Völundarkvida
Völundarkviða (Poema de Völundr, també conegut com Völundarkvitha, Völundarkvidha, Völundarkvida, o Volundarkvida) és un dels poemes mitològics de la Edda poètica. En els idiomes escandinaus continentals és conegut com Volundkvadet (noruec), Vølundkvadet (danés), i Völundskvädet (o Kvädet om Volund en suec), a on kvadet/kvädet significa "el poema" o "la balada".
Sinopsis
El poema relata el història del ferrer mític Völundr, a qui es relaciona en els álfar ("elfos"). Un personage de la balada (Níðoðr) es dirigix a Völundr com "vísi álfa" ("príncip dels álfar" o "sabio entre els álfar"), aixina com álfa ljóði ("un membre del poble dels álfar" o "líder dels álfar").[1][2] El context sugerix que estos donyets són dökkálfar, "álfar obscurs", és dir dvärgar (nanos). També es diu que és un de tres germans que són "synir finnakonungs", és dir fills del rei dels finnar (presumiblement els "lapones" del nort de Escandinavia). La seua esposa, una valquiria, li abandona i després és capturat per Níðoðr o Nidud, un mesquí rei dels njarar (o nerikjar de Närke, Suècia) que codiciava el seu or. Völundr és pres com a esclau i li'l posa a treballar creant ferramentes per al rei. Finalment troba mijos per a venjar-se i fugir. Mata als fills de Niðoðr, viola i deixa embarassada a la seua filla Bodvild i despuix s'allunta rient i volant en un aparat de la seua pròpia construcció. El reyezuelo Niðoðr, frustrat i humiliat li diu a Völundr: "No hi ha home tan alt per a baixar-te del teu cavall, no hi ha punys tan forts per a clavar-te una flecha des d'ací baix, ahí penges sobrevolant en la part alta dels núvols".[3]
El poema abunda en imàgens evocadores:
- En la nit varen ser hòmens,
- en petos tachonados,
- els seus escuts lluïen
- en la lluna menguante.
- Völundarkviða 6, Edda poètica[4]
El mit de Völundr segons pareix es va dispersar entre els germans. És relatat en saga de Thidrek i s'aludix a ell en el poema anglosaxó La planyença de Deor. Ademés és representat en un panel de el "cofre de Sir Augustus Wollaston Franks" de el VII, escrit en runas anglosaxones,[5] i en l'estela rúnica VIII de Ardre, Gotland, de el VIII o IX.[6]
L'obra completa es conserva entre els poemes mitològics del Codex Regius i el començ del pròlec en prosa també es troba en el fragment AM 748 I 4to.
Referències
- ↑ Slocum, Jonathan; Krause, Todd. University of Texas at Austin, Linguistics Research Center (ed.): «Old Norse Online». Archivat des de l'original, el 2 de juliol de 2016. Consultat el 11 de juny de 2008.
- ↑ Alaric Hall (2007). Elves in Anglo-Saxon England: Matters of Belief, Health, Gender and Identity (Anglo-Saxon Studies, 8). Boydell & Brewer: Cambridge.
- ↑ Traducció lliure de Kvädet om Volund, versió sueca de Erik Brate (1913).
- ↑ Traducció lliure de :Sturluson, Snorri. trad. Benjamin Thorpe (ed.): «Völundarkviða». Edda poètica. Archivat des de l'original, el 30 de setembre de 2007.
- ↑ «The British Museum - The Franks Casket».
- ↑ «Die Entwicklung der Wielandsage».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Völundarkvida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.