Cañada real

Principals cañadas reals de la corona de Castella i els seus equivalents en els atres regnes de la península.

Es denominen cañadas reals a aquelles cañadas d'us tradicional en la trashumancia en Espanya, regulades per edicte real d'Alfonso X el Sabio en 1273. Si ben els camins traçats per les cañadas després conegudes com a reals eren recorreguts usats des de l'antic pel pastoreo transhumant, el decret d'Alfonso X perseguia la regulació, ordenació i protecció de certs camins que per la seua importància, us o ubicació mereixien ser preservats de possibles violacions. Aixina, junt en la creació del Concejo de la Mesta, varen quedar definides les cañadas reals.

Una cañada real devia tindre un esgambi de 90 vares castellanes (72,22 metros) i tenien la característica de ser traçats de molt llarc recorregut (més de 500 km) i discórrer principalment en direcció nort–sur en les llògiques llimitacions que imponguera la geografia. En la regulació real, quedava aixina mateix prohibit la retallada que realisaven comunament els propietaris de finques confrontants per mig del moviment de mojones.

La ret de vies pecuàries es completa en atres vies de menys esgambi: cordel (de fins a 37.5 m), vereda (de fins a 20 m), colades (menors de 20 m). En Navarra les vies secundàries es denominen passades i travessers.

Cañadas reals i vies pecuàries en la província de Palència.

Des de 2007, estan incloses en la llista indicativa de l'Unesco, és dir l'etapa preliminar a qualsevol futura candidatura a Patrimoni de la Humanitat, com: cañadas reals (vies pecuàries del Replanell).^{cita requerida}

Les principals cañadas reals són:

1. Cañada Real Zamorana. Voreja la frontera en Portugal. S'inicia en les montanyes de Sanabria i termina en les dehesas d'Olivenza i Alburquerque, en la província de Badajoz.
2. Cañada Real de la Vizana o de l'Argent. Recorregut total 500 quilómetros. Comença entre Astúries i León, en l'alt de Viganos i mor en Trujillo.
3. Cañada Real Lleonesa Occidental Recorre 700 quilómetros. Arranca en León i mor en Badajoz.
4. Cañada Real Lleonesa Oriental. Té 700 quilómetros de recorregut. Comença prop de Riaño, creua León i Palència passant per les províncies de Segòvia, Àvila, Toledo, Càceres i Badajoz.
5. Cañada Real Segoviana. Té 500 quilómetros de llongitut. Arranca de la serra de Neila en Burgos i termina el seu recorregut en Granja de Torrehermosa.
6. Cañada Real Galiana (Rioixana). Naix al sur de La Rioja i recorre les províncies de Soria, Guadalajara, Madrit, Toledo i Ciutat Real.
7. Cañada Real Soriana Oriental. En 800 quilómetros és la més llarga de totes, comença en Soria i mor en Sevilla.
8. Cañada Real Soriana Occidental. Recorre 700 quilómetros i creua de modo diagonal el centre nort de la península eixint de Soria i passant per Segòvia, Àvila, Salamanca, Càceres termina en Badajoz.
9. Cañada Real Conquense. Discorre per les províncies de Conca, Ciutat Real i Jaén.
10. Cañada Real del Regne de Valéncia. Arranca de la serra de Tragacete i travessa Conca terminant en Valéncia.

Actualitat de les cañadas reals

Cañada entre Marjaliza i Els Yébenes

Si be en el mig rural, la majoria de les cañadas encara conserven el seu traçat original, en cap cas queda ya vestigi del seu esgambi decretat en 1273. Igualment, moltes cañadas reals travessaven o passaven prop de poblacions menudes, que en créixer varen urbanisar damunt de les mateixes, sense respectar el seu traçat. En el millor dels casos quan s'ha respectat el recorregut original, les cañadas que travessen poblacions ho fan per carrers asfaltats, com per eixemple la carrer d'Atocha en Madrit.

D'una part el descens de la ganaderia, i d'una atra l'utilisació de pensos (que eviten la necessitat de buscar noves pastures), va fer que caigueren en desús les cañadas, que varen ser sent ocupades per retallades de les finques confrontants. En l'actualitat, les cañadas són més utilisades per excursionistes i ciclistes que pels pastorés.