Temple de Vesta
El temple de Vesta (llatí Aedes Vestae, en italià Tempio vaig donar Vesta) és un dels temples més antics de Roma, Itàlia, ubicat en el Fòrum Romà prop de la Regio i la Casa de les Vestales, en la que forma un complex religiós cridat Atrium Vestae. La traça més reconeixible del temple és la seua planta circular. ya que la veneració de Vesta va escomençar en cases privades, l'arquitectura sembla ser un recort de la seua història. El temple existent va usar arquitectura grega en columnes corintias, marbre i una cella central. L'estructura que es conserva indica que hi havia vint columnes corintias construïdes sobre un podi de quinze metros de diàmetro. La teulada provablement tenia un forat en lo alt per a permetre que ixquera el fum.
Ubicació
[editar | editar còdic]Està ubicat al sur de la Via Sacra, davant de la Regio, en l'extrem oriental del Fòrum Romà. També es troba prop de la font de Juturna i del temple de Cástor i Pólux,[1][2] originàriament en el sí del barri de les Vestales.
Funció
[editar | editar còdic]En ell es custodiava, sempre encés, el fòc sagrat en honor de la deesa Vesta.[3] Vesta és coneguda com la protectora de Roma, deesa del fòc i de la llar. Segons la tradició romana, el cult a la deesa Vesta va ser creat per Numa Pompilio, segon rei de Roma. També allí estava el Paladi (una efigie en fusta de Minerva legendariament duta per Eneas des de Troya[4]) aixina com atres objectes sagrats, que es guarden en llocs secrets cridats penus Vestae,[5] que no s'obrien més que durant les Vestalia. No hi havia cap estàtua de la deesa mateixa en la cella;[6] en lloc d'això es guardava la llar en el que ardia el fòc sagrat.
L'edifici mateix consagrat a Vesta no era tant un templum (un espai consagrat),[7] encara que els poetes ho calificaven aixina a sovint.[8] Es tracta, pel contrari, d'un aedes (temple). Segons Ovidio, la seua forma redona en una llar en mig és una representació simbòlica de la Terra, en el seu fòc central i immòvil.[9] Els historiadors moderns també fan una comparació en un rito funerari molt antic observat en Roma, consistent en la recollida de les cendres del difunt despuix de la cremació, colocar-les en una urna redona en forma de cabanya que inhumaven. No obstant, no es pot traure d'estes similituts simbòliques una atra conclusió més que l'antiguetat extrema d'este cult i el seu caràcter indígena.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Horacio, Sàtira, I, 9 (llegir en llínea (trad. francesa)).
- ↑ Marcial, Epigrama, I, 70, 3-4 (llegir en llínea (trad. francesa)).
- ↑ Ovidio, Fastos, VI, 297 (llegir en llínea).
- ↑ Dionisio de Halicarnaso, Antiguetats romanes, II, 66 (llegir en llínea).
- ↑ Festo, De la signification dones mots, XIV (llegir en llínea).
- ↑ Ovidio, Fastos, VI, 295-298 (llegir en llínea).
- ↑ Luc Duret i Jean-Paul Néraudeau, Urbanisme et métamorphose de la Rome antique, Realia, Els Belles Lettres, 2001, p. 138.
- ↑ Ovidio, Fastos, VI, 265-282 (llegir en llínea).
- ↑ Ovidio, Fastos, VI, 267 (llegir en llínea).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Templo de Vesta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.