Aedes (Antiga Roma)
Un aedes, en la religió de l'Antiga Roma, era la morada d'una divinitat.[1] En principi, era qualsevol estructura que albergara l'image de la deidad, i per tant, revestit de caràcter sacre, distinguint-se del templum o recint sagrat pròpiament dits.[2]
Aedes és un terme llatí, entre uns atres, que poden traduir-se com "santuari" o "temple", com és el cas de delubrum, fanum, sacellum, sacrarium, lucus o templum. Per eixemple, el Temple de Vesta, en llatí era Aedes Vestae.[3] El seu diminutivo, aedicula designava un chicotet santuari.
En De architectura, Vitruvio sempre usa la paraula templum en el sentit tècnic d'espai definit a través d'un auguri, utilisant aedes per a la construcció en sí mateixa.[4] Per a Vitubio, el disseny del aedes d'una deidad, devia adequar-se a les característiques d'esta. Per a una deidad celestial, com Júpiter, Caelo, Sol o Lluna, l'edifici devia obrir-se al cel. Per a una deidad que encarnara una virtus, com Minerva, Mart o Hércules, la seua aedes devia ser dòric, sense a penes, adorns; l'orde corintio seria adequat per a deeses com Venus, Flora, Proserpina o Lymfa i l'orde jónico seria un terme mig entre els dos per a divinitats com Juno, Diana o Líber. Per tant, en teoria, encara que no sempre era aixina en la pràctica, l'estètica arquitectònica tenia una dimensió teològica.[5]
La paraula aedilis (edil), que designa a un magistrat romà, està relacionada per la seua etimologia, puix entre els deures dels aediles estava la supervisió de les obres públiques, i entre elles, la construcció i manteniment de temples.[6] El temple (aedes) de Flora, per eixemple, va ser construït en l'any 241 a. C. per dos edils que varen actuar segons indicacions dels oràculs sibilinos. Els edils de la plebe tenien la seua sèu en el aedes de Ceres.[7]
En les inscripcions i texts romans podia llegir-se en l'abreviatura "AEO".
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Robert Schilling, "Roman Gods", Roman and European Mythologies (University of Chicago Press, 1992, p. 72.
- ↑ John W. Stamper, The Architecture of Roman Temples: The Republic to the Middle Empire Cambridge University Press, 2005, p. 10.
- ↑ Mary Beard, Simon Price, John North, Religions of Rome: Volume 1, a History, Cambridge University Press, 1998. p. 22.
- ↑ Morris H. Morgan, Notes on Vitruvius Harvard Studies in Classical Philology 17, 1906, p. 12–14.
- ↑ Vitruvio, De architectura 1.2.5; John E. Stambaugh, "The Functions of Roman Temples", Aufstieg und Niedergang der römischen Welt II.16.1, 1978, p. 561.
- ↑ Andrew Lintott, The Constitution of the Roman Republic, Oxford: Clarendon Press, 1999, p. 129–130; Karl Loewenstein, The Governance of Rome (Martinus Nijhoff, 1973), p. 62.
- ↑ Lawrence Richardson, A New Topographical Dictionary of Ancient Rome (Johns Hopkins University Press, 1992), p. 80–81 sobre Ceres, p. 151 sobre Flora; també Barbette Stanley Spaeth, The Roman Goddess Ceres (University of Texas Press, 1996), p. 86.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aedes (Antigua Roma)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.