Cañada Real Soriana Occidental
La Cañada Real Soriana Occidental també denominada com Cañada de la Vora de la Serra és una cañada real que recorre 700 km en diagonal pel centre de la península ibèrica. Arranca en la província de Soria (Espanya) i recorre part de les províncies de Segòvia, Àvila, Salamanca i Càceres per a terminar en la de Badajoz en Valverde de Leganés.
n.º 8: Cañada Real Soriana Occidental
Tram soriano
[editar | editar còdic]Si be es pot admetre l'arrancada d'esta Cañada Real de ganados transhumants en Aldehuela de Calatañazor, també podria donar-se per conforme que ho anara Abejar o Molins de Duero, sense descartar més a l'occident, Cabrejas de la Pinada. En realitat esta Cañada, a lo llarc del seu recorregut, va a tindre o eixercitar una doble finalitat, a saber: dur els raberas de merinas d'extensos territoris sorianos i cameranos fins a la Transierra, l'actual Extremadura, una volta que els haja arreplegat en múltiples coladas. Pel seu traçat anirà tallant, en el seu desplaçament nordest-suroest, a les cañadas Segoviana, Lleonesa Oriental i Occidental i a la Vizana o de l'Argent. Queda a l'esquerra de la Cañada el Molino de la Aldehuela d'a on ix el camí de ferradura a la Conca, lloc a on s'alçava l'ermita romànica de principis de el XII, Sant Miguel de Parapescuez, que va ser venuda pel Bisbat de Osma en l'any 1963. Casi paralela a la Cañada i en eixida de Cabrejas de la Pinada, la Senda del Despeñadero corre al fondo d'un canó per a on sense dubte va creuar el gros de l'eixèrcit d'Almanzor victoriós en Penya Cervera camí de Medinaceli maltrecho per la seua edat. Per terrenys baldíos i ginebreras d'escàs porte, la Cañada travessa el Riu Sequillo i s'adinsa pel Banya del Ollero, deixant a mà dreta el poble de Rioseco. Seguix pel terme d'Escobosa de Calatañazor, travessa alguns trossos de mont poblat de roures i ginebreras i terres d'escassa producció. Corre despuix paralela al camí local de Barcebal a Barcebalejo per térmens àrits i escabrosos en mont de roure, ginebrera i estepa en alguna sabina. creua la carretera nacional en el quilómetro 154 i després endoblega bruscament en àngul molt tancat per a entrar en El Burc de Osma, creuant-ho d'est a oest per a eixir pel pont sobre el riu Ucero a les hortes i hui carrer Alharides. La ciutat d'Osma, regada pel riu Ucero i l'Abión, és la sèu del Bisbe de Osma-Soria des de l'época dels godos, els que ya asitieron als concilios nacionals de Toledo, si be ha segut en part absorbida pel seu Burc, conserva les ruïnes de la ciutat arévaca d'Uxama i el seu castell medieval en la Torre de l'Aigua. El Burc de Osma, alberga ademés de la seua magnífica catedral i archiu històric, l'Universitat de Santa Catalina, construïda a costa del bisbe de Osma.[1]
Seguix la Cañada el seu curs fins a Vadescastilla a on rep una atra cañada que ve de Barcebalejo, fent com una gran bossa a on queda el Vedat Redó de la Horcajada, finca de llabor. Des de Valdecastilla el camí merinero s'ajusta al terme municipal de Quintanilla de Tres Barris, travessant terrenys pedregosos i taques de carrascas. Travessa despuix la vila de Sant Esteban de Gormaz, plaça clau en la Reconquista. Passa la Cañada pel pont medieval sobre el riu Duero, i per terres labrantías es dirigix a Llogaret de Sant Esteban i Peñalba de Sant Esteban a on té que creuar el riu Pedro. I molt cap a l'est, encara que sempre visible la gran fortalea de Gormaz -cristiana i musulmanana- damunt del codiciat Duero. Des de Peñalba de Sant Esteban el camí merinero discorre paralel a la Riera de la Vega i en el mojón dels térmens de Peñalba, Piquera de Sant Esteban i Fuentecambrón s'unix a la colada que va en direcció als térmens de Miño de Sant Esteban i Valdanzuelo. A la seua volta Valdanzo rep la que ve de Langa de Duero i Bocigas. Des de la mojonera descrita, la Cañada proseguix al final de Valdanzuelo i un atre ramal al final de Mazagatos ya en la província de Segòvia.[1]
Tram segoviano
[editar | editar còdic]La Cañada que ve de Fuentecambrón, entra en el terme d'Ayllón (per la N-110, km 90) per terres de llabor i despuix de La Corraliza travessa el terme de Languilla i Mazagatos (hui anex a Languilla) passant prop de la població.
Passat Mazagatos, l'iglésia del qual conserva una portada romànica de capitelés sense llaurar, i deixant la cañada que baixa pel Tablazo entre carrascas i terres de llabor, cellers i colomers, entra en el terme de Santa María de Riaza per a creuar el riu Riaza, riu que pren el nom d'una localitat pròxima al Duero-Haza, i d'ahí riu de Haza o Riaza- i que a la seua volta li'l dona a una atra: Riaza en les terres altes de Segòvia, pròxima al naiximent fluvial, situada al peu del port de la Quesera, en els monts Carpetanos.[2] seguix el cordel fins a Corral de Ayllón que es comunica en el terme de Camp de Sant Pedro. Pel noroest i procedent de Valdanzuelo ve una atra cañada al despoblado de Valdeperal, ya en el terme de Maderuelo. Entra pel Cerro i per comuns i baldíos i passa el pont medieval de dita vila, de tres ulls hui cobert la major part de l'any pel Embassament de Linares, que pese a tot es conserva en bon estat. La Cañada pansa junt a l'Ermita de la Vora Cruz (de Maderuelo), segons la Carta, passat el pont, es formen dos cañadas, una que procedix de Fuentecambrón, Miño de Sant Esteban i Valdanzuelo i una atra que seria continuació de la cañada que ve de Langa de Duero.
Una sola és ya la que discorre pel terme de Maderuelo, marge dreta del riu abans de formar-se el Riaguas i l'Aguisejo, per a entrar en Alconadilla a on hi havia un descansadero junt a la font dels caños que alimenta un abrevadero menut. L'esgambi per Alconadilla ha quedat reduïda a camí de ferradura. Passa la Cañada pel terme d'Alconada de Maderuelo per a entrar en Camp de Sant Pedro, creuant diu la carta pel lloc de Valdesoria (prop de Riahuelas), fidel alusió sense dubte als pastorés de les terres de Soria. Se cita en la carta una colada provinent de Santa María de Riaza, que molt ben podria ser la que creuant Riaguas de Sant Bartolomé va a parar a Camp de Sant Pedro, en el km 15, s'unix la cañada que ve en el seu esgambi de 90 varas i passat Camp de Sant Pedro entra en el terme de Sepúlveda per Bercimuel en una esplèndida iglésia romànica, ampliada, seguint la pauta de la Contrarreforma de el XVIII impulsada en tota Espanya pels jesuïtas.
Ya dins del Partit de Sepúlveda entra en La Grajera i Aldeanueva del Campanar.[1] Segons es desprén de la Carta sembla ser que els pobles de Fresno de la Font, La Grajera i Boceguillas varen aplegar a un acort per a sembrar per fulls alternades i deixar pas franc als ganados. D'acort en esta costum la Cañada pansa pels següents llocs: cerro de Rejuelas, ala de Rejuelas, reguero que ve de la barranca dels Castillejos, La Riera, Les Cerrajuelas per a passar a donar al camp de Boceguillas i entrar en el terme de Turrubuelo per la divisa.[3] (No obstant, encara que la Carta parla del despoblado de Sant Bartolomé de Sistrajera o de les Trojeras nos ha segut impossible localisar-ho, ya que en este punt creua la Cañada el cordel dels Sorianos, que ve, en efecte, del pont de Santa María de Riaza a Sepúlveda i pont de Murera, i per Arevalillo de Cega es dirigix a la Cañada i esquileos de Segòvia).
Entra la Cañada en Castillejo de Mesleón i Sotillo per la hoya de Sant Salvador i dehesa de Sotillo per a entrar en el terme de Mansilla pel camí de la Alameda i creuar la carretera de Cerezo d'Avall a Perorrubio, possiblement al que es referixca la Carta com a camí salinero en la mojonera de Duruelo. Per ací entra la Cañada Segoviana que ve de Buitrago, continuant la Cañada en direcció a Vora Blanco.
Travessa terres de llabor fins a Villarejo i Sant Vaig prendre del Port, en les rodalies del qual encara es conserven restants del convent que va haver allí i de la seua iglésia. Contínua despuix per damunt de la Venda Juanilla. Entra procedent de Cerezo d'Avall en el terme de Prádena, deixant la Serra de Guadarrama a la seua esquerra. Esta és potser la singularitat d'esta Cañada, ya que llunt de travessar-la anirà recorrent la cara nort. Entrant en el terme d'Arcones es dirigix entre dehesas i prats fins a Navafría; sotos abundants de saucedones i navas en sols profunts mantenen pasturages de bona calitat. A lo llarc d'este tram se succeïxen com diem abundants pastures, nets o adehesados en carrascas i fresnos, els extens sabinarés de les plaques calcàreas, o be ya per damunt dels 1.200 m s. n. m., els melojares, i despuix les pinades, el negral i l'albar, típic de la Serra de Guadarrama.
Despuix de passar pel terme de Turégano la Cañada entra per la Penya del Gat en el corredor de la serra enllaçant en Sotosalbos en la GR-88, des d'ací seguint la terminologia de la Carta li la crida de la Vora de la Serra.[1] Entrarà en Basardilla i Sant Dumenge de Pirón a on el creuament en la carretera del port de Malangosto s'ubica el Rancho Alfaro. En les proximitats de la capital provincial s'adinsa en Torrecaballeros, que inclou Cabanillas del Mont, en el seu Casa del Esquileo.
Pansa despuix per Trescasas en les seues Casas de Esquileo, i inclou Sonsoto. Despuix travessa els hui despoblados de Gamones i Pellejeros en Palazuelos de Eresma, creua el riu Eresma i voreja l'urbanisació de Parc Robledo, poc despuix de separar-se de la GR-88 travessa el hui despoblado de Juarrillos i l'anex de Segòvia, Revenga en les proximitats del qual es troben les ruïnes del Rancho de Santillana. La Llosa que inclou Navas de Riofrío i Otero de Ferrers. Pansa per El Espinar, Navas de Sant Antonio i Villacastín. Per a unir-se molt prop del Camp Azálvaro en la Cañada Real Lleonesa Oriental. Deixa la Cañada la senda de la Vora de la Serra per a proseguir per tot el Camp Azálvaro.
Entra la Cañada en el Full 508, deixant el terme de Riofrío i a la seua dreta el Rancho de Tabanera per a entrar en El Espinar i eixir pel Camp Azálvaro de la província de Segòvia, despuix de creuar el riu Voltoya. La Cañada va rebent colades procedents de Villacastín i El Espinar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ruiz Ruiz Emilio (1991). «La Cañada Soriana Occidental», Cañadas, Cordeles i Vereda, Valladolit: Junta de Castella i Lleó. Conselleria d'Agricultura i Ganaderia.
- ↑ Vore para més detalls: Els Rius-Guia Física d'Espanya, de Arenillas Parra & Sáenz Ridruejo. pág. 133. Aliança Editorial
- ↑ És possible que esta paraula en terres de Segòvia significara mojonera
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cañada Real Soriana Occidental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.