Anar al contingut

Manuscrits de Dunhuang

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Photo showing Cave 16 and the manuscripts piled up for Stein to examine near the entrance to Cave 17, the “library cave.jpg
Manuscrits de Dunhuang
Archiu:Sutra of the great virtue of wisdom.jpg
Roll manuscrit en seda del sigle V a. C. Sūtra de la gran virtut del Saber trobat en les coves de Mogao.

Els manuscrits de Dunhuang són una colecció d'importants documents religiosos i seculars descoberts en les coves de Mogao de Dunhuang, província de Gansu, China, a principis de el XX. Els manuscrits, originats entre el V i principis de el VI, inclouen obres que van des de l'història i la matemàtica a les cançons populars i danses. Molts dels manuscrits religiosos són budistes, pero també hi ha d'atres religions incloent el taoisme, nestorianisme i el maniqueísmo. La majoria dels manuscrits estan en idiomes chinenc i tibetano. Atres idiomes presents són el jotanés, sánscrito, sogdiano, hebreu, àrap, siríaco, tangut i uigur.[1] Els manuscrits són un recurs important per als estudis acadèmics en una àmplia varietat de camps, incloent història, estudis religiosos i la llingüística.

Els documents varen ser descoberts pel monge daoísta Wang Yuanlu en 1900. Des de 1907 va començar a vendre'ls a exploradors occidentals, entre ells a Aurel Stein i Paul Pelliot. Exploradors russos i japonesos també varen adquirir coleccions de manuscrits. En gran part pels esforços de Luo Zhenyu, la majoria dels manuscrits chinencs restants varen ser duts a Pequín i ara es troben en la Biblioteca Nacional de China. Varis mils de folis de manuscrits tibetans varen ser deixats en Dunhuang i ara es troben en varis museus i biblioteques de la regió.[2] Aquells que varen ser comprats per acadèmics occidentals són hui conservats en institucions d'al voltant de tot lo món, com la Biblioteca Britànica i la Biblioteca nacional de França. Tots els manuscrits estan sent digitalisats pel Proyecte Internacional Dunhuang, i es pot accedir a ells gratuïtament en el seu lloc web.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Susan Whitfield (2004). The Silk Road: Trade, Travel, War and Faith. London: British Library Press, 2004.
  2. “Tibetan Dunhuang Manuscripts in China” in The Bulletin of the School of Oriental and African Studies 65.1 (2002): 129–139. | «The Whereabouts of the Tibetan Manuscripts from Dunhuang».


Referències

[editar | editar còdic]