El temple de Vesta és un temple romà dedicat a Vesta, la deesa verge de la llar», que es troba en Tivoli, en Lazio, Itàlia. Data de el I i va ser font d'inspiració en l'época neoclàssica gràcies als varis gravats que ho varen difondre (Sebastiano Serlio (1560) i Piranesi (1748-1774), entre uns atres) i tema de moltes obres pictòriques romàntiques.

Temple de Vesta (Tívoli)

Història

 
Gravat de 1858

No està clar a quí estava dedicat realment el temple, si a Hércules, el deu protector del Tíber, si a Albunea, la sibila del Tibur, si a Tiburnus, el héroe epónimo de la ciutat, o a la mateixa Vesta, que té un atre temple es pot vore en el fòrum romà (Temple de Vesta). Igualment és difícil atribuir el temple rectangular que està casi adossat, en un estat alguna cosa més ruïnós, a sovint cridat temple de la Sibila.

El temple va ser construït en el I, al costat del ya mencionat temple de la Sibila que data del sigle anterior. Una inscripció en l'arquitrau indica que la seua construcció o restauració es deurien a un tal Lucius Gellius. El relatiu bon estat del temple es deu, de la mateixa manera que el de la Sibila, a que va ser cristianizado com a iglésia baix el nom de Santa Maria della Rotonda durant l'Alta Edat Mija i fins a el XVI[1] quan els afegitons cristians varen desaparéixer i fins al final de el XIX que es varen retirar les últimes marques relacionades en la cristianisació de l'edifici.[2]

Descripció

Erro al crear miniatura:
Temples en Tivoli, de Carl Jungheim Ansicht, una de les moltes obres romàntiques que reproduïxen l'entorn.

Les ruïnes del temple de Vesta, que es troba en l'acrópolis tiburtina a pocs metros del temple de la Sibila, en vistes a les cascades del Aniene, que ara són part de la vila Gregoriana. És una rotonda períptera de 14,5 m de diàmetro, que rodeja la cella circular d'una porta i dos finestres, elevada sobre un podi de rajola de 2,4 m d'altura, completament recobert de blocs de travertino. El deambulatorio que rodeja la cella incloïa díhuit columnes d'una variant del orde corintio, de les que solament queden dèu.

La variant del Tivoli de l'orde corinto té dos files de fulls d'acant i el seu àbac està decorat en florons sobredimensionat que tenen la forma de flors de hibisco en pistils en espiral pronunciats. La part superior del fuste de les columnes és plana. El friso mostra festones de frutes que pengen entre bucráneos. Hi ha un rosetón per damunt de cada festón. El rebanc no té modillones.

En 1682 Antoine Desgodetz va publicar, en els Édifices antiques de Rome dessinés et mesurés très exactement parell A. D. architecte [els edificis antics de Roma dibuixats i medits molt exactament per A. D. arquitecte] (París, 1682), els dibuixos del temple de Vesta, proporcionant l'alçat i la planta i donant cuidadós conte dels capitells esculpidos i del friso. En el sigle següent, el vedutista Giuseppe Vasi i Piranesi varen realisar estampes i gravats del temple de Vesta.

Notes

  1. Touring Club Italià (1996). Itàlia dona scoprire - Viaggio nei centri minori (en it), Milan: Touring, pp. 315-319.
  2. Li Panthéon de Rome, qui a été vaig conservar de la même manière, parell sa christianisation, a reçu li même nom.

Referències


Referències