Anar al contingut

Satureja montana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Satureja montana2.jpg
Satureja montana (Satureja montana)


Satureja montana (una de les ajedreas) és una espècie de planta fanerógama en la família Lamiaceae, nativa de regions templades i càlides del sur d'Europa.


Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta perenne siempreverde, semileñosa, subarbustiva, que alcança 50 cm d'altura. En fulls opostes, oval-lanceoladas, d'1-2 cm de llarc i 5 mm d'ample. Florés blanques.

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

Fàcil de cultivar, fa un atractiu bordura en qualsevol jardí d'herbes culinàries. Requerix sol ben drenado i un mínim de sis hores de sol per dia.

Antigament se sembrava indistintament en la més usada i coneguda Satureja hortensis. Abdós tenen fort sabor picante.

En cuina té reputació d'acompanyar molt ben llegums i carns, aixina com plats llaugers de pollet o pavo. Té un sabor fort en cru, pero pert molt sabor en la cocció. Té us medicinal com a estimulant i afrodisíac.

Us medicinal

[editar | editar còdic]
  • Antiséptico; aromàtic; carminativo; digestiu; expectorante; #coentor; estomacal.

"S'usa en freqüència com a herba espècia culinària, pero té beneficis medicinals, especialment per a l'aparat digestiu. Esta espècie té una acció més forta que Satureja hortensis. Tota la planta, i especialment els brots florals, són mijanament antisépticos, aromàtics, carminativos, digestius, expectorantes i estomacales. Begut és remei contra còlics i #flatulència, també parell tractar gastroenteritis, cistitis, nàusea, diarrea, congestió bronquial, desórdens menstruals. No és convenient el seu us en dònes embarassades.

La planta es cull en estiu, quan està en flor i s'usa fresca o seca. L'oli essencial s'usa en locions per al cuiro cabellut en casos de calvicie incipient. En ungüent s'usa externament contra la artritis." (Pres de Plantes per a un Futur, pfaf.org.)

Components químics

[editar | editar còdic]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Satureja montana va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 567. 1753.[1]

Etimologia

Satureja: nom genèric que deriva del nom en llatí de la saborosa herba que era ben conegut pels antics, i que va ser recomanat per Virgilio com un arbre mielífero excelent per a plantar al voltant de les colmenas.[2]

montana: epítet llatío que significa "de les montanyes"[3]

Vriedades acceptades
Sinonímia
  • Clinopodium montanum (L.) Kuntze
  • Micromeria montana (L.) Rchb.
  • Micromeria pygmaea Rchb.
  • Micromeria variegata Rchb.
  • Satureja brevis Jord. & Fourr.
  • Satureja ciliata Avé-Lall.
  • Satureja flexuosa Jord. & Fourr.
  • Satureja hyssopifolia Bertol.
  • Satureja karstiana Justin
  • Satureja mucronifolia Stokes
  • Satureja ovalifolia Huter, Porta & Rigo
  • Satureja petraea Jord. & Fourr.
  • Satureja pollinonis Huter, Porta & Rigo
  • Satureja provincialis Jord. & Fourr.
  • Satureja pyrenaica Jord. & Fourr.
  • Satureja rigidula Jord. & Fourr.
  • Satureja trifida Moench
  • Saturiastrum montanum (L.) Fourr.
  • Saturiastrum petraeum Fourr.
  • Thymus montanus (L.) Dum.Cours.[4]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Ajedrea comú, ajedrea de montanya, ajedrea montesina, ajedrea salvage, ajedrea selvada, axedrea, axedrea de montanya, axedrea montana, axedrea salvage, boja, hisopillo, isopillo, isopo montano, isopo montesino, jedrea, morquera, assaborix, tomello real,saldorecha en Fabara i sedulicha en Nonaspe abdós pobles de la província de Saragossa.[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Satureja montana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de giner de 2015.
  2. En Noms Botànics
  3. En Epítets Botànics
  4. «Satureja montana». The Plant List. Consultat el 30 de giner de 2015.
  5. Noms en Real Jardí Botànic

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]