats fets en grans cuits en aigua, que també poden descriure's com gachas, reben en major freqüència nomenes regionals, com polenta o grits (este últim, una preparació tradicional en tot el sur d'Estats Units provinent dels pobles originaris), i es preparen i servixen segons les diferents tradicions locals. Les gachas de avena i sémola són les varietats més populars en molts països, si be s'ampren també atres cereals, com l'arròs, el blat, l'ordi i el dacsa, i inclús llegums, com el áfaca. El gruel és semblat a les gachas pero resulta més una beguda, en ser la seua consistència molt clara i fer-se en aigua. Se servia en les workhouses victorianes com a menjar normal.


Història

Les gachas varen ser un menjar tradicional en gran part del nort d'Europa [3] i Rússia des de l'antiguetat. L'ordi era el gra usat habitualment, encara que podien utilisar-se atres cereals o áfaca, segons les condicions locals. Eren principalment un plat salat, en diverses carns, raïls, verdures i herbes afegides com a condiment. Les gachas podien cuinar-se en un caldero metàlic gran sobre carbó, o calfar-se en un recipient de fanc més barat afegint pedres calentes fins que hervir. Fins que el pa en rent i els forns per a còure-ho es varen fer comuns en Europa, les gachas varen ser la forma típica de preparar cereals. També es varen usar habitualment com a menjar per als reclusos de les presons britàniques, per lo que «fer gachas» (doing porridge) es va convertir en sinònim d'una condena de presó. En la cuina espanyola pot vore's cóm, durant el periodo d'al-Ándalus, l'autor Ibn Razin al-Tuyibi en el seu llibre de receptes inclou un capítul sobre el tema. Posteriorment, atres autors varen incloure capítuls de gachas en els seus tractats culinaris, com Martino dona Com (Liber d'art coquinaria). Les gachas manchegues s'han fet tradicionalment en farina d'almortas (Lathyrus sativus), pero el seu consum està restringit en l'actualitat perque l'abús d'esta farina produïx la malaltia nomenada latirosis o latirisme.

En moltes cultures modernes, les gachas es prenen com desdejuni, afegint-los a sovint sucre, llet o nata, pero per al desdejuni tradicional escocés es fan en sal. Alguns fabricants de cereals per a desdejuni venen versions llestes per a prendre. Les gachas són una de les formes més fàcils de digerir cereals o llegums, i s'usen tradicionalment en moltes cultures com a menjar per a alimentar als malalts. També solen ser consumides per deportistes.


Variants

Conegudes simplement com porridge (‘gachas’) en el Regne Unit, Austràlia, Irlanda, Nova Zelanda i Canadà, i com oatmeal (‘farina de avena’) o oatmeal mush (‘puré de farina de avena’) en Estats Units. Són també un desdejuni tradicional en Escandinàvia i Islàndia, i es diuen havregrød en Dinamarca, havregrynsgröt en Suècia, havregrøt en Noruega, hafragrautur en Islàndia i kaurapuuro en Finlàndia. S'han trobat gachas de avena en els estòmecs de cossos conservats de sers humans del Neolític en el centre d'Europa i Escandinavia.[4] Algunes varietats de les gachas de avena són:

Copos de avena en panses sultans, sagí, anous picades, canella, sucre moreno i coco rallat.

Gachas de dacsa

Champurrado, plat dolç de Filipines
  • Les gachas d'Almeria se solen fer en dacsa, cridades localment panizo.[5]
  • Cornmeal mush (‘puré de farina de dacsa’), plat tradicional dels estats atlàntics del sur i el centre d'Estats Units.
  • Uji (Àfrica Oriental-Kènia), gachas espesses fetes comunament en farina de dacsa mesclada en sorgo i moltes atres farina diferents, en llet o manteca i sucre o sal. El ugali, un plat més sòlit, s'elabora en farina de dacsa, igualment mesclada a sovint en unes atres. Estos dos plats, baixe atres noms, són aliments bàsics en gran part del continent africà: pap (Suràfrica), sadza (Zimbabue), nshima (Zàmbia), tuwo o ogi (Nigèria), etcétera.
  • Phutu[6] (Suràfrica): unes gachas tradicionals bantúes que se sol menjar en frijoles, carn o gravy) i que està feta de mielie-meal.
  • Pease pudding (‘budín llaurador’) o peasemeal (‘menjada llauradora’), fet de pésols secs i tradicionals d'Anglaterra i Escòcia.
  • Maicena en llet (Chile), papilla feta

en Maicena i sucre dissolts en llet hervir.

  • Rubaboo, fet en dacsa i pésols secs i grassa animal; va ser un aliment bàsic dels voyageurs.
  • Gachas de creïlla, menjars en Noruega. És una pasta espessa, casi sòlida, feta de creïlla cuita mesclada en llet i ordi.
  • Tsampa, una farina torrada, normalment d'ordi, menjar en el Tibet, a sovint mesclada en té i manteca.


Gachas de blat

  • Cream of Wheat (‘crema de blat’) o Farina.
  • Dalia, unes gachas simples fetes en blat trencat. És un desdejuni habitual en el nort de l'Índia. Es cuinen en llet o aigua i es mengen en sal o sucre afegida.
  • Frumenty, gachas de blat hervir menjat des de l'época romana, a voltes en fruta o carn afegida.
  • Gachas de crema agre (Noruega), fetes en farina de blat cuita en crema agre en una textura molt suau i llaugerament líquida. Se servixen en sucre, canella, carn curada o inclús ou dur segons les costums locals.
  • Gachas vellut o en manteca (Noruega): consistixen en una generosa cantitat de roux fet de farina de blat i manteca, afegint llet fins que pot servir-se com unes gachas espesses.
  • Farina dorada (Chile), papilla preparada torrant farina de blat a la plancha i mesclant-la posteriorment en chancaca i llet sancera.
  • Mannapuuro (Finlàndia), darreria tradicional elaborada en sémola.
  • Sémola en llet (Chile), papilla de sémola hervir en llet en sucre i espècies dolces.
  • Ulpo (Chile), farina de blat torrat mesclada en sucre i llet o aigua.
    • Llet empalomada, variant del ulpo a on s'utilisa una major proporció de llet i la farina torrada es mescla de manera menys uniforme per a que es formen les "colomes", grums que suren en la superfície de la preparació.
  • Upma, gachas de sémola fregida tradicionals en el sur de l'Índia, condimentadas en ghi (manteca clarificada), ceba fregida, grans de mostaça torrats i fulls de curry, acompanyades a sovint en verdures o atres ingredients, com a creïlles, guindillas seques i fregides, coliflor fregida i cacaus o anacardos torrats.
  • Wheatena, marca comercial per a les gachas de blat integral.


Gachas d'arròs

Porridge d'arròs en sopa de mescla de frutes (Finlàndia).

ngredientes menys comuns són l'ou dur, el pimentó, la guindilla, el puto, el lumpiang toge, el tofu, la salsa de peix, la salsa calamansi, el toyo i la cebolleta. És un plat galliponter habitual.

  • Diverses varietats d'arròs en llet endulzado, que solen condimentarse en manteca i espècies com la canella. En els països nòrdics és un desdejuni tradicional nadalenc.
Gachas abans de ser cuites.

Gachas d'alforfón

Fetes en farina d'alforfón en manteca o yogurt. Són consumides per grups ètnics minoritaris en Rússia, sent el yogurt més habitual en el Caucas. Els grans d'alforfón torrats també poden còure's en llet o aigua, afegint-se despuix sucre per a obtindre un desdejuni popular rus.

Gachas de quinoa

  • Quinoa de carretó, Perú. Gachas de quinoa aromatisat en clafolls de pomes, clafolls de pinya, canella i taches d'olor. Dissolta en fécula de papa en trossos de fruta.

Gachas de dacseta

Gachas de sorgo


Gachas de centeno

  • Rugmelsgrød (Dinamarca), un sopar tradicional de l'illa de Bornholm, fetes en centeno i aigua.
  • Ruispuuro (Finlàndia), desdejuni tradicional.
  • Gachas de lli, servides a sovint com a part d'una mescla en blat i centeno.


Atres tipos

Porridge de ñame en carn de vacú i pebre vert, de Nigèria.
  • Gachas d'almorta, elaborades en farina d'este llegum. Són especialment famoses les gachas manchegues, en esta base.
  • El ‘’genfo’’ és una papilla etíop espessa que s'elabora torrant, molent i cuinant qualsevol combinació de avena etíop, blat, ordi, sorgo, dacseta, dacsa, cigrons, pésols grocs, soja o bulla, l'almidó de la raïl de la falsa banana; tradicionalment es menja en el desdejuni en una cullerada de manteca clarificada especiada (kibe) o en oli i una mescla d'espècies picantes (berbere) o en yogurt. Per a els qui poden permetre-li-ho, és una preparació festiva o un plat de desdejuni dominical i sol donar-se a les embarassades i a les dònes despuix del part per a recuperar la salut i la força.
  • Atmit, Muk o Adja, també d'Etiopia, és una versió més líquida de les gachas de genfo, per a beure, a sovint mesclada en manteca clarificada i especiada, llet i mel, o sola en un bri de sal. És popular en l'época de pluges i per a tornar la salut als malalts.
  • El ‘’besso’’, elaborat en ordi torrat i mòlta, és un tentempié molt popular entre els viagers en Etiopia i, en l'antiguetat, entre els soldats d'infanteria. La pols es mescla en una miqueta d'aigua, sal i chile en pols per a fer un tipo de pa espés que s'utilisa com berena o es mescla en més aigua o llet i mel per a beure. Els Gurage i atres tribus del sur d'Etiopia fermenten el besso durant uns dies en aigua i una miqueta de sucre, li afigen un bri de sal i chile en pols i ho beuen com a aliment fortificante i energètic en una beguda.


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ El historiador cultural danés Troels Frederik Lund (1840-1921) publicó una obra conocida posteriormente como "La vida cotidiana en el Norte". En sus comentarios (1883) sobre la evolución de los alimentos, destaca las gachas como una de las comidas nórdicas más antiguas. Ninguna otra comida se describe con tanta frecuencia como ésta "desde el momento en que comenzaron las fuentes escritas". Véase: Troels-Lund, Troels Frederik (1883). «Fødemidler», Danmark og Norges Historie i Slutningen af det 16de Aarhundrede (en da), Copenhagen: C.A. Reitzel. ISBN 978-1247189857.
  4. ↑ Lloyd, J.; Mitchinson, J. (2006). The Book of General Ignorance, Faber & Faber.
  5. ↑ Zárate, Eduardo G.(2003).«A vueltas con la cocina mediterránea».Historia de la alimentación rural y tradicional: recetario de Almería.
  6. ↑ Phutu
  7. ↑ «👨‍🍳Recipe: Meiling porridge (The taste of Nanjing big stalls) (Electric rice cooker version)», Home Cooking Recipes (en anglés).
  8. ↑ Grant, Mark (1999). Roman Cookery, Londres: Serif.

Enllaços externs


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>