Cañada Real Conquense
La Cañada Real Conquense o de les Chorrada[1] és una de les Cañadas de la Mesta, que travessa les províncies de Conca, Ciutat Real i part de la de Jaén, en Espanya.
Tram I: Serranía Alta
El sol pel qual travessa esta via ( i el seu entorn immediat) s'integra en la Terra de Conca, vell concepte de titularitat. Esta pertinença constituïx -encara hui- una parcela important de l'inicial predisposició regio, eixint en valimiento seu despuix del seu reconquista. Aixina el monarca Alfonso VIII la va organisar -tant estatuaria com administrativamente- dotant-la en generositat en fur i térmens. Dins d'este espai bàsic es registren dos enclavaments municipals: Tragacete (en el seu anex Vega del Codorno) i Huélamo. I sobre tal plataforma anem al apeo de la ruta.
La capçalera d'arrancada constituïx un profuso entramat de vies, servint-se de l'itinerari marcat per nosatres com a essencial i que, originari de la Comunitat de Albarracín li la denomina Cañada de Serra Alta.[2] Ve pareada per la cañada real de Rodrigo Ardaz[2] a la seua dreta, absorbint a un atre ramal, d'igual procedència, registardo com "C.R. de Alcudia" o "C.R. de Peralejos a Valle de Alcudia" (MTN-564). Com es comprovarà, una rotulació demana continuïtat fins a latitut ciutat-realeñas i una atra (per l'antic señorío de Molina li la crida C.R. de Saragossa a Andalusia) cap a Serra Morena; tractarem, puix, de satisfer abdós propòsits. per l'esquerra, la companyia llega a través de la turolense Cañada Pas de la Font de la Umbría,[2] més alvance "Cordel d'Huélamo" (ICONA- Conca).
Respecte a la ruta principal, entra en territori conquense del Entredit en procedència immediata de Guadalaviar, salvant el riu Tajo per a on ho fa un camí identificable en la cañada. Seguix una hoya que du per a encaramallar-se a esquenes del vèrtiç Mogorrita, salvant aixina la Serra de Valdeminguete i enfilar el descens aprofitant la depressió formada pel barranc del Judeu, donant assossec als animals en el descansadero allí existent, continuant pel passadiç territorial que s'interferix entre els municipis senyalats, i en el qual queda localisada la ferrería de les Chorrada, instalació que va vindre a prestar nom al vial del relat i en a on també se nos radica una ermita.
Proseguim, vadeando el riu Xúquer -de no moltes aigües encara- per a passar a una franja de terreny mesetaria en a on queden instalats dos descansaderos i abrevaderos, front a front, el de la dreta en terme de Tragacete i l'opost baix jurisdicció d'Huélamo, estos junt a l'arrancada d'un travesío que marcha parell al citat riu per la seua ribera dreta.
Seguidament, en les proximitats d'El Cagigal, el salobre del cerrillo Valdeollán oferix el seu lamedero. Res més rebre les aigües del riu Valdemeca les riberes del Xúquer es arriscan i la estrechez del pas obliga a un seguiment més pròxim al curs, canalisant-se la seua colada entre la angostura d'una hoz, cridada de l'Assut. La cañada, despuix de confondre's uns 200 m en la carretera CU-921, passa a la marge oposta, aprofitant la facilitat que li oferia el pont que va anar d'un batán lindero, per a aproximar-se al caixco urbà i seguir la corrent -levando en el seu interior el camí d'Huélamo a Beamud- faldeando les elevació que marquen la marge, salvant la riera de les Salines per un pontón. El següent tram nos situa davant el pont del riera Pedregoso, mojonera terminal d'Huélamo, en nova entrada en un atre dels territoris pertanyents al comú conquense i en a on s'oferixen abrevadero i descansadero.
Retrobem-nos en la via principal en busca del lloc Els Asperones, a on hi ha aguadero i descansadero. Es proseguix la marcha, botant el camnio de Tragacete/Conca i -en proximitats a Casa dels Cabirols- corrig bruscament la seua orientació passant des d'oest a sur, iniciant-se, al temps, un curt ramal d'enllaç, pel vallejo del naixent Escabas, comunica en la veïna Cañada Real de Rodrigo Ardaz. Faldea l'Alt de la Molga, cap a la ribera del riu Xúquer, llímit meridional de la Serranía Alta.
Tram II: Serranía Mija
En este tram llevat la modesta sabina, que se nos mostra en tozudez i persistència, els recios eixemplars de pi royo van resultant desplaçats pels seus congèneres pinaster i laricio. En esta armónca estratigrafia vegetal, les plantes aromàtiques manifesten ací una explosió de plenitut, constituint al mateix temps el primordial incentiu per a una apicultura de cert relleu, que les seues colmenes també trashuman d'hivernàcul, presentant-se com a rei indiscutible del xara l'espliego, que prolifera en capacitat industrial.
En l'extensa dehesa cridada d'Els Palancares es pot comprovar una abundant presència de torques, eixes depressió ocasionades per la persistent erosió subterrànea. Tres quartos de llegua -cap a ponent- el lloc natural d'interés nacional La Ciutat Encantada se nos oferix a la consideració. Despuix, l'orientació tectónica dels plegaments encarrila en persistent decliu, cap a la capital de província, a les portes de la qual la conjunció casi simultànea de tres rius -Xúquer, Huécar i Mosques- marquen en les seues conques una minoración altimétrica compresa entre les curves de 1000 i 800 m, estenent-se de seguit en una àmplia penillanura. Anegado hui per pantà de la Toba el lloc per a on es travessava el Xúquer per mig d'un pontón, es fa necessari prolongar l'identitat cañada/carretera un atre parell de km per a acabar disociándose quan, aprofitant el ferm que origina el mur de l'embassament, pot creuar-se la corrent, enfilando cap a Font del Prat per a botar el riera del Boqueró, a on desagua una barranquera, que es repassa, apurant-la fins al Quint de la Fuencaliente, produint-se en eixe lloc el reencontre en la ruta tradicional, en derechura al prat dels Esquiladores, punt d'absorció del ramal que ací s'aplega també, despuix d'haver completat el seu recorregut deixant arrere un descansadero i abrevadero més en la pertinença de la capital de L'Entredit, seguint-se el camí de Conca a Beamud. Realisada la fusió s'entra -al fil del Eixample de Buenache- en Terra Morta, el territori més característic de la zona, constituint una extensa i densa mostra de bosc-pinada, representada majoritàriament per una població varietat rodena, esguitada en taques de sabina.
Abans de l'arribada a Pou Coronat es produïx una triple conjunció; el camí provinent de dit lloc, la nostra cañada i l'extrem d'una atra, la cridada Real d'Andalusia, que és aprofitada pels transhumants de La Cierva per a incorporar-se -alternativament- a qualsevol de les dos corrents. Un zig-zag aproxiam -pel parage de La Escaruela al citat Pou, ya en el municipi de Buenache de la Serra. En la forqueta que marquen els barrancs Calderón i Cavallers, primícies -entre uns atres- del que aigües més avall es tornarà riu Huécar, té el seu acotat el descansadero del Verdinal, creuant-se poc despuix en el camí de Buenache de la Serra a Sorieres, en proximitats ya de la separació entre Buenache i Palomera.
Aixina faldea la partix sur d'Els Coñaillos, desembocant en un atre descansadero, el de la Cup de Chumillano i caminar per a abandonar el terme de Buenache i seguir, durant un curt trecho encara, les seues funcions arbitrals, ara entre Palomera i Conca.
Una atra oquedad, la cova del Flare, presta nom a una riera, ara companyera del vial, pràcticament fins a la seua desembocadura en el riu Huécar.
Repechando una vaguada i marcant doble eixe, queda situada al peu del cerro i ermita del Recobre, per a continuar fins a un descansadero immediat, tot això ya a extramuros de la capital, que la seua panoràmica s'oferix a ponent, encaramallant-se -cerro de Sant Cristóbal dalt- entre els pelats muñones pétreos que coronen els seus hoces, esguitant el contorn eixemplars de carrasques i roures, i en a on l'escassea de sol va espentar a proyectar la Cases Penjades. I allí sobre el solar otrora alcazaba àrap, una catedral en la singularitat ejemplarisant d'un gòtic-normando.
Canviem de conca -ara significativament fluvial- puix reemprenem camí seguint el que marca l'alvertent anomenat de la Vereda, tributari del ric Mosques, creuant -pel pont conegut com de Tordera -el citat riu, a la trobada de la N-420.
Una volta reglotada la mojonera de Villar de Olalla, nos encaminem cap a dit poble; el seu trànsit es realisa duent com a eix el carrer principal. Passades l'eres de pa trilar, una depressió del terreny encarrila la seua orientació, aproximant-la al puenteado del Sant Martín, acostant-nos al riu Xúquer, el caixer del qual servix d'àrbit intermunicipal. Se salva la corrent per una esvelta obra de fàbrica, tinguda com inicialment de factura romana i coneguda per Pont del Palmero, entrant en territori que va anar de l'actual entitat menor Hortizuela.
Nos trobem ara en el quarter d'El Egidillo, a on concorre també la cañada real de Rodrigo Ardaz, que incorpora les seues raberes a la corrent general en esta ribera del riu, passant-se -de seguit- a l'anex de Barbalimpia cridat Osilla del Palmero, tenint a la dreta una extensa dehesa i per l'esquerra marcat un descansadero, en la possibilitat de abrevar en el Xúquer aprofitant eixa proximitat que oferixen les seues aigües en un dels meandres (ací dits regressos) marcats per estos llocs.
La Cañada continua fins a topar-se en la mojonera de Fresneda de Altarejos, representada per una vereda que -desgajada de la cañada Rodrigo Ardaz en Cólliga- va discórrer independent a través de varis municipis, situats més a la dreta, venint a morir en eixe punt.
Referències
- ↑ Martínez Fronce, Félix (1992). «La Cañada Real Conquense o de les Chorrada», en Cañadas, Cordeles i Vereda, Valladolit:Junta de Castella i Lleó, Conselleria d'Agricultura i Ganaderia. ISBN 84-7939-019-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mz. Fronce, Félix-Mannel (1989). Una colla mesteña:la de Conca, Conca.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cañada Real Conquense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.