Selkie
En la mitologia celta i nòrdica, les selkies (també deletreados silkies, sylkies o selchies) o selkie folk (Plantilla:Lang-sco), que significa «gent de les foques», són sers mitològics en el poder del teriomorfisme, canviant de forma de foca a humà en mudar la seua pell. Es troben en contes populars i mitologia originaris de les Illes del Nort d'Escòcia.
Els contes populars en freqüència giren entorn a selkies femenines que són obligades a tindre relacions en humans per algú que furta i amaga la seua pell de foca, exhibint aixina el motiu de conte del tipo de donzella cisne.
Hi ha contraparts en el folclore de les Illes Feroe i Islàndia que parlen de dònes foca i pell de foca.
Llegenda
Dins del folclore, pertanyen al grup dels canviants, sers que muden la seua pell per a adoptar una atra forma. Estes criatures tenien l'estrany dò de poder desfer-se de la seua pell de foca i transformar-se en dònes o hòmens de bellea inigualable. Una volta que un selkie prenia forma humana, ocultava la seua pell de foca prop de la mar, entre les roques, de manera que ningú poguera trobar-la.
La llegenda conta que si un humà troba la pell de foca, pot sometre al selkie, qui obedirà fidelment al que posseïxca la seua pell. No obstant, si la selkie aplegara a trobar la seua pell, fugirà de tornada al mar. Algunes voltes, quan un selkie recupera la seua pell, si el humà que ho va sometre va ser cruel en la criatura, esta es venjarà feroçment.
Moltes femelles selkies abandonen la mar durant la nit de lluna plena o dies de festa. Si troben un home que els faça gràcia, ballaran i beuran en ell tota la nit. Pero quan el sol torne a eixir, retornarà al mar. Si el home l'espera fidel a la vora de la mar durant les següents llunes plenes, pot ser que commoga a la selkie, qui abandonarà la mar per a unir-se a ell. Les donzelles selkies són famoses per convertir-se en excelents esposes dels hòmens que conserven la seua pell de foca, encara que sempre melancòliques, trobaran a faltar el mar. Existixen històries tràgiques en les que un peixcador furta la pell a una femella selkie per a poder retindre-l'al seu costat, i despuix de varis anys, és el propi fill de la relació qui troba per casualitat la pelleranca de foca de la seua mare i esta, al vore-la, se cegarà pel seu desig de tornar a la mar i abandonarà marits i fills per retornar a la seua llar, encara que en ocasions, se li mostra visitant als seus fills i jugant en ells en les ones.
Les històries sobre els selkies són generalment romàntiques tragèdies. Algunes voltes el humà no sabrà que el seu amant és un selkie, i es desperta per a trobar-los tornats a la seua forma de foca. En atres històries, el ser humà ocultarà la pell del selkie, evitant aixina que el selkie torne a la seua forma de foca. Un selkie solament pot posar-se en contacte en un ser humà durant un curt periodo de temps ans que el selkie dega retornar al mar. El selkie no pot tornar a posar-se en contacte en eixe humà durant sèt anys, a menos que el humà es furte la pell de selkie i l'amague o la creme.
Els selkies mascles són descrits com d'una bellea inaudita en la seua forma humana, en grans poders de seducció sobre les dònes. Per lo general busquen aquelles que no estan satisfetes en la seua vida, com les dònes casades en espera dels seus marits peixcadors. Si una dòna desija fer contacte en un mascle selkie, deu tirar sèt llàgrimes al mar.
En les Illes Feroe hi ha dos versions de l'història dels Selkie o Seal Wife. Un jove agricultor de la ciutat de Mikladalur en l'illa Kalsoy va a la plaja a vore ballar als selkies. Oculta la pell d'una bella donzella selkie, per lo que no pot tornar a la mar i l'obliga a casar-se en ell. Ell manté la seua pell en un cofre, i manté la clau en ell tant de dia com de nit. Un dia, quan peixca, descobrix que es va oblidar de dur la seua clau. Quan retorna a la seua llar, l'esposa selkie ha escapat de regrés a la mar, deixant arrere als seus fills. Més tart, quan el granger ix a caçar, mata tant al seu espós selkie com a dos fills selkie, i ella promet venjar-se dels hòmens de Mikladalur. Alguns s'ofegaran, uns atres cauran de tallats i ales, i açò continuarà, fins que s'hagen perdut tants hòmens que puguen prendre's dels braços al voltant de tota l'illa de Kalsoy. Encara es produïxen morts ocasionals d'esta manera en l'illa.
Noms i etimologia
La paraula deriva de l'anterior escocés selich, (d'anglés antic seolh que significa "foca"). Ocorre en vàries atres formes de deletrear en escocés tals com: selch (és dir), sele, selch (i), selcht, es (a) lghe, selquh, saylche, sel (i) ich, selyh, selck, seall, seleché, seilché i selké .
En les històries gaèlic, els térmens específics per a selkies rara volta s'utilisen, és dir, rara volta es diferencien de sirena i més comunament conegut com maighdeann-mhara en gaèlic escocés i maighdean mhara en Irish ("donzella de la mar", és dir, sirenes) pero que clarament tenen els atributs de sagell de selkies. L'únic terme que es referix específicament a un selkie pero que rara volta es troba és maighdeann-ròin "seal maiden".
Vore també
- La cançó de la mar, película dirigida per Tomm Moore.
- The selkie girl, llibre de Susan Cooper.
- El secret de Roseguen Inish, película de John Sayles.
Bibliografia
- Animals mitològics: Misteris de criatures llegendàries, Visor
- Este artícul conté una traducció derivada de «Selkie» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.