Majada
Una majada (també mallata en aragonés, del llatí *MACULĀTA) és un parage en mig del camp o de la montanya que servix com a refugi del pastor i del seu ganado per les nits durant les époques del pastoreig i de la trashumancia, quan ya ha passat el hivern i s'acosta l'estiu. Es compon d'una o vàries cases chicotetes o barraques que servixen de cobertizo al ganado i acondicionades com a refugi per al pastor, rodejades per una prop, normalment de pedra, que fa les voltes de corral. Se solen situar en zones a on l'aigua, els pastures i l'aliment són abundants i els animals puguen estar suficientment abastits. Normalment no es troben aïllades sino reunides en chicotetes agrupacions, donant lloc algunes d'elles a numeroses localitats espanyoles, les quals han pres el nom de la pròpia construcció, com és el cas de Majadas de Tiétar (Càceres), Les Majadas (Conca), Majaelrayo (Guadalajara) o Majadahonda (Madrit).[1]
Majadeo
Esta pràctica ancestral en Espanya i Iberoamèrica, també cridada "redileo" o "sirle", consistix en fer dormir al ganado durant una sola nit en una parcela acotada per una ret o qualsevol atre recurs fàcil de transportar. A la nit següent es mou la tancada cap a una atra parcela contigua, i aixina successivament fins a conseguir que el ganado haja dormit en tota la superfície de la majada. Normalment se li assigna a cada ovella un espai d'un m² dins de la tancada.[2] En esta pràctica es perseguix fertilizar el terreny i estimular la producció d'humus, aixina com enriquir la seua composició en plantes d'alta productivitat, com les leguminosas. Es conseguixen uns valors equivalents fins a a aplicar 10 tn de femta/ha.[2]
Esta pràctica tradicional, encara que resulta un eixemple clar d'explotació sostenible, ha entrat en crisis en els últims anys, en gran mida per l'abandó que sofrix la pràctica de la trashumancia en Espanya, encara que també pel canvi d'us de les zones de ports d'ovella a vaca (especialment de races no autòctones), que implica una sobrecàrrega de les delicades pastures d'altura.[3]
En alguns casos, en Espanya, s'ampra el terme majada, per extensió, no al lloc a on es retira o guarda el ganado, sino a la rabera pròpiament dita. Aixina, Camilo José Cela, en el seu Viage a a l'Alcarria diu:
Majadas en Els Picos d'Europa, Espanya
Les majadas constituïxen l'element principal de l'assentament ganader en els espais alts de pastura o ports dels Picos d'Europa. En elles, s'arreplega la rabera diàriament per a ser atés, ordeñar i salvat del llop o de l'extraviament. El nom de “majada” procedix del terme antic “maglia” (malla), ret en la que s'arreplegaven les reses durant la nit, encara que en la regió es nomena com majada a tot espai relativament pla i en pastura abundant, nucleado per una o vàries cabanyes, corrals i fresnos que ho arropen tot en la seua ombra i les branques de la qual, podades en autumne, aporten full i aliment quan la pastura comença a escassejar.
L'arquitectura de majada dispon les cabanyes (estage humà) i les cuerres o corts (corrals per al ganado) d'acort en el sol, els punts d'aigua o l'abric. Tots els volums són continguts i l'interior de les cabanyes, fet de penombra i de fusta, està constituït per l'espai just per al pastor: el llar (lar, lloc del fòc), el tuérzanu, sostenint el pote sobre les brases, les talameras (estanteries) en les que es ahuma el formage, els gavitos (ganchos) dels que pengen tots els útils i el camastro, al fondo, per als moments de descans.
En diversos tamanys i superfícies, puix algunes majadas varen ser en el seu dia verdaderes llogarets, i moltes atres l'assentament d'una família o pastor, es contabilisen més de siscents enclavaments ganaders en el conjunt dels Picos d'Europa. En les primeres décades de el XXI, a penes mija dotzena de majadas registren pastoreig "de estada" (en permanència del pastor de maig a octubre i elaboració de formage), en franca reculada des de mediats de el XX, quan centenars de pastors amajadaban els mesos de bon temps en els ports dels Picos d'Europa.[5]
Vore també
Referències
- ↑ CELDRÁN, Pancracio. Diccionari de topònims espanyols i els seus gentilicis. Espasa Calpe. Madrit, 2002. ISBN 84-670-0146-1
- ↑ 2,0 2,1 Urbà Gleva (1992). «Capítul XV: control de la matèria orgànica dels sols cultivats. II. Els fertilisants orgànics, secció majadeo, redileo o sirle.», Tractat de Fitotecnia General, 2ª edició, Madrit: Mundi-Prensa, pp. 398. ISBN 84-7114-386-0.
- ↑ Gómez Ix, Antonio (2001). «The ecological rationale and nature conservation value of extensive livestock systems in the Iberian Peninsula, section "Impacts on biodiversity"», R.G.H. Bunce, M. Pérez-Solba, B.S. Elbersen, M.J. Prats, I Andersen, M. Bell, P.J.A.M. Smeets (ed.). Examples of European agri-environment schemes and livestock systems and their influence on Spanish cultural landscapes. Alterra Rapport 309. (en anglés), Wageningen: Alterra, Wageningen UR, pp. 110-111.
- ↑ Camilo José Cela (1948, 1973). Viage a l'Alcarria, Editorial Seix Barral, Planeta Colombiana Editorial, 1985, p. 129.
- ↑ Esquerre, Jaime; Barrena, Gonzalo (2004). Marquesos, funcionaris, polítics i pastors (en Castellà), Nobel.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Majada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.