Cofre de Cípselo

El cofre de Cípselo era un arca de fusta de cedre decorada en figures llaurades en or i marfil que va ser vist per Pausanias en el temple de Hera d'Olimpia, en l'Antiga Grècia. La majoria de les figures tenien junt a elles inscripcions en grec en caràcters antics, algunes d'elles en bustrofedón i unes atres formant círculs.

Segons la tradició, va anar el cofre en el que Cípselo, tirà de Corinto, va ser ocultat quan era chiquet per la seua mare per a evitar que fora assessinat pels Baquíadas. En agraïment, els seus descendents havien ofrendado el cofre en Olimpia.

Els historiadors, no obstant, consideren que l'arca, que no s'ha conservat, deu datar-se a principis de el VI

Descripció

Contant des de la part inferior, es distinguien quatre zones de l'arca més la zona superior de la mateixa.

En la primera zona estaven representats:

• Enomao perseguint a Pélope, que anava en Hipodamia, cada u en dos cavalls. Els cavalls de Pélope tenien ales.

En una atra escena estava la casa d'Anfiarao junt a una vella duent a Anfíloco chiquet, Erífile en el collar, les seues filles Eurídice i Demónasa, i el seu fill Alcmeón, sent chiquet, nuet. Ademés, hi havia un carro en cavalls a on està el auriga de Anfiarao, cridat Batón, en les regnes i una llança, i Anfiarao, que posa un peu sobre el carro i té l'espasa desenvainada. Els jocs fúnebres per Pelias a on figuraven espectadors, Heracles assentat en un tro i una dòna tocant una flauta frigia. Ademés hi havia competicions de carreres de bigas a on competien Pis, Asterión, Pólux, Admeto i Eufemo, que apareix com a vencedor. Admeto i Mopso prenien part en el pugilato, en un home tocant la flauta en mig. Jasón i Baralle competien en la prova de lluita. Euríbotas llançava el disc. Melanión, Neoteo, Falareo, Argeo i Ificlo varen participar en la carrera a peu. Acasto donava la corona de vencedor a Ificlo. Apareixen trípodes, premi dels vencedors i les filles de Pelias. Yolao apareixia com a vencedor de la competició de carros de cavalls.

• Heracles, que mata en fleches a l'Hidra del riu Amímone en Atenea al seu costat.
• Fineo i al seu costat els boréadas, que aüixen a les Harpías.

En la segona zona es representaven:

• Hipnos i Tánatos representats com a chiquets dormits en braços de la seua nodriça, la Nit.
• Dike, representada com una dòna bella, maltractant a l'Injustícia.

Dos dònes colpejant en les seues mazas en morters.

• Anades duent-se a Marpesa.
• Zeus, prenent la figura d'Amfitrió, duent un cílix i un collar que arreplega Alcmena.
• Menelao disponent-se a matar a Helena, en la pren de Troya.
• Medea assentada en un tro en Jasón a un costat i Afrodita a l'atre. Una inscripció descriu que Medea es casa en Jasón perque Afrodita ho mana.

Les Muses canten, baix la direcció d'Apolo.

• Atles sostenint el cel i la terra, que du les pomes de les Hespérides mentres Heracles, en una espasa, es dirigix cap a ell.
• Llaures duent-se a Afrodita.

Baralle prenent a Tetis mentres una serp ix des de la mà de Tetis i es llança cap a Baralle. Les germanes de Medusa, en ales, perseguint a Perseo, que vola.

En la tercera zona apareixien representacions de soldats i ginets sobre bigas, l'interpretació de les quals era, segons alguns, els etolios i eleos que realisen una trobada d'amistat pel seu orige comú; segons uns atres, pilios i arcadios que van a combatre prop de la ciutat de Fia; o segons l'interpretació defesa per Pausanias, soldats procedents de Gonusa que, dirigits per Melas, varen ser admesos pel heraclida Aletes en Corinto.

En la quarta zona, apareixien:

• Bóreas raptant a Oritía.

La lluita de Heracles contra Geriones.

• Teseo en una lira junt a Ariadna, que apareix en una corona.

Les mares de Aquiles i Memnón veent com els seus fills lluiten.

• Melanión junt a Atalanta.

El duel singular entre Héctor i Áyax, en Eris situada entre els dos. Els Dioscuros recuperen a la seua germana Helena mentres Etra està als peus de Helena en actitut suplicante. Ifidamante tendit en el sol mentres Coón lluita contra Agamenón, que té un escut en la representació de Fobos.

• Hermes duent davant Alejandro a les deeses Hera, Afrodita i Atenea per a que este juge com de les tres és més bella.
• Artemisa en ales, subjectant una pantera i un lleó.
• Áyax el menor separant a Casandra de l'estàtua de Atenea.

La lluita entre Eteocles i Polinices, mentres Cer indica que Polinices ya ha alcançat el seu destí i que Eteocles mereix també la mort.

• Dioniso en una cova, en barba i una copa d'or mentres al seu entorn hi ha vinyes, manzanos i granats.

En la zona superior del cofre no hi havia inscripcions, per lo que la seua interpretació era més problemàtica. En ella hi havia: Una dòna i un home dormint en una cova junt a criades que estan realisant treballs, i que Pausanias interpreta com el mit d'Odiseo i Circe. Un centauro en les pates davanteres humanes, potser Quirón. Un home disparant fleches als centauros s'interpretava com Heracles en un dels seus treballs. Ademés, dos jóvens que apareixien en un carro s'interpretaven com Nausícaa i la seua criada. Carros en cavalls d'ales d'or i dònes de peu sobre ells, mentres un home, seguit per un sirviente que du unes tenazas, entrega armes a una de les dònes. Açò era interpretat com l'event en el que, despuix de la mort de Patroclo, Hefesto entrega a Tetis les armes per a Aquiles.

Referències

• Pausanias, Descripció de Grècia V,17,5-19,10.
• Heródoto, Històries V,92.