Hivernal

Hivernals en la majada de Monsacro, en Morcín (Astúries, Espanya).

Hivernal és un tipo d'edificació o recint aïllat destinat a albergar el ganado durant bona part de les estacions equinoccials, simultaneándolo en majadas, estables, o corrals. Alguns etnógrafos els consideren endèmics de la cordillera Cantàbrica.

Geografia

Els hivernals, construïts i explotats pels seus propietaris, se situen en prats d'altura que, a diferència de les brañas, posseïxen un amo i solen estar cercats per murs de pedra. Són construccions rurals endèmiques de la regió cantàbrica, abundants en els Picos d'Europa, tant en Cantàbria com en Astúries.

Emplaçament

Apareixen aïllats en prats en mitat del mont o ben agrupats formant conjunts de prats i hivernals. Junt a ells sol existir el cridat sel, una tancada de pedra circular destinat a la protecció i sesteo del ganado. El tamany del hivernal és major que el de la cabanya de montanya, complint funcions similars a la de les brodes en el País Vasc. En sigles passats era habitual que en estiu, i coincidint en el periodo de sega, els hivernals albergaren a les famílies dels pastors. L'acondicionament es portava a terme transformant la pallera en vivenda.

Estructura

Predominen els hivernals de planta quadrangular en sostre a dos aigües. Els vas, a excepció de la porta i el bocarón del pallera, solen ser escassos i de chicotet tamany. Estan construïts per mig de mampostería, sent els esquinales de l'edifici, i els llindars i jambas de les finestres i portes, de pedra de sillería toscament llaurada. La teulada és de ripia coberta de teixixca àrap —o be de lascas de pedra en els monts del Pas (Cantàbria)— i sostingut per voltons de roure o eucalipto en zones baixes i époques més recents. Pot posseir un tascón o pallera en la part superior per a guardar el herba, al que s'accedix pel bocarón que sol estar sobre la porta o be en el mur posterior a ras de el sol, aprofitant el desnivell del terreny, lo que permet les llabors d'ensilado.

Vore també

• Majada
• Broda