Cocció
La cocció[1] és l'operació culinària que se servix de la calor per a que un aliment siga més ric, apetecible, comestible i digerible, favorint també la seua conservació. La majoria de les frutes i moltes verdures poden menjar-se crues, aixina com en determinats casos la carn, el peix i els ous, no obstant la majoria dels productes es cuinen.

La cuina, gastronomia o art culinari és l'art, la ciència i l'artesania d'utilisar el calor per a preparar aliments per al consum. Les tècniques de cocció i els ingredients varien molt, des de torrar els aliments sobre un fòc obert fins a utilisar hornillos elèctrics, passant per hornear en diversos tipos de forns, segons les condicions locals.
Els tipos de cuina també depenen dels nivells d'habilitat i formació dels cuiners. Cuinen tant les persones en les seues pròpies vivendes com els cuiners i chefs professionals en restaurants i atres establiments d'alimentació.
La preparació d'aliments en calor o fòc és una activitat exclusiva dels humans. Existixen proves arqueològiques de fòcs de cuina de fa a lo manco 300.000 anys, pero alguns estimen que els humans varen escomençar a cuinar fa fins a 2 millons d'anys.[2][3]
Funcions de la cocció
La principal funció per la que realisem la cocció seria la modificació dels aliments per a fer-los més apetecibles, per a que açò ocórrega es donen una série de particularitats que fan que l'aliment siga agradable als nostres sentits:
Modificació dels components
Per mig de la cocció modifiquem els components físics i bioquímics de l'aliment, per mig d'un o varis d'estos processos: ablandament, coagulació, estovament o dissolució. Gràcies a això els productes els podem consumir millor (arròs, farina, llegums secs...) o són més fàcils d'absorbir. Aixina que, en la cocció de les verdures conseguirem la destrucció de la pectina o de l'almidó i en això conseguirem que l'aliment s'ablanixca, facilitant la digestió.
Si es couen carns o peixcats, en primer lloc es modificarà el color, més avant començarà a disminuir la cantitat de suc i terminarà deshidratándose el teixit conjuntiu (colágeno), contribuint a el seu tiernisació. Ademés de la coagulació de les proteïnes, lo que les fa més digestibles.
Transformació externa del producte
Per mig de la cocció modificarem externament certs tipos d'aliments. Les dos transformacions que es poden produir són:
- Coloració: es produïx en els gratinados, torrats, glaseados.
- Estovament: Com el que ocorre en pans, souflés, bollería...
Reducció o extracció dels sucs i principis nutritius
La forma de realisar esta transformació pot ser per:
- Concentració: consistix en sometre l'aliment a un choc tèrmic ràpidament sense pèrdua de molts sabors ni substàncies, encara que la pèrdua de líquits serà casi igual de considerable que per l'extracció.
- Extracció: en este cas l'aliment se sumergiria en un líquit fret, deixant que les seues substàncies tinguen un major temps d'extracció per a quan estiga cuinat, impregnant de sabors i de substàncies desijades o indeseadas dit líquit.
- Una forma mixta: seria el cas del braseado, en el que se li dona un colp de calor al producte sense deixar que prenga massa color i posteriorment s'introduïx en un líquit a on continuarà la cocció.
- Estofat: mètoto de cuinat per elements humits, previ dorat en greix, per lo que es considera una tècnica de cocció mixta, contracció al rehogar en matèria el greix calent i expansió en abocar a continuació el líquit de cocció.
- Braseado: mètoto de cuinat mixt en el que intervé la cocció per concentració en greix calent impedint aixina la pèrdua de sucs naturals, seguida d'una cocció per concentració dins d'un atre líquit
Desenroll del sabor i l'aroma
En general la cocció desenrolla els sabors, encara que és possible que en alguns casos s'atenuen, sobretot en sabors àcits i amarcs. En els condiment i la mescla de distints ingredients conseguirem el desenroll de noves sensacions sápidas i olfatives. Per a la modificació, tant del sabor, com de l'olor, disponem ademés de la cocció de diverses tècniques: la maceracó, el flambeado, la reducció.
Al vapor: Cocció que s'obté en preparar els aliments en una reixeta o colador sobre un Bany de María i que no toquen mai l'aigua, aixina els aliments conserven els seus nutrients, el seu jugosidad i el seu color. Podem aromatizar, posant en l'aigua alguna herba fina com albahaca, romer o llorer.
Brasear: És una cocció llenta i prolongada, es comença torrant l'aliment sobre la plancha ben calenta per a sagellar-ho i despuix ho posem en un gorc en tapa sobre un llit de sofrito preparat en una mirepoix de cebes, carlotes, i api Espanya, tanquem herméticamente i terminem la cocció en el forn moderat. El vapor que desprenen les hortalices caurà en gotes sobre l'aliment, cuinant-ho en el seu propi suc. És la forma de cocció que s'utilisa en carns sanceres d'un quilo si més no.
Estofar: És un guis que es fa a fòc molt llent, s'assembla al braseado pero la humitat ve donada per la añadidura d'un caldo o fondo i que la carn està tallada en trossos, terminant la cocció a fòc llent sobre la hornilla en un gorc herméticamente tancada.
Calor halógeno: Utilisa ones radioactivas o de calor per a la cocció accelerada
Destrucció d'elements nocius
Gràcies a la calor es conseguix la destrucció de pràcticament tots els agents causals de malalties que es troben en els aliments crus. Entre els més comuns trobem bactèries com la Salmonella, algunes espècies de Vibrio i unes atres de Yersinia,[4] que ocasionen trastorns gastrointestinals; la Escherichia coli, alguna dels ceps del qual produïxen el síndrome urémico hemolítico; la Francisella tularensis, agent causal de la tularemia; nematodos com el Anisakis en certs peixos, la Trichinella en la carn de porc, javalins i atres carnívors selvats; o cestodos com les tenies (cuc solitari) saginata i solium en carn porcina o vacuna; o protozoarios patògens com el Toxoplasma gondii en els músculs de varis mamífers comestibles, ovins, vacuns i porcins, entre ells.
Ademés es inactivan alguns aminoàcits tòxics naturals com la Phasina en judeues, i certs alcaloide tòxics, com la solanina de la papa.
Ingredients
La majoria dels ingredients de la cuina procedixen d'organismes vius. Les verdures, les frutes, els cereals i els fruts secs, aixina com les herbes i les espècies, procedixen de les plantes, mentres que la carn, els ous i els productes làcteus procedixen dels animals. Els bolets i el rent que s'utilisa en rebosteria són tipos de fungi. Els cuiners també utilisen aigua i minerals com la sal. Els cuiners també poden utilisar vi o alcohol.
Els ingredients naturals contenen diverses cantitats de molècules denominades proteïnes, hidrats de carbono i grasses. També contenen aigua i minerals. La cocció implica una manipulació de les propietats químiques d'estes molècules.
Carbohidrats
- Artícul principal → Carbohidrats.
Els carbohidrats inclouen el sucre comú (la sacarosa, o sucre de taula), disacárido, i sucres simples com la glucosa (produïda per divisió enzimàtica de la sacarosa) i la fructosa (de la fruta), i almidónes de fonts com la farina de cereals, l'arròs, l'arrurruz i la creïlla.[5]
L'interacció de la calor i els carbohidrats és complexa. Els sucres de cadena llarga com l'almidó tendixen a descompondre's en sucres més simples més digeribles.[6] Si els sucres es calfen fins que tota l'aigua de cristalisació és expulsada, comença la caramelisació, en la que el sucre sofrix una descomposició tèrmica en la formació de carbono, i atres productes de descomposició que produïxen caramelo. De la mateixa manera, el calfament de sucres i proteïnes provoca la reacció de Maillard, una tècnica bàsica per a potenciar el sabor.
Una emulsió d'almidó en greix o aigua pot, quan es calfa suaument, proporcionar espesament al plat que s'està cuinant. En part de la cuina europea, s'utilisa una mescla de manteca i farina nomenada roux per a espesar líquits i fer guisos o salses.[7] En la cuina asiàtica, s'obté un efecte similar en una mescla d'arròs o almidó de dacsa i aigua. Estes tècniques es basen en les propietats dels almidó per a crear sacáridos mucilaginosos més simples durant la cocció, lo que provoca el conegut espesament de les salses. No obstant, este espesament es trenca en la calor.
Greixos
- Artícul principal → Greix.
Entre els tipos de greix s'inclouen els olis vegetals, els productes animals com la manteca i la sagí de porc, aixina com els greixos de cereals, inclosos els olis de dacsa i lli. Els greixos s'utilisen de diverses formes en la cuina i la rebosteria. Per a preparar salteados, formage a la plancha o tortitas, se sol untar la paella o la plancha en greix o oli. Els greixos també s'utilisen com a ingredient en productes horneados com a galletes, pastiços i coques. Les grasses poden alcançar temperatures superiors al punt d'ebullició de l'aigua, per lo que a sovint s'utilisen per a transmetre la calor a atres ingredients, per eixemple en fregir, fregir o saltear. Els greixos s'utilisen per a donar sabor als aliments (per eixemple, la manteca o el greix de cansalada), evitar que els aliments es peguen a les paelles i crear una textura desijable.
Proteïnes
- Artícul principal → Proteïna (nutrient).
La matèria animal comestible, inclosos múscul, vísceres, llet, ous i clara d'ou, conté cantitats substancials de proteïnes. Casi tota la matèria vegetal (en particular leguminosas i llavors) també inclou proteïnes, encara que generalment en menor cantitat. Els bolets tenen un alt contingut en proteïnes. Qualsevol d'ells pot ser font d'aminoàcits essencials. Quan les proteïnes es calfen, es desnaturalizan (es despleguen) i canvien de textura. En molts casos, açò fa que l'estructura del material es torne més blana o més friable - la carn es cou i és més friable i menys flexible. En alguns casos, les proteïnes poden formar estructures més rígides, com la coagulació de l'albúmina en les clares d'ou. La formació d'una matriu relativament rígida pero flexible a partir de la clara d'ou proporciona un component important en la cocció de pastiços, i també és la base de moltes darreries a pur de merengue.
Aigua
- Artícul principal → Aigua.
En la cuina a sovint intervenen l'aigua i els líquits de base aquosa. Estos poden afegir-se per a sumergir les substàncies que s'estan cuinant (açò sol fer-se en aigua, caldo o vi). Una atra possibilitat és que els propis aliments desprenguen aigua. Un mètoto favorit per a donar sabor als plats és guardar el líquit per a utilisar-ho en atres receptes. Els líquits són tan importants en la cuina que el nom del mètoto de cocció utilisat a sovint es basa en cóm es combina el líquit en l'aliment, com en còure al vapor, còure a fòc llent, hervir, estofar i escaldar. Calfar el líquit en un recipient obert provoca un ràpit aument de l'evaporament, lo que concentra els elements saborizantes i els ingredients restants; es tracta d'un component fonamental tant para guisar com per a fer salses.
Vitamines i minerals
- Artícul principal → Vitamina.
Les vitamines i els minerals són necessaris per al metabolisme normal; i lo que l'organisme no pot fabricar per sí mateixa deu procedir de fonts externes. Les vitamines procedixen de vàries fonts, com la fruta i la verdura fresques (Vitamina C), les carlotes, el fege, (Vitamina A), el salvat de cereals, el pa, el fege (vitamines del grup B), l'oli de fege de peix (Vitamina D) i les verdures verdes fresques (Vitamina K). També són essencials molts minerals en menudes cantitats, com el ferro, el calci, el magnesi, el clorur sòdic i el sofre; i en cantitats molt menudes el coure, el zinc i el seleni. Els micronutrientes, minerals i vitamines[8] en frutes i verdures poden ser destruïts o inactivados per la cocció. La vitamina C és especialment propensa a l'oxidació durant la cocció i pot destruir-se per complet en una cocció prolongada.[9] La biodisponibilidad d'algunes vitamines com tiamina, vitamina B6, niacina, folato i carotenoides aumenta en la cocció en lliberar-se de la microestructura dels aliments.[10] Escaldar o còure al vapor les verdures és una forma de minimisar la pèrdua de vitamines i minerals en cuinar-les.
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ Rupp, Rebecca (2015-09-02). «Una breve historia de la cocina con fuego». National Geographic. Archivat des de l'original, el 1 de marzo de 2022. Consultat el 2019-05-29.
- ↑ Wrangham, Richard (2009). Catching Fire: Cómo la cocina nos hizo humanos.
- ↑ Yersinia enterocolítica
- ↑ «Carbohidratos: Enciclopedia Médica MedlinePlus» (en es). medlineplus.gov. Consultat el 2019-02-04.
- ↑ Öste, Rickard E.(1991).«Consecuencias nutricionales y toxicológicas del procesado de alimentos».Springer US.289: 371-388.doi:10.1007/978-1-4899-2626-5_27.Consultat el 2021-05-19.
- ↑ «¿Qué es...roux?» (en es). Guía Michelí. Consultat el 2019-02-04.
- ↑ «Pérdida de nutrientes al cocinar las verduras». Archivat des de l'original, el 9 de septiembre de 2009. Consultat el 19 de marzo de 2023.
- ↑ «Cooking vegetables 'improves benefits'», BBC News, 1999-06-02. Consultat el 2010-04-30.
- ↑ Hotz, Christine; Gibson, Rosalind S.(2007).«Prácticas tradicionales de procesado y preparación de alimentos para mejorar la biodisponibilidad de micronutrientes en dietas basadas en plantas».The Journal of Nutrition.137(4): 1097-1100.doi:10.1093/jn/137.4.1097.