Paridera

Una paridera de la província de Soria.

Una paridera és un tipo de construcció destinada a la guarda del ganado lanar i caprino. En la seua estructura i aspecte coincidixen en atres models d'arquitectura rural ganadera tradicional del interior peninsular d'Espanya, com el chozón sabinero, les tinadas, les tenadas, les tainas, les brodes i atres tipos de corrals. El terme també fa referència al periodo ininterromput de temps comprés entre el moment del primer part d'un lot de femelles gestants i el part de l'última femella

Refugie per a ganado lanar

L'interior de les parideras es ventila fàcilment i proporciona un refugi en un ambient saludable al ganado

La paridera és una construcció tradicional present en el surest de la província de Soria i noreste de la de Guadalajara entre les terres d'Atienza i Sigüenza i el Señorío de Molina d'Aragó. El seu us està destinat a la guarda del ganado lanar i cabrío, tant per a protegir-ho d'animals salvages com per a guardar-ho en aquells moments en que no és dut a pastar. Estan construïdes generalment en murs de pedra, teulada a dos aigües i techumbre de voltons de sabina , pi i a voltes chop.

La teixixca en les parideras es encama sobre un fondo de palla que té la doble finalitat d'assentar-la per a que no es moga i d'aïllar tèrmicament l'interior de l'edifici. La palla antigament procedia de la trilla ya que devia estar molt trossejada per a evitar que les teixixques esvararen i per a això s'utilisava una base de teguillos o rams de sabina dispostes sobre els voltons de l'edifici per a sustentar la palla sobre la que s'assentarien posteriorment les teixixques. Les parideras consten la majoria de les voltes d'un corral que antecedix a l'entrada principal, denominat alar, que pot estar dotat d'un tinado o cobertizo, aixina com d'un tancat exterior que es comunica en el corral per un argollón, obertura que permet el pas dels corders. En l'interior tenen ademés un espai tancat, denominat 'pajera', destinat a almagasenar palla i gra evitant que els animals ho consumen, o denominat «brosquil» si la seua funció és que servixca per a apartar a les ovelles parides en els seus corders, als recentales en diarrees o als animals malalts.

Elements de que consta una paridera

• Alar: pati davanter que precedix al aprisco, constituït per una paret de pedra de planta rectangular o circular que permet que el ganado entre i ixca de la paridera sense accedir a la pastura.
• Brencada o brencá: conjunt format pel llindar i el va, compost d'un voltó triple transversal i pedres travades. Estes pedres reben una talla mínima per a adoptar la forma de sellar, reforçant els cantons, a on l'edifici rep les majors forces.
• Gavinet: paret oposta a la porta principal, dotada d'un chicotet ventanillo per a ventilació, a fi de secar l'excrement acumulat en el sol pels animals.
• Ventanillo: va quadrangular d'uns 50 cm de costat, ubicat en el gavinet.
• Ventanucos: obertures en els murs llongitudinals, en esgambi no superior a 15 cm, destinats a la ventilació. Les seues mides permetien taponarlos en pedres en l'estació freda.
• Murs: de pedra seca, en ripio intermig per a millor subjecció, en gruixa variable entre 60 cm i 1 metro. Depenent de l'àrea geogràfica, estan realisats en pissarra, roca calcàrea o arenisca.
• Majada: aixina es denomina al parage en que s'ubica la paridera.
• Porta: realisada en taulons bastos de roure o sabina, units a dos travessers travessers i dos verticals que componen l'estructura.
• Costelles: travessers travessers i verticals de la porta
• Argollón: buit practicat en el corral exterior per al pas dels corders a la tancada. De reduït tamany per a impedir el pas d'eixemplars adults.

• Corral: espai tancat front a la porta principal, destinat als corders, dotat d'un tinado.
• Tinado: cobertizo baix el qual se situava el gra i la palla per a alimentar als corders.
• Hilada: llínea de pedres estacada en el sol per a evitar l'eixida de la femta fora del recint de la paridera.
• Pajera: espai interior de reduït tamany, tancat per un mur d'altura no superior a 1,20 m, dotat de porta i destinat a l'almagasenage de gra i palla per a alimentar als animals.
• Cuartones: voltons menors que sostenen les teixixques.
• Teulada: de teixixca àrap, a dos aigües.
• Támaras: urdimbre feta a pur de chicotetes branques de roure, carrasca o sabina, cobrix l'estructura de fusta, rep damunt un llit de palla i està destinada a sostindre les teixixques.
• Pilars: troncs desbastados, habitualment de chop, que sostenen l'estructura de la teulada, actuant com a pilars i columnes. Tenen una basa de pedra destinada a evitar que la femta entre en contacte en la fusta i la podrixca.
• Llastre de les teixixques: tant en la cumbrera com en els extrems de la teulada es coloquen pedres per a evitar que el vent les desplace.

Vore també

• Aprisco
• Chozón sabinero
• Majada
• Taina
• Tinada
• Corral