Demografia de l'Imperi romà

L'imperi durant Trajano en 117.

La demografia del Imperi romà comprén tant les estimacions de població total en cada territori, aixina com la seua estructura social, la seua llengua i diversos aspectes culturals de dita població. Per l'absència d'estadístiques fiables, moltes de les sifres, són estimacions provables, i no existix un acort unànim entre els estudiosos sobre les mateixes.

Demogràficament, l'Imperi va ser un típic estat premoderno. Una alta taxa de mortalitat infantil, baixa edat de contraure matrimoni i alta natalitat dins del matrimoni. Tal volta la mitat dels individus morien en menys de 5 anys. Dels que alcançaven els 10, la mitat moria a l'edat de 50. Les dònes tenien un promig de 6 a 9 fills.

En el seu apogeu, abans de la pesta antonina la població va poder alcançar els 50000000 a 60000000 de habitants. En l'any 25 a. C., la població va ser estimada en unes 56800000 persones, en una densitat de 16 persones per quilómetro quadrat. Prop de la mitat dels seus habitants vivien en els seus territoris europeus, pero les províncies més densament poblades eren Àsia, Síria, Chipre i Cirenaica.

Població per territoris

La població del Imperi romà va aumentar per la seua pròpia expansió que va aplegar a la seua màxima extensió (cinc millons de km²) en Trajano en 117. Des de la monumental i encara vigent aportació de Beloch en el XIX, s'han realisat diverses estimacions de la població de l'Imperi romà, que van des dels 46 als 120 millons. Estimacions publicades en 1886 del historiador alemà Karl Julius Beloch sobre la població romana i l'extensió de l'Imperi en morir Augusto en l'any 14:

Províncies i Itàlia	Territori	Població
Itàlia	250000 km²	6000000
Sicília	26000	600000
Sardinia Corsica	33000	500000
Hispania	590000	6000000
Gàlia Narbonense	100000	1500000
Gàlia Comata	535000	3400000
Península grega	267000	3000000
Conca danubiana	430000	2000000
Àsia Menor	547000	13000000
Gran Síria	109000	6000000
Chipre	9500	500000
Egipte	28000	5000000
Cirenaica	15000	500000
Magreb	400000	6000000
Total	3339500	54000000

Població i densitat demogràfica de l'Imperi estimada per l'economiste i historiador Angus Maddison (2007) en morir Augusto (basat en Beloch):

Províncies i Itàlia	Població	Densitat
Itàlia	7000000	28
Sicília	600000	23
Còrsega Cerdenya	500000	15,2
Hispania	4150000	7
Galia Narbonense Comata	5800000 1500000 4300000	9,1 15 8
Grècia	2000000	7,5
Conca del Danubio	3050000	7,1
Àsia Menor	8000000	14,6
Gran Síria	4000000	36,7
Chipre	200000	21,1
Egipte	4500000	160,7
Cirenaica	400000	26,7
Magreb	3800000	9,5
Total	44000000	19,6

Anàlisis del historiador demogràfic John D. Durand de l'imperi durant l'época d'Augusto dividida per continent:

Continent	Població
Àfrica	11200000
Àsia	14000000
Europa	31600000
Total	56800000

Tinga's en conte que a penes uns sis millons serien ciutadans romans en drets plens. Els esclaus ben varen poder ser del 10 a 20% de la població, especialment en Itàlia. El historiador Lo Cascio diu que en 28 a. C., va poder haver fins a 13 millons de ciutadans, incloent dos a tres millons en les províncies i el restant en Itàlia, encara que el càlcul és una miqueta exagerat perque només s'estaria contant als varons lliures adults. Atres anàlisis han rebaixat a un milló noucents mil ciutadans en la península itálica quan mor Augusto.

Càlculs de Bruce W. Frier (2000) per a la població entre l'ascens de Tiberio i els últims anys d'Antonino Pío:

Províncies i Itàlia	Any 14	Any 164
Itàlia	8100000	8700000
Hispania	5000000	7500000
Galia	5800000	9000000
Grècia	2800000	3000000
Conca del Danubio	2700000	4000000
Àsia Menor	8200000	9200000
Gran Síria	4300000	4800000
Chipre	200000	200000
Egipte	4500000	5000000
Cirenaica	400000	600000
Magreb	3500000	6500000
Total	45500000	61200000

Població de l'imperi en 165:

Províncies i Itàlia	Població
Itàlia Sicília Còrsega Cerdenya	8000000-9000000 (¿12000000-13000000?)
Hispania	7000000-9000000
Galia Germania	9000000-12000000
Britania	1500000-2000000
Conca del Danubio	5000000-6000000
Grècia	2500000-3000000
Anatolia	9000000-10000000
Gran Síria Chipre	5000000-6000000
Egipte	5000000-6000000
Magreb Cirenaica	7000000-8000000
Total	59000000-72000000 (¿63000000-76000000?)

Estimacions de Colin McEvedy i Richard M. Jones en el seu Atles of World Population History (1978). És un estudi de les variacions de població entre el IV i el VII.

Territoris	300 a. C.	200 a. C.	Any 1	200	400	600
Itàlia	4500000	5000000	7000000	7000000	5000000	3500000
Hispania	3900000	4500000	5000000	5500000	5000000	4000000
Galia	3750000	4400000	5750000	7500000	5750000	4500000
Grècia	2750000	2500000	2000000	2000000	1500000	800000
Danubi	2275000	2550000	3050000	3550000	3450000	2600000
Àsia Menor	4500000	5000000	6000000	7000000	6000000	5000000
Gran Síria	2250000	2600000	3025000	2750000	2200000	1900000
Chipre	200000	200000	200000	200000	200000	200000
Egipte	3500000	4000000	4000000	5000000	4000000	3000000
Cirenaica	250000	300000	400000	500000	300000	200000
Total	29875000	33250000	40250000	45000000	37000000	29300000

Les següents regions tenien les següents poblacions al moment de ser conquistades segons McEvedy i Jones: Britania en 600000, Dacia 800000, Tracia 260000 i Osroene i Aràbia 1000000.

Ciutats

En contrast en les societats europees dels periodos clàssic i medieval, Roma tenia taxes d'urbanisació inusualment altes. Les estimacions sobre la població de la capital imperial es classifiquen en dos postures: "Gran Roma" agrupa a tots els partidaris de que l'urbs va alcançar o va superar el milló de habitants i "Menuda Roma" als erudits que afirmen que va alcançar o estava per baix del mig milló de habitants. Tradicionalment la majoria d'acadèmics s'han decantat per la primera posició, usant com a font les senyes que va proporcionar Augusto en el seu testament.

En el document afirma haver donado sestercis a uns 200000 ciutadans en Roma cap a el 11 a. C., i poc despuix, en l'any 5 a. C., donó diners a uns 320000 varons lliures, la gran majoria superant els 10 anys d'edat. Açò significaria que Roma ben podia superar els 750000 habitants al començ del Principat, possiblement alcançant el milló. Jean Durliat utilisa la sifra més baixa (200000) i basat en estudis previs, considera que va deure haver a lo manco el triple de població lliure (600000) i si es té en conte que s'estima que un terç de la població italiana de l'época eren esclaus, s'alcança un total de fins a 900000. Cap ciutat occidental tindria tants residents fins a el XIX. No obstant, en defensa de l'atra postura, Alberto González García creu que la sifra d'Augusto en realitat reflectix el número de plebeus, sense importar el seu sexe, que varen ser beneficiats per l'emperador. Segons ell, l'extensió de la ciutat i la capacitat agrícola de l'Imperi romà impossibilitaven que en la ciutat vixquera més de mig milló de persones.

Un catàlec de el IV estimava que en Roma havien 1790 domus, 46602 insulae, 2 capitolios, 2 circs, 2 amfiteatres, 2 estàtues colossals (colossi), 2 columnes de caragol (columnae coclidae), 2 mercats d'aliments (macelli), 3 teatres, 4 escoles (ludi), 5 recints de naumaquies (naumachiae), 15 ninfeos, 22 estàtues ecuestres (equi magni), 80 áureas dels deus (dei aurei) i 74 o 77 de marfil (eburnei), 36 arcs de marbre, 37 portes, 423 o 424 carrers, 423 o 424 santuaris, 290 sijes, 856 banys públics menors (balnea), 1352 cisternes, 254 forns o molineros, 45 o 46 bordells, 144 latrines públiques (latrinae publicae), 2300 taules d'oliveres repartits per tota l'urbs, 28 biblioteques públiques, 5 o 6 obeliscs, 8 ponts sobre el Tíber, 7 tossals, 8 camps, 11 fòrums, 10 basíliques, 11 termes (thermae), 19 aqüeductes i 29 calçades (viae).

Aleixandria, Antioquía i Cartago tenien 300000 habitants cada una i Pérgamo 200000. Entre les grans urbs també estaven Éfeso, Atenes, Corinto i vàries més.

Bibliografia

• Aldrete, Gregory S. (2004). Daily Life in the Roman City: Rome, Pompeii and Ostia (en en), Westport: Greenwood Publishing Group. ISBN 9780313331749.
• Anònim. Población. Vore en: Jordan (1871). «Notitia Urbis Regionum XIV», Topographie der Stadt Rom in Alterthum (en llatí), Berlín: Weidmannsche Buchhandlung, pp. 539-574. Vore traduït l'anglés per Roger Pearse en Total.
• Archibald, Zofia H (2006). Hellenistic Economies (en en), Londres: Routledge. ISBN 9781134565924.
• Augusto. Res Gestae Divi Augusti. Citada com RGDA. Vore en (2018).«Commentary on the Deeds of the Divine Augustus (Res Gestae Divi Augusti) with Respect to the Imperial Image».SSRN.
• Beloch, Karl Julius (1886). Die Bevölkerung der griechisch-römischen Welt (en alemà), Leipzig: Duncker & Humblot.
• Burilla Mozota (1998). Els celtíberos: ètnia i estats, Barcelona: Crítica.

• Chew, Sing C.. World Ecological Degradation: Accumulation, Urbanization, and Deforestation, 3000BC-AD2000 (en en), Walnut Creek: AltaMira Press. ISBN 9780759117044.
• De Ligt (2012). Peasants, Citizens and Soldiers: Studies in the Demographic History of Roman Italy 225 BC-AD 100 (en en), Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 9781107013186.
• «Historical Estimates of World Population: An Evaluation».Population and Development Review.Population Studies Center de l'Universitat de Pennsylvania.Filadèlfia:III(3)

253-296.doi:10.2307/1971891.Consultat el 2024-06-07.

• Durliat, Jean (1990). De la ville antique à la ville byzantine. Li problème dones subsistances (en fr), Roma: l'École française de Rome.
• Frier, Bruce W. (2000). «Demography», A. K. Bowman; P. Garnsey; D. Rathbone (ed.). The Cambridge Ancient History: The High Empire, A.D. 70–192 (en en), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 787-816.
• (1985) The decline and fall of the Roman Empire (en en), Londres: Penguin Books. ISBN 0-14-043189-6.
• (1984).«An Estimate Of The Size Anl Structure Of The National Product Of The Early Roman Empire».Review of Income and Wealth, International Association for Research in Income and Wealth.XXX(3)

263-288.

• (2015) «La població de Roma de l'Antiguetat Tardana a l'Alt Medievo (ss. III-X)», Noelia Vicent Ramírez; Jaime de Miguel López (ed.). Roma i el Món Mediterràneu (Actes de l'I Congrés de Jóvens Investigadors en Ciències de l'Antiguetat de la UAH), Madrit: Universitat d'Alcalà, pp. 269-279.
• (1995) The Church Triumphant: A History of Christianity Up to 1300 (en en), Macon: Mercer University Press. ISBN 9780865544369.
• Jones (1998). The end of Roman Britain (en en), Sage House: Cornell University Press. ISBN 9780801485305.
• Maddison, Angus (2007). Contours of the world economy, 1-2030 AD: essays in macro-economic history (en en), Oxford: Oxford University Press. ISBN 9780199227211.
• McEvedy, Colin (2002). The New Penguin Atles of Ancient History (en en), Londres: Penguin Books. ISBN 9780140513486.

• Nashat, Guity (2003). Women in Iran from the Rise of Islam to 1800 (en en), Champaign: University of Illinois Press. ISBN 978-0-25207-121-8.
• Pierini, Franc (1993). Mil anys de pensament cristià: la lliteratura dels pares de l'Iglésia, Bogotà: Editorial Sant Pablo. ISBN 9789586075763.
• Ruiz i Manuel Molins (2000). Els Iberos, Barcelona: Crítica.
• (2006).«Population and Demography».Princeton/Stanford Working Papers in Classics.

1-14.

• Scheidel, Walter (2007). «Demography», Morris, Ian; Saller, Richard P.; Scheidel, Walter (ed.). The Cambridge Economic History of the Greco-Roman World (en en), Cambridge: Cambridge University Press, pp. 38-86. ISBN 978-0-521-78053-7.
• (1997).«The population of ancient Rome».Antiquity.LXXI(274)

966-978.

• (1979).«Size and Duration of Empires: Growth-Decline Curves, 600 B.C. to 600 A.D.».Social Science History.III(3-4)

115-138.

• (2006).«East-West Orientation of Historical Empires».Journal of world-systems research.XII(2)

222-223.ISSN 1076-156X.