Cañada Real Lleonesa Occidental
Nº 3: Cañada Real Lleonesa Occidental
La Cañada Real Lleonesa Occidental[1] és una de les Cañadas de la Mesta que té els seus orígens en la província de León i el seu extrem sur en la província de Badajoz. Travessa les províncies de León, Valladolit, Àvila, Toledo i Càceres.
Tram en León
[editar | editar còdic]
A partir de Rabanal de Lluna i fins a passada la localitat de Gradefes es troba un dels trams més difuminados del ramal principal de la Cañada Occidental Lleonesa. Els dos subjectes d'esta difuminación són l'embassament de Barris de Lluna i l'expansió urbana de la ciutat de León. Aigües avall de l'assut, la Cañada, ademés va servir com a base per a la carretera LE-623 que marcha en direcció suroriental, abandonant la vall del ric Lluna per a buscar el del Bernesga, que troba en Lorenzana. En acostar-se a la ciutat, creuaria el Bernesga pel mateix pont pel que ho fa el Camí de Santiago. La cañada creuaria finalment el Torío en Pont Castro. La cañada entra ya en les planures sedimentàries de l'interior del replanell superior, de les que la Terra de Campos és la més central i extensa. En el full de Gradefes del M.T.N. creuava pel quadrant suroccidental que va servir de base per a la carretera N-601 de León a Valladolit. Apareix ben individualisada en el tram comprés entre el lloc de Valdelafuente i la mitat del que s'estén entre Arcahueja i Villarente. A continuació passava pel de Villamoros de Mansilla i confòs el seu traçat en el Camí de Santiago, salvava el pont medieval sobre l'Esla i entrava aixina en Mansilla de les Mules, a on el ganado podia abrevar en l'Estany d'Avall, junt a la cañada, si no ho havia realisat en el mateix pedregoso riu. En este últim lloc rebia per l'esquerra la via pecuària que aplegava seguint el curs del Esla. Esta del Esla, en el nom de Cañada de Merinas, mostra la seua arrancada en el llímit del mont mancomunat dels pobles de Laíz , Santa Colomba , Corral, Barrillos i Acisa, tots els quals porten l'apelatiu de les Arrimades. A lo llarc de la riera Valdearmiro baixa fins a la ribera del Esla i front a Villahibiera es dividix en dos braços, un que descendix meridiano i el que aplega a l'Occidental Lleonesa en Mansilla de les Mules. En Mansilla la Cañada Occidental Lleonesa pren el nom de Camí Real de Merinas. La cañada era ampla en servir de llímit entre els térmens de Reliegos i Luengos i també en Santes Martes. En la mateixa direcció suroriental que duya, la Cañada creua la zona representada en el full de Valéncia de Don Juan. És a on este Camí Real o Cordel de Merinas rebia, o es creuaven en ell, les cañadas zamoranas, la de Galícia, el cordel de ganados de Benavente que s'unia a eixa gallega i a una de les zamoranas en Valderas, la de Valéncia de Don Juan a Mayorga, més la denominada Carre Bañeza i també Colada de ganados i Camí Real.[2]
Tram en Valladolit
[editar | editar còdic]La Cañada rebia en Mayorga, pel seu costat esquerre, al que en el mapa corresponent (Full 271, de 1933) aplegava en el nom de Camí de Villalón de Campos, pero marcat com via pecuària. Encara aquella cañada principal creua entre camps de pans la zona representada en este full, ya dins de la província de Valladolit, en la mateixa direcció suroriental que duya en les lleoneses, individualisada de la carretera a la que travessa en Becilla de Valderaduey. Trasponer esta localitat ha de creuar el Valderaduey i ho fa pel pont que servix també per al pas de la calçada romana existent sobre la vora occidental de la mateixa Cañada i que junt al pont conserva part del enlosado. Paralela a la carretera N-601 fins a Ceinos de Campos i a continuació baix ella, la Cañada té un recorregut de 9 km dins de la zona cartografiada en el Full 272 o de Villalón de Campos, a on vadea un atre riu, el cridat Valderaduey, i oferix el seu traçat entre pagaments cerealistas que porten els noms de Picón de les Reixes, El Mont i El Montico. Les obres ferroviàries i de carreteres van borrant el traçat de les seculars vies pecuàries. És lo que ocorre en l'Occidental Lleonesa al seu pas per la zona cartografiada en el Full 310 o de Medina de Rioseco del M.T.N.. El seu recorregut en ella, 21 km, podia encara reconéixer-se en nitidea en 1932, que és quan es va realisar el mapa, en uns cas a la vora de la mateixa carretera N-601 i en uns atres més o menys paralela i propenca a ella. Esta creuava Medina de Rioseco per la porticada carrer principal del núcleu. En Medina de Rioseco la Cañada, segons els mapes topogràfics, abandonava la carretera N-601 per a dirigir-se cap a Tordesillas. Pel lloc de Valverde de Campos penetrava en la zona meridional immediata a aquella, que és la cartografiada en 1941 en el Full 342 o de Villabrágima. Separada ací de qualsevol carretera, apareix representada en tot el seu recorregut, igualment de 21 km, que es desenrolla pels térmens de Valverde de Campos, Castromonte. el que era de Peñaflor i el de Torrelobatón. En el de Castromonte pasba junt a la font dels Panaderso, i en el de Castromonte, a les de Vumagor i La Salut, i en el de Peñaflor feya un gir de 90° per a vadear perpendicular un dels braços del riu Hornija.
Quan es va realisar en 1926 la 1.ª edició del Full 371 o de Tordesillas de el M.T.N. a 1:50.000, la Cañada continuava cap al sur en la zona representada, també clarament diferenciada, llevat en un chicotet trecho en el que coincidia en la carretera VA-611, que enllaça Tordesillas en Sahagún passant per Medina de Rioseco. A la seua entrada rebia per l'esquerra a la Cañada del Penacho; despuix per Torrelobatón, a la vista de l'imponent castell del que els comuneros varen partir per a la batallay, en la seua derrota per al patíbulo, salvava els desnivells deguts a l'acció erosiva del riu Hornija i arribava a la monumental Tordesillas. Les obres de carreteres i autopistes han destrossat la Cañada, en l'últim trecho del seu recorregut per la zona.
Més destrossada ha quedat la Cañada en la zona representada en el Full 399 o de Roda. En 1930 ya montava sobre ella la carretera N-VI. Despuix de salvar el Duero pel pont gòtic de Tordesillas, emetia a l'esquerra com a ramal la Cañada de Pont Nova i Camí de Roda; a la dreta afluían a la principal una atra que venia seguint la carretera N-620 o es trobava baix ella , i la cridada de Foncastín. Alguna cosa més alvance afluía a la Lleonesa la de les Carretas -de la que resultava subafluente la del Prat- despuix d'haver-se creuat en aquella de Foncastín. És a on l'Occidental Lleonesa, que al nort del riu Duero venia entre hazas de pans, penetrava en la terra vitícola de Roda. Ya dins de la regió del vinya, la Cañada Occidental Lleonesa estava travessada per una atra via pecuària que, en el seu ramal occidental, es dia Cañada de la Font Pasqua, del reguiloón i del Montico, i en l'oriental, de Valdonvelasco. Aquell primer ramal arreplegava a la seua volta als de Lavaculos, Mayorido, del Crist i de les Palleres, a la seua volta relacionat en el nomenat de Ferrers de direcció meridiana, i possiblement també en els de Valdelasno i les Zorreras. Per la seua banda, l'opost o del Valdonvelasco servia d'enllaç entre la Cañada Occidental Lleonesa i la de Roda a Valladolit. Al sur de la localitat de Roda confluïen en la principal tres cordelés més, estes confluències han desaparegut baix l'A-6. Medina del Camp va ser important nuc de calçadas, com la procedent de Salamanca, sobre la que Cervantes va situar el naiximent d'uns dels pícaros de la seua Rinconete i Cortadillo. Pero eixa i les restants eren al mateix temps cañadas, i aixina ho són encara. Tal, també la que poc d'eixir de Boadilla del Camp rep el nom de Cañada d'Extremadura i aplega a Medina pel suroest. Pero Medina del Camp es va transformar en important núcleu ferroviari i de carreteres. Açò i la mateixa expansió del núcleu han borrat el traçat de les cañadas, i sobretot el de l'Occidental Lleonesa que a poco de entrar en la zona de tal mapa topogràfic, eixia per l'est a la d'Olmedo (Full 428, de 1935 en la seua primera edició). És a on apareix individualisada de la carretera N-VI en el seu curt trayecte fins a Ataquines, despuix d'haver rebut com a afluents per l'esquerra a la de Medina del Camp a Olmedo i a un Cordel que la comunicava en la que , més a l'est, remontava el curs del riu Adaja.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Veta Alonso Ángel (1991). «La Cañada Lleonesa Occidental», Cañadas, Cordeles i Vereda, Valladolit: Junta de Castella i Lleó. Conselleria d'Agricultura i Ganaderia. ISBN 84-7939-019-0.
- ↑ 2,0 2,1 García Martín, Pedro (1991). Cañadas, Cordeles i Vereda, Valladolit:Junta de Castella i Lleó:Conselleria d'Agricultura i Ganaderia. ISBN 84-7939-019-0.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cañada Real Leonesa Occidental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.