Maicena
Es diu coloquialment maicena a la farina d'almidó de dacsa (en Espanya, se li crida «farina fina de dacsa»). S'extrau del endospermo del gra.[1]
També s'escriu maizena o maizina, que són marques vulgarizadas (és dir, marques comercials que varen passar a l'us comú).
La maicena s'utilisa per a fer pa, pastes, bizcochos, bases de pizza, etc., i com espesante per a sopes, chocolate calent, crema pastelera, i gelats, entre uns atres. Maizena va ser registrada com a marca comercial en l'any 1856 i adquirida per Corn Products Refining Co. en l'any 1900. La maicena es comercialisa en tot lo món, i es va convertir en referent de la farina d'almidó de dacsa.
En Argentina i Uruguaise sol utilisar freqüentment per a fer els tradicionals alfajores de maicena rioplatenses, farcidures en dolça de llet i decorats en coco rallado.
Us en la cuina sense gluten
La maicena és un ingredient bàsic en l'elaboració de masses i darreries per a persones celíacas o en sensibilitat al gluten no celíaca. Pot utilisar-se sola o, de manera més comuna, mesclada en farina d'arròs o fécula de papa, per a receptes tant salades com a dolces.
La marca comercial Maizena ha posat a disposició del públic de manera gratuïta un llibre per a l'elaboració de receptes sense gluten.[2]
La maicena es pot mesclar en aditius com a goma xantana per a emular a la farina de blat sobre consistència.
Usos no culinaris
- ↑ «Wayback Machine». www.fao.org. Archivat des de l'original, el 2016-02-05. Consultat el 2025-01-29.
- ↑ Cortízar, M.: Receptes volgudes.
Una de les característiques per les que la maicena és utilisada en experiments sobre el comportament dels decorreguts és perque té la propietat de comportar-se com un fluït no newtoniano quan es dissol en aigua.
Fòra de l'àmbit culinari, és usada principalment per a donar rigidea a la roba, especialment als colls de les camisas. Tant és aixina que en Veneçuela es comercialisa una versió no enriquida que du el nom comercial de almidó Plancholín, elaborada per Alfonzo Rivas & Cía. La maicena també s'ampra en la preparació del engrudo.
També és utilisat per a combatre rozaduras en la pell.[1]
Aixina mateix, és un compost popular en farmacèutica, sent un excipient molt comunament trobat, sobretot, en comprimits (pastilles). La maicena també és utilisada per a l'elaboració de talc per a peus. És utilisada en el carnestoltes de Barranquilla per a "enmaicenar" o cobrir en la pols a les persones com a part de les chanzas de la celebració.
Vore també
Referències
- ↑ Carolina Betancourth (13 agost de 2024). «13 sorprenents usos de l'almidó de dacsa o maicena». Millor en salut. Consultat el 11 de novembre de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maicena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.