Camisa
La camisa[1] o brusa és una capcione de vestir tant formal com a informal de tela que cobrix el tors i braços, usualment té mànegues, coll i botons en el front. El terme brusa es referix a la camisa utilisada per dònes, chiquets i també quan s'utilisa en distintes llabors per hòmens i dònes.[2]
Etimologia del terme camisa
La paraula "camisa" pren el seu nom del llatí tardà camisia.
L'orige de la paraula "camisia" és controvertit; segons el Etymologiarum libri XX, escrit per sant Isidoro de Sevilla, prové del fet de que s'usava per a dormir en el llit (en llatí, camis); pero segons Sant Jerónimo, la paraula "camisia" té orige celta o germànic.[3][4]
Història de la camisa
La camisa més antiga conservada, va ser descoberta pel egiptòlec William Matthew Flinders Petrie, i és un teixit de lli en una tomba de la primera dinastia egipcíaca en la necròpolis de Tarkhan al voltant de 3000 a. C. La camisa té muscles i mànegues de lli plisado, un menut floc en la vora de la tela adorna l'escot i la costura lateral.[5]
L'antepassat de la camisa és la corfoll, una penyora en forma de T i tall recte que duyen tant hòmens com a dònes junt a la pell com roba interior. Els romans usaven la toga o stola, la tunica exterior (corfoll solt en mànegues curtes) i la tunica interior o subucula (corfoll de lli més curta llevat para les dònes en mànegues, que va aparéixer en el XX, la forma de cenyir-la varia segons el sexe i l'estatus social).[6]
La camisa en Egipte, Roma i l'Edat Mija
L'història de la camisa pot remontar-se al 1500 a. C., quan els egipcíacs, tant hòmens com a dònes, varen adoptar el kalasiris, una peça en forma de rectàngul de teixit de lli prim en una obertura per a introduir el cap. Durant l'Imperi Romà a eixa peça de tela se li agregaran mànegues i es denominarà corfoll manicata. En l'Edat Mija i fins a el XIV la camisa va ser una penyora interior de color blanc la funció del qual consistix en protegir la pell d'atres teixits exteriors més asprosos.[7] Com es considerava roba interior caria de botons per a tancar-la i la seua missió era cobrir el cos abans de colocar la casaca o la chompa.
Despuix de la guerra dels Cent Anys i de l'epidèmia de la Gran Pesta, les noves tècniques de teixit i teñir, desenrollades per l'indústria textil de Flandes que va aprofitar la seua neutralitat durant esta guerra, varen respondre al creiximent demogràfic, a les millors condicions de vida i al desig de lux de l'aristocràcia. En el XV, a la camisa se li va afegir un coll i va començar a convertir-se en roba masculina. Les camises del XVI, destacades pels escots quadrats, molt oberts o pel baix de les mànegues de la roba, estaven confeccionades en teixits més fins (en particular, seda), decorades en brodats (encaix, jabots a l'altura del coll i dels punys), cordonera per a apretar i nugar el coll), a voltes són plisados i es tanquen en botons.
Les camises i el seu us en la fabricació de paper
L'ús generalisat de les camises en el XIV va permetre que hi haguera suficient drap de camises velles per a fabricar paper a preus econòmics. L'invenció de l'imprenta, unida a la producció de paper a baix preu, va permetre que sorgira el llibre com un producte de preu accessible i no com una antiga curiositat.
La camisa en la Renaixença
Serà en el Renaixença quan la camisa generalise el seu us. La moda italiana de l'época va eixamplar les mànegues permetent que una part de la mateixa aguaitara a l'altura dels colzes. Despuix els alemans incorporaran les gavinetades, moda originària de Suïssa que consistix en esgarrar la superfície de les penyores exteriors deixant entrevore lo que està davall. En el XVI s'incorporarà escots quadrats:[7]
Revolució francesa
Durant i despuix de la Revolució francesa, cap a fins del XVIII, es va produir un canvi important en la roba masculina. Apareixen la neteja de llínees, característica de l'indumentària anglesa, lo que implicarà la pèrdua de l'ornamentació anterior. El glamur es desplaça als complements del mocador o corbata.[7]
Principios del XIX
.jpg)
A medida que las prendas militares fueron acortándose hasta terminar en la actual chaqueta o americana y chaleco, la camisa fue quedando al descubierto, con lo cual comenzó a existir la necesidad de rematarla con puños y cuellos con entidad propia.
La camisa blanca, para muchas personas, era símbolo d'aristocracia, porque eran los que solían mantenerlas limpias. A principios del XXI, una camisa blanca sigue manteniendo para muchos un carácter de distinción; pero también es porque el blanco es un color neutro[8] molt fàcil de combinar en els distints colors que pot aportar els trages i sobre tots les corbates.
- Artícul principal → Indústria textil.
La fabricació de camises va tindre un gran auge a finals del XIX en Estats Units, aprofitant l'emigració que va vindre d'Europa es va traslladar el treball de costurera que tradicionalment s'eixercitava en la llar als tallers i fàbriques. La fabricació de la penyora, camisa o brusa, va tindre un creiximent espectacular en substituir a atres penyores de vestir més tradicionals. En el desenroll de l'indústria textil es varen produir acontenyiments de gran rellevància: la Folga en les fàbriques de camises de Nova York en 1909 i el posterior Incendi en la fàbrica Triangle Shirtwaist de Nova York de 1911 que supondran algunes millors de les condicions laborals i de seguritat de l'industrial textil.[9][10][11] En l'any 2013, ya en el XXI, es va produir el Colapse de l'edifici en Savar a on estaven instalades numeroses fàbriques de roba que suministraven productes a numeroses empreses comercials de tot lo món.[12][13][14] En Mèxic l'existència de Maquiladoras ha permés al país un desenroll econòmic i la creació d'ocupació en el sector femení pero a costa de penoses condicions de treball —llarcs horari s i escassos sòus—.[15][16]
Referències
- ↑
- ↑ Blusa, en dirae.es
- ↑ «Etymologiarum libri XX» (en latín). intratext.com.
- ↑ «Etymology, origin and meaning of chemise» (en inglés). etymonline.com.
- ↑ Elizabeth Wayland Barber (1994). Women's Work - The first 20,000 Years (en es), Norton & Company. ISBN 0393313484..
- ↑ Juvenal (1821). Dalibon (ed.). Sátiras.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Camisa, un clásico con mucha historia
- Archivat el 20 de abril de 2021 archivat en Wayback Machine., Revista Mujer La tercera
- ↑ Casillas, Bere, La Camisa Blanca Una Prenda Imprescindible En Tu Fondo De Armario, 21/5/2010, última visita 11/6/2011
- ↑ Uprising of 20,000 (1909), jwa.org
- ↑ Berger, Joseph(20 de febrero de 2011).«100 Years Later, the Roll of the Dead in a Factory Fire Is Complete».New York Times.Consultat el 8 de marzo de 2013.
- ↑ Clara Lemlich and the Uprising of the 20,000, en The economic populist
- ↑ «Tragedia en Bangladesh. Son ya 540 los fallecidos». El País (3 de mayo de 2013). Consultat el 3 de mayo de 2013.
- ↑ «Bangladesh Dhaka building collapse leaves 80 dead». BBC News (24 de abril de 2013).
- ↑ Bangladesh y la explotación de los trabajadores. Dossier, Jorge Yabkowski, Deborah Orr, Maha Rafi Atal, Vijay Prashad, Sin permiso, 6/6/2013
- ↑ La crisis y sus efectos en la industria textil y del vestido de México Red de Solidaridad de la Maquila
- ↑ El dragón chino amenaza de nuevo a la industria textil mexicana
- Archivat el 24 de març de 2014 archivat en Wayback Machine., Política y Gobierno, en wharton.universia.net
