Cañada Real Soriana Oriental

Cañada Real Soriana Oriental

Principals Cañadas Reals de Castella i els seus equivalents en els atres regnes espanyols

---

Nº 7: Cañada Real Soriana Oriental

La Cañada Real Soriana Orientalés una de les Cañadas del Replanell. Posseïx uns 800 km de llongitut, partint des de la província de Soria i aplegant a la de Sevilla.

Esta Cañada es descriu en un document de l'any 1879 (depositat en l'Archiu i Secretaria de l'Associació General de Ganaders) a on es detalla el reconeiximent practicat pel Visitador Celestino del Riu entre els anys 1862 i 1863. Dit document afirma que «esta Cañada principal ve de la província de Logronyo i pobles de la serra de Cameros, a l'altura de Mont Real, terme de Munilla, confinant en terme de Yanguas».

Inici

Serra de Castejón, Brieva de Cameros, La Rioja.

La cañada principal ve de la serra de Cameros en La Rioja, a l'altura de Mont Real, terme de Munilla, junt al terme de Yanguas, en la província de Soria. En esta forma va des del lloc de Prat de l'Aigua al quint de Santiago.

Ya des de la seua arrancada una colada de 50 vares d'ample permet arreplegar les raberes procedents de Villar de Maya, L'Estany i Verguizas per a incorporar-los en el port de Vizmanos a la cañada principal. Pero no tots els ganados procedents de la Serra de Cameros seguien este traçat. Els de La Ventrosa i Brieva de Cameros pujaven la cuerdo fins al mojón de les Tres Creus (1.904 m), a on confluïxen les províncies de Burgos, La Rioja i Soria, per a descendir cañada avall fins al caseriu de Santa Inés, que s'alça entre pins de gran porte en la vora esquerra del riu Revinuesa, i seguint el curs del mateix aplegarien fins a Vinuesa.

La terra de Vinuesa, banyada pel Duero i per les rieres Revinuesa i Remunicio, va contar en un lavadero de llana els vestigis de les quals encara podem endevinar en la marge esquerra del Duero, junt a atres ruïnes de molís i batanes. Vinuesa conserva, junt als seus esplèndits monts de pins, hayedos i rouredona'ls, tota una arquitectura típica de la zona pinariega soriana.

El cordel principal recorre la Serra d'Alba, entre els ports de Piqueras i Oncala. En esta zona s'alcen els pobles sorians de major tradició ganadera: Yanguas, Santa Creu de Yanguas, Oncala, Sant Pedro Manrique, Almarza, Gallinero, Castilfrío, Aldeaseñor, alguns dels quals conserven excelents mostres de casonas pertanyents a Germans del Concejo de la Mesta, ya que, entre les obligacions que tenien els ganaders mesteños, una d'elles era tindre casa oberta durant tot l'any, sense el requisit del qual perillaven els aprofitament de les herbes durant els agostaderos.

Des de la portillera de Garagüeta, la cañada baixa cap a la conca del Tera i discorre a l'altura d'Almarza en dos ramals (per un costat els anys pares i per un atre els impar). En mig queda la costera de la Cerveriza, Les Galindas, per a anar ya en un sol ramal cap a al Gaveta de la Serra.

Almarza seguix sent un lloc que encara conserva la seua estructura de terra ganadera, si ben ya han anat apareixent roturaciones en detriment de cerques, arborats i prats de dalla. En el XIX va mantindre alguns telers, tejedores de panys i llençs.

Passat el creuament de la carretera que du a Tera, la cañada discorre en direcció a Zarranzano per bon traçat. En lo que va anar la Venda de Zarranzano, encara el ganado transhumant que fa la cañada fins a Soria es deté a descansar i passar la nit. Molt pròxim a l'extinguida Venda es troba un vell castre celtibérico.

Despuix de remontar una chicoteta costera, la cañada entra en els plans de Chavaler, a on apareix intacta el seu esgambi de 90 vares. Pero abans, seguint el curs del riu Zarranzano cap a avall, queda la Casa Forta de Sant Gregorio, de Diego de Medrano, que va viure durant el regnat d'Enrique IV. Més alvance, la cañada faldea el cerro Castillejo, a on Escipión va alçar el seu campament durant el sege a la ciutat de Numància. En el mateix lloc a on també ho varen tindre els generals romans Marcelo i Pompeyo. El riu Duero al seu pas per Garray, abans de creuar el seu pont migeval, servix d'abrevadero a les raberes de merinas.

Ovelles de raça merina pastando.

Despuix de Garray -topònim segons Ramón Menéndez Pidal d'orige vasc-ibèric en el significat de "el cremat"-, pròxima a Numància, la cañada seguix el camí romà de Numància a Medinaceli. Al seu pas pel Arenalejo es poden observar les cintes pétreas de la calçada, faldeada per roures. Més alvance, per Malaquebrada o Valdecureña la calçada es borra per a deixar pas al cordel, que ara té que travessar per un túnel la variant nort de Soria. En el punt a on es creua en la carretera Soria-Logronyo, encara es conserva un pontón romà, pràcticament cegat per fem i enrunes. Des d'este lloc fins a Soria, la cañada seguix el curs de la carretera i desapareix en la seua totalitat, en haver segut invadida per edificacions: presó, Casa de cultura etc. En el lloc a on va haver un descansadero, en un pilón para abrevar, abans de creuar la capital en direcció al riu Golmayo. Passat el pont de Carlos IV, la cañada ha segut novament destruïda, a conseqüència dels nucs viaris i passos elevats agranant tota la urdimbre de la Coronela i Valhondo. Queda la Font de la Teixixca casi com a únic vestigi d'un passat molt immediat.

En el terme de Lubia se seguixen dos opcions. La primera, que introduïx la Carta de 1857 per les Matas de Lubia, per la dehesa del mateix nom confinant en el terme de Miranda de Duero (agregat de Tardajos de Duero), fins al mojón divisori de Lubia, Rabanera i Valverde. La segona, el traçat al costat occidental de la carretera. Velacha, en la seua torre migeval, és un lloc atractiu de reminiscència arcaiques, a on hi havia barca de maroma per a passar el Duero.

La cañada, ya pel terme de Fuentelcarro, travessa pinades i baldíos comuneros i despuix de la taina de la Sidora segons consta en els informes del visitador de 1857, desemboca en la tejera dels Donenses o Tejera dels Donicines, a on hi ha descansadero. Este descansadero es conserva en l'actualitat, pese a la segregació que va fer l'Ajuntament d'Almazán per a la construcció d'una fàbrica de mobles. La Cañada travessa el Duero pel pont migeval i, girant a la dreta penetrava en la vila pel Postigo, carrers dels Monges i dels Horts, per a eixir de nou del recint per la Porta del Mercat, hui cridada també de Berlanga. En el parage de les eres s'incorpora el ramal que ve de Ribarroya, Almarail i Viana, en un descansadero. Continuen els dos ramals reunits en un, pero estretit a l'esgambi de 45 vares, com a conseqüència de les roturaciones que varen sofrir les eres en 1849.

Porta del mercat de Almazán, per a on eixia la cañada de la vila.

Abans d'Almántiga es desprén un important ramal que, per Lodares, Fuentegelmes i Barahona, va a intercomunicar la Cañada Real Soriana Occidental. Es tracta del ramal merinero de Madrit. En el terme de Balluncar, donant ya cara a la font que servix d'abrevadero, en un sol ben tapizado, creixen l'espígol el matagallos, l'hisopillo i la granereta parda, pero en general la vegetació és pobra, predominant sempre l'aliagas i tomellos. Per Torremadiana el camí pastoril entra en terrenys comuneros de la font de la Bragadera, a on hi ha un descansadero.

Passada la taula miocena, la Cañada descendix a l'històric riu Bordecorex, vadeándolo diu la carta, flanquejat d'atalayes testics de algaras i empreses durant els sigles X i XI. Esta vall és el "camí de la yacija", que Almanzor va haver de remontar moribunt cap a Medinaceli. La Carta senyala que la Cañada creua el camí Real i parla també del lloc del Mort, a on es deixa el terme de Jodra de Penques i la terra d'Almazán.

A Pinilla del Olmo es pot accedir per la Raqueposera de Dalt i Valdeamarguillo, els Navajuelos i el Hornillo, o ben remontant el vallejuelo per Vora Blanco, falda del mont i dehesa de Pinilla i Valdeburreros, camí ya de Romanillos i lloc dels Verdurales. En direcció al migdia, la Cañada travessa les terres de les Peñuelas i la font de la Caracita, a on les ovelles, en temps, podien abrevar i sostraure's a l'aridez dels camps en l'herba fresca de la Dehesa de Romanillos. A la Dehesa s'accedix per una fallida reduïda produïda per una falla, que, "combinada en una atra paralela, afona una peça del Triásico i destaca eixe bloc cap al sur". "Entre els cejos areniscos, un gran lastrón inclinat cap al camí ganader, deixa vore una de tantes "sepultures" rupestres de Terres de Soria (Calatañazor, Castro, Medina, Miño, etc.) en la particularitat de que esta va tindre que pertànyer a un jagant".

Passat el poble, la Cañada passa junt a l'ermita de la Soletat, de doble porta, com a tantes que corresponen al Ducado dels Medinaceli, i no llunt d'ella es troba una font romana en la seua casetón de sillería a dos aigües i flanquejant la Cañada, sepultures antropoides ya en plena calçada itálica. Camí de la Loma del Mojano les columnes que ara fan de via crucis, aprofitades d'un temple, emmarquen els ejidos de Romanillos.

A partir de l'ermita de la Soletat, és possible seguir la Calçada en una llongitut d'u 400 m en casi perfecta conservació. Les cunetes llaurades en la roca i el seu caixer ben assentat seguixen subjectant el ferm que tantes legions varen creuar. Encara que la Cañada està perfectament clara en el 1:50.000 (full 434) a l'altura de La Mata es desdibuixa i, deixant a mà esquerra Conquezuela i les Olmedillas, entra en el full 461, travessant l'alt de Mojonazo, Piedrablanca i el Navalón, pero abans des de la Mata, el viager pot descobrir Atienza –una penya mui fuort– com si just des d'ací també l'hi haguera vist el poeta de Mio Cid.

Tram en la província de Guadalajara

Erro al crear miniatura:

Panorama de la vila d'Atienza (Guadalajara), per a on passa la cañada.