Anar al contingut

Hoz (geografia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una hoz és una vall generalment estreta en una curva descrita pel curs d'un riu, que la seua sinuosidad és pronunciada, llimitat per parets altes de roca, especialment si constituïx el caixer d'un riu. De la forma en curva li ve el nom per semblança la cavitat bucal (del llatí faux),[1] sent aixina la seua etimologia similar a la de gola.

Es poden originar per la dinàmica fluvial, pel descens del nivell de base o per l'erosió remontante del riu principal i per fenomens càrstics, produïts per l'incisió d'una corrent fluvial més la karstificación.

En general, els relleus tabular favorixen la presència de canons profunts associats a fractures, com succeïx en les goles en terrenys calizos o càrstics.

Quan per l'erosió dos caixers curvos es troben, el riu talla camí a través de la zona a on s'oponen les corrents i es forma una hoz abandonada, succés poc freqüent, ya que no es produïx en les planures aluvials en pendent molt escassa com ocorre en els meandres.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Entrada en el DRAE (Segona accepció)