Satureja hortensis
Satureja hortensis L. és la més coneguda de les espècies de Satureja. És una planta anual, similar en us i en sabor a la perenne Satureja montana. Es coneix coloquialment com satureja de jardí, saborija, calamentola o ajedrea de jardí.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Esta herba té florés liles tubulars, que òbrin de juliol a setembre.
Alcança els 30 a 60 cm d'altura, i té fulls molt fines d'un color vert bronzejada. Tota la planta està coberta d'uns pelillos curts.
Els jardiners que desigen cultivar esta planta deuran sembrar-la entre finals d'hivern i primavera, a 1,5 mm de profunditat en bona sementera de compost. La germinació usualment necessita de 14 a 21 dies a 18-20 °C. En alcançar el tamany adequat es deuen transplantar a un macetero d'aproximadament 7 centímetros d'altura. Més vesprada, en alcançar els 40 centímetros d'altura, es deuen plantar en un sol ben drenado, a ple sol i una distància de 38 cm. Es cullen els fulls que es vagen a utilisar en agost, que és el millor més. El restant de les planta té suficients llavors per a que en la pròxima primavera creixca una miríade de noves plantes. El número de fruts per planta és d'uns 380.
Esta planta és preferida a la Satureja montana L., en la gastronomia, pel seu delicat aroma i dulzor. És molt important en la cuina búlgara, donant un fort i picante sabor als plats més simples i més extravagant. En lloc de sal i pebre, una taula búlgara tindrà tres #condiment: sal, pimentón i satureja de jardí. Quan estes es mesclen se li crida sharena sol (sal colorida).
La Satureja hortensis és cridada cimbru en el idioma rumà i s'usa en la cuina rumana, especialment en els plats de fesols o llentilles, pero també en carns o Sarmale (rolls disecados de repollo).
Multiplicació
[editar | editar còdic]"Per llavor. El pes mig de 1000 llavors és de 0.65 g i la seua poder germinativo, en laboratori, a un temperatura mija de 20 °C i en 18 dies, és del 80%.
La cantitat de llavor necessari per a sembrar una directament, és de 2 a 3 kg. Donat el reduït tamany de les llavors, és convenient mesclar-les en arena fina o en farina de dacsa, abans d'efectuar la sembra, per a la seua millor distribució.
La sembra directa es fa en abril o maig, quan no hi haja perill de gelades tardanes. Se sembra molt superficialment en un terreny ben preparat, alisado i trossejat.
La nascencia té lloc uns 15 dies despuix de la sembra."
Història
[editar | editar còdic]L'us medicinal de la Satureja hortensis és vell, com ho demostra la seua presència en la Capitulara de villis vel curtis imperii, una orde emesa per Carlomagno que reclama als seus camps per a que cultiven una série d'herbes i #condiment incloent "satureiam" identificada actualment com Satureja hortensis.
Usos medicinals
[editar | editar còdic]És antiséptico, astringente, calorífero, en sabor a pebre; en elevat contingut de carvacrol.
S'ampra per a suplir la falta de suc gàstric, contra els paràsits intestinals, la gota, el reumatisme, les dolències bronquials, la impotència i la frigidea.
És, també, un bon desinfectante bucal, en fer-se gárgaras en tisana de jedrea.
Externament s'usa en banys, contra afeccions cutànees.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Satureja hortensis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 568. 1753.[2]
- Etimologia
Satureja: nom genèric que deriva del nom en llatí de la saborosa herba que era ben conegut pels antics, i que va ser recomanat per Virgilio com un arbre mielífero excelent per a plantar al voltant de les colmenas.[3]
hortensis: epítet llatío que significa "dels jardins"[4]
- Sinonímia
- Clinopodium hortense (L.) Kuntze
- Clinopodium pachyphyllum (K.Koch) Kuntze
- Satureja altaica Boriss.
- Satureja brachiata Stokes
- Satureja filicaulis Schott ex Boiss.
- Satureja laxiflora subsp. zuvandica (D.A.Kapan.) D.A.Kapan.
- Satureja litwinowii Schmalh. ex Lipsky
- Satureja officinarum Crantz
- Satureja pachyphylla K.Koch'
- Satureja viminea Burm.f.
- Satureja zuvandica D.A.Kapan.
- Thymus cunila I.H.L.Krause[5]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: ajedrea de jardí, ajedrea, ajedrea blanca, ajedrea comuna, ajedrea de jardí, ajedrea tapisant,[6] albahaca de tomello, aljedrea, calamento blanc, hisopillo, hisop montesino, jedrea, assaborix, saborija, saturejia, satureya, thymo dels antics, tomello real, xedrea.[7]
- Castellà: Herba olivera
- Català: Saborija
- Gallego: Saturagón
- Vasc: Azitrail
- Francés: Sarriette dones jardins
- Inglés: Summer savory
- Alemà: Bohnenkraut
- Italià: Santoreggia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ https://fiches.infojardin.com/plantes-medicinals/satureja-hortensis.htm
- ↑ «Satureja hortensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 24 d'agost de 2014.
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ «Satureja hortensis». The Plant List. Consultat el 24 d'agost de 2014.
- ↑ https://vergeldelashadas.com/2009/07/26/ajedrea-tapisant-satureja-hortensis/
- ↑ Noms en Real Jardí Botànic
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Sympetalous Dicotyledoneae. vol. 3. 596 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Voss, I. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
- Muñoz, F. 1993. Plantes medicinals i aromàtiques. Mundi - Prensa.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Satureja hortensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.