Anar al contingut

Bandera de Xile

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Bandera de Chile»)

Artícul bo


Banderas chilenas flameando

La bandera nacional de la República de Chile, coneguda coloquialmente com l'Estrela Solitària,[1][2] és la que representa oficialment a dit país. Va ser adoptada el Plantilla:Fecha,[3][4] durante el gobierno del director supremo Bernardo O'Higgins,[5] i està dividida en dos franges horisontals: la superior és un terç blau turquí i dos terços blanca mentres que l'inferior és roja; en el cantón blava s'ubica una blanca estrela de cinc puntes.[6] Las explicaciones más comunes de sus tres colores atribuirían al azul la representación del cielo, al blanco las cumbres nevadas de la cordillera de los Andes, y al rojo la sangre vertida por los héroes nacionales en la guerra por la independencia,[7] mentres que l'estrela simbolisaria a Chile[8] i la seua unicitat referiria al Estat unitari.[n 1] Considerant els versos del Vora XXI del poema épico La Araucana (1569),[9] d'Alonso de Ercilla, estos tres colors es remontarien a les bandes tricolores utilisades pels toquis mapuches durant la guerra de Arauco contra la Conquista espanyola,[7] mientras que el pentagrama representaría la «estrella de Arauco» —el lucero del alba o el planeta Venus— según O'Higgins.[4][8][10]


el decret 1534 de 1967 del Ministeri de l'Interior determina que és obligatori issar-la en tot edifici públic o privat de Chile durant el Plantilla:Fecha (Dia de les Glòries Navals) i el 18 i el Plantilla:Fecha (Festes #Pàtria i Dia de les Glòries de l'Eixèrcit de Chile, respectivament).[6] El decreto 890 de 1975 del Ministerio del Interior (Ley de Seguridad del Estado) dispone en su artículo 6.º que «cometen delito contra l'orden público [...] b) Los que ultrajaren públicamente la bandera, el escudo o el nombre de la patria».[11] la Constitució Política de la República de Chile de 1980 senyala en el seu artícul 2.º que «són emblemes nacionals la bandera nacional, l'escude d'armes de la República i l'himne nacional»,[12] mentres que en el seu artícul 22.º establix que «tot habitant de la República deu respecte a Chile i als seus emblemes nacionals».[12] Las Fuerzas Armadas de Chile han efectuado desde 1939 la ceremonia del Juramento a la Bandera el Plantilla:Fecha[13][14][n 2] —quan són commemorats els 77 soldats morts en la batalla de la Concepció en 1882, durant la guerra del Pacífic—. Per una atra part, varen ser designats el Plantilla:Fecha com «el «Dia de Celebració al Escude i Bandera nacionals» pel decret 443 de 1972 del Ministeri de Defensa[15] i el Plantilla:Fecha com el «Dia Oficial de la Bandera Nacional» per mig del decret 1100 de 1974 del Ministeri de l'Interior.[3]

Colors

Aquí el cantón presenta un color azul marino, una de las tonalidades más usadas

el decret 1534 de el Plantilla:Fecha del Ministeri de l'Interior definix els colors de la bandera chilena com blava turquí, blanc i roig.[6] Debido a que no existen especificaciones técnicas sobre la tonalidad exacta de dichos colores, es posible encontrar banderas con una amplia gama de tonos; el caso más notorio es el del azul, que fluctúa entre l'azul brillante y l'azul marino.[16]


el Govern de Chile utilisa un logotip basat en la bandera nacional i els seus colors estan definits tant en el sistema Pantone com en els models de color CMYK i RGB per a la seua utilisació en formats digitals i impresos. Estos colors s'assemblen a les tonalitats oficials de la bandera, pero no corresponen precisament ad elles.[17]


Model de color blau turquí blanc roig
Pantone 286-C Safe 485-C
CMYK (100, 66, 0, 35) (0, 0, 0, 0) (0, 80, 86, 16)
RGB (0, 57, 166) (255, 255, 255) (213, 43, 30)
Hexadecimal #0039a6 #FFFFFF #d52b1i

Simbolisme

Les explicacions més comunes dels tres colors de la bandera chilena atribuirien al blau la representació del cel, al blanc els cims nevats de la cordillera dels Vages, i al roig la sanc abocada pels héroes nacionals en la guerra per l'independència.[7] Estos colores tendrían como antecedente las bandas tricolores utilizadas por los toquis mapuches durante la guerra de Arauco contra la Conquista española,[7] En los versos del Canto XXI del poema épico La Araucana (1569),[9] d'Alonso de Ercilla, se describe a un guerrero llamado Talcahuano, habitante de las tierras cercanas al actual puerto que lleva su nombre, seguido por tropas que llevaban bandas azules, blancas y rojas.

Pasó tras este luego Talcahuano, [...]
cubierto de altas plumas, muy lozano,
siguiéndole su gente de pelea,
por los pechos al sesgo atravesadas
bandas azules, blancas y encarnadas.


En la cultura mapuche, el azul simboliza «el espacio celeste o el agua [, el] espacio sagrado-líquido vital, de una gran importancia para la cosmovisión Mapuche [sic]»; el blanco, la «luz [... que] simboliza vida, la existencia en su grado más sublime»; y el rojo, la «sangre [...,] la fuerza que anima la sexualidad mapuche, las señales de la guerra y la gestación».[18]

Estrella

El decreto 1534 del Plantilla:Fecha del Ministerio del Interior establece que en el cantón azul se ubica una blanca estrella de cinco puntas,[6] que simbolizaría a Chile.[8] En el diseño original de la bandera chilena, la estrella tenía su punta superior ligeramente inclinada hacia el mástil,[8] de modo que las proyecciones de sus lados cortaban el largo del cantón en la proporción áurea; asimismo, se incluía un asterisco de ocho puntas inserto en su centro, representación de Wüṉyelfe (nombre castellanizado como guñelve) —la «estrella d'Arauco» (el lucero del alba o el planeta Venus) según O'Higgins, integrante de la Logia Lautaro—,[4][8][10] simbolizando el sincretismo de las tradiciones europea y amerindia.[4] Con el paso del tiempo, y debido a la dificultad de su confección, el diseño se simplificó: el asterisco de ocho puntas desapareció mientras que la estrella se irguió completamente.[4]

Interpretaciones

Tradición mapuche

Su adopción y configuración se remontarían a aquella de la bandera usada por el pueblo mapuche.[19] En la iconografía mapuche, Wünyelfe era representado a través de la figura de una estrella octogonal o una cruz foliada.[4] El guñelve se relaciona con la iniciación de las machis, a quienes da iluminación y sabiduría, y es el símbolo del permanente renacer de la Patria.[20]


Tradició catòlica

Per tradició oral, simbolisaria a la Verge María, considerant que els libertadores de Chile varen consagrar a l'advocación mariana de la Verge del Carmen com a «Patrona de Chile» i «Patrona i General de les Armes Chilenes».[21][22] Per a l'historiador Gastón Soublette existix un atre factor vinculat a esta interpretació:

Una atra associació semblant es referix a l'apelatiu Stella Maris que a [la Verge] se li solia aplicar,[n 3] lo que en llatí significa Estrela de l'mar. Esta interpretació atribuïx una connotació marina al pany blau, en la qual l'estrela ve a ser eixe punt lluminós en el cel obscuro que guia al navegant perdut en la nit oceànica.[27]

Confección

Proporción

La confección de la bandera chilena está oficialmente definida en el decreto 1534 del Plantilla:Fecha del Ministerio del Interior, que sistematiza y refunde diversas normas legales y reglamentarias sobre el uso de los emblemas nacionales —entre otras, la ley 2597 del Plantilla:Fecha (que fijó los colores y proporciones de la bandera nacional, de la banda presidencial y de l'escarapela o cucarda)[28] i el decret suprem 5805 de el Plantilla:Fecha del Ministeri de l'Interior (que va fixar les dimensions de la bandera nacional per a l'us en edificis i repartiments públics)—, modificat pel decret 938 de el Plantilla:Fecha.[6]


Segons el decret 1534, la proporció entre l'ample i el llarc —o baïna i vol— de la bandera chilena és de 2:3, quedant dividida horisontalment en dos franges d'igual tamany. Mentres el sector inferior correspon al color roig, el sector superior es subdivide al mateix temps en un quadrat blau turquí i un rectàngul blanc, que els seus llarcs estan en proporció 1:2, respectivament. L'estrela s'ubica en el centre del cantón blau i s'elabora sobre una circumferència que el seu diàmetro correspon a la mitat del costat del cantón.[6]

Despliegue

Despliegue de la bandera de Chile en forma horizontal y vertical

De acuerdo con la ley 20537 del Plantilla:Fecha, la bandera nacional o pabellón patrio es un emblema nacional cuya forma y características están contenidas en la ley 2597 del Plantilla:Fecha, sobre colores y proporciones de la bandera nacional, de la banda presidencial y de la escarapela o cucarda,[28] y puede ser utilizada o izada sin autorización previa, cuidando siempre de resguardar el respeto de la misma y de observar las disposiciones que reglamentan su uso o izamiento.[29] Adicionalment, el decret 1534 de el Plantilla:Fecha del Ministeri de l'Interior senyala que és obligatori issar la bandera en tot edifici públic o privat durant el 21 de maig (Dia de les Glòries Navals) i el 18 i el 19 de setembre (Festes #Pàtria i Dia de les Glòries de l'Eixèrcit de Chile, respectivament).[6] Según el protocolo correspondiente, la bandera debe ser izada desde la punta de un mástil blanco, y si se hace en compañía de otras banderas diferentes, estas deben ser del mismo o menor tamaño. La bandera chilena debe estar puesta a la izquierda si el número de banderas, incluyendo la chilena, suman un número par; o al centro si suman impar y, además, debe ser la primera en izarse y la última en arriarse. En caso de no existir un mástil, la bandera puede colgarse en el muro de un edificio de forma horizontal o vertical, quedando siempre la estrella arriba y a la izquierda del espectador.[6]

Historia

Banderas anteriores a 1810

La utilización de banderas como forma de representar a personas, estados o naciones es una costumbre iniciada en Asia y Europa,[14][30] per lo que és poc provable que, abans de l'aplegada dels conquistadors espanyols, este tipo de distintius existira en Amèrica. A això se sumixca l'inexistència d'entitats polítiques que agruparen als diversos pobles indígenes i de registres històrics anteriors al arribe dels colonizadores durant el XVI.

Banderes mapuches

Descripcions realisades ya alvançat el XIX documenten que les huestes mapuches utilisaven una bandera, de l'antiguetat de la qual no hi ha certea. Segons una crònica de 1839, esta bandera estava composta per una estrela blanca sobre fondo blau,[19] similar al cantón de l'actual bandera chilena, i hauria segut utilisada per tropes mapuches al començament de el XVIII.


Una segona bandera apareix sent onejada pel cacic Lautaro (h. 1534-1557) en la seua representació artística més coneguda, El jove Lautaro (1946), creada per fra Pedro Subercaseaux;[31] tenia una blanca estrela de huit puntes centrada en una creu o estrela escalonada blava orlada de blanc sobre un fondo roig.[32]

Banderes espanyoles

En el cas de les huestes colonizadoras, s'usaven vàries banderes espanyoles. Cada batalló tenia la seua pròpia bandera, que podia incorporar diversos elements heràldics, incloent l'escut d'armes del rei d'Espanya.


Un dels símbols més amprats era la creu de Borgoña, una creu aspada roja, sobre fondo blanc. La creu de Borgoña era un dels principals emblemes del Imperi espanyol en ultramar, per lo que flameaba sobre els bucs de guerra i era transportada per les milícies en el territori colonial.[33]


En 1785 Carlos III va establir una bandera uniforme per a totes les embarcacions de l'Armada espanyola, similar a l'actual bandera d'Espanya.[34] L'us d'esta bandera rojigualda es va estendre en giner de 1786 a les places marítimes, els seus castells i uns atres qualssevol de les costes».[34] Pese al establecimiento de esta nueva bandera, la cruz de Borgoña siguió siendo utilizada con frecuencia por los organismos coloniales. Plantilla:Galería de imágenes

Banderas posteriores a 1810

El martes Plantilla:Fecha se constituyó la Primera Junta Nacional de Gobierno[35] —oficialment «Junta Provisional Gubernativa del Regne a nom de Fernando VII»—, la primera forma autònoma de govern sorgida en Chile i l'episodi que va iniciar el processe independentiste chilé.[36] Dita Junta es va declarar, a lo manco nominalmente, fidel i «sempre subjecta» al rei Fernando VII,[37] per lo que els símbols del govern hispà es varen mantindre.

Bandera de la Pàtria Vella (1812-1814)

Bandera de la Pàtria Vella (1812-1814). Versió simple, sense l'escut chilé, usada per naus mercants[38]
Bandera de la Pàtria Vella (1812-1814). Versió alternativa en el primer escut chilé, creu de Santiago i diferent disposició de colors

Els desijos d'emancipació varen adquirir més força durant el govern de José Miguel Carrera, un dels primers actes de la qual va ser l'implantació de símbols nacionals —com una escarapela, un escude d'armes i una bandera distintiva per a identificar als patriotes—.[39]


Segons la tradició, la primera bandera va ser brodada per la germana del governant, Javiera Carrera, i presentada i issada per primera volta en El Mont el Plantilla:Fecha, durant un sopar en el cònsul d'Estats Units Joel Roberts Poinsett per a celebrar el 36.º aniversari de l'independència de dit país.[27][40][41] La bandera es componia de tres franges horisontals en blava, blanc i groc,[27] que representaban características de la naturaleza: respectivamente el cielo azul, la nieve andina y los campos dorados de trigo y maíz.[40] Para fray Camilo Henríquez, esos colores representaba los tres poderes del Estado: majestad popular, ley y fuerza.[42]


En la capital chilena el Plantilla:Fecha següent, durant la celebració en commemoració de la Primera Junta de Govern, l'escut chilé de la denominada «Pàtria Vella» va ser adoptat en solemnitat i inclós al centre de la bandera. En eixa ocasió, es va donar una salva de vintiun cañonazos quan es va issar el pabelló i posteriorment es va oferir un ball a l'interior de la Casa de Moneda.[43]


Encara que la versió blava-blanc-groc de la bandera de la Pàtria Vella és la més reconeguda en l'actualitat, i és l'inclosa pel Govern de Chile en les seues commemoracions oficials, atres versions utilisen una disposició diferent de colors, com a blanc-blau-groc, per eixemple.[44] En atres ocasions, junt en incloure l'escut d'armes en la franja central s'agrega en el cantó superior esquerre la creu de Santiago en color roig —l'orige d'este emblema es remontaria a la victòria patriota en la batalla del Roure, a on dins de les pertinences dels derrotats capturades com botí de guerra es trobava una insígnia distintiva de l'Orde de l'Apòstol Santiago, un important símbol de l'orgull espanyol—.[45]


Bandera del Ejército de los Andes

Originalment els símbols de la Pàtria Vella servien d'estandarts militars sense tindre una càrrega d'unió nacional. Açò va canviar en 1813, despuix de l'invasió realista i de l'esclat de la guerra de l'Independència de Chile, quan es varen abolir definitivament els símbols espanyols per al país, l'eixèrcit i els bucs mercants, i les forces patriotes varen adoptar formalment la bandera tricolor en un acte en la plaça Major de Santiago.[38] Meses más tarde, Carrera abandonó el poder político y militar y, en 1814, asumió como director supremo Francisco de la Lastra. La guerra independentista comenzó a generar grandes pérdidas para el bando patriota, por lo que el 3 de mayo de 1814 se firmó el tratado de Lircay. Este pacto reafirmaba la soberanía española sobre el territorio chileno, por lo que una de sus consecuencias directas fue la readopción del pabellón colonial en desmedro de la bandera tricolor. La bandera de la Patria Vieja flameó nuevamente tras el retorno al poder de Carrera el Plantilla:Fecha del mismo año hasta la batalla de Rancagua, el 1 y 2 de octubre, donde la victoria realista puso fin al gobierno patriota y dio comienzo a la Reconquista española, reinstaurándose el estandarte imperial. El pabellón tricolor fue usado por última vez en la batalla de los Papeles (Plantilla:Fecha),[46] encara que va aparéixer de nou arborat en els bucs que José Miguel Carrera va dur en 1817[47] i durant les seues campanyes en Argentina entre 1820 i 1821.[48]


La Reconquista va finalisar el Plantilla:Fecha en la victòria del Eixèrcit dels Vages en la batalla de Chacabuco. En dita batalla, les tropes patriotes varen combatre en la coronela de l'eixèrcit i en la bandera de l'Eixèrcit dels Vages, inspirada en l'escut d'Argentina —no hi ha senyes sobre si varen usar l'ensenya blava-blanca-groga; en el seu relat de la batalla, Bartolomé Mitre va ometre per complet este detall—.[49]


En l'actualitat, la bandera de la Pàtria Vella s'utilisa durant les commemoracions relatives a este periodo de l'història chilena i les realisades pel Institut Nacional, fundat pel govern de Carrera. Encara que en un començ va ser símbol del «carrerismo», l'emblema va ser posteriorment adoptat per moviments nacionalistes chilens —per eixemple, la bandera en una llampada roja superposta va ser l'insígnia del Moviment Nacional-Socialiste de Chile entre 1932 i 1938—.[50]

Bandera de la Transició (1817)

Bandera de la Transició, 1817
Possible bandera utilisada durant alguns dies de 1817

el triumfo patriota en Chacabuco va donar pas al periodo conegut com «Pàtria Nova». Un nou pabelló nacional, el disseny del qual s'atribuïx a l'argentí Juan Gregorio de les Heras, va ser adoptat el Plantilla:Fecha i àmpliament difòs en l'época. Esta bandera és actualment denominada «bandera de la Transició» per ser l'insígnia utilisada entre la bandera de la Pàtria Vella (1812-1814) i el pabelló issat fins al dia de hui.


Esta bandera es componia de tres franges horisontals de colors blau, blanc i roig.[27] El origen de estos colores estaría en el relato dado por Ercilla en La Araucana (1569), donde describe las insignias de las tropas mapuches.[7][9] El significado de ellos equivaldría al de los colores de la bandera de la Patria Vieja, debido a la similitud entre ambas banderas, aunque cambia el amarillo por el rojo, que representaría la sangre derramada durante los enfrentamientos bélicos.

La sangre de los héroes de Rancagua,
Dignamente vengada por la fuerza,
La triste palidez del amarillo,
En rojo animador el color trueca.


A pesar del entusiasmo inicial, este pabellón no tuvo legalización oficial y desapareció casi cinco meses después. Según la Historia General de Chile (1884-1902) de Diego Barros Arana, fue desplegada por última vez durante la ceremonia de conmemoración de la batalla de Rancagua,[51] poc més de dos semanes abans de l'adopció de l'actual emblema nacional. Encara que no es té certea i tampoc és considerada per la major part dels historiadors chilens, existix informació sobre una possible bandera entre la «de la Transició» i la definitiva, la qual hauria intercanviat l'orde de les franges blanca i blava i incorporat l'estrela blanca de cinc puntes sobre la franja central.[52]

Bandera actual (1817-#present)

Reproducció del disseny original de la bandera
Bandera original sobre la que se juró la independencia de Chile
Bandera comuna usada fins a 1912[53]
Escudo de la Transición rodejat per banderes que inclouen el Wünelfe de huit puntes (retrat de Bernardo O'Higgins per José Gil de Castro, 1821)
Bandera per a us civil (1826-1854)

La concepció de la bandera actual s'atribuïx generalment a José Ignacio Zenteno, secretari de Guerra del govern del director suprem Bernardo O'Higgins.[5][27] Su diseño fue obra del militar hispano-chileno Antonio Arcos, pese a que algunos historiadores sostienen que fue Gregorio de Andía y Varela quien la dibujó, y su confección fue llevada a cabo por Dolores Prats Urízar de Huici, aunque también ha sido adjudicada a las penquistas hermanas Pineda.[54]


Encara que hauria segut amprada per primera volta el Plantilla:Fecha, durant la festa de la Verge del Carmen,[44] esta bandera fue oficializada el Plantilla:Fecha[4] —mediante un decreto del Ministerio de Guerra,[3] del cual existen solo referencias indirectas al no existir una copia de él— y oficialmente presentada el Plantilla:Fecha, durante la ceremonia de jura de la independencia, donde su portador fue Tomás Guido. La bandera original fue diseñada en función de la proporción áurea, que aparecía reflejada en la relación entre vaina y vuelo de la bandera y los lados del cantón azul.[54][55]


l'estrela pentagonal no estava empinada en el centre del cantón rectangular, sino que la seua punta superior apareixia llaugerament inclinada cap al màstil,[8] de modo que las proyecciones de sus lados cortaban el largo del cantón en la proporción áurea. La adopción y configuración de la estrella se remontaría a aquella de las banderas usadas por el pueblo mapuche.[8] Según O'Higgins —integrante de la Logia Lautaro—, era la «estrella d'Arauco».[4][8][10] En la iconografía mapuche, Wüṉyelfe (nombre castellanizado como guñelve), el lucero del alba o el planeta Venus, era representado a través de la figura de una estrella octogonal o una cruz foliada. En el diseño original de la bandera chilena, se incluía un asterisco de ocho puntas inserto en el centro de la estrella, representación del guñelve, simbolizando el sincretismo de las tradiciones europea y amerindia.[4] En el centro de la bandera, estaba impreso el emblema que aparecía en l'escudo nacional adoptado en 1817 y conocido como «de la Transición», al igual que el pabellón anterior.[4] També va existir una variant casi idèntica a esta que usava la versió completa de l'escut nacional de 1817; esta variant data de les batalles de la Guerra d'Independència i es va usar de forma oficial com a «Pabelló de l'Estat» fins a 1834, quan l'us de l'escut de la Transició va quedar suprimit definitivament.[56]


En el pas del temps, i per la dificultat de la seua confecció, el disseny es va simplificar: l'escut brodat i l'asterisc de huit puntes varen desaparéixer, mentres que l'estrela es irguió completament;[4] esta versión simplificada fue usada ampliamente por la sociedad. En Plantilla:Fecha un decreto prohibió su uso para fines no relacionados con el ejército o el gobierno y permitió a la ciudadanía el uso de una bandera idéntica pero sin la estrella;[57] açò no va passar desapercebut pels habitants, els qui es varen sentir privats de l'emblema patrio. En Plantilla:Fecha un atre decret va tornar el dret d'usar el pabelló en l'estrela a tota la població, suprimint l'impopular versió en el cantón blava buit.[56][58]


Del disseny original, en l'emblema de la columna, varen quedar pocs registres, sent el més valiós el de la bandera utilisada en la jura de l'independència, que tenia un ample de dos metros i un llarc alguna cosa superior als dos metros i mig. La bandera va ser protegida per diverses institucions patrimonials fins que va ser furtada el Plantilla:Fecha per membres del Moviment d'Esquerra Revolucionària (MIR) com a forma de protesta contra la dictadura militar.[59] Dita agrupació va conservar l'eixemplar i ho va tornar en Plantilla:Fecha al Museu Històric Nacional, a on es troba actualment.[60]

Disposicions llegals
Inauguración de la Bandera Bicentenario en la plaça de la Ciutadania, símbol del Bicentenario de Chile (2010)
Tiempo de Banderas, por Ricardo Meza (en acceso del Palacio de La Moneda)[61]

El Plantilla:Fecha, per mig d'una declaració del llavors Ministeri de Guerra i Marina, es va descriure la forma i disseny de la bandera, es varen determinar els seus colors —blau, blanc i roig—, en una estrela blanca de cinc puntes en mig del cantón blava, i es va fixar la proporció que devien guardar entre sí els colors que componen la bandera —el cantón com un quadrat i la proporció entre baïna i vol establida en 2:3—.[62]


Per mig de la llei 2597 de el Plantilla:Fecha, es va establir que la bandera es compondria dels colors blau turquí, blanc i roig, es va fixar el diàmetro de l'estrela, i també es va determinar la precedència dels colors en la banda presidencial i en les cintes de les condecoracions, fixant-la en blava, blanc i roig, de dalt avall o d'esquerra a dreta de l'espectador.[28] Todas estas disposiciones fueron refundidas en el decreto 1534 del Plantilla:Fecha del Ministerio del Interior,[63] dictat durant el govern del president Eduardo Frei Montalva, que va determinar els emblemes nacionals i va reglamentar el seu us. El seu artícul 1.º va establir que els emblemes nacionals eren «l'Escude d'Armes de la República, la Bandera Nacional, l'Escarapela o Cucarda i l'Estandart Presidencial o Bandera Nacional Presidencial».


El decret 890 de el Plantilla:Fecha del Ministeri de l'Interior (Llei de Seguritat de l'Estat) va dispondre en el seu artícul 6.º que «cometen delicte contra l'orde públic [...] b) Els que ultrajaren públicament la bandera, l'escut o el nom de la pàtria».[11] Por su parte, la Constitución Política de la República de Chile de 1980 señaló en su artículo 2.º que «son emblemas nacionales la bandera nacional, l'escudo de armas de la República y l'himno nacional»,[12] mientras que en su artículo 22.º estableció que «todo habitante de la República debe respeto a Chile y a sus emblemas nacionales».[12]

Uso libre por civiles
Bandera chilena flameando en los canales patagónicos

El decreto 1534 del Plantilla:Fecha del Ministerio del Interior restringió el uso civil de la bandera únicamente a fechas especiales y definidas —fijó la obligatoriedad de izar la bandera en todo edificio público o privado los días 21 de mayo (Día de las Glorias Navales) y 18 y 19 de septiembre (Fiestas Patrias y Día de las Glorias del Ejército de Chile, respectivamente)— y prohibió, a cualquier persona o reunión de personas, usar el pabellón patrio en público o izarlo en edificios públicos o privados sin la autorización del intendente o gobernador respectivo.[63] En el marco de la inauguración de una bandera monumental en la plaza de la Ciudadanía como forma de celebrar el Bicentenario de Chile en 2010, el presidente Sebastián Piñera anunció la introducción de un proyecto de ley que permitiría el uso libre de la bandera por civiles.[64] Dicho proyecto de ley fue aprobado por el Congreso el Plantilla:Fecha,[64] promulgat el Plantilla:Fecha següent[65] i publicat el Plantilla:Fecha d'eixe mateix any com la llei 20537, que dispon que «podrà usar-se o issar-se sense autorisació prèvia, cuidant sempre de resguardar el respecte de la mateixa i d'observar les disposicions que reglamenten el seu us o izamiento».[29] El decreto 938 del Plantilla:Fecha del Ministerio del Interior modificó el decreto 1534 del Plantilla:Fecha y estableció que, salvo los días 21 de mayo y 18 y 19 de septiembre —cuando debe izarse obligatoriamente y al tope—, la bandera «podrá usarse o izarse sin autorización previa, cuidando siempre de resguardar el respeto de la misma y de observar las disposiciones de dicho reglamento».[66] La responsabilitat de fiscalizar el compliment de les normes que regulen l'us o izamiento del pabelló chilé recau en els Carabineros de Chile.[29]

Variantes

Plantilla:Galería de imágenes

Bandera presidencial

La bandera presidencial es de uso exclusivo del presidente de la República y solo se enarbola en el lugar donde se encuentra el primer mandatario[6] —de ese modo, está restringida a las ceremonias oficiales en que esté presente el jefe de Estado, debiendo estar siempre colocada a la derecha del podio o de la testera;[67] ademés, també és usada en els vehículs quan és traslladat el primer mandatari—. Este estandart presidencial es compon del pabelló nacional sobre el centre del qual es troba brodat l'escut de Chile. Quan s'arbora la bandera presidencial, no pot issar-se la bandera nacional en el mateix lloc. Cap civil pot usar esta bandera, puix està prohibit.


Per un atre costat, la banda presidencial, un dels símbols de l'autoritat del president de Chile,[68] és una variació de la bandera en estar composta per tres franges en els seus colors, sent similar a la cridada «de la Transició».

Bandera de proa

la bandera de proa o jack —utilisada per les embarcacions de l'Armada de Chile per a indicar que són unitats en servici actiu comandadas per un oficial de marina— correspon a un quadrat equivalent al cantón blau turquí de la bandera nacional en l'estrela blanca en el centre. Este torrotito està inspirat en l'insígnia de mando del vicealmirante britànic lord Thomas Cochrane, qui la va issar per primera volta en la fragata O'Higgins el Plantilla:Fecha, dotze dies despuix d'haver segut nomenat comandant en cap de l'Armada de Chile.[69]


Una atra variant usada per l'Armada correspon al cridat «gallardete de mando», símbol del mando d'un buc, el qual és una bandera llarga i estreta, en forma de gallardete triangular, en les característiques de la bandera de Chile d'un metro de llarc que el seu ample va disminuint fins a terminar en punta i a la qual s'agrega un metro més per cada mil milles navegades baix el mando del comandant.[70]

Bandera diplomàtica

La bandera diplomàtica és otorgada per l'Associació de Diplomàtics de Carrera als embaixadors de Chile. Durant el XIX i inicis de el XX, l'estrela estava inclinada, la creu escandinava era blanca i els tres quadrilàters que no corresponen al cantón, rojos.[8]

Aspectos culturales

Ha sido asociada a algunas leyendas y anécdotas, y celebrada tanto en la literatura como en la música chilenas.

Leyendas y anécdotas

La hija de la familia Baehcker con la bandera chilena que habría ganado un certamen internacional

Un artículo aparecido en la Revista Zig-Zag señala que el emblema chileno habría ganado un «concurso internacional de banderas» en Europa en el verano septentrional de 1907. Según dicho artículo, dos familias chilenas —Baehcker y Casas— habrían viajado al balneario de Blankenberghe [sic] (Bélgica) y, al llegar allí, se habrían encontrado con este concurso y decidido participar, con la sorpresa de ganar entre una multitud de emblemas:[71]


«Concurso de banderas en Béljica - Triunfo de la de Chile»
[...] Nos ha llegado del Viejo Mundo la grata nueva de que nuestra querida insignia republicana ha obtenido el primer premio en un concurso internacional de banderas verificado en la pintoresca ciudad de Blankenberghe, uno de los balnearios mas concurridos de la costa del Báltico, en Béljica. Talvez ninguna de las fiestas que se celebran allí en la estacion veraniega despertó mayor interes que el concurso de banderas y esto es una demostracion de la gran diversidad de nacionalidades de las personas que acuden en busca de salud y agradable recreacion a las hermosas playas de Blankenberghe. Tocó la rara casualidad que se encontraron tambien allí en la época del torneo dos familias chilenas, la de la señora Rojas de Baehcker y la de don Felipe Casas Espínola. Era natural que ellas dieran a conocer con esta ocasion nuestra bandera nacional; así lo hicieron efectivamente y oh, felicidad, el jurado acordó conferirle el primer premio entre una multitud de emblemas que se enviaron al concurso.


La falta de fonts independents i l'error de l'ubicació de la localitat mencionada —que es troba junt al Mar del Nort i no al Bàltica— posen en dubte que dit concurs haja ocorregut en realitat.


Una atra versió li dona el segon lloc despuix de la bandera de França, mentres que una variació del mit senyala que, en un concurs internacional d'himnes nacionals, l'himne chilé hauria obtingut el segon lloc despuix de La Marsellesa.[72][73]

Lliteratura

Ha segut protagonista d'alguns poemes, com «A la bandera chilena. Pel triumfo de l'Esmeralda» (1865), de Luis Rodríguez Velasco en ocasió de la guerra contra Espanya;[74] «Al peu de la Bandera» (1928), a on el cridat «poeta nacional» Víctor Dumenge Silva va exaltar #el seu patriotisme;[75] «Els colors de la bandera», de la nobel Gabriela Mistral;[76] «A la bandera», de Manuel Magallanes Moure; «Oració roig-blava-blanc» (1967), de Rubén Campos Aragó; i el poemari La bandera de Chile (1991), d'Elvira Hernández.[27] El nobel Pablo Neruda escribió «A la bandera de Chile», poema que fue posteriormente musicalizado por Vicente Bianchi[77] i que va participar en el certamen folklòric del Festival de la Cançó de Vinya de la Mar de 1973, quan va ser interpretada pel grup Els Fortineros.[78]

Música

El primer himne dedicat al pabelló chilé, «Cançó a la bandera de Chile», de l'autor Francisco Bell Boyland (1817-1845) i del compositor José Zapiola, tenia un cor que dia: «Bandera tricolor, / bandera de victòria, / el rumbo de la glòria / tu mostres al valor».[79] El govern de Manuel Bulnes, a través de Ángel Prieto Cruz, va encarregar una melodia a Zapiola per al text de Bell en 1843; en les Festes #Pàtria d'eixe any, l'himne va ser cantat per les senyoretes Fierro, Garfias, Hurtado, Necochea i Recasens acompanyades d'una banda.[80]


En 1917 Enrique Soro va compondre «Himne a la Bandera Chilena»,[81] el text de la qual va ser escrit per Francisco Z. Concha Castell.[82] En 1935 el músic Donato Román Heitman va compondre la tonada «#El meu banderita chilena»,[83] gravada per Els Huasos Quincheros, Lluite Gatica i Tito Fernández, entre uns atres.[84] En 2023 el compositor i folclorista Willy Bascuñán va compondre la cançó «Bandera», que va contar en la participació de varis cantants i grups chilens.[85] La bandera de Chile, tant la primera com l'actual, són el tema d'algunes cuecas, entre les que es poden citar «Quan eixe parc Cousiño», «Quan naixia la aurora», «En la cort dels Cels», «Vixca la aurora de Chile» i «Ya en tres sigles de lluita».[86]

Odonimia

El comerciant Pedro Chacón i Morales, yayo matern de l'héroe naval Arturo Prat, tenia una tenda en el carrer Travessat de la Companyia, llavors cridada aixina per la propenca iglésia jesuïta. Cap a 1817, allí venia no solament roba i teles sino també fullets independentistes, com La revolució de Norteamérica i La revolució de Terra Ferma.[87]


Va ser un dels primers en confeccionar i issar la nova bandera; cada volta que les tropes patriotes eixien victorioses, issava els colors patrios en la seua tenda.[87] Per este motiu, el carrer va aplegar a ser coneguda pel odónimo «calle de la Bandera» [88] —en l'actualitat, una de les principals del centre de Santiago—.

Deport

L'unflada chilena, coneguda com Marea Roja, va desplegar una bandera jaganta durant els partits de la selecció de fútbol en la Copa Amèrica 2015, celebrada en Chile, en que la seua final va haver 40 000 donadas per l'empresari local Leonardo Farkas en l'Estadi Nacional Juliol Martínez Prádanos.[89]

Societat

Va aparéixer en «L'home de la bandera»,[90] fotografia presa el 28 de febrer de 2010 pel fotógraf d'Associated Press Roberto Candia[91] que es va convertir en un símbol del terremot de dit any.[92]

Banderes similars

Plantilla:Galeria d'imàgens Entre 1795 y 1818, la bandera de los Estados Unidos constó de quince barras horizontales, ocho rojas y siete blancas alternadas, y un cantón azul en el sector superior izquierdo con quince estrellas blancas de cinco puntas. Tanto las barras como las estrellas representaban el número d'estados que entonces formaban dicho país.[93][n 4]


Durant el procés de l'independència del Perú (1820-1821), tant la flota de l'Expedició Libertadora del Perú com les tropes del Eixèrcit Unit Libertador varen utilisar la bandera de Chile,[94][n 5] des d'a on varen partir abdós grups, pero en tres estreles en el cantón[95] —representación de las tres naciones unidas por la causa independentista: Chile, las Provincias Unidas del Río de la Plata y Perú—. la bandera del estado de Texas es muy similar,[96] variant principalment en que la divisió blava alcança tot l'ample o baïna de la bandera texano. Este pabelló va ser oficialment adoptat com a bandera estatal fa Plantilla:Edad, el 25 de giner de 1839,[97] y tiene el apelativo de The Lone Star Flag,[98] 'la bandera de l'estrela solitària' en anglés, similar al renom que rep l'emblema chilé.[8] La bandera chilena habría servido de inspiración para los independentistas cubanos que iniciaron la llamada guerra de los Diez Años en el llamado «Grito de Yara» (1868). El líder de esta revolución, Carlos de Céspedes, se habría inspirado en ella para crear la primera bandera cubana, llamada «de la Demajagua» en honor al lugar donde se inició la revuelta. Las únicas diferencias son que los colores azul y rojo aparecen invertidos, y que el cantón ocupa la mitad del vuelo y no el tercio como en la chilena. Al parecer, con esta bandera, Céspedes pretendía los esfuerzos realizados por Benjamín Vicuña Mackenna en nombre de Chile para lograr la independencia cubana tras la finalización de la guerra hispano-sudamericana (1865-1866).[99] Segons el fill d'Herbes, el seu pare «va imaginar una bandera nova, que lluint els mateixos colors i forma de la de Carreras [sic] i O'Higgins es diferenciara d'esta en la disposició d'aquells».[100] Finalment, la bandera de la Demajagua va ser adoptada com el torrotito de l'illa.

Banderes regionals

Banderas regionales exhibidas en el recibidor del Congrés Nacional de Chile en Valparaíso (2008)[n 6][101][102]

Chile està dividit polític-administrativamente en 16 regions, que els seus governs interiors corresponen als respectius governadors. Els governs regionals, encarregats de l'administració superior de cada una de les regions chilenes, tenen l'atribució per a adoptar emblemes regionals,[103] a utilisar en events oficials en conjunt en la bandera nacional.[29] Aunque cada región posee su bandera, muchas de ellas carecen de oficialidad o relevancia y son poco utilizadas. Las principales excepciones corresponden a las siguientes:

En la plaza de la Constitución en Santiago, cada región es representada con una bandera chilena frente al Palacio de la Moneda —la sede de gobierno nacional—.[111]


Plantilla:Galería de imágenes

Notes

  1. ↑ Valdés Castillo, Roger. «La Estrella Solitaria».
  2. ↑ «¿Por qué la bandera de Chile se conoce como la 'Estrella Solitaria'?».
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Instituye día oficial de la bandera nacional». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 La estrella de Chile, Ediciones Universitarias de Valparaíso.
  5. ↑ 5,0 5,1 «Las obras del gobierno de O'Higgins». Archivat des d'el original, el 23 de abril de 2016.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 6,8 «Determina los emblemas nacionales y reglamenta su uso». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Nuestro Pasado Indígena. Indigenismo de los símbolos patrios».
  8. ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 Manzo G., Rodolfo. Los verdaderos emblemas de la República de Chile: 1810-2010. «Lo peculiar es una estrella inclinada y dentro de ella, reforzándola, la wünelfe. La connotación de este emblema, por sí mismo es notable, pues representa al país. Chile está reflejado; es una "estrella de plata", "la estrella de Arauco", "la estrella solitaria", no hay dobles interpretaciones de lo que representa la estrella»
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Gobierno de Chile. «Bandera nacional». Archivat des d'el original, el 5 de agosto de 2004.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Los precursores de la independencia de Chile,, Imprenta, Litografía i Encuadernación Barcelona.
  11. ↑ 11,0 11,1 «Fija texto actualizado y refundido de la Ley 12.927, sobre Seguridad del Estado». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Texto de la Constitución Política de la República de Chile». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  13. ↑ Ministerio de Defensa Nacional. «Decreto 1020 de 1939 del Ministerio de Defensa Nacional».
  14. ↑ 14,0 14,1 «La bandera como expresión simbólica». Archivat des d'el original, el 5 de noviembre de 2012.
  15. ↑ «Determina día de celebración al escudo y bandera nacionales». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  16. ↑ Reyes, Camila. «Marino o turquí: ¿De qué tono debe ser el azul de la bandera chilena?».
  17. ↑ Gobierno de Chile. «Documentación: Normas corporativas». Archivat des d'el original, el 27 de septiembre de 2007.
  18. ↑ Álvarez Saavedra, 2022, pp. 64-66.
  19. ↑ 19,0 19,1 Famin, Stanislas-Marie-César. Historia de Chile, Impr. del Guardia Nacional. «El estandarte de los Araucanos es una estrella blanca en campo azul»
  20. ↑ Sierra, Malú. «El simbolismo secreto de nuestra bandera es que sea la voluntad divina la que construya la Patria» págs. 57-59.
  21. ↑ Cofradía Nacional del Carmen. «Historia de la Cofradía de la Virgen del Carmen». Archivat des d'el original, el 11 de noviembre de 2011.
  22. ↑ Conferencia Episcopal de Chile. «Santuario Nacional de Maipú - Maipú - Santiago».
  23. ↑ S. Eusebius Hieronymus. Liber de Nominibus Hebraicis.
  24. ↑ Star-Names and Their Meanings.
  25. ↑ Plantilla:Catholic Encyclopedia
  26. ↑ Uittenbogaard, Arie. «Etymology and meaning of the name Miriam». Archivat des d'el original, el 8 de abril de 2022.
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 27,3 27,4 27,5 Retamal N., Pablo. «De O’Higgins a Barros Luco: historia de la bandera de Chile».
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 «Fija los colores de la bandera nacional i de la banda presidencial, la colocación de las fajas de que se componen i el tamaño de cada una de estas con relación a las otras». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 «Sobre el uso e izamiento del pabellón patrio». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  30. ↑ «Flag - heraldry».
  31. ↑ (2007).«Del origen: Se cumplen 450 años de la muerte del líder mapuche Leftraro o Lautaro».Revista Escáner Cultural.9(92)
    77.
  32. ↑ Martins, António. «Flags of the World - Mapuche historical flags (Chile and Argentina)» (HTML).
  33. ↑ Ministerio de Defensa de España. «Historia de la bandera de España». Archivat des d'el original, el 21 de febrero de 2009.
  34. ↑ 34,0 34,1 Armada española. «Carlos III (1759-1788) - Historia de la Armada».
  35. ↑ «18 de septiembre de 1810: Jornada paso a paso». Archivat des d'el original, el 23 de marzo de 2013.
  36. ↑ «Primera Junta de Gobierno (1810)».
  37. ↑ Infante, José Miguel. «Acta del Cabildo de Santiago (18 de septiembre de 1810)».
  38. ↑ 38,0 38,1 El Monitor Araucano. «Decreto del Gobierno sustituyendo la bandera tricolor en lugar de la española» (HTML).
  39. ↑ Valencia Avaria, 1974.
  40. ↑ 40,0 40,1 «Casona Carrera».
  41. ↑ Vega, Matías. «¿Chile copió a Texas, o al revés?: La historia detrás del parecido entre ambas banderas».
  42. ↑ El Monitor Araucano. «Versos de Camilo Henríquez celebrando haberse enarbolado en la Plaza Mayor de Santiago el estandarte nacional» (HTML).
  43. ↑ Amunátegui, 1870, pp. 548-549.
  44. ↑ 44,0 44,1 Valencia Avaria, Luis(Segundo semestre de 1960).«Las banderas de Chile».Boletín de la Academia Chilena de la Historia.Santiago de Chile:(63)
    45-57.
  45. ↑ Voinomaa, Liisa. Escultura pública: Del monumento conmemorativo a la escultura urbana, Santiago, 1792-2004, Ocho Libros Editores. ISBN 9568018158.
  46. ↑ Ejército de Chile. «Combate de la Ladera de los Papeles».
  47. ↑ El ostracismo de los Carrera.
  48. ↑ Mitre, Bartolomé. El tratado del Pilar. «[...] también armó y equipó a la llamada división chilena de don José Miguel Carrera, autorizándolo a levantar bandera de enganche a dos leguas de la ciudad, y a extraer soldados de sus cuarteles, con el objeto declarado de ir a combatir contra Chile, aliado de la República Argentina»
  49. ↑ Cruce de los Andes. «Batalla de Chacabuco» (ASP). Archivat des d'el original, el 11 de febrero de 2006.
  50. ↑ Corporación de Defensa de la Soberanía. «Orígenes, mitos y hechos interesantes sobre los símbolos patrios chilenos» (HTML).
  51. ↑ Barros Arana, Diego. Rafael Jover (ed.). Historia General de Chile,, Imprenta Cervantes.
  52. ↑ Reyno Gutiérrez, Manuel(1988).Anuario de la Academia de Historia Militar.Imprenta Militar.Santiago:10(4)
  53. ↑ (2010) Los verdaderos emblemas de la República de Chile 1810-2010. ISBN 9781257124336.
  54. ↑ 54,0 54,1 Navas, Andrés. «Opinión: La dimensión hermosa y desconocida de la primera estrella de Chile».
  55. ↑ Navas, Andrés«Algunas consideraciones geométricas sobre el diseño de la bandera de la Independencia de Chile».Revista Bicentenario.Santiago:
  56. ↑ 56,0 56,1 Manzo G., Rodolfo. «Los verdaderos emblemas de la República de Chile: 1810-2010». Archivat des d'el original, el 24 de febrero de 2023.
  57. ↑ Recopilación de leyes, decretos supremos correspondientes al Ejército, desde abril de 1812 a abril de 1839,.
  58. ↑ Recopilación de leyes, decretos supremos correspondientes al Ejército, desde abril de 1839 a fin de diciembre de 1854,.
  59. ↑ «Desapareció Bandera de la Independencia Nacional». El Cronista pág. 12.
  60. ↑ Sepúlveda, Lucía. «El mensaje actual de la bandera de la Independencia de Chile» (ASP). Archivat des d'el original, el 21 de mayo de 2011.
  61. ↑ Gobierno de Chile. «Tour virtual al Palacio de la Moneda, sección 02 "Puerta de Palacio"».
  62. ↑ Ministerio de Guerra y Marina de Chile (7 de julio de 1854), Declaración acerca de las banderas e insignias de la República, Boletín de las Leyes, Órdenes y Decretos del Gobierno N.º 1/1854, p. 476.
  63. ↑ 63,0 63,1 «Determina los emblemas nacionales y reglamenta su uso». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  64. ↑ 64,0 64,1 El Mercurio On-Line. «Aprueban proyecto que autoriza el uso de la bandera nacional cualquier día del año» (HTML).
  65. ↑ Radio Cooperativa. «Presidente Piñera promulgó ley que permite izar la bandera durante todo el año» (HTML).
  66. ↑ «Modifica decreto N.º 1.534, de 1967, del Ministerio del Interior, que reglamenta el uso de los emblemas nacionales». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  67. ↑ Rudnick, María Paz. «Cambio de mando: La tradición que se adapta a los tiempos» (ASP). Archivat des d'el original, el 7 de junio de 2008. «A todo acto en que va el Presidente de la República [la bandera presidencial] se debe tener al lado derecho de la testera o del podio»
  68. ↑ Luengo, Alberto. «Las simbologías detrás del cambio de mando en Chile».
  69. ↑ Armada de Chile. «Tradiciones Navales: Jack Nacional» (HTML). Archivat des d'el original, el 21 de agosto de 2011.
  70. ↑ Armada de Chile. «Glosario naval» (HTM). Archivat des d'el original, el 4 de marzo de 2009.
  71. ↑ (1907).«Concurso de banderas en Béljica - Triunfo de la de Chile».Zig-Zag.Zig-Zag.Santiago:3(137)
  72. ↑ Mandujano, Víctor M.. «Grandes mitos de la memoria de Chile» (ASP).
  73. ↑ «Historias y novedades de Chile - Curiosidades de Chile: desmintiendo algunos mitos» (HTML). Archivat des d'el original, el 19 de febrero de 2014.
  74. ↑ Patria y amor. Colección de los cantos patrióticos que se han escrito desde la declaración de guerra contra España, Imprenta de Chile de Antonio Monticelli.
  75. ↑ Silva, Víctor Domingo. «Al pie de la Bandera». Archivat des d'el original, el 3 de diciembre de 2013.
  76. ↑ «Gabriela Mistral - Prosa y poesía escolar».
  77. ↑ Ponce, David. «Vicente Bianchi - Biografía» (PHP).
  78. ↑ Moreno, Víctor Hugo, y Rodrigo Palma. «Historia del Festival de Viña - 1970-1979: Década marcada por lo político - 1973» (HTM).
  79. ↑ Canales Toro, Clemente. Canción Nacional de Chile: Edición crítica de la letra, Editorial Andrés Bello.
  80. ↑ «Himno a la Bandera» (HTML).
  81. ↑ Universidad de Chile. «Premios Nacionales - Enrique Soro Barriga».
  82. ↑ Cámara de Diputados de Chile. «Homenaje a la bandera nacional» (ASPX).
  83. ↑ Ponce, David. «Donato Román Heitman - Biografía» (PHP).
  84. ↑ «Mi banderita chilena» (PHP). Archivat des d'el original, el 5 de marzo de 2016.
  85. ↑ «Willy Bascuñán estrenó el tema "Bandera", que busca ser un hit en Fiesta Patrias».
  86. ↑ Claro Valdés y Peña Fuenzalida, 1994, pp. 271-274.
  87. ↑ 87,0 87,1 Vial Correa, 1995, p. 28.
  88. ↑ Municipalidad de Santiago. «Calle Bandera (ex calle de la Bandera)» (PDF). Archivat des d'el original, el 8 de diciembre de 2012.
  89. ↑ «Intendencia Metropolitana autorizó presencia de bandera gigante y lienzo en la final».
  90. ↑ «"El Hombre De La Bandera"». Archivat des d'el original, el 8 de marzo de 2010.
  91. ↑ AP Images. «Chile Earthquake, #100228010755».
  92. ↑ «La historia detrás de una de las fotos más insignes del terremoto». Archivat des d'el original, el 4 de marzo de 2010.
  93. ↑ Smithsonian. «Star-Spangled Banner and the War of 1812 - Making the Star-Spangled Banner» (HTM).
  94. ↑ Armada de Chile. «Expedición Libertadora del Perú - 20 de agosto de 1820».
  95. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada elpe
  96. ↑ Vallejos, Leonardo. «El insólito error de Paul McCartney: Confundió bandera de Chile con la de Texas en pleno show» (HTML).
  97. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada txflag
  98. ↑ «Texas:Facts, Map, and State Symbols».
  99. ↑ CubaNuestra Digital. «Chile y la independencia de Cuba II» (ASP). Archivat des d'el original, el 5 de abril de 2008.
  100. ↑ Las banderas de Yara y Bayamo.
  101. ↑ Cámara de Diputados. «En solemne ceremonia ubican bandera de Magallanes en Hall del Congreso Nacional» (ASP). Archivat des d'el original, el 5 de abril de 2008.
  102. ↑ «Señala la ciudad en que debe celebrar sus sesiones el Congreso Nacional». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  103. ↑ «Fija el texto refundido, coordinado, sistematizado y actualizado de la Ley N.º 19.175, orgánica constitucional sobre gobierno y administración regional». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
  104. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada grat
  105. ↑ Volantines, Arturo. «Reportajes - La bandera de Atacama» (ASPX). Archivat des d'el original, el 27 de abril de 2014.
  106. ↑ «Partido Liberal - Trayectoria histórica: Guerra Civil de 1859». Archivat des d'el original, el 11 de diciembre de 2012.
  107. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada grma
  108. ↑ Suárez Pemjean, Rodrigo. «Mateo Martinic y Francisco Coloane: La construcción de una identidad regional en Magallanes» (HTML). Programa Magíster Universidad de Chile. Cyber Humanitatis N.º 23. Archivat des d'el original, el 21 de junio de 2007.
  109. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada grll
  110. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada grco
  111. ↑ «Presidente Piñera y ministra Silva reinauguraron obras de la Plaza de la Constitución».

Referències

Bibliografia

59-70.




Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>