Ludus (escola)
El Ludus era el lloc a on s'entrenava als gladiadors. Dites escoles, tant estatals com a privades, varen ser creades per la creixent demanda de gladiadores en l'Antiga Roma, resultant les més sobreixents la de Capua, Pompeya o Rávena, ademés de les existents en la pròpia Roma.[1]
El cap del ludus era el lanista,[2] personage encarregat de reclutar i comercialisar als gladiadores, posant-los a disposició dels organisadors dels jocs. Dit comerciant també era qui comandaba a tot el personal que prestava servicis en este establiment: meges, massagistes, armeros, un divers número d'esclaus i a una figura destacada, els doctors (o magistri), que eren els que realment formaven als gladiadores i que solien ser lluitadors retirats, encarregats d'impartir a les seues aprenentes intenses jornades d'adestrament baix una disciplina férrea, que preparava tant el seu cos com la seua ment per al combat cos a cos.
La vida en un ludus era semblant a la vida en la presó, els gladiadores s'estajaven en chicotetes celes i els condenats passaven la major part del temps encadenats. Vivien en pèssimes condicions, alimentats per gachas d'ordi, fesols i fruta seca, que conferia als gladiadores una gran cantitat d'energia, generant al mateix temps un important sobrepés. Feyen les seues necessitats en una latrina comuna i per a asear usaven una esponja de mar, un pal i una gaveta de fusta. A el hora de descansar els gladiadores es recostaban sobre un camastro que constituïa un dels escassos elements del seu aixovar.
Els elements d'entrenament del ludus eren armes de fusta llastrades en sobrepés que contribuïen a enfortir els músculs i es batien contra una estaca fixada en el sol. Cada lluitador en el ludus s'especialisava en un arma distinta, les quals distinguien a cada classe de gladiador.[3]
Atres usos
Ludus era aixina mateix la paraula que designava als joc de taula, els eixemples de la qual inclouen ludus latrunculorum i ludus duodecim scriptorum, o el joc de les tabas (astragali).
La poesia llatina a sovint explora el concepte de ludus, tant entenent l'escritura com una espècie de joc, com equiparant-la a un camp per als jocs eròtics.[4] "El joc poètic (ludus, ludere, iocum, etc.)", observa Michèle Lowrie, "denota dos coses relacionades: l'elegància estilística de la varietat alejandrina i la poesia eròtica".[5]
Ludi, en plural, eren els jocs que se celebraven junt en les festes religioses romanes.
Vore també
Referències
- ↑ romeandart.eu «LUDUS MATUTINUS» Consultat 4 de novembre de 2016
- ↑ javigutdc.blogspot.com.ar «El Lanista i L'Escola De Gladiadores» Consultat 4 de novembre de 2016
- ↑ unahistoriacuriosa.wordpress.com «Els gladiadores» Consultat 4 de novembre de 2016
- ↑ Thomas N. Habinek, The World of Roman Song: From Ritualized Speech to Social Order (Johns Hopkins University Press, 2005), pp. 5, 143, et passim.
- ↑ Michèle Lowrie, Horace's Narrative Odes (Oxford University Press, 1997), p. 41.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ludus (escuela)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.