Stola
_01.jpg)
La '___protected_title_0___'[1][2] o '___protected_title_1___' era la vestimenta característica de les dònes en l'Antiga Roma, corresponent a la toga que vestien els varons.
Descripció
L'estola era una vestidura plisada i llarga fins als peus, que es duya damunt d'una corfoll interior (tunica intima). Generalment tenia mànegues, encara que ocasionalment se sostenia en tirants. També podia ser que les mànegues pertanygueren al corfoll.
Anava adornada generalment en tires brodades de dibuix i colors variats, que podien estar inclús recamadas en or, argent i fins a perles en els casos més luxosos. A diferència de la toga, podia ser de llana, lli, seda (les més luxoses) o cotó, de colors variats i de tela més o menys llaugera.
Us
L'estola se cenyia, segons la moda i el gust de qui la duya, be baix del pit o be en la cintura, en les mateixes tires que l'adornaven, o en ceñidores o cinturons també brodats o adornats. La variació i el gust personal residien tant en els adorns com en la colocació adequada dels plecs en el ceñidor.
Era el vestit propi de les dònes casades o matrones respectables, que ho adoptaven en contraure matrimoni. No estava restringida formalment als ciutadans romans, com la toga. No obstant, en certes époques va existir la prohibició d'usar-la (i l'imposició d'usar la toga en el seu lloc) com a castic a les dònes divorciades per adulteri.
En l'época primitiva de Roma la toga, o la versió més rudimentària d'esta, va ser usada tant per varons com per dònes. No obstant, ya en época primerenca, i possiblement per influència del khiton grec, les dònes la varen substituir per l'estola, duta en el corfoll interior davall, i a sovint en la palla per damunt (un mant o chal que podia envoldre el cos passant sobre un muscle o sobre els dos, i usar-se a voltes com a capucha), i l'us de la toga per les dònes va quedar associat a la prostitució o, com s'ha explicat, al castic públic per adulteri.
L'estola es va seguir usant en l'Imperi Romà oriental durant l'época bizantina.
També es va denominar aixina certa classe de vestit de cerimònia usada entre els antics medos i perses.
Vore també
- Estola: Ornament llitúrgic cristià.
- Indumentària (Roma Antiga)
- Toga (vestimenta)
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Merino, Eduardo Fernández (2013-08). La Verge de Luto (en es), Editorial Visió Llibres. ISBN 9788415965411. Consultat el 20 de maig de 2018.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.