Nava (geomorfología)

Nava (geomorfología)

Archiu:NavaInfiltracion.JPG

Navas d'infiltració en zones de planura

Les navas, navajos (lavajos) o torcas són estructures geomorfològiques generalment d'ambients de dissolució de roques carbonatadas (mijos Càrstics) que es caracterisen fonamentalment per:

• Presentar les formes de bassals endorreicas d'infiltració, que apareixen normalment en els alts domo dels interfluvis plans, a on l'aigua subterrànea es troba generalment a gran profunditat, fòra de l'acció de les plantes freatofitas verdaderes.

• Són chapulls freatogénicos que no estan associades en sols salinos, ni eflorescència o precipitats; tampoc per l'existència de vegetació halofítica.

• Són generalment, cubetas molt efímeres sempre seques en estiu (higrohumedales de recarrega en perill de ser roturados per l'home). Açò es deu a que les altes taxes de percolación i/o evaporament, són superiors al règim de pluviosidad o nivosidad de la zona.

• No solen ser chapulls de gran interés ecològic, pero sí molt importants des del punt de vista de l'infiltració de les aigües subterrànees, com a centres que marquen les característiques químiques originals del fluix d'entrada cap als aqüífers (centres vulnerables a la contaminació d'aigües subterrànees).

• Degut a que no són bassals en làmines permanents, sino casuals, no presenten l'aparició d'una vegetació hidrofítica; tampoc una vegetació estacional. Tal volta solament pot citar-se l'aparició d'una sotil cobertera de mesofitas herbáceas sobre els llits (gramíneas de montanya); o algunes xerófitas en les màrgens més alluntades (penques i espinos).

• Geomorfológicament, les navas apareixen principalment en els ambients càrstics de superfície, junta a atres estructures pròpies d'estos mijos (lapiaces, dolina, uvalas, Poljés, etc..), ya siguen de naturalea pluvial o nival.

Identificació de navas en superfície

Archiu:Estany Cañada Cruz.jpg

Navas d'infiltració en zones de montanya. Poljé d'Estany de Cañada Cruz. Serra de Segura.Santiago-Pontones(Jaén)

És important diferenciar la naturalea genètica de les torcas o navas, d'atres estructures típiques lligades a zones palustres, com poden ser els estanys en làmines estables d'aigua. Ya que les primeres «perden» el seu recurs hídric, principalment per percolación cap a les masses d'aigua subterrànea, mentres que en les segones, el fluix subterràneu simplement «transita» de modo paralel a la superfície del terreny; o es mantenen per recursos de pluja directa, escorrentía o derivació superficial (com lavajos o bassals/estanys epigénicas).

La diferenciació entre estanys i navas és necessari, per a establir reserves o assignació de demanda natural de recursos hídrics per al manteniment de les làmines d'aigua lliure. Puix mentres que les navas no demanden cap tipo d'aigua per al manteniment del seu ecosistema, els estanys típics, poden necessitar de certes reserves ambientals de recursos en el seu estat natural o artificial de manteniment (en els estanys).

Actualment, es calcula que més del 50 % de tots els «estanys» reconeguts en els estudis de catalogació i inventari de certs Plans generals i especials de conservació d'espais naturals, en realitat es tracten de navas, les quals poden dur en si la programació de contraproduents reserves d'aigua per al manteniment dels seus presunts hàbitats, o la "recuperació" del chapull partint del replanteig de la gestió dels recursos acuífero regionals (falsa estratègia de recuperació); mentres que la realitat seria un efecte antinatural i inclús, tal volta antieconòmic, com seria la de contribuir de modo indirecte a una major recarrega del mig subterràneu a costa de les pèrdues d'infiltració de superfície.

La confusió entre estos contexts aparentment anàlecs pero diferents, es presenta moltes voltes quan els nivells alts d'aigües freàtica contacten excepcionalment en la superfície del terreny, confonent-se llavors en les zones típiques de «trànsit» lagunar. Atres voltes, s'ignora una caracterisació de detall i profunda des del punt de vista hidrogeológico, que pot dur a greus problemes de gestió i de proyecció geotécnica (colapses i assentaments del terreny per vibracions i percolación d'aigües).

Les navas en l'història, en l'art i en les tradicions

Les navas sempre han segut llocs d'especial atractiu màgic i/o esotèric per a les diferents cultures. En Espanya, la raïl toponímica «nava» apareix implícita en la denominació de més de 100 municipis; sense contar en els numerosíssims accidents geogràfics en relació en cursos d'aigua, i parages més diversos (principalment els de montanya).

Les tradicions i llegendes populars universals també han registrat des de sempre els aspectes més misteriosos i umbríos dels parages lligats a estes estructures, en relació en estanys i ciènages.

cal resaltar la llegenda del Guadiana: la presunta comunicació subterrànea entre les torcas a on es pert el Guadiana Alt (afores dels Estanys de Ruidera) i la surgencia dels famosos Ulls del Guadiana. Pero més pictòrica és la famosa i més quijotesca història de la Cova de Montesinos, la qual és hui un dels millors eixemples de megaestructura de percolación d'aigües pluvials cap a les mateixes entranyes de el "escuder" Guadiana. O cal citar l'alvenc de Lewis Carrol per a on Alicia es va precipitar despuix del conill blanc, pot ser eixemple de nava profunda.

Pero ademés d'estos i molts atres eixemples lliteraris, també poden ser motius de registres historiográficos, les bèliques Navas de Tolosa (o de la Llosa), en ple cim de Serra Morena, a on les huestes cristianes d'Alfonso VIII de Castella infligieron en la batalla de les Navas de Tolosa una gran derrota a les tropes almohades (16-07-1212).