Anar al contingut

Kitsune

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Kitsune
Per a atres usos d'este terme vore Kitsune (desambiguaació).
El Príncip Hanzoku, aterrorizado per un rabosot de nou coes. Impressió d'Utagawa Kuniyoshi (XIX).

La paraula japonesa kitsune (狐  (🔊 escoltar)?) significa «rabosot», animal que constituïx un element de singular importància en el folclore japonés, fins al punt en que dita paraula s'utilisa tradicionalment per a nomenar a aquell esperit del bosc en forma de rabosot, la funció clàssica del qual és la de protegir boscs i llogarets. Segons la mitologia japonesa, el rabosot és un ser inteligent que posseïx habilitats màgiques, les quals es veuen incrementades en l'edat i l'adquisició de coneiximents. Per lo demés, l'edat, el saber i el poder d'un kitsune són també majors a mida que aumenta el número de coes, sent el més poderós el kitsune de nou coes.

Ademés, el kitsune està estretament associat al deu sintoísta (kami (神?)) Inari, deu de la fertilitat, de l'agricultura, del arròs i dels rabosots, tant com a mensager o sirviente del mateix; estes funcions reforcen el seu poder sobrenatural.

Entre els seus poders més sobreixents es troba la capacitat d'adoptar la forma humana, concretament com a dòna jove. En alguns contes tradicionals, i en general en el folclore, el kitsune es desenvuelve com un ser que aprofita el seu metamorfosis per a fer travesuras en les persones; en atres ocasions, l'animal eixercita funcions de fidel guardià, amiga, amant o esposa.

Com a conseqüència de tots estos atributs màgics, al kitsune se li oferixen ofrenes com si fora una deidad.

L'orige històric d'este paper central del rabosot en el folclore japonés està en la seua convivència harmònica en el ser humà en l'Antic Japó, de la que es va derivar un creixent corpus de llegendes al respecte. Encara que existixen diferents llegendes o explicacions, esta és la més confiable.

Orige

Un rabosot de nou coes, pres del llibre Shan Hai Jing de la China Qing. L'esperit del rabosot o huli jing del folclore chinenc és similar al kitsune.

Les històries que tracten sobre el mit del kitsune provenen tant de fonts estrangeres com d'idees natives japoneses que daten aproximadament de el V Els mits relacionats en rabosots també apareixen en la cultura chinenca, coreana, grega o de l'Índia. Moltes d'estes històries estan registrades en el Konjaku Monogatari (今昔物語?), una colecció de narracions chinenques, índies i japoneses de el XI.[1] Mentres els relats folklòrics chinencs tracten sobre el huli jing, un esperit de rabosot semblat al kitsune que posseïx nou coes, en Corea existix el kumiho (rabosot de nou coes), una criatura mitològica que podia viure fins a mil anys. En cada cultura poden observar-se diferències; per eixemple, en el cas del kumiho, esta criatura és vista com un ser maligne, opost al seu contrapart japonesa. No obstant, erudits com Ugo A. Casal sugerixen que les similituts entre les distintes versions permeten concloure que els mits dels rabosots varen tindre el seu orige en fonts índies com el Hitopadesha (XII). Atres anàlisis coincidixen que el kitsune està basat en el Pañcha tantra (Índia, III), que a la seua volta deriva d'una adaptació de les Faules de Esopo (Grècia, VI), les quals varen ser difoses a China i Corea, i en última instància a Japó.[2]


En contrast, el folclorista japonés Kiyoshi Nozaki argumenta que el kitsune japonés va adquirir atributs positius al voltant de el IV, i que solament en China i Coreja es varen presentar atributs negatius.[3] Basant-se en una colecció de llibres de el XVI titulada Nihon Ryakki, Nozaki va averiguar que els rabosots i els humans vivien molt correlacionados en l'antic Japó, donant com resultat l'aparició de llegendes indígenes sobre els kitsune.[4] L'investigadora Karen Smyers, especialista en el mit del deu Inari, menciona que l'idea del rabosot com un ser seductor davant el ser humà, i la conexió dels mits del rabosot en el budisme, va ser incorporada al folclore japonés per mig dels relats chinencs, encara que sosté també que algunes històries de rabosots contenen elements únics de la cultura japonesa.[5]

Etimologia

Japó és llar de dos subespècies de rabosot roig: el rabosot de Hokkaido (Vulpes vulpes schrencki, en l'image), i el rabosot roig japonés (Vulpes vulpes japonica).

Segons Nozaki, la paraula kitsune era originalment una onomatopeya:[4] Kitsu representava l'ahuc del rabosot, i Ne és una expressió afectiva. Esta última paraula va ser usada per Nozaki com a evidència d'una tradició establida i d'orige propi de la benevolència del rabosot en el folclore japonés.[3] Eventualment, l'us de Kitsu per a representar al rabosot va prendre un sentit arcaic, ya que l'ahuc del rabosot ara és representat com kon kon o gon gon.

Una de les històries més antigues que es coneix sobre els kitsune explicava l'etimologia popular més coneguda per a la paraula kitsune; no obstant, hui ya està refutada.[6] A diferència de la majoria de les històries en les que els kitsune que es transformaven en humans i es casaven en varons, esta història en particular no terminava de manera tràgica:[7][8]


Com el rabosot retornava en el seu espós cada nit com una dòna, pero ho abandonava en el matí com un rabosot, és cridat Kitsune. En japonés clàssic, kitsu-ne significa "vindre i dormir" i ki-tsune significa "vindre sempre".[8]

Característiques

Els kitsune són coneguts per posseir una inteligència superior, una llarga vida i poders màgics. Són un tipo de iōkai, o entitat espiritual, i la paraula kitsune és a voltes traduïda com a «esperit de rabosot». No obstant, açò no vol dir que els kitsune siguen fantasmas, ni tampoc que siguen fonamentalment diferents als rabosots comuns. La paraula «esperit» és usat per a reflectir un estat de coneiximent o allumenament, ya que tots els rabosots en llarga vida adquirixen poders sobrenaturals.[5]


Existixen dos classes comunes de kitsune. Els zenko són rabosots benevolentes i celestials associats en el deu Inari; ells són simplement cridats rabosots de Inari. En canvi, els yako (lliteralment, «rabosots de camp») són salvages, tendixen a ser trabucants i inclusivament malvats.[9] Les tradicions locals afigen atres classes de kitsune.[10] Per eixemple, un ninko és un esperit de rabosot invisible que els humans sol podien percebre quan eren posseïts per ell. Una atra tradició classifica als kitsune en tretze tipos definits per la classe de habilitats sobrenaturals que posseïxca el kitsune.[11][12]

Físicament, els kitsune descollen per la seua cantitat de coes, de les que apleguen a tindre fins a un màxim de nou.[13] Generalment, un gran número de coes indica a un rabosot més longeu i més poderós; de fet, algunes narracions populars mencionen que un rabosot tindrà coes adicionals quan haja alcançat els mil anys.[14] En les històries són comunes els kitsune d'una, cinc, sèt i nou coes.[15] Quan un kitsune obté la seua novena coa, la seua pelage es torna blanc o dorat.[13] Els rabosots de nou coes o kyūbi no kitsune tenen el habilitat de vore i sentir qualsevol succés que ocórrega en el món. Atres històries li atribuïxen saber infinit, essencialment omnisciente.[16]

Un obake karuta (targeta de mònstruos) de començos de el XIX mostrant un kitsune. El joc involucrava comparar pistes de històries folklóricas a cada dibuix de la criatura.

Un kitsune pot prendre forma humana, una habilitat que es deprén a certa edat —usualment als 100 anys, encara que atres històries mencionen que als 50 anys.[14] Com un requisit per a la transformació, el rabosot es deu posar juncs, un full de gran tamany o una calavera sobre el seu cap.[17] Les formes que pot assumir el kitsune són de dònes belles, chiques jóvens o de hòmens vells. Estes formes no estaven llimitades per l'edat o pel gènero del rabosot,[5] inclusivament un kitsune pot duplicar l'apariència d'una persona en específic.[18] Els kitsune són particularment coneguts per convertir-se en belles dònes. Hi havia una creència popular en el Japó migeval en la que si es trobava una dòna solitària, especialment en anochecer o durant la nit, podia ser un rabosot.[19]


En algunes històries, els kitsune tenen dificultat en amagar les seues coes quan es transformen en sers humans; l'aparició de la coa, quan el rabosot s'emborrachava o es descuidava, és una forma habitual de descobrir la verdadera identitat de la criatura.[20] Atres formes de descobrir l'identitat dels kitsune eren que com a sers humans encara tenien traces semblades al rabosot, també els cobrix un pelage fi, tenen una ombra en forma de rabosot, o el seu propi reflex revelava la seua identitat.[21] El terme kitsune-gao (lliteralment "cara de rabosot") es referix a les dònes que tenen una cara angosta en ulls molt junts, celles primes i pòmuls eixints. Tradicionalment, esta estructura facial és considerada atractiva, i en algunes històries se li atribuïxen als rabosots en forma humana.[22] Els kitsune tenen fòbia i despreci als goss, inclusivament en la seua forma humana, i alguns es torben davant la seua presència al punt que es convertixen en rabosots i fugen. També una persona devota pot ser capaç de vore l'identitat del rabosot immediatament.[23]

Una història popular ilustra estes imperfeccions en els kitsune convertits en humans; relatava sobre Koan, un personage històric que posseïa el saber i els poders màgics com vident. Segons esta història, ell estava en la casa d'un dels seus devots quan es va cremar el seu peu en entrar al bany degut a que l'aigua estava molt calenta. Llavors, "en el seu oix, ell es va escapar del bany nuet. Quan la gent de la casa ho va vore, ells estaven pasmats quan varen observar que Koan posseïa un pelage que cobria gran part del seu cos i li descollava una coa de rabosot. Llavors Koan es va transformar en frente de ells, convertint-se en un rabosot vell i va fugir."[24]

Atres habilitats sobrenaturals que se li atribuïxen comunament al kitsune inclouen la possessió, l'aparició de fòc o llum en la boca o en les coes (són coneguts com kitsune-bi; lliteralment «rabosot de fòc»), la manifestació voluntària en els somis d'uns atres, la capacitat de volar, invisibilitat, i creació d'ilusiones ben elaborades que són casi indistinguibles de la realitat.[21][17] En algunes històries es menciona al kitsune en poders més grandiosos, com curvar el temps i l'espai, tornar loques a les persones, o prendre formes fantàstiques com un arbre de considerable altura o una segona lluna en el cel.[25][26] Atres kitsune tenen característiques similars als vampirs o els súcubos i s'alimenten de l'energia vital o de l'esperit dels sers humans, generalment a través del contacte sexual.[27]

Kitsunetsuki

El kami Inari (esquerra) i les seues sirvientes rabosot (al fondo) ajuden al ferrer Munechika (dreta) a forjar l'espasa ko-kitsune-maru (Menut Rabosot) al final de el X. La llegenda és l'argument del drama nō Sanjo Kokaji.

El kitsunetsuki (狐憑き o 狐付き?) lliteralment significa «l'estat d'estar posseït per un rabosot». La víctima és principalment una dòna jove, en la que el rabosot entra baix de les seues ungles o a través dels seus sens per a alimentar-se de la seua energia vital i fer-se més forta.[28] En alguns casos, l'expressió facial de la víctima canvia d'una forma que és semblada a la d'un rabosot. La tradició japonesa menciona que la possessió per un rabosot pot fer que, si la víctima és analfabeta, tinga el habilitat temporal de llegir.[29]

El folklorista Lafcadio Hearn descriu la condició de ser posseït per un kitsune en el seu primer volum del seu llibre Glimpses of Unfamiliar Japan:


És estranya la locada d'estos quan els rabosots dimoni s'introduïxen. Algunes voltes ells corren chillant a través dels carrers. Algunes voltes ells es giten i els ix bromera en la boca, i aúllan com a rabosots. I en una part del cos del posseït apareix sobre la pell una protuberància que es mou, i que es nota que té vida pròpia. Si li'l puncha en una agulla, esta s'esgola a un atre lloc. Si no es pot agarrar, deu ser presa en fermea en una mà forta i que no s'escape entre els dits. Les històries de possessió indiquen que els posseïts parlen i escriuen en idiomes que no coneixien abans de ser posseïts. Mengen solament lo que els agraden els rabosots —tofu, aburagé, azukimeshi, etc.— i mengen prou, alegant que no són ells, sino que els rabosots que els posseïxen estan famolencs.[30]

cal anotar que, en lliberar-se de la possessió, la víctima no serà capaç de menjar tofu, azukimeshi, o un atre menjar que agrade als rabosots.

l'exorcisme, a voltes realisat en un santuari de Inari, pot induir a un rabosot a abandonar el seu hoste.[31] En el passat, quan no era possible l'exorcisme en métodos benevolentes o si no es disponia d'un monge, les víctimes del kitsunetsuki eren colpejats o cremats per a forçar l'abandó de l'esperit. Famílies sanceres eren condenades al ostracisme en les seues comunitats si tenien a un membre de la família posseït per un rabosot.[30]

En Japó, el kitsunetsuki era considerat una malaltia des de l'era Heian i va permanéixer com un diagnòstic comú d'una malaltia mental fins a començos de el XX.[32][33] La possessió va ser l'explicació per a la conducta anormal mostrada per als afligiment individuals. A finals de el XIX, el doctor Shunichi Shimamura va afirmar que les malalties físiques que causaven febra eren a voltes considerades kitsunetsuki;[34] la creència havia perdut respal, pero les històries de possessions per rabosot encara apareixien en els periòdics i en els mijos de comunicació. Una de les més conegudes involucrava afirmacions de que els membres del cult Aum Shinrikyo estaven posseïts.[35]

En la medicina, el kitsunetsuki és una psicosis ètnica única en la cultura japonesa. Aquells que sofrixen la condició creuen ser posseïts per un rabosot.[36] Els síntomes inclouen ànsies per l'arròs o frijoles rojos dolços, apatia, inquietut i aversió al contacte ocular. El kitsunetsuki és similar pero distint de la licantropía clínica.[37]

Hoshi no tama

Un grup de kitsune comuns reunits en un grup de kitsune-bi (rabosots de fòc) prop d'Edo. Pintura d'Hiroshige (XIX).

Les descripcions dels kitsune o de les seues víctimes posseïdes poden fer aparéixer esferes blanques redones o de forma similar a la ceba, cridades hoshi no tama (星の玉 «esferes d'estrela»?). Les llegendes descriuen que resplandecen en els kitsune-bi o rabosots de fòc.[38] Algunes històries les identifiquen com a joyes o perles màgiques.[39] Quan no estan en la seua forma humana o en una possessió en un humà, un kitsune manté el hoshi no tama en la seua boca o ho du en la seua coa.[14] Les joyes són un símbol que identifica al deu Inari, i són rares les representacions dels rabosots sagrats de Inari sense el seu hoshi no tama.[40]


Existix una creència de que, quan un kitsune canvia de forma, la seua hoshi no tama pren una porció del seu poder màgic. Una atra llegenda és que la perla representa l'ànima del kitsune; el kitsune moriria si se li separa d'ell per molt temps. Els que obtenen l'esfera poden ser capaces d'obtindre una promesa al kitsune a canvi de tornar l'esfera al rabosot.[41] Per eixemple, una història de el XII descriu a un home usant un hoshi no tama d'un rabosot per a demanar un favor:

"¡Maldicció!" deliró el rabosot. "¡Torna'm la meua esfera!" El home va ignorar la seua súplica fins que finalment el rabosot va dir llorosament: "Està be, tindràs l'esfera, pero no sabràs cóm mantindre-la. No serà res agradable per a tu. Per a mi, serà una pèrdua terrible. Et diré que, si no me la tornes, seré el teu enemic per a sempre. Si me la dones, yo seré per a tu com un deu protector."

Més tart, el rabosot salva la vida del home, quan es va trobar en un grup de bandits armats.[42]

Vore també

Referències

En anglés
  1. ↑ Goff, Janet. "Foxes in Japanese culture: beautiful or beastly?", Japan Quarterly 44:2 (abril-juny de 1997).
  2. ↑ Johnson, T.W. "Far Eastern Fox Lore", en Asian Folklore Studies 33:1 (1974) 35-68
  3. ↑ 3,0 3,1 Nozaki, Kiyoshi. Kitsune — Japan's Fox of Mystery, Romançada, and Humor. Tòquio: The Hokuseidô Press, 1961. 5
  4. ↑ 4,0 4,1 Nozaki. Kitsune. 3
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Smyers, Karen Ann. The Fox and the Jewel: Shared and Private Meanings in Contemporary Japanese Inari Worship. Honolulu: University of Hawaii Press, 1999. 127-128
  6. ↑ Hamel, Frank. Human Animals: Werewolves & Other Transformations. New Hyde Park, N.Y.: University Books, 1969. 89
  7. ↑ Goff. "Foxes". Japan Quarterly 44:2
  8. ↑ 8,0 8,1 Smyers. The Fox and the Jewel. 72
  9. ↑ Iōkai no hon Prof. Abe Masaji & Prof. Ishikawa Junichiro
  10. ↑ Hearn, Lafcadio. Glimpses of Unfamiliar Japan. Project Gutenberg i-text edition, 2005. 154
  11. ↑ Hall, Jamie. Half Human, Half Animal: Tals of Werewolves and Related Creatures. Bloomington, Indiana: Authorhouse, 2003. 139
  12. ↑ Nozaki. Kitsune. 211-212
  13. ↑ 13,0 13,1 Smyers. The Fox and the Jewel. 129
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Hamel. Human Animals. 91
  15. ↑ «Kitsune, Kumiho, Huli Jing, Fox» (html) (28 d'abril de 2003). Consultat el 14 de decembre de 2006.
  16. ↑ Hearn. Glimpses. 159
  17. ↑ 17,0 17,1 Nozaki. Kitsune. 25-26
  18. ↑ Hall. Half Human. 145
  19. ↑ Tyler xlix.
  20. ↑ Ashkenazy, Michael. Handbook of Japanese Mythology. Santa Barbara, Califòrnia: ABC-Clio, 2003. 148
  21. ↑ 21,0 21,1 Hearn. Glimpses. 155
  22. ↑ Nozaki. Kitsune. 95, 206
  23. ↑ Heine, Steven. Shifting Shape, Shaping Text: Philosophy and Folklore in the Fox Koan. Honolulu: University of Hawai'i Press, 1999. 153
  24. ↑ Hall. Half Human. 144
  25. ↑ Hearn. Glimpses. 156-157
  26. ↑ Nozaki. Kitsune. 36-37
  27. ↑ Nozaki. Kitsune. 26, 221
  28. ↑ Nozaki. Kitsune. 59
  29. ↑ Nozaki. Kitsune. 216
  30. ↑ 30,0 30,1 Hearn. Glimpses. 158
  31. ↑ Smyers. The Fox and the Jewel. 90
  32. ↑ Nozaki. Kitsune. 211
  33. ↑ Hearn. Glimpses. 165
  34. ↑ Nozaki. Kitsune. 214-215
  35. ↑ Downey, Jean Miyake. "Tingues Thousand Things." Kyoto Journal 63. Consultat el 13 de decembre de 2006.
  36. ↑ Haviland, William A. Cultural Anthropology, 10th ed. New York: Wadsworth Publishing Co., 2002. 144-145
  37. ↑ Yonebayashi, T. "Kitsunetsuki (Possession by Foxes)". Transcultural Psychiatry 1:2 (1964). 95-97
  38. ↑ Nozaki. Kitsune. 183
  39. ↑ Nozaki. Kitsune. 169-170
  40. ↑ Smyers. The Fox and the Jewel. 112-114
  41. ↑ Hall. Half Human. 149
  42. ↑ Tyler 299–300.

Bibliografia

  • Addiss, Stephen. Japanese Ghosts & Demons: Art of the Supernatural. Nova York: G. Braziller, 1985. (pp. 132-137) ISBN 0-8076-1126-3
  • Ashkenazy, Michael. Handbook of Japanese Mythology. Santa Bàrbara, Califòrnia: ABC-Clio, 2003. ISBN 1-57607-467-6
  • Bathgate, Michael. The Fox's Craft in Japanese Religion and Folclore: Shapeshifters, Transformations, and Duplicities. Nova York: Routledge, 2004. ISBN 0-415-96821-6
  • Hall, Jamie. Half Human, Half Animal: Tals of Werewolves and Related Creatures. Bloomington, Indiana: Authorhouse, 2003. (pp. 121-152) ISBN 1-4107-5809-5
  • Hamel, Frank. Human Animals: Werewolves & Other Transformations. New Hyde Park, N.Y.: University Books, 1969. (pp. 88-102) ISBN 0-7661-6700-3
  • Hearn, Lafcadio. Glimpses of Unfamiliar Japan. Llibre electrònic del Proyecte Gutenberg, 2005. Consultat el 20 de novembre de 2006.
  • Heine, Steven. Shifting Shape, Shaping Text: Philosophy and Folclore in the Fox Koan. Honolulu: University of Hawai'i Press, 1999. ISBN 0-8248-2150-5
  • Johnson, T.W. "Far Eastern Fox Lore". Asian Folclore Studies 33:1 (1974)
  • Nozaki, Kiyoshi. [enllaç trencat]. Tòquio: The Hokuseidô Press. 1961.
  • Schumacher, Mark (setembre de 1995). «Oinari» (html). A to Z Photo Dictionary of Japanese Buddhist & Shinto Deities. Consultat el 14 de decembre de 2006.
  • Smyers, Karen Ann. The Fox and the Jewel: Shared and Private Meanings in Contemporary Japanese Inari Worship. Honolulu: University of Hawaii Press, 1999. ISBN 0-8248-2102-5
  • Tyler, Royall (ed. i trad.) Japanese Tals. Nova York: Pantheon Books, 1987. ISBN 0-394-75656-8


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kitsune&oldid=1492098»