Anar al contingut

Kachamak

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Kachamak o Kačamak (cirílic: качамак; albanés: Kaçamaku), també conegut com a pura (cirílic: пура), és una espècie de gacha de farina de dacsa, creïlla i a voltes de feta o skorup, feta en els Balcans. El seu nom es deriva de la paraula turca kaçamak, que significa escapada. També es coneix com bakrdan (бакрдан) en Macedònia del Nort.

És un plat típic de Bulgària, Sèrbia, Montenegro i Bòsnia.

Història

El plat està fet de farina de dacsa. A voltes s'agreguen papes, formage blanc o kaymak. Similar a la abısta de Abjasia, mamıs d'Adyghe, polenta italiana i mămăligă rumana, es prepara hervir farina de dacsa i despuix triturándola mentres el gorc encara està en l'estufa. Alguna volta va ser considerat com el menjar d'un home pobre, pero ara es consumix àmpliament, inclús en restaurants.

Servici

En Bulgària, se servix tradicionalment en sagí calent o oli de girasol en chicotetes cantitats de pimentón fumat o picant. A sovint s'agreguen chicharrones o sirenes.

En Montenegro, Albània i Hercegovina, el kačamak també es prepara en papes triturades i formage fins que es forme una massa espessa.[1]

En Sèrbia Central, es prepara en grans més fins de farina de dacsa blanca, servit en formage blanc i kajmak.[2] Per lo general, se servix en carn picada torrada en manteca, suc de raïm hervir, llet, yogurt natural, mel, crema agre o, a voltes, en cansalada.

Referències

  1. ↑ «Kacamak With Potatoes and Cheese (Bòsnia Hercegovina)». Food.com. Consultat el 17 de decembre de 2015.
  2. ↑ «The Serbian hominy – Mush (Srpski kačamak, kulja, pura)». The Serbian Cookbook. Consultat el 17 de decembre de 2015.