Ducado de Medinaceli
El ducado de Medinaceli és un títul nobiliario espanyol creat pels Reis Catòlics en 31 d'octubre de 1479 a favor de Luis de la Cerda i de la Vega, V comte de Medinaceli.[1] El seu nom es referix al municipi castellà de Medinaceli, en la província de Soria (Castella i Lleó) i també a una amplísima Comunitat de Vila i Terra que ocupava el surest de l'actual província de Soria i una gran franja central de la de Guadalajara, fins al riu Tajo. Té associada grandea d'Espanya originària des de 1520 i dona nom a la casa de Medinaceli. L'últim titular va ser Marco Hohenlohe-Langenburg i Medina, que va heretar per la llei de reforma successòria de 2006 el títul despuix de la mort de la seua yaya, Victoria Eugenia Fernández de Còrdova i Fernández d'Henestrosa, lo que supon un canvi de llinage en la casa ducal, puix des de fa més de 300 anys ha dut el mateix llinage, Fernández de Còrdova. Despuix del decés d'est, el 19 d'agost de 2016, el títul ho va heretar la seua filla Victoria Elisabeth d'Hohenlohe-Langenburg, qui també ostenta el títul de princesa d'Hohenlohe-Langenburg en Alemània.
Antecessors, els comtes de Medinaceli
[editar | editar còdic]
Els ducs de Medinaceli tenen els seus antecessors en:
- Alfonso X de Castella, «el Sabio» (Toledo, 23 de novembre de 1221-Sevilla, 4 d'abril de 1284) Va casar en Violante d'Aragó, filla de Jaime I d'Aragó.
- Fernando de la Cerda (Valladolit, 23 d'octubre de 1255-Ciutat Real, 25 de juliol de 1275), Infant de Castella, va anar el fill primogènit del rei Alfonso X de Castella i hereu al tro castellà fins al seu decés en l'any 1275. Va contraure matrimoni en Burgos el 30 de novembre de 1269 en Blanca de França,[2] filla del rei Luis IX de França, i de Margarita de Provença.
- Alfonso de la Cerda «el Desheretat» (Valladolit, 1270-Piedrahíta, 1333), en fallir el seu pare li va arrebatar els seus drets a la corona de Castella i Lleó el seu tio Sancho IV de Castella. Va casar en Mahalda de Brienne-Eu.[3]
- Luis de la Cerda (França, 1291-Lamotte du Rhône, 5 de juliol de 1348), va anar el primer comte de Talmont en 1338 i de Clermont, almirant de França (1340–1341), príncip sobirà de les Illes Afortunades (Illes Canàries). Va casar en primeres nupcias en Sevilla en 1306 en Leonor Pérez de Guzmán i Coronel, senyora d'Huelva i del Port de Santa María, filla d'Alonso Pérez de Guzmán «el Bo», i de María Alfonso Coronel.[2] Va contraure un segon matrimoni en 1346, en França, en Giote D'Uzes, filla de Roberto I, vescomte d'Uzes, i de Guiote de Posquières.[2]
- Isabel de la Cerda (Sevilla 1329-1389), senyora del Port de Santa María, va casar en primeres nupcias en Ruy Pérez Ponce, senyor de la Pobla d'Astúries, sense descendència, i en segones, el 15 de setembre de 1370, en Sevilla, en Bernardo de Bearne, que serà el primer comte de Medinacel.
Els comtes de Medinaceli varen ser:
- 1368-1381: Bernardo de Bearne, I comte de Medinaceli per concessió del rei Enrique II de Castella en 1368.[2][4][5] Era fill de Gastón III de Foix-Bearne, comte de Foix i vescomte de Bearne. Li va succeir el seu fill:
- 1381-1404: Gastón de Bearne (m. abans del 22 de setembre de 1404), II comte de Medinaceli, casat en Mencía de Mendoza,[4] filla de Pedro González de Mendoza i Aldonza Pérez d'Ayala. Li va succeir el seu fill:
- 1404-1447: Luis de la Cerda i Mendoza (m. despuix del 6 d'agost de 1447), III comte de Medinaceli, casat en primeres nupcias al voltant de 1410 en Juana Sarmiento, senyora d'Enciso, i en segones nupcias cap a 1446 en Juana de Leiva.[4] Li va succeir el seu fill del primer matrimoni:
- 1447-1454: Gastón de la Cerda i Sarmiento (m. 10 de juny de 1454), IV comte de Medinaceli.[4] Va casar el 25 de novembre de 1433 en Leonor de la Vega i Mendoza,[4] senyora de Cogolludo. Li va succeir el seu fill:
- 1454-1479: Luis de la Cerda i de la Vega (1442-Écija, 25 de novembre de 1501), V comte de Medinaceli i senyor del Port de Santa María.[1] i des del 31 d'octubre de 1479, I duc de Medinaceli
Llesta de titulars
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 (2008).«La noblea titulada medieval en la Corona de Castella».Anals de la Real Acadèmia Matritense d'Heràldica i Genealogia.(11)ISSN 1133-1240.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Masnata i de Quesada, 1985, p. 219, taula A.
- ↑ Masnata i de Quesada, 1985, pp. 180-185.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Salazar i Acha, 2012, p. 115.
- ↑ Comtes i ducs de Medinaceli. Archiu Històric Nacional-PARELLS
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gónzalez-Vares Ibáñez (2010). Els Palaus de la Castellana: història,arquitectura i societat, Madrit: Turner. ISBN 9788475069692.
- (1985).«La Casa Real de la Cerda».Estudis Genealògics i Heràldics.Associació Espanyola d'Estudis Genealògics i Heràldics.Madrit:(1)
- 169-229.
- V, Jaime de (2012). Els Grans d'Espanya (sigles XV-XVI), Edicions Hidalguía. ISBN 978-84 939313-9-1.
- V (2020). Noblea Espanyola. Grandea Inmemorials, 2.ª edició, Madrit: Visió Llibres. ISBN 978-84-17755-62-1.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ducado de Medinaceli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.