L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Donzella cisne

La donzella cisne és una criatura mítica que canvia de forma humana a forma de cisne.[1] La clau de la transformació sol ser una pell de cisne o una penyora en plomes de cisne adherides. En els contes populars d'este tipo, el personage masculí espia a la donzella, generalment junt a un cos d'aigua (generalment banyant-se), despuix li arrebata la penyora de plomes (o alguna atra penyora de vestir), lo que li impedix volar (o nadar, o la deixa indefensa d'alguna atra manera), obligant-la a convertir-se en la seua esposa.[2]

Donzella cisne
En el Völundarkvida, Wayland Smith i els seus germans es casen en valquirias que visten pells de cisne.

Hi ha paralels en tot lo món, en particular el Völundarkvida[3] i els contes de fades KHM 193 de Grimm "El Baterista".[4] També hi ha molts paralels que involucren a criatures distintes dels cisnes.

Llegenda

Llegenda típica

Els contes populars solen adherir-se a la següent trama bàsica. Un jove fadrí furta un corfoll màgic fet de plomes de cisne a una donzella cisne per a que no es vaja volant i es casa en ella. Per lo general, ella dona a llum als seus fills. Quan els chiquets creixen, canten una cançó sobre on el seu pare ha amagat el corfoll de la seua mare, o un pregunta per qué la mare sempre plora i troba el mant per a ella, o de lo contrari traïcionen el secret. La donzella cisne immediatament pren el seu bata i desapareix cap al lloc d'a on va vindre. Encara que els chiquets poden afligir-la, no li'ls du.

Si el marit pot tornar a trobar-la, és una busca àrdua i, a sovint, l'impossibilitat és lo suficientment clara com per a que ni tan sols ho intente.

En moltes versions, encara que el home és fadrí (o, molt rarament, viudo), conta en l'ajuda de la seua mare, que amaga la penyora màgica de la donzella (o mant de plomes). En algun moment posterior de l'història, la mare es convenç o es veu obligada a tornar la roba amagada i, tan pronte com la donzella cisne li la posa, s'esgola cap als cels, lo que impulsa la busca.

 
El caçador reconeix a la seua nóvia entre la desfilada de donzelles idèntiques. Ilustració del Europa's Fairy Book de Jacobs per John D. Batten

Llegenda germànica

Les històries de Wayland the Smith ho descriuen enamorant-se de Swanhilde, una Donzella Cisne, que és la filla d'un matrimoni entre una dòna mortal i un rei de les fades, que prohibix a la seua esposa preguntar sobre els seus orígens; quan ella li pregunta, ell desapareix. No obstant, Swanhilde i les seues germanes poden volar com a cisnes. Pero ferida per una llança, Swanhilde cau a terra i és rescatada pel mestre artesà Wieland, i es casa en ell, deixant a un costat les seues ales i el seu anell màgic de poder. Els enemics de Wieland, els Neidings, al mando de la princesa Bathilde, furten l'anell, seqüestren a Swanhilde i destruïxen la casa de Wieland. Quan Wieland busca a Swanhilde, ho atrapen i ho paralisen. No obstant, crea ales per a sí mateix i escapa en Swanhilde quan la casa dels Neidings és destruïda.

Un atre cas de la donzella en la camisa de cisne màgica que permet la seua transformació aviar és el història de la valquiria[5] Brynhild.[6] En la Saga völsunga, el rei Agnar reté la camisa de cisne màgica de Brynhild, lo que l'obliga a posar-se al seu servici com el seu ejecutora.[7]

Donzella cisne com a filla o sirvienta d'un antagonista

El segon tipo de conte involucra a la donzella cisne que ajuda a l'héroe contra un antagonista. Pot ser l'ama de la donzella, per eixemple, una bruixa, com en un conte publicat per l'ilustrador Howard Pyle en The Wonder Clock,[8] o el pare de la donzella, per eixemple, el personage del sar Morskoi en els contes de fades russos.[9]

En una història gaèlica, un príncip juga una ronda de lluentes en un vell cridat Bodach Glas. En la tercera ronda, el vell ordena al jove que ho trobe. Sense saber el lloc de residència dels Bodach, la madrastra del príncip sugerix que solicite l'ajuda dels seus fills. El seu germanastre major li informa que en un llac propenc vénen a banyar-se tres cisnes, pero en realitat són les filles de Bodach Glas, que es lleven la roba per a banyar-se. Sugerix que aprofite l'oportunitat per a furtar la roba de la donzella més jove i obligar-la a dur al príncip a la morada del seu pare.[10] El restant de l'història seguix a La Sirvienta, o Aarne-Thompson-Uther Index ATU 313, "El Vol Màgic".

En una història similar d'Escòcia, Greensleeves, al príncip li encanta apostar i un dia juga en un home cridat Esclaus Verts, qui guanya l'aposta i a canvi demana al jove com a aprenent/esclau/sirviente. Per a trobar la casa de Greensleeves, el príncip busca les penyores de cisne d'una donzella que es banya, cridada Ala Blava, que era una de les filles de Greensleeves.[11] La folclorista Katharine Mary Briggs, en el mateix llibre, va citar El Home Vert del Coneiximent com un atre conte que conté el personage de la donzella cisne com la filla del némesis del conte (ogre, jagant, mac, rei de les fades, etc.).[12]

En el història celta "El Conte del Fill del Rei d'Irlanda i la Filla del Rei del Gorro Rojo" (gaèlic: Sgeulachd air Mac Righ Éirionn agus Nighean Rígh a' Churraichd Ruaidh), el príncip d'Irlanda s'enamora en el Cisne Blanco de Coll Pla, també cridat Sol, la jove filla del Rei del Gorro Rojo, al vore-la vindre a banyar-se en un llac.[13]

En un conte irlandés, El història de Gray Norris de Warland, John, el fill d'un rei, juga a la pilota tres voltes en "un vell en una llarga barba grisa" cridat Gray Norris de Warland, qui guanya la tercera ronda i establix al príncip un tasca: el jove deu trobar el castell de Gray Norris abans de fin d'any. Despuix d'un temps, rescata a un àguila que li informa que tres donzelles vindran a banyar-se en l'aigua en forma de cisnes; deuria amagar la penyora de la menor, perque és la filla de Gray Norris.[14]

Una atra ficció

La donzella cisne ha aparegut en numerosos artículs de ficció.

En llegenda

En el cicle mitològic irlandés de contes, en el conte del Corteig de Étaine, una prova similar que implica el reconeiximent de l'esposa entre semblances li ocorre a Eochu Airem, quan té que trobar a la seua amada Étaine, que es va ser volant en forma d'un cisne.[15]

Una segona història d'una donzella que es convertix en cisne és el història del héroe Angus, que s'enamora de Caure Ibormeith en un somi.

En un poema tàrtar, apareix el personage de les dònes cisne, que desenrolla una relació enemiga en el héroe Kartaga.[16][17]

Les publicacions folklòriques del XIX varen mencionar una història sobre El Pou de Grace, un pou el descuit del qual de la cuidadora la va dur a ser convertida en cisne per les fades. Es va informar que el pou estava prop del llac Glasfryn, en algun lloc de Gales.[18][19]

En el folclore

La folclorista britànica Katharine Mary Briggs, encara que va reconéixer l'universalitat del conte, va sugerir que el personage semblava més predominant en la tradició dels contes de fades celtes de les illes britàniques.[20]

En un conte celta (gaèlic: Mac an Tuathanaich a Thàinig a Raineach; espanyol: "El Fill del Granger que Va vindre de Rannoch"), el fill del granger veu tres donzelles cisne banyant-se en l'aigua i amaga les seues robes a canvi de que la més jove d'elles (germanes, en total) es casara en ell.[21]

Una atra ocurrència del motiu existix en el conte popular rus Sweet Mikáilo Ivánovich the Rover: Mikailo Ivanovich va de caça i, quan apunta a un cisne blanc, suplica per la seua vida. Llavors, el cisne es transforma en una bella donzella, la princesa Márya, de qui Mikail s'enamora.[22][23]

Una versió de la trama de la donzella cisne ocorre en el conte de Suabia Els Tres Cisnes (Von drei Schwänen): un caçador viudo, guiat per un vell del bosc, assegura la penyora màgica de la donzella cisne i es casa en ella. Passen quinze anys, i la seua segona esposa troba el seu abric de cisne i es va volant. El caçador la seguix i aplega a un castell, a on viuen la seua esposa i les seues germanes. La donzella cisne li diu que deu passar per àrdues proves en el castell durant tres nits, per a poder trencar la maldicció llançada sobre les dònes.[24] El motiu de passar la nit en un castell encantat es fa eco de l'història de Els Jóvens que Volien Deprendre qué era la Por (ATU 326).


Les coleccions de contes de fades flamencs també contenen dos contes en la presència de la Donzella Cisne: De Koning van Zevenbergen ("El Rei de les Sèt Montanyes")[25] i Het Zwanenmeisje van donen glazen Berg ("La Donzella Cisne de la Montanya de Cristal").[26] Johannes Bolte, en una resenya d'un llibre de la publicació de De Cock i de Mont, va senyalar que la seua història era paralela a KHM 193 de Grimms, El Baterista.[27]

En un conte ibèric (Les Sèt Colomes), un peixcador veu una chica de cabell negre pentinant-se en les roques. En acostar-se dos colomes, ella termina la seua activitat i es convertix en un cisne en una corona en el cap. Quan les tres aus aterrisen en un barco propenc, recuperen les seues formes humanes de donzelles.[28]

El personage de la donzella cisne també apareix en un conte etiológico de Romania sobre l'orige del cisne,[29] i una balada en el mateix tema.[30]

La trama habitual involucra a una donzella pardal màgica que descendix del cel per a banyar-se en un llac. No obstant, hi ha variants en les que la donzella i/o les seues germanes són princeses baix una maldicció, com Vaino i la princesa cisne.[31] Un conte alemà recopilat per Johann Wilhelm Wolf (alemà: Von der schönen Schwanenjungfer; espanyol: El Conte de la Bella Donzella Cisne), un caçador en França observa un cisne en un llac que suplica no disparar-li. El cisne també revela que ella és una princesa i, per a trencar la seua maldicció, deu sofrir proves perilloses en un castell.[32]

Un atre eixemple de múltiples princeses cisne es pot trobar en el conte finlandés del príncip Tuhkimo (un home Cenicienta; del finlandés tuhka, "cendres") que es casa en una granota que canvia de forma (ATU 402, conte "La Nóvia Animal"), pero, quan ell crema la seua pell encantada, la seua esposa, ara humana, es metamorfosea en un cisne i es va volant en les seues huit germanes cisne (ATU 400, "La Busca de l'Esposa Perduda").[33]

Un conte natiu americà té el personage del Cisne Rojo, un au de plomall enrogit, que atrau l'atenció d'un jove guerrer, que mamprén una busca per a trobar-la.[34]


En un conte de fades belga, que recorda la llegenda del Cavaller del Cisne, Les Donzelles Cisne i el Cavaller d'Argent, Sèt Cisnes, en realitat sèt princeses malaïdes en eixa forma, planegen ajudar a la princesa Elsje encarcerada en l'ajuda del Cavaller d'Argent. La princesa Elsje, per la seua pròpia voluntat, vol ajudar a les set germanes cisne a recuperar la seua forma humana teixint sèt abrics i permaneixent en silenci tot el temps per a que el encantamiento funcione.[35]

En el conte de fades irlandés Les Tres Filles del Rei d'Orient i El Fill d'un Rei en Erin, tres donzelles cisne vénen a banyar-se en un llac (Loch Erne) i conversen en el fill major d'un rei, que estava peixcant en el llac. La seua malvada madrastra convenç a un jove pastor de vaques per a que pegue un alfiler màgic a la roba del príncip per a que es dorga. La fetilla funciona dos voltes, i en abdós ocasions les donzelles cisne intenten ajudar al príncip a recuperar-se.[36]

En un conte recopilat en Wimpfen, prop del riu Neckar (Die drei Schwäne), un jove descansa junt a la vora d'un llac quan veu tres cisnes blancs com la neu. Es dorm i, quan es desperta, es dona conte de que va ser transportat a un gran palau i és rebut per tres dònes fades (se supon que són els cisnes).[37]

Contes de fades lliteraris (Künstmärchen) i atres obres

Es creu que el història de la donzella del cisne va ser la base del ballet El Llac dels Cisnes, en el que una jove princesa, Odette i les seues donzelles estan baix la fetilla d'un malvat hechicero, Von Rothbart, transformant-les en cisnes durant el dia. De nit, recuperen la seua forma humana i solament poden ser rescatats si un jove jura amor etern i fidelitat a la princesa. Quan el príncip Siegfried jura el seu amor per Odette, la fetilla pot trencar-se, pero Siegfried és enganyat per a que declare el seu amor per la filla de Von Rothbart, Odile, disfrassada en màgia com Odette, i tot sembla perdut. Pero la fetilla finalment es trenca quan Siegfried i Odette s'ofeguen en un llac de llàgrimes, unint-los en la mort per tota l'eternitat. Mentres que la renaixença del ballet de 1895 mostrava a les donzelles cisne com a dònes mortals condenades a convertir-se en cisnes, el llibret original de 1877 les descrivia com a verdaderes donzelles cisne: fades que podien transformar-se en cisnes a voluntat.[38] Vàries películes animades basades en el ballet, incloses La Princesa Encantada i Barbie en el Llac dels Cisnes, mostren a les heroïnes principals baix una fetilla i abdós són finalment rescatades pels seus Príncips.

 
La princesa cisne cavalca sobre les ones de Buyan. Ilustració de Boris Zvorykin.

El cisne màgic també apareix en el poema rus El Història del Sar Boten (1831), d'Aleksandr Pushkin. El fill del titular sar Boten, el príncip Gvidon i la seua mare són tirats a la mar en un barril i són tirats a la vora en una illa mística. Allí, el príncip creix en dies i es convertix en un excelent caçador. El príncip Gvidon i la seua mare comencen a establir-se en l'illa gràcies a l'ajuda d'un cisne màgic cridat Princesa Cisne, i al final del conte ella es transforma en princesa i es casa en el príncip Gvidon.[39]


Una variant de la narrativa de la donzella del cisne està present en l'obra de Johann Karl August Musäus,[40][41] un predecessor de l'esforç dels germans Grimm a principis del XIX. El seu Volksmärchen der Deutschen conté el història de Der geraubte Schleier ("El Vel Furtat").[42] Una traducció francesa ("Voile envolé") es pot trobar en Contes de Museäus (1826).[43] En un breu resum: un vell ermitaño, que viu prop d'un llac d'aigua cristalina, rescata a un jove soldat suabo. Durant una nit tranquila, el ermitaño recorda un episodi de la seua joventut aventurera quan va conéixer en Grècia a una donzella cisne, descendent de Leda i Zeus mateixos - en l'escenari de l'història, les deïtats grecorromanas eren "genis" i "fades". El ermitaño explica el secret de la seua màgica penyora i cóm atrapar a una de les dames. El història es repetix quan el jove soldat posa la seua mirada en un trio de donzelles cisne que descendixen del cel per a banyar-se en el llac.

 
Princesa Cisne plorant. Art de John Bauer (1908) per al conte Svanhammen de Helena Nyblom.

L'escritora sueca Helena Nyblom va explorar el tema d'una donzella cisne que pert la seua capa de plomes en Svanhammen (La Capa del Cisne), publicat en 1908, en Bland tomtar och troll (Entre Gnoms i Trolls), una antologia anual de contes de fades i històries lliteràries.

En una obra lliterària de Adrienne Roucolle, El Regne de les Fades Bones: en el capítul El Cisne Encantat, la princesa Lilian és convertida en cisne per la malvada Fada Cicuta.[44]

Versions masculines

El conte de fades Els Sis Cisnes podria considerar-se una versió masculina de la donzella cisne, a on la pell de cisne no es furta sino una maldicció, similar a La Princesa Cisne. Una malvada madrastra va maldir a les seues 6 fillastres en camises de pell de cisne que els transformen en cisnes, que solament poden curar-se en sis camises de ortiga fetes per la seua germana menor. Contes similars d'un pare o un padastre que maldix als seus (fillastres) són la llegenda irlandesa de Els Fills de Lir i Els cisnes salvages, un conte de fades lliterari de l'autor danés Hans Christian Andersen.

En el Dolopathos es pot trobar una inversió de l'història (els humans es convertixen en cisnes): un caçador veu una donzella (màgica) banyant-se en un llac i, despuix d'uns anys, dona a llum a septillizos (sis chiquets i una chiqueta), varen nàixer en cadenes d'or al voltant del coll. Despuix de ser expulsats per la seua yaya, els chiquets es banyen en un llac en forma de cisne i tornen a la forma humana gràcies a les seues cadenes màgiques.


Una atra història d'un cisne mascle és doncella cisne (Prinz Schwan), un conte obscur recopilat pels Germans Grimm en la primera edició de la seua Kinder- und Hausmärchen (1812), pero eliminat d'edicions posteriors.[45]

L'autora checa Božena Němcová va incloure en el primer volum de la seua colecció Contes i Llegendes Nacionals, publicat en 1845, un conte que va titular El Cisne (O Labuti), sobre un príncip que una bruixa va convertir en cisne perque la seua malvada madrastra volia conseguir desfer-se d'ell.[46]

El conte brasiler Vos três cisnes ("Els Tres Cisnes"), recopilat per Lindolfo Gomes, conta el història d'una princesa que es casa en un príncip encantat. En acabant de que la seua esposa trenca un tabú (mai va poder vore's sí mateixa en un espill), es convertix en un cisne, lo que impulsa a la seua esposa a buscar el seu parador, en l'ajuda d'un vell leñador.[47]

Motius folklòrics i tipos de contes

La folklorística establida no reconeix formalment a "Donzelles Cisne" com un sol tipo de conte d'Aarne-Thompson. Més be, es deu parlar de contes que exhibixen el motiu Russian folk-tales ("La Donzella Cisne") en el catàlec de motius de Stith Thompson,[48] que pot classificar-se en 400, 313,[49] o 465A.[50] Agravat pel fet de que estos tipos de contes tenen "no menys d'atres dèu motius" assignats, el sistema AT es convertix en una ferramenta engorrosa per a realisar un seguiment dels paralels d'este motiu.[51] Buscant un esquema alternatiu, un investigador ha desenrollat un sistema de cinc paradigmes de Donzella Cisne, quatre d'ells agrupables com un conte de Grimm afí (KHM 193, 92, 93 i 113) i el restant classificat com el paradigma "AT 400".[52] Per lo tant, per a obtindre una llista completa dels cognados més marcadament semblats dels contes de Swan Maiden, n'hi ha prou en consultar Anmerkungen de Bolte i Polívka al conte KHM 193 de Grimm,[53] el paradigma més important del grup.[54]


Cada u d'ells utilisant diferents métodos, és dir, l'observació de l'àrea de distribució del tipo Donzella Cisne o l'us de métodos filogenético per a reconstruir l'evolució del conte, Gudmund Hatt, Yuri Berezkin i Julien de Huy varen demostrar de forma independent que este conte popular hauria aparegut durant el periodo Paleolític, en el Pacífic d'Àsia, abans d'estendre's en dos onades successives en Amèrica. Ademés, Yuri Berezkin i Julien de Huy varen mostrar que no es mencionaven aus migratòries en les primeres versions d'este conte (este motiu sembla aparéixer molt tarde).[55][56]

Motiu d'esposa animal

Antiguetat i orige

S'ha sugerit que la romançada d'apsará Urvashí i el rei Pururavas, de l'antiga lliteratura sánscrita, pot ser una de les formes més antigues (o orige) del conte Donzella-Cisne.[57][58]

L'antiguetat del conte de la donzella del cisne va ser sugerida en el XIX pel Reverent Sabine Baring-Gould, postulant un orige del motiu abans de la separació de la llengua protoindoeuropea i, per la presència del conte en diversos i tradicions lluntanes (com Samoyedic i els natius americans), existia la possibilitat de que el història fora inclús més antiga.[59] Una atra teoria va ser recolzada per Charles Henry Tawney, en la seua traducció del Kathá-sarit-ságara de Somadeva: ell sugerix que la font del motiu és la lliteratura sánscrita antiga; el història despuix migró a Mig Oriente i, des d'allí, com a punt intermig, es va estendre a Europa.[60]

Segons Julien de Huy, tal motive també hauria existit en la prehistòria europea i tindria a una donzella búfalo com a heroïna. De fet, este autor troba el motiu en animals de quatre pates en Amèrica del Nort i Europa, en un àrea que coincidix en l'àrea del haplogrupo X.[61]


La donzella cisne també servix com a antepassat per als pobles i tribus de Siberia[62] i Àsia Central,[63] com atesten els mits etnogenéticos del Poble buriato.[64][65][66]

El professor Hazel Wigglesworth, que va treballar en els molts idiomes del archipèlec de Filipines, va afirmar que el caràcter del home mortal a voltes es diu Itung o Beletamey, i que representa un héroe cultural o un antepassat del poble manobo.[67][68]

Distribució i variants

El motiu de l'esposa d'orige sobrenatural (en la majoria dels casos, una donzella cisne) mostra un atractiu universal, estant present en les tradicions orals i folklòriques de tots els continents.[69][70] El cisne és l'espècie típica, pero pot transformar-se en "oques, ànets, espátulas o aus aquàtiques d'alguna atra espècie".[9]

El grup de contes populars ATU 402 ("La Nóvia Animal") es troba en tot lo món, encara que els animals varien.[71] El conte de fades italià "La Chica Paloma" presenta una coloma. Estan les selkies Orcadian i Shetland, que alternen entre foca i forma humana. Un conte croata presenta a una lloba.[72] El llop també apareix en el folclore d'Estònia i Finlàndia com la "Nóvia Animal", baix el tipo de conte ATU 409 "La Chica Com a Llop".[73][74]


En Àfrica, el mateix motiu es mostra per mig de donzelles búfalo.[75] En Àsia Oriental, també es coneix en donzelles que es transformen en vàries espècies d'aus. En els contes de fades russos també hi ha varis personages relacionats en la donzella del cisne, com en El Rei de la Mar i Vasilisa la Sabio, a on la donzella és una coloma. En la llegenda japonesa de Hagoromo, és un esperit celestial, o Tennin, el corfoll del qual és furtada.[76]

El professor Sir James George Frazer menciona una història de les illes Pelew, en el Pacífic, sobre un home que es casa en una donzella que canvia de forma amagant la seua coa de peix. Ella li dona a llum una filla i, en una ocasió, troba la seua coa de peix i retorna a l'oceà poc despuix.[77]

Un conte del noreste d'Àsia, recopilat entre la gent de Chukchi, també dona fe del motiu de l'esposa-pardal.[78] El professor rus Valdemar Bogoras va recopilar un conte d'una dòna Yukaghir en Kolimá, en el que tres germanes Tungus es transformen en "ganso femelles" per a arreplegar bayas. En una ocasió, el personage de "One-Side" amaga la pell del més jove, que no pot tornar a la forma d'oca. Ella finalment consentix en casar-se en "Un Costat".[79]


En molts contes dels inuit, la nóvia animal és una oca,[80] que, al final del conte, es marcha en el seu fill.[81][82][83] El personage de l'Esposa d'Oca també apareix en contes d'Haida i Tlingit.[84] S'han atestat relats similars sobre esposes de pardals[85] en l'Illa Kodiak.[86]

Algunes històries dels Algonquinos també parlen d'un jove caçador fadrí que s'acosta a un llac a on dònes d'un atre món vénen a banyar-se per a adquirir l'esposa sobrenatural.[87][88]

En un conte dels Tewa, recopilat per Elsie Clews Parsons, el jove Powitsire caça un cérvol, lo que sugerix que el chiquet trobe una esposa i revela que tres chiquetes ànets vénen a banyar-se en un llac propenc.[89]

En un conte d'Oceania (Noves Hébridas), un home cridat Tagaro espia a dònes en ales de rat penat (Banewonowono o Vinmara) que descendixen per a banyar-se en un llac. El home pren les ales d'un d'ells.[90][91] En una història similar de l'illa Aurora, en Vanuatu (L'Esposa Alada), el nom del héroe és Qat.[92]


En un conte atribuït al poble Toraja d'Indonèsia, una dòna dona a llum a sèt carrancs que tira a l'aigua. A mida que passa el temps, els sèt carrancs troben un lloc per a viure i prenen els seus disfrassos per a assumir forma humana. En una ocasió, sèt mascles furten els disfrassos de carranc de les sèt donzelles carranc i es casen en elles.[93] Un segon està prop de la narrativa de la donzella cisne, solament que en periquitos en lloc de cisnes; el héroe es diu Magoenggoelota i la donzella Kapapitoe.[94]

En la mitologia

Una història japonesa notablement similar, "L'Esposa-Grulla" (Tsuru Nyobo), tracta sobre un home que es casa en una dòna que de fet és una grulla (Tsuru no Ongaeshi) disfrassada de humana. Per a guanyar diners, la dòna-grulla s'arranca les seues pròpies plomes per a teixir brocats de seda que el home ven, pero es va emmalaltir cada volta més en fer-ho. Quan el home descobrix la verdadera identitat de la seua esposa i la naturalea de la seua malaltia, ella ho deixa. També hi ha una série de històries japoneses sobre hòmens que es varen casar en kitsune, o esperits rabosots en forma humana (com a dònes en estos casos), encara que en estos contes la verdadera identitat de l'esposa és un secret inclús per al seu espós. Ella es queda de bona gana fins que el seu espós descobrixca la veritat, moment en el que deu abandonar-ho.[95]

El motiu de la Donzella Cisne o Esposa Cisne també apareix en el Surest Asiàtic, en els contes de Kinnari o Kinnaree (de Tailàndia) i el història d'amor de Manohara i el príncip Sudhana.[96]

El professor i folclorista James George Frazer, en la seua traducció de Les Biblioteques, de Pseudo-Apollodorus, sugerix que el mit de Baralle i Tetis sembla estar relacionat en el cicle de contes de la donzella cisne.[77]

En el folclore

Europa

En una romançada del XIII sobre Friedrich von Schwaben (espanyol: "Friedrich de Suabia"),[97] el cavaller Friedrich amaga la roba de la princesa Angelburge, que va vindre a banyar-se en un llac en forma de coloma.[98][99]

Un conte del Tirol parla del príncip Eligio i les Donzelles-Paloma, que es banyen en un llac.[100] Les colomes també apareixen com la forma baix la que tres princeses són maldides per un mac malvat, que també va transformar a un príncip en un jagant, en un conte popular portugués.[101]


En un conte vasc recopilat per Wentworth Webster (La Coloma i la seua Pentine), un "Tàrtar" ordena a l'héroe indigent que arreplegue la penyora de coloma de la donzella del mig, en lloc de la més jove.[102]

Waldemar Kaden va recopilar una història del sur d'Itàlia (en alemà: Der geraubte Schleier; en espanyol: "El Vel Furtat"), encara que no dona crèdit a la font. Parla d'un home que puja a una montanya i, ajudat per una vella, busca la roba d'una de les 12 donzelles coloma que es banyaven en el llac.[103] Kaden també ho va comparar en la versió de Musäus en les seues notes.[104]

En un atre conte, del Tirol, recopilat per Christian Schneller (en alemà: Die drei Tauben; en italià: Li tre colombe; en espanyol: "Les Tres Colomes"), un jove pert la seua ànima en una aposta per un mac. Un sant ho ajuda i li dona l'informació sobre tres colomes que es posen en un pont i canvien a forma humana. El jove furta la roba de la menor, filla del mac, i promet dur-ho en el seu pare. Vol ajudar a l'héroe a convertir-se al cristianisme i abandonar la seua màgia pagana.[105]

Un conte hongarés ("Fisher Joe") parla d'un orfe que atrapa un peix màgic que es revela com una bella donzella.[106] Un segon conte Magiar, "El Fada Isabel", s'acosta a l'història general de la donzella del cisne, i en el seu lloc només tracta de donzelles pidgeon.[107]

Una compilació de contes populars d'Europa Central (Àustria i Bohèmia) enumera quatre variants de la narrativa de la Donzella del cisne: "Les Tres Colomes Blanques";[108] "La Donzella en la Montanya de Cristal";[109] "Cóm Hans Troba a la seua Esposa"[110] i "El Baterista".[111] Theodor Vernaleken, en la versió alemana de la compilació, va narrar en les seues notes atres dos variants, una de St. Pölten i una atra de Moldautein (actual Týn nad Vltavou, en la República Checa).[112]

En el conte de fades eslau Rei Kojata o Príncip Inesperat, les dotze filles reals del rei Kostei es lleven els disfrassos d'oques per a banyar-se en el llac, pero el príncip amaga la roba de la més jove.[113][114]


En el conte suec[115] El Bell Palau a l'Est del Sol i al Nort de la Terra, de Småland, tres fills monten guàrdia en un prat que està sent calcigat en les últimes nits, i el més jove descobrix que els culpables són tres donzelles coloma.[116]

En el conte chec Les Tres Colomes, el héroe amaga les tres plomes dorades de la donzella coloma per a mantindre-l'en el seu estat humà. Més tart, quan ella desapareix, ell s'embarca en una busca èpica per a trobar-la.[117]

En un conte noruec, Més al Sur que al Sur, i Més al Nort que al Nort, i en el Gran Tossal d'Or, el jove Juan de les Cendres té la tasca de vigilar el camp de blat del seu pare, per a descobrir quí és responsable de calcigar el camp cada volta. nit. Veu tres colomes que canvien de ploma i es convertixen en donzelles que calciguen i ballen en el camp de blat. S'enamora del mig, en lloc del més jove, un escenari que ocorre en casi totes les variants.[118]

En el conte danés La coloma Blanca, el príncip més jove, no naixcut en eixe moment, és "venut" pels seus germans majors a canvi de l'ajuda d'una bruixa per a dissipar una tormenta marina. Anys més vesprada, la bruixa complix la seua part del tracte i pren al príncip baix la seua tutela. Com a part dels seus quefers diaris, la bruixa li impon tasques difícils, que ell realisa en l'ajuda d'una princesa, encantada per la bruixa per a que es convertixca en coloma.[119][120]

En el conte de fades rus El Sar de la Mar i Vasilissa la Sabio, o Vassilissa l'Astuta i El Sar de la Mar,[121] Iván, el fill del comerciant, va ser informat per una vella bruixa (possiblement Bava Yagá, en algunes versions) sobre les filles del sar de la mar que vénen a banyar-se en un llac en forma de colomes. En una atra traducció, El Rei de la Mar i Melania, l'Inteligent,[122] i El Rei de l'Aigua i Vasilissa la Sabio,[123] hi ha dotze donzelles en forma d'espátulas. En una atra transcripció del mateix conte, les donzelles són colomes.[124]

En una variant azerbaiyana, un príncip viaja a una illa a on es banyen pardals de coure, ales platejadas i dorades, i es casa en la donzella d'ales dorades.[125]

En una variant armènia recopilada d'una font armeni-nortamericana (El País dels Bells Jardins), un príncip, despuix de la mort del seu pare, va decidir permanéixer en silenci. Un rei veí, que vol casar-ho en la seua filla, ho coloca en el seu jardí. Allí, veu tres pardals colorits banyant-se en una piscina, i es revelen com a belles donzelles.[126]

Nort de Eurasia

En un conte del poble samoyedo del nort de Eurasia, una vella li conta a un jove sobre sèt donzelles que es banyen en un llac en un bosc obscur.[127]

Mig Est

 
Els cisnes fugen de l'ornamentado pabelló, deixant arrere a la seua germana. Ilustració de Hassan de Basora per John Batten.

El conte de la donzella cisne també apareix en la colecció àrap de contes populars Les mil i una nits,[128] en "El Història de Janshah",[129] un conte insertat en la narrativa de La Reina de les Serps. En un segon conte, el història de Hasan de Basora (Hassan de Basora),[130][131] el personage principal aplega a un oasis i veu les donzelles pardal (aus del paraís) despullant-se per a jugar en l'aigua.[132]

Una tercera narració és el història de Mazin de Khorassan (o Mazin de Khorassaun),[133] supostament no inclosa en la traducció de la colecció d'Antoine Galland: un tintorer orfe, Mazin és invitat a un castell a on hi ha un magnífic jardí. Una vesprada, descansa en el jardí i veu l'arribada, per mig de l'aire, de sèt donzelles en corfolls de "seda verda clar". Més tart se li informa que les sèt són germanes d'una reina d'una raça de genis femenins que viuen en un regne lluntà.[134] Es va notar que el història de Mazin era prou similar a Hassan de Basorara, encara que en diferències durant la busca.[135]

Un conte àrap (Histoire d'Ours de cuisine) comença similar a l'història de la donzella del cisne: un rei posseïx una font en el seu jardí a on una donzella en un corfoll de plomes li agrada banyar-se. Una nit, el rei, apassionat per la chiqueta, pren els seus vestits d'un arbre propenc i té l'intenció de convertir-l'en la seua esposa. Ella consentix, en la condició de que el rei cegue a les seues quaranta reines.[136]

En un atre conte del Mig Orient, el fill d'un rei troba treball en un jagant en una atra regió i rep un joc de claus per a la morada del jagant, al que li diuen que no òbriga una porta específica. Desobedix al seu amo i obri la porta: tres donzelles colomes es lleven la roba per a banyar-se en una palangana.[137]

Sur d'Àsia

En una història persa, El Fill del Mercader i els Peries, els peris del saber es lleven la roba i adopten forma humana per a banyar-se en l'aigua, fins que un jove es posa la roba per a obligar a un d'ells a ser la seua esposa. Els peris intenten convéncer-ho de que no ho faça, ya que són "criatures de fòc" i ell, un ser humà, està "fet d'aigua i fanc".[138]

Una història del sur d'Àsia també narra el motiu de la donzella cisne o la princesa pardal: Història del príncip Bairâm i la nóvia de les fades, a on el príncip titular amaga la roba de Ghûlab Bânu, la donzella coloma.[139][140]

Este d'Àsia

En la lliteratura chinenca antiga, una història dels manuscrits de Dunhuang s'acosta a l'història general de la Donzella Cisne: un home pobre anomenat T'ien K'un-lun s'acosta a un llac a on es banyen tres donzelles grulla.[141][142]

Un conte del surest de China i regions propenques narra les aventures d'un príncip que coneix a una Donzella Pavo Real, en un conte atribuït al Poble Tai.[143] El conte se celebra entre el Poble Dai de China i es va registrar com un poema i una història popular, sent conegut en varis noms, com "Shaoshutun", "La Princesa Pavo Real" o "Zhao Shutun i Lanwuluona".[144][145][146]

Àfrica

Un conte recopilat del suajili (Kisa Cha Hassibu Karim ad Dini na Sultani wa Nyoka, o "El Història de Haseebu Kareem ed Deen i el Rei de les Serps") també s'inclou en el relat generalisat de la Donzella Pardal.[147]

Oceania

S'han recopilat a lo manco trentatrés variants de Papua Nova Guinea, publicades en el periòdic local Wantok Niuspepa, en una secció sobre contes tradicionals.[148] A voltes, la penyora de cisne se substituïx per una pell de casuario o un au del paraís.[149] Per eixemple, l'antropòloga Margaret Pixeu va afirmar que el història de L'Esposa del Casuario era la versió local de la donzella cisne.[150]

El caràcter de la donzella cisne (i les seues variants) s'estén entre les moltes tradicions d'Oceania, com en Micronesia.[151]

Amèrica

En un conte del poble Cochití, un coyot (possiblement el Coyote de la llegenda) ajuda a un jove a conseguir una esposa: una de les tres colomes que es banyen en un llac.[152] En una variant, el coyot conduïx al jove a tres donzelles coloma.[153]

En un conte de la gent de Musquakie, alguns jóvens varons es banyen i juguen en l'aigua mentres unes belles chiques se'ls acosten. Un dels chicons agarra a una de les chiquetes i els demés, esglayats, es convertixen en ànets de cap negre i es van volant.[154]

En un conte recopilat per Sílvio Romero en Riu de Janeiro (Cova dona Lindo Flôr), un rei juga en un atre monarca. Ho pert tot i consulta en un ermitaño sobre cóm procedir. El ermitaño aconsella matar un tipo especial d'au de la que caurà un tros de paper en instruccions: tres princeses, filles del monarca, en forma d'ànets es banyen en un llac, i el rei deu prendre la pell d'ànet de la més jove (el nom de la qual és Cova dona Lindo Flôr).[155]

Donzelles que no són cisnes

A pesar de la casi universalitat del conte de la donzella cisne (o donzella que es transforma en qualsevol atre tipo de pardal), hi ha contes en els que el mascle humà encara sosté les penyores de la donzella, pero la narració no menciona que ella es transforma o no.


En un conte popular armeni ("Kush-Pari"), un príncip busca al Kush-Pari titular, un Houri-Pari o "Fairy-Bird" ("una nimfa del paraís en forma de pardal", "un humà dorat- pardal en cap... radiant com el sol"), com a regal al rei al que servix. Despuix de ser capturada, Kush-Pari li revela al rei que es transforma en una donzella despuix de descordar-se la capa de plomes i li propon que es convertixca en la seua reina en acabant de que la seua sirviente rescata a la seua donzella i du de regrés les ardents egües. Kush-Pari té l'intenció d'usar la llet d'egua ardent per a un ritual especial: el rei mor, pero el príncip sobreviu, en qui es casa. Al final de l'història, el seu nou espós li diu a la seua esposa que el seu pare està cego, pero ella revela que ella va ser la causa de la seua ceguera.[156]

Es creu que el història de la donzella cisne està atestada en La Dama Vole Ploma, un conte obtingut d'un narrador anglés (una tia vella).[157] La Dama Vole Ploma ajuda a l'héroe contra el seu pare jagant i abdós escapen (ATU 313 El Vol Màgic).

Emmanuel Cosquin va recopilar un conte francés titulat Chatte Blanche (en espanyol: "Gat Blanco"), a on s'informa a l'héroe Jean que "Plume Vore't", "Plume Jaune" i "Plume Noir" vénen a banyar-se en el Llac de la Selva Negra, i té la tasca de conseguir els corfolls de "Plume Vore't".[158]

En els seus comentaris sobre el conte de fades anglés La Dama Vole Ploma,[159] WW Newell va comentar que en la contrapart francesa de l'història, La Plume Vore't (en espanyol: "La Ploma Verda"), el nom és una indicació de la seua condició de donzella.[160] No obstant, s'ha observat que, com va succeir en abdós versions, el mant de plomes de la donzella cisne va ser reemplaçat per la penyora, no obstant, els seus noms conserven una reminiscència de la mateixa.[161]

Un fet similar apareix en un conte de fades de Bretanya, La Demoiselle en Blanc ("La Dama de Blanco"), recopilat per Paul Sébillot: el jove veu tres donzelles humanes banyant-se, i prop hi ha tres vestits, un de blanc, un un de gris i un de blau.[162] S'ha observat que el conte conté un episodi casi idèntic de les donzelles banyant-se, en lloc de les donzelles pardal.[163]


En un conte polac de A. J. Glinski, La Princesa de la Montanya de Bronze,[164] el héroe és un príncip que furta el parell d'ales de la princesa titular i li propon matrimoni. El dia de la seua boda, li tornen les ales i vola de tornada a la Montanya Brazen.[165]

En un conte recopilat per Francis Hindes Groome (La Bruixa) d'una font polaca-gitana, el príncip somia en un lloc a on es banyen belles donzelles. Decidix viajar pel món per a trobar este lloc. Ho fa i amaga les ales de la donzella més jove. En acabant de que la seua esposa escapa, ell la seguix a la casa de la seua família i deu treballar per a la seua mare hechicera.[166]

En un conte gallec, Brancafrol, un jove jugador aposta i pert l'ànima, i rep un determini per a entregar la seua ànima al guanyador. Despuix de donar almoina a una vella, ella li informa de tres donzelles màgiques banyant-se en la mar: dos moriscas i una cristiana, que han deixat els seus vestits en la vora (els verts de la dòna morisca i el blanc de la dòna cristiana).[167]

En un relat recopilat d'una font de Daur, en China, un home els conta als seus tres fills un somi que va tindre: un cavall blanc que va aparéixer, va rodejar el sol i va desaparéixer en el mar. Els seus fills decidixen buscar este cavall. El més jove conseguix capturar al cavall, pero diu que se sentirà solament llunt de la seua llar, per lo que el cavall decidix dur-se a una de les seues germanes en ell. El jove i el cavall esperen en la plaja l'arribada de dèu fades, que es lleven la roba per a jugar en el mar. Molt pronte, el jove s'apodera de la roba de la més chica.[168]

La donzella celestial o la nóvia celestial

Un segon format del motiu de l'esposa sobrenatural es referix als contes en els que la donzella no és un animal que canvia de forma, sino una criatura o habitant del Cel, un Regne Celestial, o prové del lloc a on viuen els deus. El folclorista japonés Seki Keigo nomena esta història "L'Esposa del Món Superior", en el seu índex de "Tipos de Contes Populars Japonesos".[169] El professor Alan L. Miller ho crida "L'esposa divina", que també pot referir-se als contes de la Donzella Cisne.[170]

Les obres occidentals solen traduir als personages en qüestió com "fades" o "nimfes".

Índia i Sur d'Àsia

El motiu de la donzella cisne també s'associa en els Apsaras, del hinduisme, que descendixen del Cel o d'un Regne Celestial per a banyar-se en un llac terrenal.[171][172] Un eixemple és l'antiga història d'apsará Urvashí i el rei Pururavas.[57][58]


Una cançó popular recopilada de l'estat de Chhattisgarh, La Balada de Flower-Maid Bakaoli, conté l'episodi en el que un sadhu informa a un home (Lakhiya) sobre les sèt filles de Indra Rajá (una de les quals és Bakaoli) que es banyen en un llac.[173]

Un conte d'orige dravídico conta el història del príncip Jagatalapratapa, qui té una trobada en la filla d'Indra i les seues sirvientas en un bosquecillo.[174] Una segona història de L'entreteniment de Dravidian Nights, de Natesa Sastri, mostra l'episodi del príncip furtant roba a una donzella celestial, com a part de la busca del príncip d'una flor especial.[175]

Una història obtinguda de fonts santales (Toria la Cabrera i la Filla del Sol) parla de Toria, l'orella de cabra, qui és invitada per les donzelles a unir-se a ells en el seu oci en l'aigua. Mentres estan distrets, Toria amaga la roba d'un d'ells.[176]

En un conte bengalí, de Dinajpur (La Troballa del Somi), el príncip Siva Dones rep un somi premonitorio sobre una donzella. Algun temps despuix, un sabio li informa que, en una nit de lluna plena, cinc nimfes descendixen del cel per a jugar en un estany, i una d'elles és la donzella que va vore en un somi, cridada Tillottama.[177]

En un conte del Poble Karbi, Harata Kunwar, el menor de sèt germans, fuig de la seua casa per a salvar la seua vida, en acabant de que els seus germans i el seu pare amenacen en llevar-li la vida, i es refugia en una vella. Despuix de fer els seus quefers, planeja banyar-se en el riu, pero li varen dir que no vaja riu dalt. Ho fa i veu les sis filles del Rei del Gran Palau descendir del cel i desvestir per a banyar-se i retozar en l'aigua.[178]

En un conte indi d'orige desconegut, La Filla del Perfumista, l'esposa del príncip demana el seu anell i vola cap a llocs desconeguts. Abrumar pel dolor, el príncip vaga pel món fins que troba a un vell mestre ascético. El asceta li diu al príncip que, en la nit de lluna plena, la seua esposa i les seues donzelles descendiran del cel per a banyar-se en el llac, i el jove deurà adquirir el mant de la seua esposa.[179]

La colecció de contes populars indis Kathá-sarit-ságara conté a lo manco dos contes similars que involucren a Apsaras: el conte de Marubhúti qui, instruït per un ermitaño, furta la roba d'una d'algunes nimfes celestials que va vindre a banyar-se en el riu, i el ermitaño es convertix en l'espós mortal del Vidyadhara.[180] En una segona història, la deïtat Bhairava ordena a Thinthákarála que furte les penyores dels Apsaras que s'estaven banyant en "l'estany sagrat de Mahákála". Una volta realisada l'escritura, els Apsaras protesten i demanen que els tornen les seues penyores, pero el jove posa una condició: les tornarà a canvi de que la més jove Apsara, Kalávatí, filla de Alambushá, es convertixca en la seua esposa.[181]


En un atre conte indi, El Venedor de Fusta i les Sèt Fades, el venedor de fusta es pren un moment per a descansar en el bosc i pronte veu sèt fades banyant-se en un pou. Pronte els furta les robes i els demana ajuda per a impressionar a una regna visitant en la que desija casar-se.[182]

Surest d'Àsia

Un conte de Laos (El Marit Fidel) també és paralel a la narrativa generalisada de la Donzella Cisne.[183][184]

Atres variants del surest asiàtic es poden trobar en el folclore filipí:[185] Les Sèt Jóvens Dònes del Cel, un conte de Filipines;[186] Kimod i la Donzella Cisne ("Pitong Maylong"), un conte de Mansaka (Filipines);[187][188][189] Magbolotó, un conte de Visayan.[190] També es va trobar una versió del conte en les narracions orals del poble Aeta de Filipines (Cóm Juan Va conseguir la seua Esposa de Dalt).[191]

Indonèsia

La trama d'un personage masculí espiant a sèt donzelles celestials (Apsaras) banyant-se en un llac terrestre també ocorre en un conte de l'història d'Indonèsia, titulat Jaka Tarub i Sèt Apsaras, de l'illa de Java,[192][193] protagonisada pel llegendari javanés héroe Jaka Tarub[194][195] que es casa en la nimfa celestial (Völundarkvida) Dewi Nawang Wulan.[196][197]

Es varen recopilar històries similars del Nort de Sulawesi i la península de Minahasa (abans conegudes com a Illes Célebes). Una és el història de Kasimbaha i Utahagi:[198] Kasimbaha busca les penyores de Utahagi, que s'estava banyant en un llac, i, més vesprada, en acabant de que la seua esposa retorna a la seua morada celestial, trepa a un arbre especial per a ascendir als cels i trobar-la de nou.[199][200][201] Un segon conte és interessant perque diferix: en lloc de banyar-se en un llac, les donzelles celestials descendixen a la Terra i furten els ñames d'un granger humà cridat Walasindouw.[202]


Atres relats estan atestats en les moltes tradicions de l'archipèlec:[203][204] en l'illa d'Halmahera, l'episodi de "furtar la roba d'una donzella mentres s'estava banyant" ocorre com a part de la busca del menor de sèt germans per un remei per al seu pare;[205] de l'illa de Bali, el història de Rajapala i vidyadhari Ken Sulasih, pares del héroe Durma;[206] el poema heròic Ajar Pikatan, que narra la busca de la donzella celestial Suprabha.[207]

Àsia Oriental

Les tradicions folklòriques d'Àsia Oriental també atesten l'aparició de contes similars sobre donzelles celestials, com el conte popular coreà de El Fada i el Leñador.[208][209]

Un conte de fonts de Lew Chew parla d'un granger, Ming-Ling-Tzu, que posseïx una font prístina de l'aigua més pura, quan veu una donzella banyant-se en la font d'aigua i possiblement embrutant-la.[210]

China

Un atre conte relacionat és el mit chinenc del pastor de vaques i la tejedora,[211][212] en el que una de les sèt germanes fada és presa com a esposa per un pastor de vaques que va amagar els corfolls de les sèt germanes; ella es convertix en la seua esposa perque ell la veu nueta, i no tant per haver-li llevat el corfoll.[213][214] La lliteratura i la mitologia chinenques atesten a lo manco dos històries similars: Tian Xian Pei[215][216] ("La Parella de Fades"; "El Matrimoni de la Princesa de les Fades" o "Dong Yong, el Fill Filial"),[217] i una versió sense títul en Soushen Ji, com el quinzé conte en el Volum 14.[218][219]

Japó

James Danandjaja relata el història japonesa de Amafuri Otome ("La Dòna que Va vindre del Cel"), com una història similar del home mortal fadrí que reté el kimono d'una dama que es banya a canvi de que es convertixca en la seua esposa. També ho compara en la Donzella Cisne i en el mit de El Pastor de Vaques i el Tejedor.[220]

La professora Hazel Wigglesworth va escriure que hi havia 46 versions del conte recopilades en fonts orals japoneses, i el registre més antic del conte està present en el Fudoki, un llibre antic sobre relats provincials i orals.[67] Els contes recopilats de la Província de Ōla meua (Ika no Woumi) i la Província de Suruga (Miho Matsubara) estan prop de la narrativa de l'espós humà/cònjuge cisne, mentres que en una història de la Província de Tango (Taniha no Kori) és una parella de vells la que deixa a la donzella celestial. en la Terra i es convertix en la seua filla adoptiva per a fer-los companyia.[221]

Àfrica

Àfrica sudoriental

La narrativa de la Sky-Maiden va ser recopilada en forma de cançó del poble Ndau, titulada Llegenda i Cançó de la Donzella del Cel: la filla d'un cap poderós que vivia en el cel i els seus assistents baixen a la Terra per a banyar-se, i es convertix en un desafiu entre els príncips reals per a vore quí pot anar a buscar el seu penacho/ploma, el símbol del seu extravagancia. El vencedor és un home pobre que, com subversió de la narrativa comuna, aplega a viure en la seua esposa celestial en la seua morada.[222] Frans Boes i C. Kamba Simango varen donar una versió del conte en forma narrativa com La Gent del Cel (Vasagole) en la Revista de Folklore Nortamericana.[223]

Madagascar

En un conte malgache, obtingut de Vàkin-Ankarãtra (La forma en que Adrianòro va obtindre una esposa del Cel), el héroe Adrianoro és informat de que tres donzelles es banyen en un llac i tracta de tendir-los una trampa canviant de forma a fruts o llavors.[224]

Europa

Grècia

En un conte de Grècia, un cabrero humà cridat Demetros balla en dèu fades tres nits, i en la tercera nit, en lluna plena, balla en elles i accidentalment toca el mocador de Katena. Els seus companyers l'abandonen al món mortal i es convertix en l'esposa de Demetros, donant-li una filla. Durant sèt anys, Demetros ha amagat el mocador, fins que la seua esposa Katena li'l demana. Pren el mocador i balla en ell en un festival, aprofitant l'oportunitat per a tornar a casa i deixar al seu marit mortal. La seua filla pronte la seguix quan té quinze anys.[225]

Bulgària

Una cançó folklòrica búlgara (La Samodiva casada contra la seua voluntat) presenta a una Samodiva: tres chiquetes, no emparentades entre sí, es lleven les seues robes màgiques per a banyar-se, pero són vistes per un pastor que els lleva la roba. Cada chiqueta intenta suplicar per separat i convéncer al jove de que torne la roba. Ho fa, pero solament als dos primers; la tercera donzella que va elegir casar-se en acabant de que ella revelara que era filla única. Despuix de la boda, el poble insistix que balla per a la diversió de tots els demés, pero la samodiva diu que no pot ballar sense la seua penyora. Una volta que el seu espós li entrega la roba, ella es va volant.[226]

Europa de l'Est

En El Jove i la Vila, el fill menor, a qui els seus dos germans majors consideren un mec, conseguix arrancar els cabells dorats d'un vila que ha estat menjant les peres d'argent del hort del seu pare.[227] En un segon conte, La Vila en el Castell Dorat, un pare demana als seus tres fills que cuiden el seu jardí de flors de nit, perque els cisnes s'han estat menjant les flors (en realitat, les vilas sí).[228]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Literary Sources of D&D». Archivat des de l'original, el 9 de decembre de 2007. Consultat el 23 de febrer de 2007.
  2. ↑ (), p. .
  3. ↑ (), p. .
  4. ↑ (), p. .
  5. ↑ Benoit, Jérémie(1989).«Li Cygne et la Valkyrie. Dévaluation d'un mythe».Romantisme.19(64): 69–84.doi:10.3406/roman.1989.5588.
  6. ↑ Cox, Marian Roalfe. An introduction to Folk-Lore. London: Charles Scribner's Sons. 1895. p. 120.
  7. ↑ Chantepie de la Saussaye, P. D. The Religion of the Ancient Teutons. Translated from the Dutch by Bert J. Vós. Boston; London: Ginn & Company. 1902. pp. 311-312.
  8. ↑ Pyle, Howard; Pyle, Katharine. The Wonder Clock: Or, Four & Twenty Marvellous Tals, Being One for Each Hour of the Day. New York: Printed by Harper & Brothers. 1915 (1887). pp. 231-240.
  9. ↑ 9,0 9,1 Ralston, William Ralston Shedden. Russian folk-tals. London: Smith, Elder, & co.. 1873. pp. 129-130.
  10. ↑ "The Tale of the 'Bodach Glas', translated from the Gaelic, by Mrs. Mackellar". In: The Celtic Magazine. Edited by Alexander McBain. Vol. XII. Inverness: A. and W. Mackenzie. 1887. pp. 12-16 and 57-64. [1]
  11. ↑ Briggs, Katharine M. An Encyclopedia of Fairies: Hobglobins, Brownies, Bogies and Other Supernatural Creatures. New York: Pantheon Books. 1976. pp. 202-204. ISBN 0-394-40918-3
  12. ↑ Briggs, Katharine. An Encyclopedia of Fairies: Hobglobins, Brownies, Bogies and Other Supernatural Creatures. New York: Pantheon Books. 1976. p. 308. ISBN 0-394-40918-3
  13. ↑ Waifs and strays of Celtic tradition. Vol. III. London: David Nutt. 1889. pp. 145-157 (in English) and 167-186 (in Gaelic).
  14. ↑ Britten, James. "Irish Folk-Tals". In: The Folk-Lore Journal Vol. 1. London: Publ. by Folk-Lore Society. 1883. pp. 316-324.
  15. ↑ Leavy, Barbara Fass (1994). «Etain's Two Husbands», In Search of the Swan Maiden, NYU Press, pp. 277–302.
  16. ↑ Dixon-Kennedy, Mike (1998). Encyclopedia of Russian and Slavic myth and legend. pp. 146 and 274. ABC-CLIO. ISBN 978-1-57607-130-4.
  17. ↑ Manning, Clarence Augustus. "The Tauric Maiden and Allied Cults". In: Transactions and Proceedings of the American Philological Association 51 (1920): 45. Accessed August 22, 2020. doi:10.2307/282870.
  18. ↑ "Grace's Well". In: Thomas, William Jenkyn. The Welsh Fairy Book. [1908]
  19. ↑ Rhys, John. Celtic folklore: Welsh and Manx. Oxford: Clarendon Press. 1901. pp. 370 and 375.
  20. ↑ Briggs, Katharine. An Encyclopedia of Fairies: Hobglobins, Brownies, Bogies and Other Supernatural Creatures. New York: Pantheon Books. 1976. pp. 202-204. ISBN 0-394-40918-3
  21. ↑ Waifs and strays of Celtic tradition. Vol. III: Folk & hero tals from Argyllshire. London: David Nutt. 1889. pp. 286-289.
  22. ↑ Hapgood, Isabel Florence. The Epic Songs of Russia. London: C. Scribner's sons. 1886. pp. 214-231.
  23. ↑ Dumézil, Georges(1925).«Els bylines de Michajlo Potyk et els légendes indo-européennes de l'ambroisie».Revue dones Études Slaves.5(3): 205–237.doi:10.3406/slave.1925.7342.
  24. ↑ Meier, Ernst. Deutsche Volksmärchen aus Schwaben. Stuttgart. 1852. pp. 38-42.
  25. ↑ de Cock, Alfons; de Mont, Pol. Dit zijn Vlaamsche wondersprookjes, het volk naverteld. Gent: 1896. Tale nr. 11.
  26. ↑ de Meyere, Victor. De Vlaamsche vertelschat. Vol. 2. 1927.
  27. ↑ Bolte, J. "Vlaamsche Wonder-Sprookjes". In: Zeitschrift dones Vereins für Volkskunde. Berlin: Verlag von A. Asher & Co. 1896. p. 224. [2]
  28. ↑ Sellers, Charles. Tals from the lands of nuts and grapes (Spanish and Portuguese folklore). London: Field. 1888. pp. 133-149. [3]
  29. ↑ Gaster, Moses. Rumanian bird and beast stories. London: Sidgwick & Jackson. 1915. pp. 246-255.
  30. ↑ Gaster, Moses. Rumanian bird and beast stories. London: Sidgwick & Jackson. 1915. pp. 256-258.
  31. ↑ "Vaino and the Swan Princess". In: Bowman, James Cloyd and Bianco, Margery. Tals from a Finnish tupa. Chicago: A. Whitman & Co. 1964 (1936). pp. 34-41.
  32. ↑ Wolf, Johann Wilhelm. Deutsche Hausmärchen. Göttingen/Leipzig 1851. pp. 216-224.
  33. ↑ "Li Cendrillon et sa fiancée la grenouille". In: Beauvois, Eugéne. Contes populaires de la Norvège, de la Finlande & de la Bourgogne, etc. Paris: E. Dentu, Éditeur. 1862. pp. 180-194. [4]
  34. ↑ Schoolcraft, Henry Rowe. The Indian fairy book, from the original legends. New York, Frederick A. Stokes company. 1916. pp. 42-71.
  35. ↑ Griffis, William Elliot. Belgian fairy tals. New York: Thomas Y. Crowell company. [1919?] pp. 17-30.
  36. ↑ Curtin, Jeremiah. Myths and folk-lore of Ireland. London: S. Low, Marson, Searle [and] Rivington. 1890. pp. 129-138.
  37. ↑ Gottschalck, Friedrich. Die Sagen und Volksmährchen der Deutschen 1 [mehr nicht erschienen]. Trobe 1814. pp. 201-211.
  38. ↑ Wiley 1991, p. 321
  39. ↑ Mazon, André(1937).«Li Tsar Boten».Revue dones Études Slaves.17: 5–17.doi:10.3406/slave.1937.7637.
  40. ↑ Musäus, Johann Karl August. Contes De Musaeus. Prenga I. Paris: Moutardier. 1826. p. xiii.
  41. ↑ Musäus, Johann Karl August. Contes De Musaeus. Prenga V. Paris: Moutardier. 1826. pp. 127-216.
  42. ↑ Blamires, David (2009). «Musäus and the Beginnings of the Fairytale», Telling Tals: The Impact of Germany on English Children's Books 1780–1918.
  43. ↑ (1826) Contes de Musaeus, Translated by David Ludwig Bourguet, Paris: Moutardier. containing "La Chronique dones trois Soeurs", "Richilde", "Els Écuyers de Roland", "Libussa", "La Nymphe de la Fontaine", "Li Trésor du Hartz", "Légendes de Rubezahl", "La Veuve", "L'Enlèvement (Anecdote)", "La Poule aux OEfs d'or", "L'Amour muet", "Li Démon-Amour", "Mélechsala" and "Li Voile enlevé".
  44. ↑ Roucolle, Adrienne. The Kingdom of the Good Fairies: Fairy Tals. Cincinnati: The Editor Publishing Company. 1898. pp. 101-120.
  45. ↑ Grimm, Jacob; Grimm, Wilhelm; Zipes, Jack; Dezsö, Andrea (2014). «Prince Swan», The Original Folk and Fairy Tals of the Brothers Grimm, Princeton University Press, pp. 194–197. ISBN 9780691160597.
  46. ↑ Němcová, Božena. Národní Báchorky a Powěsti Prague: Jaroslav Pospíšil 1845 Vol. 1 Tale nº 4
  47. ↑ Gomes, Lindolfo. Contos Populars Brasileiros. Brasil, São Paulo: Ediçõés Melhoramentos. 1953 [1931]. pp. 149-154 (in Portuguese).
  48. ↑ (), p. .
  49. ↑ (2007) «The Irish-American Tale Tradition», Cinderella in America, University Press of Mississippi, pp. 376–386. ISBN 9781578069583.
  50. ↑ (), p. .
  51. ↑ (), p. .
  52. ↑ (), p. .
  53. ↑ (), p. .
  54. ↑ (), p. .
  55. ↑ Gudmund Hatt (1949). Asiatic influences in American folklore. København: I kommissió hos ejnar Munksgaard, p.94-96, 107; Yuri Berezkin (2010). Sky-maiden and world mythology. Iris, 31, pp. 27-39
  56. ↑ Julien de Huy (2016). Li motif de la femme-oiseau (T111.2.) et ses origines paléolithiques. Mythologie française, 265, pp. 4-11 or here.
  57. ↑ 57,0 57,1 Smith, S. Percy. "Aryan and Polynesian Points of Contact. The Story of Et Niniko," in The Journal of the Polynsian Society. Vol. XIX, no. 2. 1910. pp. 84-88.
  58. ↑ 58,0 58,1 Tuzin, Donald F. The Cassowary's Revenge: The life and death of masculinity in a New Guinea society. Chicago: University of Chicago Press. 1997. pp. 71-72.
  59. ↑ Baring-Gould, Sabine. The book of were-wolves: Being an Account of a Terrible Superstition. London: Smith, Elder and Co. 1865. pp. 178-177.
  60. ↑ Tawney, Charles Henry. The ocean of story, being C.H. Tawney's translation of Somadeva's Katha sarit sagara (or Ocean of streams of story). Book 8. London, Priv. print. for subscribers only by C.J. Sawyer. 1924-1928. Appendix I. p. 234.
  61. ↑ Julien de Huy (2011). « Li motif de la femme-bison. Essai d'interprétation d'un mythe préhistorique (1ère partie) », Mythologie française, 242, pp. 44-55; et Julien de Huy (2011). « Li motif de la femme-bison. Essai d'interprétation d'un mythe préhistorique (2ème partie) » Mythologie française, 243, pp. 23-41.
  62. ↑ Kara, Dávid Somfai(2010).«Bava Tükli and the Swan Girl. Legitimising Elements in the Turkic Epic Edige».Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae.63(2): 117–132.doi:10.1556/AOrient.63.2010.2.1.
  63. ↑ Birtalan, Ágnes(2011).«The representation of the Mongolian shaman deity Dayan Deerh in invocations and in a Buddhist scroll painting».Études Mongoles et Sibériennes, Centrasiatiques et Tibétaines.(42)doi:10.4000/emscat.1800.
  64. ↑ Birtalan, Ágnes(2002).«An Oirat Ethnogenetic Myth in Written and Oral Traditions (A Case of Oirat Legitimacy)».Acta Orientalia Academiae Scientiarum Hungaricae.55(1/3): 69–88.doi:10.1556/AOrient.55.2002.1-3.6.
  65. ↑ *Miller, Alan L.(1987).«The Swan-Maiden Revisited: Religious Significance of "Divine-Wife" Folktales with Special Reference to Japan».Asian Folklore Studies.46(1): 74.doi:10.2307/1177885.
  66. ↑ Curtin, Jeremiah. A Journey in Southern Siberia: The Mongols, Their Religion and Their Myths.Boston: Little, Brown and Company. 1909. pp. 98-99.
  67. ↑ 67,0 67,1 Wrigglesworth, Hazel J.(1984).«Manobo Storytelling as Approximation to Drama».Philippine Quarterly of Culture and Society.12(3): 221–256.
  68. ↑ Wrigglesworth, Hazel J (1980). "Rhetorical devices distinguishing the genre of folktale (fiction) from that of oral history (fact) in Ilianen Manobo narrative discourse". In: Philippine Journal of Linguistics 11 (1). pp. 45-79.
  69. ↑ Frobenius, Leo. Dones Zeitalter dones Sonnengottes. G. Reimer. 1904. pp. 304-333.
  70. ↑ de Charencey, Comte H. "li Folklore dans els Deux Mondes". In: Actes de la Societé Philologique Prenga XXIII. Anées 1893 & 1894. Paris: Librarie C Klincksieck. pp. 308-331.
  71. ↑ Cox, Marian Roalfe. An introduction to Folk-Lore. London: Charles Scribner's Sons. 1895. pp. 120-121.
  72. ↑ Wratislaw, Albert Henry. Sixty folk-tals from exclusively Slavonic sources. London: E. Estoc. 1887. pp. 290-291.
  73. ↑ METSVAHI, Merili. The Woman as Wolf (AT 409): Some Interpretations of a Very Estonian Folk Tale. Journal of Ethnology and Folkloristics, [S.l.], v. 7, n. 2, p. 65-92, jan. 2014. ISSN 2228-0987. Available at:<http://www.jef.ee/index.php/journal/article/view/153>. Dona't accessed: 25 apr. 2020.
  74. ↑ Thompson, Stith. The Folktale. University of Califòrnia Press. 1977. p. 96. ISBN 0-520-03537-2
  75. ↑ "The Hunter and the Fairy Buffalo". In: Tremearne, Mary; Treamearne, Arthur John Newman. Fables and fairy tals for little folk; or, Uncle Remus in Hausaland (first séries). Cambridge, W. Heffer and sons ltd.. 1910. pp. 56-72. [5]
  76. ↑ Iwao Seiichi, Sakamato Tarō, Hōgetsu Keigo, Yoshikawa Itsuji, Akiyama Terukazu, Iyanaga Teizō, Iyanaga Shōkichi, Matsubara Hideichi, Kanazawa Shizue. 18. Hagoromo densetsu. In: Dictionnaire historique du Japon, volume 7, 1981. Lettre H (1) pp. 9-10. [www.persee.fr/doc/dhjap_0000-0000_1981_dic_7_1_890_t2_0009_0000_4]
  77. ↑ 77,0 77,1 Frazer, James George; Apollodorus of Athens The Libraries. Vol. II. Cambridge, Mass.: Harvard University Press. 1921. pp. 385-387.
  78. ↑ Bogoras, Waldemar(1902).«The Folklore of Northeastern Àsia, as Compared with That of Northwestern America».American Anthropologist.4(4): 577–683.doi:10.1525/aa.1902.4.4.02a00020.
  79. ↑ Bogoraz, Valdimïr Germanovich. Tals of Yukaghir, Lamut, and Russanized natives of eastern Siberia. New York: The Trustees. 1918. pp. 38-40.
  80. ↑ Pearce, Susan M. "IVORY, ANTLER, FEATHER AND WOOD: MATERIAL CULTURE AND THE COSMOLOGY OF THE CUMBERLAND SOUND INUIT, BAFFIN ISLAND, CANADA". In: doncella cisne VII, 2 (1987): 307-321.
  81. ↑ Van Deusen, Kira (2009). «The Goose-Wife», Kiviuq, McGill-Queen's University Press, pp. 287–310. ISBN 9780773534995.
  82. ↑ "The Bird Wife". In: Bayliss, Clara Kern. Völundarkvida. New York: Thomas Y. Crowell. 1922. pp. 23-27. [6]
  83. ↑ "Ititaujang". In: Boes, Franz. El Baterista. Sixth Annual Report of the Bureau of Ethnology to the Secretary of the Smithsonian Institution, 1884-1885; Government Printing Office, Washington, 1888. pp. 616-618. [7]
  84. ↑ Swanton, John R.(1905).«Types of Haida and Tlingit Myths».American Anthropologist.7(1): 94–103.doi:10.1525/aa.1905.7.1.02a00110.
  85. ↑ "The Man who mated with a Siga-Fowl". In: Rink, Hinrich; Brown, Robert. An introduction to Folk-Lore. Edinburgh, London, W. Blackwood and Sons. 1875. pp. 145-148.
  86. ↑ Lantis, Margaret(1938).«The Mythology of Kodiak Island, Alaska».The Journal of American Folklore.51(200): 123–172.doi:10.2307/535533.
  87. ↑ de Charencey, Comte H. "li Folklore dans els Deux Mondes". In: Actes de la Societé Philologique Prenga XXIII. Anées 1893 & 1894. Paris: Librarie C Klincksieck. pp. 308-310.
  88. ↑ Leland, Charles Godfrey. The Algonquin legends of New England; or, Myths and folk lore of the Micmac, Passamaquoddy, and Penobscot tribes. Boston; New York: Houghton, Mifflin and company. 1884. pp. 141-151. [8]
  89. ↑ Parsons, Elsie Worthington Clews. Tewa Tals. New York: American Folk-lore Society. 1926. pp. 5 and 119-123.
  90. ↑ Codrington, Robert Henry. The Melanesians: studies in their anthropology and folk-lore. Oxford: Clarendon Press. 1891. p. 172. [9]
  91. ↑ Gray, Louis H. The Mythology of all Races. Vol. IX. Oceania. Boston: Marshall Jones Company. 1916. pp. 138-139. [10]
  92. ↑ Codrington, Robert Henry. The Melanesians: studies in their anthropology and folk-lore. Oxford: Clarendon Press. 1891. pp. 397-398.
  93. ↑ Dixon, Roland B. The Mythology Of All Races. Vol. IX - Oceanic. Boston, MA: Marshall Jones Company. 1916. pp. 206.
  94. ↑ Dixon, Roland B. The Mythology Of All Races. Vol. IX - Oceanic. Boston, MA: Marshall Jones Company. 1916. pp. 206-207.
  95. ↑ For reference of the animal or mystical bride in Japanese tals, see Petkova, G.(2009).«Propp and the Japanese folklore: Applying morphological parsing to answer questions concerning the specifics of the Japanese fairy tale».doi:10.5167/uzh-23802.
  96. ↑ Schiefner, Anton; Ralston, William Shedden. Tibetan tals, derived from Indian sources. London, K. Paul, Trench, Trübner & co. ltd. 1906. pp. xlviii-l and 44-74.
  97. ↑ Vernaleken, Theodor. In the Land of Marvels: Folk-tals from Àustria and Bohèmia. S. Sonnenschein & Co. 1889. p. 357.
  98. ↑ Götzinger, E. Reallexicon der Deutschen Altertümer. Leipzig: 1885. pp. 1082-1083.
  99. ↑ Jellinek, M. H. "Zoom Friedrich Von Schwaben." Zeitschrift Für Deutsches Altertum Und Deutsche Literatur 57, no. 1/2 (1919): 133-36. Accessed August 2, 2020. www.jstor.org/stable/20657046.
  100. ↑ Busk, Rachel Harriette. Household stories from the land of Hofer; or, Popular myths of Tirol. Oxford University. 1871. pp. 356-385. [11]
  101. ↑ "The Spell-bound Giant". Consiglieri Pedroso, Zophimo. Portuguese folk-tals. London E. Estoc. 1882. pp. 33-37. [12]
  102. ↑ Webster, Wentworth. Basque legends. London: Griffith and Farran. 1879. pp. 120-130.
  103. ↑ Kaden, Waldemar. Unter donen Olivenbäumen. Süditalienische Volksmärchen. Leipzig: Brockhaus. 1880. pp. 106-111.
  104. ↑ Kaden, Waldemar. Unter donen Olivenbäumen. Süditalienische Volksmärchen. Leipzig: Brockhaus. 1880. pp. 254-255.
  105. ↑ Schneller, Christian. Märchen und Sagen aus Wälschtirol. Innsbruck: Wagner. 1867. pp. 71-79.
  106. ↑ Jones, W. Henry; Kropf, Lajos L.; Kriza, János. The folk-tals of the Magyars. London: Pub. for the Folk-lore society by E. Estoc. 1889. pp. 13-22.
  107. ↑ Jones, W. Henry; Kropf, Lajos L.; Kriza, János. The folk-tals of the Magyars. London: Pub. for the Folk-lore society by E. Estoc. 1889. pp. 95-110.
  108. ↑ Vernaleken, Theodor. In the Land of Marvels: Folk-tals from Àustria and Bohèmia. S. Sonnenschein & Co. 1889. pp. 262-273.
  109. ↑ Vernaleken, Theodor. In the Land of Marvels: Folk-tals from Àustria and Bohèmia. S. Sonnenschein & Co. 1889. pp. 274-279.
  110. ↑ Vernaleken, Theodor. In the Land of Marvels: Folk-tals from Àustria and Bohèmia. S. Sonnenschein & Co. 1889. pp. 280-286.
  111. ↑ Vernaleken, Theodor. In the Land of Marvels: Folk-tals from Àustria and Bohèmia. S. Sonnenschein & Co. 1889. pp. 287-293.
  112. ↑ Vernaleken, Theodor. Kinder- und Hausmärchen dem Volke treu nacherzählt. 3. Auflage. Wien/Leipzig: 1896 (Nachdruck Hildesheim: Olms, 1980). pp. 295-296.
  113. ↑ Wratislaw, Albert Henry. Sixty folk-tals from exclusively Slavonic sources. London : E. Estoc. 1889. pp. 108-120.
  114. ↑ Leger, Louis Paul Marie. Recueil de contes populaires slaves, traduits sur els textes originaux. Paris: E. Leroux. 1882. pp. 75-94.
  115. ↑ Hyltén-Cavallius, Gunnar; Stephens, George. Schwedische Volkssagen und Märchen. Wien: Haas. 1848. pp. 174-190.
  116. ↑ Thorpe, Benjamin. Yule-tide stories: a collection of Scandinavian and North German popular tals and traditions, from the Swedish, Danish, and German. London; New York: G. Bell. 1910. pp. 158-168.
  117. ↑ Baudis, Josef. Czech folk tals. London: Allen & Unwin. [1917.] pp. 71-97.
  118. ↑ Stroebe, Klara; Martens, Frederick Herman. The Norwegian fairy book. New York: Frederick A. Stokes company. [1922.] pp. 229-235.
  119. ↑ "Der weisse Taube" In: Grundtvig, Svend. Dänische Volksmärchen. Leipzig: Joh. Barth. 1878. pp. 45-58.
  120. ↑ Grundtvig, Sven. Danish fairy tals. Translated from the Danish of Svendt Grundtvig by J. Grant Cramer. Boston: The four sigues company. 1919. pp. 100-108.
  121. ↑ Curtin, Jeremiah. Myths and Folk-tals of the Russians, Western Slavs, and Magyars. Boston: Little, Brown, and Company. 1890. pp. 249-270.
  122. ↑ Hodgetts, Edith M. S. Tals and Legends from the Land of the Tzar: Collection of Russian Stories. Griffith Farran & Co. 1891. pp. 291-308.
  123. ↑ Ralston, William Ralston Shedden. Russian folk-tals. London: Smith, Elder, & co.. 1873. pp. 130-141.
  124. ↑ Ralston, William Ralston Shedden. The songs of the Russian people, as illustrative of Slavonic mythology and Russian social life. London: Ellis & Green. 1872. p. 179.
  125. ↑ Hoogasian-Vila, Susie. 100 Armenian Tals and Their Folkloristic Relevance. Detroit: Wayne State University Press. 1966. p. 471.
  126. ↑ Hoogasian-Vila, Susie. 100 Armenian Tals and Their Folkloristic Relevance. Detroit: Wayne State University Press. 1966. pp. 180-189.
  127. ↑ Castrén, Matthias Alexander. Ethnologische Vorlesungen über die altaischen Völker. Kaiserlichen Akad. Wissen. 1857. pp. 172-176.
  128. ↑ Jacobs, Joseph. European Folk and Fairy Tals. New York, London: G. P. Putnam's sons. 1916. p. 241.
  129. ↑ Marzolph, Ulrich; van Leewen, Richard. The Arabian Nights Encyclopedia. Vol. I. Califòrnia: ABC-Clio. 2004. pp. 238-241. ISBN 1-85109-640-X (i-book)
  130. ↑ Jacobs, Joseph. The book of wonder voyages. New York and London: G. P. Putnam's sons. 1919. pp. 127-185.
  131. ↑ Clouston, W. A. Popular tals and fictions: their migrations and transformations. Edinburgh; London: W. Blackwood. 1887. p. 186.
  132. ↑ Wallace, Alfred Russell. "The birds of paradise in the Arabian Nights". In: Independent Review 2. 1904. 379–391, pp. 561–571.
  133. ↑ Scott, Jonathan. The Arabian Nights Entertainments: a selection of new tals. Vol. 6. London: printed for Longman, Hurst, Rees, Orme, and Brown, Paternoster-Row. 1811. pp. 283-343. [13]
  134. ↑ Kirby, William Forsell. The new Arabian nights. Select tals, not included by Galland or Lane. Philadelphia, J.B. Lippincott & co.. 1884. pp. 296-366. [14]
  135. ↑ Kirby, William Forsell. The new Arabian nights. Select tals, not included by Galland or Lane. Philadelphia, J.B. Lippincott & co.. 1884. Preface. p. ix.
  136. ↑ Spitta-Bey, Guillaume. Contes arabes modernes. Leiden: E. J. Brill. 1883. p. 12.
  137. ↑ Prym, E./Socin, A. Syrische Sagen und Märchen aus dem Volksmunde. Göttingen: Vandenhoeck & Ruprechts Verlag, 1881. pp. 115-117.
  138. ↑ 'Ināyat Āllāh; Scott, Jonathan. Bahar-danush; or, Garden of knowledge. An oriental romançada. Prenga II. Shrewsbury, Printed by J. and W. Eddowes. 1799. pp. 213-224. [15]
  139. ↑ Swynnerton, Charles. Indian nights' entertainment; or, Folk-tals from the Upper Indus. London: Estoc. 1892. pp. 342-347.
  140. ↑ Swynnerton, Charles. Romantic Tals From The Panjab With Indian Nights’ Entertainment. London: Archibald Constable and Co.. 1908. pp. 464-469.
  141. ↑ Waley, Arthur(1959).«An Early Chinese Swan-Maiden Story».Journal of the Warburg and Courtauld Institutes.22(1/2): 1–5.doi:10.2307/750555.
  142. ↑ "T'ien K'un-lun" In: Waley, Arthur. Ballads And Stories From Tun Huang. Ruskin House, George Allen & Unwin LTD.. 1960. pp. 149-155 and 258-260. [16]
  143. ↑ Folk Tals from China. Third séries. Peking: Foreign Language Press. 1958. pp. 16-46.
  144. ↑ Wilcox, Emily. Revolutionary Bodies: Chinese Danse and the Socialist Legacy. University of Califòrnia Press. 2019. p. 277. ISBN 9780520971905
  145. ↑ Hua Mei. Chinese Clothing. Cambridge University Press. 2011. p. 99. ISBN 978-0-521-18689-6
  146. ↑ Li, Jing(2012).«The folkloric, the spectacular, and the institutionalized: Touristifying ethnic minority danses on Chinenca's southwest frontiers».Journal of Tourism and Cultural Change.10: 65–83.doi:10.1080/14766825.2012.658809.
  147. ↑ Steere, Edward. Swahili tals. London: Bell & Daldy. 1870. pp. 332-361. [17]
  148. ↑ Mitchell, Roger E. "[Review:] Slone, Thomas H., translator, editor. One Thousand One Papua New Guinean Nights: Folktales from Wantok Newspaper". In: Asian Folklore Studies 63, no. 1 (2004): 154-156. Gale Literature Resource Center (accessed August 3, 2020).
  149. ↑ Slone, Thomas H. (translator, editor). One Thousand One Papua New Guinean Nights: Folktales from Wantok Newspaper. Volume 2: Tals from 1986-1997. Oakland, CA 94611-2058: Masalai Press, 2001. pp. 853-854, 943-942 and 1051. ISBN 0-9714127-1-5.
  150. ↑ Pixeu, Margaret. The Mountain Arapesh. New Brunswick, New Jersey: Transaction Publishers. 2002 [1938]. pp. 264-265.ISBN 0-7658-0985-0
  151. ↑ Winduo, Steven Edmund. "Reconstituting Indigenous Oceanic Folktales". In: University of Hawaii Manoa International Symposium; Folktales and Fairy Tals: Translation, Colonialism, and Cinema. Honolulu, Sep. 2010. Address. http://scholarspace.manoa.hawaii.edu/handle/10125/16460
  152. ↑ Benedict, Ruth. Tals of the Cochiti Indians. Washington: U.S. Govt. Print. Off.. 1931. pp. 170-176.
  153. ↑ Benedict, Ruth. Tals of the Cochiti Indians. Washington: U.S. Govt. Print. Off.. 1931. p. 246.
  154. ↑ Owen, Mary Alicia. Folk-Lore of the Musquakie Indians of North America and Catalogue of Musquakie Beadwork and other Objects in the Collection of the Folk-Lore Society. London: David Nutt. 1904. pp. 90-91.
  155. ↑ Romero, Sílvio. Contos populars do Brazil. Livraria de Francisco Alves i Cia. 1907. pp. 146-154.
  156. ↑ Downing, Charles. Armenian Folk-tals and Fables. London: Oxford University Press. 1972. pp. 28-39. ISBN 0-19-274117-9
  157. ↑ *Newell, W. W.(1893).«Lady Featherflight. An English Folk-Tale».The Journal of American Folklore.6(20): 54–62.doi:10.2307/534281.
  158. ↑ Cosquin, Emmanuel. "Contes populaires lorrains recueillis dans un village du Barrois à Montiers-sur-Saulx (Meuse) (Suite)". In: Romania, prenga 7 n°28, 1878. pp. 527-530. [DOI: https://doi.org/10.3406/roma.1878.6428] ; www.persee.fr/doc/roma_0035-8029_1878_num_7_28_6428
  159. ↑ Johnson, Clifton. The Oak-tree Fairy Book: Favorite Fairy Tals. Boston: Little, Brown, and Company. 1905. pp. 63-82.
  160. ↑ Newell, W. W.(1893).«Lady Featherflight. An English Folk-Tale».The Journal of American Folklore.6(20): 60.doi:10.2307/534281.
  161. ↑ «French Culture : The Folklore Facet. ERIC Focus Reports on the Teaching of Foreign Languages, Number 9».Distributed by ERIC Clearinghouse.: 3.Consultat el 2 d'agost de 2020.
  162. ↑ Sébillot, Paul. Contes populaires de l'Haute-Bretagne. Premier série. Paris: G. Charpentier. 1880. pp. 197-205.
  163. ↑ MacInnes, Donald, and Alfred Trübner Nutt. Folk And Hero Tals. Waifs and Strays of Celtic Tradition. Argyllshire Series - Vol. II. London: Publications of the Folk-lore society. 1890. p. 437. [18]
  164. ↑ "Von der Peitsche, die jeden Auftrag erfüllt, von donen Stiefeln, die allein springe, von der Zaubermütze und vom Kupferberg". In: Glinski, Antoni Józef, and Amélie Speyer Linz. Polnische Volks-märchen: Nach Der Original-sammlung Von Gliński. Leipzig: K. Scholtze. 1877. pp. 64-75.
  165. ↑ Polish Fairy Tals. Translated from A. J. Glinski by Maude Ashurst Biggs. New York: John Lane Company. 1920. pp. 69-78.
  166. ↑ Groome, Francis Hindes. Gypsy folk-tals. London: Hurst and Blackett. 1899. pp. 188-197
  167. ↑ Carre Alvarelllos, Lois. Contos Populars dona Galiza. Porte: Museu de Etnografia de Porte. 1968. pp. 43-49.
  168. ↑ "Three Brothers". In: Kevin Stuart, Xuewei Li, Shelear. Chinenca's Dagur Minority: Society, Shamanism, & Folklore. University of Pennsylvania, Department of Asian and Middle Eastern Studies. 1994. pp. 119-120 [19]
  169. ↑ Seki, Keigo(1966).«Types of Japanese Folktales».Asian Folklore Studies.25: 1.doi:10.2307/1177478.
  170. ↑ *Miller, Alan L.(1987).«The Swan-Maiden Revisited: Religious Significance of "Divine-Wife" Folktales with Special Reference to Japan».Asian Folklore Studies.46(1): 55–86.doi:10.2307/1177885.
  171. ↑ Tuttle, Hudson; Tuttle, Emma Rood. Stories From Beyond the Borderlands. Berlin Heights, Ohio: The Tuttle Publishing Company. 1910. pp. 175-176.
  172. ↑ Cox, Marian Roalfe. An introduction to Folk-Lore. London: Charles Scribner's Sons. 1895. pp. 120-122.
  173. ↑ Elwin, Verrier. Folk Songs Of Chhattisgarh. Oxford University Press. 1946. pp. 316-337.
  174. ↑ S. M. Natesa Sastri. The Dravidian Nights Entertainments: Being a Translation of Madanakamarajankadai. Madras: Excelsion Press. 1886. pp. 84-91, 106-107 and 115-119. [20]
  175. ↑ S. M. Natesa Sastri. The Dravidian Nights Entertainments: Being a Translation of Madanakamarajankadai. Madras: Excelsion Press. 1886. pp. 146-151. [21]
  176. ↑ Archæological Survey of Índia., Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland. Indian antiquary. Vol. 4. 1875. Bombay: Popular Prakashan. pp. 10-12.
  177. ↑ Archæological Survey of Índia., Royal Anthropological Institute of Great Britain and Ireland. Indian antiquary. Vol. 4. 1875. Bombay: Popular Prakashan. pp. 54-59.
  178. ↑ Stack, Edward; Lyall, Charles James, Sir. The Mikirs; from the papers of the clapix Edward Stack. London, D. Nutt. 1908. pp. 55-70.
  179. ↑ Thornhill, Mark. Indian fairy tals. London: Hatchards. [1888] pp. 15-66.
  180. ↑ Tawney, C. H. The Katha Sarit Sagara. Vol. 2. 1880. pp. 452-453.
  181. ↑ Tawney, C. H. The Katha Sarit Sagara. Vol. 2. 1880. pp. 576-577.
  182. ↑ Venkataswami M. N. Heeramma And Venkataswami Or Folktales From Índia. Madras: Diocesan Press. 1923. pp. 130-133. [22]
  183. ↑ Fleeson, Katherine Neville. Laos folk-lore of Farther Índia. New York; Chicago: Fleming H. Revell Co. 1899. pp. 51-57. [23]
  184. ↑ Newell, W. W.; Fleeson, Katherine Neville(1899).«Laos Folk-Lore of Farther Índia».The Journal of American Folklore.12(47): 303.doi:10.2307/533073.
  185. ↑ Eugenio, Damiana L.(1985).«Philippine Folktales: An Introduction».Asian Folklore Studies.44(2): 155–177.doi:10.2307/1178506.
  186. ↑ Dorson, Richard M. Folktales told around the world. Chicago; London: University of Chicago Press. 1978. pp. 259-266. ISBN 0-226-15874-8
  187. ↑ Lopez, Mellie Leandicho. A Handbook of Philippine Folklore. Diliman, Quezon City: The University of The Philippine Press. 2006. p. 159. ISBN 978-971-542-514-8
  188. ↑ Eugenio, Damiana L. Philippine Folk Literature: An Anthology. Second Edition. Diliman, Quezon City: The University of The Philippine Press. 2007. pp. 286-291. ISBN 978-971-542-536-0
  189. ↑ Heinze, Ruth-Inge; Fonts, Vilma May A.; de la Creu, Edite T.(1981).«A Treasure of Mandaya and Mansaka Folk Literature».Asian Folklore Studies.40(2): 272.doi:10.2307/1177878.
  190. ↑ "Visayan Folk-Tals". In: American Folklore Society. Journal of American Folklore. Volume XX. Washington [etc.]: American Folklore Society. 1907. pp. 95-98.
  191. ↑ Headland, Thomas N. 1991. How Juan Got His Wife From Above [Analysis of an Agta Folktale]. In: The Maiden of Many Nations: The Skymaiden Who Married a Man from Earth. Hazel J. Wrigglesworth, ed. pp. 211-215. Manila: Linguistic Society of the Philippines. (Co-author with Pompoek Aduanan).
  192. ↑ Fariha, Inayatul; Choiron, Nabhan F.(2017).«Female Liberation in Javanese Legend "Jaka Tarub"».LSCAC Conference Proceedings.1(3): 438.doi:10.18502/kss.v1i3.766.
  193. ↑ Brakel-Papenhuyzen, Clara(2006).«Jaka Tarub, a Javanese culture hero?».Indonèsia and the Malay World.34(98): 75–90.doi:10.1080/13639810600652352.
  194. ↑ "The Legendary Jaka Tarub". In: Terada, Alice M. doncella cisne. A Kolowalu Book. Honolulu: University of Hawaii Press. 1994. pp. 68-71. ISBN 0-8248-1654-4
  195. ↑ Rassers, W. H.(1940).«On the Javanese Kris».Bijdragen tot de Taal-, Land- en Volkenkunde van Nederlandsch-Indië.99(4): 501–582.doi:10.1163/22134379-90001300.
  196. ↑ Swatikasari, Esti; Liliani, Else; Wiyatmi (2020). «Female Deities (Bidadari) in Indonesian Folklore: A Feminist Literary Critical Perspective», Proceedings of the International Conference on Educational Research and Innovation (ICERI 2019). doi:10.2991/assehr.k.200204.004. ISBN 978-94-6252-902-1.
  197. ↑ Wessing, Robert(2020).«The Maiden in the Forest: Reflections on Some Southeast Asian Tals».Archipel.(99): 75–105.doi:10.4000/archipel.1691.
  198. ↑ Hickson, Sydney John. A naturalist in north Celebes: a narrative of travels in Minahassa, the Sangir and Talaut Islands, with notices of the fauna, flora and ethnology of the districts visited. London: J. Murray. 1889. pp. 264-265. [24]
  199. ↑ Fiske, John. Myths and myth-makers: old tals and superstitions interpreted by comparative mythology. Boston: Hougton, Mifflin. 1896. pp. 162-164.
  200. ↑ Mannhardt, W.(1875).«Die lettischen Sonnenmythen. (Fortsetzung)».Zeitschrift für Ethnologie.7: 209–244.
  201. ↑ "Utahagi". In: Frobenius, Leo. Childhood of man. London, Seeley & Company limited. 1909. pp. 312-315.
  202. ↑ Hickson, Sydney John. A naturalist in north Celebes: a narrative of travels in Minahassa, the Sangir and Talaut Islands, with notices of the fauna, flora and ethnology of the districts visited. London: J. Murray. 1889. pp. 265-266. [25]
  203. ↑ Yanti, Prima Gusti; Zabadi, Fairul(2016).«A Comparative Study of Indonesian Fairy Tals Structure».Rupkatha Journal on Interdisciplinary Studies in Humanities.8(3): 252–261.doi:10.21659/rupkatha.v8n3.26.
  204. ↑ Danandjaja, James. "A Comparative Study of Japanese and Indonesian Folklores". In: Southeast Asian Studies, Vol. 33, No.3, December 1995. p. 211.
  205. ↑ Dixon, Roland B. The Mythology Of All Races. Vol. IX - Oceanic. Boston, MA: Marshall Jones Company. 1916. pp. 207-208.
  206. ↑ Sarkar, Himansu Bhusan. Indian Influences On The Literature Of Java And Bali. Calcutta: Calcutta Oriental Press. 1934. pp. 340-341.
  207. ↑ Sarkar, Himansu Bhusan. Indian Influences On The Literature Of Java And Bali. Calcutta: Calcutta Oriental Press. 1934. pp. 342-343.
  208. ↑ Chang, Duk-soon. The Folk Treasury of Korea: Sources in Myth, Legend and Folktale. Ed. Republic of Korea: Society of Korean Oral Literature. 1970. pp. 167-173.
  209. ↑ American Myths, Legends, and Tall Tals: An Encyclopedia of American Folklore. Vol. 3: Q-Z.Fee, Christopher R. and Webb, Jeffrey B. (eds.). Santa Barbara, Califòrnia; Denver, Colorat: ABC-CLIO. 2016. pp. 1063-1064. ISBN 978-1-4408-5137-7
  210. ↑ Dennys, Nicholas Belfield. Folk-lore of China, and its affinities with that of the Aryan Semitic races. London: Trübner. 1876. pp. 140-141.
  211. ↑ Nai-tung TING. A Type Index of Chinese Folktales in the Oral Tradition and Major Works of Senar-religious Classical Literature. (FF Communications, no. 223) Helsinki, Acadèmia Scientiarum Fennica, 1978.
  212. ↑ Haase, Donald. The Greenwood Encyclopedia of Folktales and Fairy Tals: A-F. Greenwood Publishing Group. 2007. p. 198.
  213. ↑ Miller, Alan L.(1987).«Of Weavers and Birds: Structure and Symbol in Japanese Myth and Folktale».History of Religions.26(3): 309–327.doi:10.1086/463082.
  214. ↑ Miller, Alan L.(1984).«"Ame No Miso-Ori Em" (The Heavenly Weaving Maiden): The Cosmic Weaver in Early Shinto Myth and Ritual».History of Religions.24(1): 27–48.doi:10.1086/462972.
  215. ↑ Stenberg, Josh(2016).«Reviewed work: THE METAMORPHOSIS OF "TIANXIAN PEI": LOCAL OPERA UNDER THE REVOLUTION (1946–1956), Wilt L. Idema».Asian Theatre Journal.33(2): 504–506.doi:10.1353/atj.2016.0054.
  216. ↑ Iovene, Paola(2017).«The Metamorphosis of Tianxian pei: Local Opera under the Revolution (1949-1956)».Chinoperl.36(2): 134–139.doi:10.1080/01937774.2017.1403188.
  217. ↑ Shang, Biwu(2018).«Unnatural narratology and Zhiguai tals of the six dynasties in China».Neohelicon.45: 179–190.doi:10.1007/s11059-018-0421-5.
  218. ↑ Gan Bao. In Search of the Supernatural: The Written Record. Translated into English by Kenneth J. DeWoskin and James Irving Crump. Stanford University Press, 1996. ISBN 0-8047-2506-3
  219. ↑ Hsieh, Daniel. Love and Women in Early Chinese Fiction. The Chinese University Press. 2008. pp. 123-136. ISBN 978-962-996-305-7
  220. ↑ Danandjaja, James. "A Comparative Study of Japanese and Indonesian Folklores". In: Southeast Asian Studies, Vol. 33, No.3, December 1995. pp. 210-211.
  221. ↑ Palmer, Edwina. "'Slit belly swamp': a Japanese myth of the origin of the Pleiades?" Asian Ethnology 69, no. 2 (2010): 313-315. Gale Literature Resource Center (accessed July 26, 2020).
  222. ↑ Burlin, Natalie Curtis. Songs and tals from the dark continent, recorded from the singing and the sayings of C. Kamba Simango ... and Madikane Cele. New York; Boston: G. Schirmer. 1920. pp. 51-53. [26]
  223. ↑ Boes, Frans; Simango, C. Kamba. "Tals and Proverbs of the Vandau of Portuguese South Africa". In: Journal of American Folk-lore 35 (1922): 199-201.
  224. ↑ Sibre Junior, Rev. James. "On the Oratory, Songs, Legends, and Folk-tals of the Malagasy". In: The Folk-Lore Journal. Vol. I. January-December 1883. London: Elliot Row. 1883. pp. 202-208.
  225. ↑ "III. The Fairy Wife". In: Gianakoulis, Theodore P. and MacPherson, Geòrgia H. Fairy Tals of Modern Greece. new York City: E. P. Dutton & Co. [1930]. pp. 34-47.
  226. ↑ Garnett, Lucy Mary Jane. The women of Turkey and their folk-lore: The Christian Women. London: David Nutt,. 1890. pp. 352-355. [27]
  227. ↑ Houghton, Louise Seymour. The Russian grandmother's wonder tals. New York: C. Scribner's sons. 1906. pp. 190-195.
  228. ↑ Houghton, Louise Seymour. The Russian grandmother's wonder tals. New York: C. Scribner's sons. 1906. pp. 196-202.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Donzella_cisne&oldid=1643391»