Anar al contingut

Cañada Real Galiana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Flora en la Cañada Real Galiana prop de Valdemoro

La Cañada Real Galiana és una via pecuària que discorre entre La Rioja i Ciutat Real (també és coneguda com Cañada Real Rioixana). Naix al sur de la Rioja i recorre les províncies de Soria, Guadalajara, Madrit, Toledo i Ciutat Real. La pèrdua dels privilegis de la Mesta des del final del Antic Règim (sigles XVIII i XIX) no va supondre el final de la seua consideració jurídica, i hui en dia encara es manté en el domini públic subjecta a una amplísima protecció que impedix qualsevol atre us, especialment l'urbanístic, que és en el que competix en l'actualitat (anteriorment ho feya en l'us agrícola, en el secular enfrontament entre agricultors i ganaders).

Assentament informal

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Cañada Real (Madrit).
Toboganes en la Cañada Real Galiana

Particularment, el tram que transcorre a l'est de la ciutat de Madrit ha segut objecte d'ocupació per a la construcció d'edificacions irregulars (des de chabolas fins a blocs de pisos o inclús chalets) a partir dels anys 1960 entorn a un model no planificat de ciutat llineal, que s'han anat fent cada volta més estables fins a aplegar a un número de més 2000 que estagen a uns 8700 habitants entorn a 15 quilómetros de cañada.

La situació sociocultural en l'actualitat és multipolar, encara que existixen episodis associats al fenomen de la marginació social, especialment tràfic de drogues, insalubritat, carència o precarietat de servicis i suministraments (aigua, electricitat, aigüeral, etc.) i sensible als efectes perniciosos pels realojamientos forçosos provocat despuix de la dispersió d'atres núcleus chabolista, focs de conflicte inherents a la marginalitat i el deixament.

La situació jurídica de les vivendes és diferent en cada cas, depenent de la seua ubicació concreta, la forma o materials de la seua construcció i la seua antiguetat o situació burocràtica (puix algunes inclús paguen l'Impost sobre Bens Immobles o estan registrades en el Catastre); pero en cap d'ells és llegalcita requerida i ni tan sols poden acollir-se a la possibilitat d'usucapión (adquisició de la propietat per ocupació i pas del temps), donada l'imprescriptible protecció jurídica de la cañada.

El derribe d'una vivenda per part de l'ajuntament de Madrit a finals de 2007 va provocar una gresca popular que va tindre gran repercussió mediàtica.[1] En els trams no urbanisats illegalment o afectats per un atre tipo d'alteracions (circulació massiva de camions, abocades illegals, proximitat d'abocadors llegals o atres instalacions contaminants) es manté, en major o menor mida, el seu valor com a espai natural, i s'usa com a via per a cicloturismo i atres activitats similars.[2] Algunes zones estan integrades en el Parc Regional del Surest o són adjacents al mateix.[3]

Caracterisació constructiva i vulnerabilitat energètica

[editar | editar còdic]

La precarietat constructiva de l'assentament és un dels factors causals de la vulnerabilitat energètica dels seus habitants. L'anàlisis del Sector 5, un dels més degradats, per mig de cartografia digital i ferramentes d'image aérea no invasivas ha permés caracterisar els sistemes constructius de 105 edificacions en frontera i 276 en coberta. El material de frontera més freqüent és la fàbrica de rajola en revoque (24,7 %), encara que conviuen numeroses tipologies heterogénees. Sobre cobertes, el tipo més habitual són taulers composts per restants de diferents materials en mal estat (29,1 %), seguits de teixixca ceràmica (18 %) i chapa metàlica (11 %). S'han identificat 32 cobertes de fibrociment en una superfície total superior a 2.500 m², material potencialment perillós per a la salut per la possible presència d'amiant.

Els tancaments de la majoria de les vivendes són ineficientes des del punt de vista tèrmic, lo que agrava la situació de pobrea energètica dels seus residents, que patixen fret en hivern i calor en estiu. La desconexió colectiva de la ret elèctrica en els Sectors 5 i 6 des d'octubre de 2020 va prolongar esta situació durant més de 500 dies, obligant a moltes llars a recórrer a la crema de combustibles sòlits en l'interior de les vivendes. L'irregularitat jurídica de l'assentament impedix acometre les millores constructives necessàries per a garantisar unes condicions mínimes d'habitabilitat.

Referències

[editar | editar còdic]