Cañada Real Lleonesa Oriental

Cañada Real Lleonesa Oriental

Principals Cañadas Reals de Castella i els seus equivalents en els atres regnes espanyols

---

N.º 4: Cañada Real Lleonesa Oriental

Rabera d'ovelles merinas.

La Cañada Real Lleonesa Oriental és una cañada real, en una llongitut d'al voltant de 700 km., que té el seu inici en la zona de la Montanya de Riaño en la província de León i el seu final en Montemolín al sur de la província de Badajoz, pertanyent al Priorat de Sant Marcs de León, en l'antiga Província de León de l'Orde de Santiago, travessant part de les províncies de Palència, Valladolit, Segòvia, Àvila, Toledo i Càceres.

Tram lleonés

El ramal principal de la Cañada s'inicia en els ports de Tarna i Ventaniella, al nort dels pobles de Feltre i L'Ungla, en el llímit en Astúries. L'extrem de Valdeburón nom en el que es coneix l'àmplia vall que organisa l'Esla en la seua capçalera, es troba dividit en dos espaciosas conques, Valdosín i Riosol, rodejades en les seues altures per pastures de merinas. El port de la Ventaniella en Valdosín, travessat per una antic camine carreter que va caure en desús despuix d'habilitar per a coches el port de Tarna en Riosol, pot considerar-se com el remot naiximent de la Cañada. Presidint l'escena la piràmide calcárea de penya Tingues, enfronte cap al sur l'elevat massiç del Mampodre.

Paralel a Valdosín, la vall de Riosol s'inicia en el port de Tarna i el seu pradería pertany a la Merindad de Valdeburón. En la capçalera de Riosol es troba l'Ermita de La nostra Senyora, que la seua romeria se celebra el 15 d'agost. La Cañada inicia la seua marcha per confluència de dos ramals que es junten en Lario. Un d'ells comença en els ports situats en el vall de Valdosín, passa per la vall i port de la Horcada de L'Ungla i pel lloc de la Córrega, baixa al poble de Polvoredo, ho travessa, va un curt trecho per la carretera actual i es desvia a la dreta travessant la riera que ve de Polvoredo en el lloc conegut com a Pont de Sant Roque.

L'atre ramal arreplega el ganado dels ports situats en les afores del poble de Feltre. Les raberes baixen al citat poble, ho creuen i apleguen fins al marge dreta del Esla, al costat de la carretera actual per la que descendixen fins a Acebedo. Des d'ací es dirigix a Lario i despuix cap a Burón, a on els ganados passaven habitualment la primera nit. El poble de Burón va ser cap de la Merindad de Valdeburón, comunitat de pobles governats per un merino o alvançat. Dos terços de Burón han segut demolits per estar afectats per la coa del pantà de Riaño. A l'eixida de Burón, la Cañada queda tallada en una llongitut de 15 km per l'inundació de tota la vall i els pobles per a on passava: Éscaro, La Porta, Riaño, Pedrosa del Rei i Salio.

Moltó merino.

Les raberes que pastaban en els ports de Terres de la Reina (tram oriental del Esla) i Valle de Valdeón, en el llímit d'Astúries, Cantàbria i Palència, freqüentment s'incorporaven a la Cañada en Pedrosa del Rei. No obstant, existia un cordel més directe que empalmaba en la Cañada en terres de Palència. Abandonava la vall del Esla en Barniedo de la Reina, pujava a Les Calares i pel Camp de Moixa i l'alt del Port de Picones, alcançava el poble de Besande. Des d'allí per Velilla del Riu Carrión, Ermita del Crist de la Cinta, Guarde i Ermita del Crist de l'Ampar, a on s'incorporava a la Cañada Real entre Sant Pedro Cansoles i la Venda de Sant Roque. Este recorregut es feya en una miqueta més de tres jornades i evitava el rodeig d'anar a Prioro. En terres de la Reina, en la conca alta del Yuso, destaca el poble de Portilla de la Reina, que llogava 16 ports de merinas, arrendats durant més de 60 anys seguits per la Cabanya de Perales. També són importants pels seus numerosos ports, els pobles de Llánaves de la Reina i Barniedo de la Reina. Una volta passat el pont de pedra de Pedrosa del Rei, la Cañada retrocedix per la marge esquerra del riu. Al poc salva una chicoteta riera per mig d'una aigüera (construcció) de sillería d'orige romà, passa junt a l'Ermita de Sant Bartolomé, pel poble de Salio (hui en ruïnes) i per la Font Ecribida, remontant la costera que abandona l'Esla a través del bell hayedo de Salio. Els raberes apleguen al Alt del Pando, llímit entre les conques del Esla i Cea.

La Cañada descendix pel Collado de la Creu cap a Prioro. En alguns llocs cañada i calçada romana es confonen. Pel pontón de Ceresedos es creua la riera de la Font del Peix, que es considera el naiximent del riu Cea. Des de Prioro, la Cañada contínua per la vega del Cea, junt a la carretera que va a Tejerina. Creua el Pont Albao (Pont del Vau) sobre la riera de Tejerina i comença la pujada cap a Les Lomas ya en Villalmonte passant abans per la majada de Cerredo. En el nom de les lomas o La Loma es coneix el mont que fa de linde entre Prioro i Villalmonte , que a la seua volta és el mont divisori entre el riu Cea i el seu afluent el riu Tuéjar. De la Cañada Real es desvia en Les Lomas i descendint per terres de Villalmonte un cordel cap al sur, que passant successivament pels pobles de L'Otero de Valdetuéjar, Valle de les Cases, Corcos, Flames de Roda i Villaverde la Chiquita, alcança El Burgo Ranero. També de les Lomas per terres de Villalmonte es desvia un atre cordel que alcança els ports de la capçalera del riu Porma, passant pel poble de La Ret de Valdetuejar, Collado de Aviados, Collada de les Creus els Castros de Mental i el port de Cabreros, des d'a on descendix a Remolina, en la vall del Esla. Una volta alcançat l'alt de les Lomas, la Cañada gira a l'esquerra i seguix la corda del mont per a descendir més alvance ya en terme de Valderrueda cap a la carretera en la marge dreta del Cea, prop de l'Ermita de Santa María de Vega, enfront de Valderrueda. La Cañada descendix fins a Soto de Valderrueda i creua el riu abans del poble. A l'eixida es conserva una formació de roures centenaris en disposició dispersa en forma de dehesa, a on les raberes també solien fer nit. Des d'ací seguix pel mont a Cegoñal, creua el poble, travessa la via estreta del tren (ferrocarril de León a Bilbao), per a acompanyar-li durant un trecho, descendix de nou i passa a mig quilómetro a l'oest de Valcuende , últim poble, ya casi abandonat de la província de León.

Tram palentino

La conquista d'Extremadura pel rei Lleonés Fernando II, en la decisiva colaboració de les noves órdens militars cristianes, cap a 1170 va unificar les terres que des d'antic portaven a terme una ganaderia transhumant nort sur, des de les dehesas d'Extremadura fins a les montanyes de Palència i León. Esta ganaderia provablement l'havien portat a terme els bereberes durant els sigles VIII i IX, després els “pardos”, cristians de la frontera Extremaduriii. Segons Reyna Pastor, ya en el X, varen existir entre el Sistema Central i les montanyes de León i Castella, rutes de transhumancia, per les que circulaven guanyats dels Centres monásticos i de les grans viles i ciutats catedralicios. L'extrem llavors estava en el Duero i el Sistema Central, fins que varen aplegar i varen ocupar la vall del Tajo. En 1273 Alfonso VII va otorgar privilegis als membres de l'Honrat Concejo de la Mesta, hereua i engrandecedora de tota esta tradició.

Huit décades abans, en els confines dels térmens de Saldaña i Ledigos (Palència), despuix d'un conflicte per les àrees comunals ganaderes de Ledigos i pobles d'afores (Villambroz, Ledigos, Fardachos, Vila Gatón, despoblat en Villarrobejo, en 1194 a finals de el XII: “fasta aquell viso era terme de Ledigos pora lavrar et roçar et paçer, et en terme de Saldana avien a pasturar et tornar en sol en baix terme.” Vol dir-se que llavors fins a allí podien els de Saldaña dur les seues raberes estants, al cap d'un dia, mentres que més allà hi havia raberes durant més temps: est és, en la nostra opinió, l'orige d'este tram palentino de la Cañada Real, com a ruta pecuària de més ampli recorregut que el d'una jornada. Aixina es va institucionalisar a fins de el XII una nova via pecuària que recorre de nort a sur estos territoris: La Cañada Real Lleonesa Oriental.

La Cañada entra en Palència, roçant a penes el poble de Sant Pedro Cansoles. Des d'allí creua despuix vàries valls abans de pujar definitivament al páramo repoblat en part de pinades que l'emmarquen fins a prop de Villambroz. En un cor trecho penetra de nou en León i contínua pels llímits d'abdós províncies per les pinades de Riocamba. En el Camp de Cansoles, es produïx l'unió en el ramal que procedix dels ports de Portilla i Llánaves en León, Pineda i Els Cardaños en el nort de Palència. Des del lloc de confluència, una pista forestal, l'acompanya hasa Villambroz. La Cañada es dirigix cap a la Venda de Sant Roque (hui arruïnada) i a l'estany del Fresno que conserva aigua encara en el estío, al costat de l'Ermita de Sant Roque, reconstruïda en 1988 pel poble de Fresno del Riu.

En les proximitats del poble de Villota les pinades es tranfosman en camp de cereal. Prop del poble encara es mantenen en peu tres o quatre corrals per a ovelles, d'arquitectura tradicional de fanc, dels 30 o 40 que va aplegar a tindre. En el páramo de Palència es manté íntegra l'esgambi inicial de les 90 vares -75 m-, i és respectada pels lugareño que l'utilisen en els seus raberes estants (guanyats churros). des de Villambroz contínua cap al sur vorejant la linde de la dehesa de Bustosirio. A dos quilómetros a l'esquerra queda el poble de Bustillo de el Páramo de Carrión i la Cañada travessa perpendicularment la "parva", nom en el que es coneix al camine de peregrins i antiga calçada romana que es dirigix cap a Sahagún. Seguint el caixer de La Coga s'aplega al Mont Carrión, pertanyent a la vila de Calçada dels Molins. El mont està poblat de grans eixemplars de carrasca i la Cañada adquirix notable esgambi en les seues proximitats. Es travessa la carretera i entre camps de cereals s'aplega al Valle de les Fonts, en bons pastures i aigua abundant. En l'ascens quan s'eixia de la dormida en el Valle de les Fonts, en el cel rebujat i sense núvols en les montanyes, els pastors divisaven ya les Penyes de Tejerina.

Des d'allí la Cañada descendix cap a Castrillejo de la Olma, a on per entral en els regadius del riu Carrión el paisage canvia radicalment. Es deixa el poble a l'esquerra i es vadea La Coga per a continuar pel seu marge dreta. Despuix un creuament de carreteres, molt temut pel seu tràfic en els últims temps de la trashumancia. A dos quilómetros a l'esquerra està el Pont de Villoldo, a on ve a donar el cordel procedent de les montanyes de Cervera de Pisuerga i Aguilar de Campoo l'incorporació de les quals es produïx en l'antic caseriu de Villafolfo. Continua entre el regadiu per l'esquerra de la carretera fins al poble de Perales -lloc de descans-, que la Cañada travessa pel centre, per l'actual carretera. Conserva una cantina antiga "La Posada", venda de parada i fonda per a carreters i transhumants.

Continua per l'esquerra de la carretera, passant per la Granja de Villafruela, al costat de la casa-palau del mateix nom. Entra en el terme de Valdavín passant per la Dehesa del Montó de Blat i s'acosta al Canal de Castella al que acompanya durant una miqueta més d'un quilómetro. Creua el canal per l'airós pont de Valmudo o Valdemudo. Immediata a ell, es manté encara en peu l'anomenada Venda Nova, que va ser un atre dels llocs de parada i descans; encara que des de Perales la jornada acaba normalment en el Pont de Anguarianos a l'entrada de Palència. Quan els ganados anaven cap al sur, la Cañada creuava la ciutat de Palència per la Ronda, mentres que en la pujada passaven pel Carrer Major. Des de Palència, entra la Cañada en el terme de Villamuriel de Cerrato a on es desvia una "passada" que va ser molt utilisada pels transhumants, més que la Cañada principal. Dita passada creua de nou el riu Carrión per un famós pont d'onze arcs i travessa el poble de Villamuriel, situat al peu d'un cerro, continuació de el páramo, i en el que domina la robusta Iglésia de Santa María la Major, de el XIII.

Cevico de la Torre en El Cerrato.

En el páramo de Villamuriel, se solia hacre nit, per a descendir de nou al sendemà a Ames. Es creuava este poble i per la vora de la carretera s'aplegava a Cabezón, creuant de nou el riu Carrión per l'imponent pont medieval per a enllaçar en la Cañada principal. Atres voltes des d'Ames s'agarrava un atre cordel que s'apartava de la carretera per a anar a dormir prop de Cigales i al sendemà baixar a Valladolit.

Tornant a la Cañada principal, seguix per l'esquerra del riu Carrión, creua les vies férrees de Palència i Burgos i la carretera de Burgos en Venda de Banys, travessa el riu Pisuerga pel pont de la vila de Tariego, creua tot el pont i puja a el páramo a on se solia passar la nit. Passat Tariego al ramal principal s'unix en el páramo una atra cañada procedent de Burgos per Lerma. Juntes entren en el terme de Cevico de la Torre en El Cerrato, fins al lloc del Pico de l'Àguila, terme d'Ames pel lloc d'El Aguachal, a el páramo d'Ames, a on està el llímit en la província de Valladolit.