Anar al contingut

Art eròtic

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Representació eròtica d'una parella heterosexual en una paret supervivent de Pompeya, en l'Antiga Roma.

L'art eròtic es referix un ampli camp de les arts visuals que inclou qualsevol obra artística el propòsit de la qual siga el d'evocar excitació eròtica. Per lo general, estes obres mostren desnudez humana o activitats sexuals, i ha inclós obres en varis mijos visuals, incloent dibuixos, gravats, pintures, fotografies, escultures i películes. Algunes de les obres d'art més antigues conegudes inclouen temes o motius eròtics, que han segut recurrents en diversos graus de prominència en diferents societats a lo llarc de l'història. Al mateix temps, l'art eròtic ha segut considerat també en general un tabú, i s'han creat normes socials o lleis que restringixen la seua creació, distribució i possessió. Açò ocorre particularment quan tal art és considerat pornogràfic, immoral o obscé.

Definició

Placa d'argila. Índia, I
La Venus de Willendorf, una figurilla en característiques sexuals exagerades

Qué és definit com a art eròtic pot ser un assunt subjectiu en tant depén del context, ya que les percepcions respecte a lo que és eròtic i lo que és art varien. En algunes cultures, per eixemple, una escultura d'un falo pot considerar-se un símbol tradicional de potència més que alguna cosa explícitament eròtic. Aixina mateix, materials usats per a ilustrar educació sexual poden ser percebuts per atres persones com inapropiadament eròtics. L'Enciclopèdia de Filosofia de Stanford definix l'art eròtic com a «art que es fa en l'intenció d'estimular sexualment al seu públic objectiu, i que conseguix fins a cert punt fer-ho».[1]

Una distinció que es fa freqüentment és aquella entre art eròtic i pornografia, la qual també representa escenes d'actes sexuals i té per objecte evocar excitació eròtica. En general, la pornografia no sol considerar-se una obra d'art. Tal distinció pot fer-se segons l'intenció i el mensage de l'obra, de manera tal que l'art eròtic es referix a obres destinades a fins adicionals al de l'excitació, que podrien ser apreciades com a art per part d'algú que no estiga interessat en el seu contingut eròtic. Potter Stewart, juge de la Talle Suprema d'Estats Units, va escriure en 1964 que tal distinció era intuïtiva i va afirmar sobre la pornografia hardcore, opinant que no devia rebre protecció llegal com a art eròtic, que: «Ho reconec quan ho veig».[2]

Atres autors, entre ells els filòsofs Matthew Kieran [3]i Hans Maes,[4][5] han argumentat que fer una distinció estricta entre art eròtic i pornografia és impossible.

Història

Artícul principal → Història de les representacions eròtiques.
Escena de sexe lèsbic. Pintura mural. Banys suburbans, Pompeya.

Entre els eixemples més antics de representacions eròtiques que encara es conserven es troben pintures i talles rupestres provinents del Paleolític, si ben moltes cultures han creat art eròtic. Per eixemple, s'han descobert artefactes de l'antiga Mesopotamia que mostren escenes de sexe heterosexual explícit.[6][7]Art glíptico del Periodo Dinàstic Arcaic sumerio mostra freqüentment escenes de sexe frontal en posició del misionero.[6] En plaques votivas mesopotàmiques de començos del segon mileni a. C., es mostra generalment a hòmens penetrant a dònes per darrere mentres estes s'inclinen i beu cervesa en una pajita.[6]Aixina mateix, estatuillas votivas de plom provinents del assiri mig a sovint mostren a un home de peu i penetrant a la dòna mentres ella reposa sobre un altar.[6]

Es creu que esta image és un esbós d'un quadro creat en el periodo anterior al Song, abans del 960 d.C. Es creu que este esbós en particular va ser creat entre principis i mediats del XIX.

Si ben acadèmics han tradicionalment interpretat totes estes representacions com a escenes de sexe ritual,[6]és més provable que estiguen associades en el cult a Inanna, la deesa sumerio del sexe i la prostitució.[6] Moltes imàgens sexualment explícites han segut trobades en el temple de Inanna en Assur,[6]en el que també hi havia models d'òrguens sexuals masculins i femenins,[6]tals com falos de pedra, que possiblement hagen segut usats al voltant del coll com a amulets o empleats per a decorar estàtues de cult,[6] aixina com models en argila de la vulva.[6]

Vasija de ceràmica. Cultura moche, Perú. Museu Larco, Lima. 300 d. C.

Encara que representacions del coit no eren comuns en el repertori general de l'art formal en l'antic Egipte,[8] s'han trobat esbossos rudimentaris de coit heterosexual en fragments de ceràmica i en grafitis.[8] El cridat Papir eròtic de Torí (Papir 55001) és un roll de papir egipcíac de 2,6 m x 25 cm descobert en Deir el-Medina,[8][9] que els seus últims dos terços consistixen en una série de dotze vinyetes que mostren a dònes i hòmens en diverses postures sexuals.[9]En les ilustracions els hòmens apareixen «desaliñados, calps, baixos i barrigones» en genitals exageradament grans,[10] molt diferents als estàndarts egipcíacs d'atractiu físic.[8][10]Per la seua banda, les dònes són núbiles[8][10]i apareixen junt en objectes d'iconografia eròtica tradicional, tals com a fulls d'enredaderas. En algunes escenes, sostenen en les seues mans elements tradicionalment associats en Hathor, la deesa egipcíaca de l'amor, tals com flors de loto, mones o instruments musicals sagrats cridats sistros.[8][10] El roll va ser provablement pintat en el periodo ramésida (1292-1075 a. C.) [9]i la seua alta calitat artística sugerix que va ser fet per a un públic adinerat.[9] No s'han descobert atres pergamins similars.[8]

Shunga. Hokusai. Japó. 1815–1823.

Els antics grecs pintaven escenes sexuals en les seues ceràmiques, moltes d'elles famoses per ser algunes de les representacions més antigues de relacions entre persones del mateix sexe i pederàstia. Numeroses pintures sexualment explícites poden trobar-se en les parets d'edificis romans en ruïnes en Pompeya. La cultura moche del Perú en Amèrica del Sur va ser un atre poble antic que esculpía escenes explícites de sexe en les seues ceràmiques.[11] Hi ha una galeria sancera dedicada a la ceràmica eròtica precolombina (cultura Moche) en el Museu Larco en Llima. Edward Perry Warren, fascinat per l'art grec durant l'universitat, es va dedicar a coleccionar peces d'art eròtic grec que a sovint representaven relacions sexuals homosexuals, com la Copa Warren, una copa grecorromana en la que apareixen escenes de sexe anal entre hòmens. Moltes de les peces de l'eclèctica colecció de Warren a lo llarc dels anys es troben en el Museu de Belles arts de Boston.[12]


El califa omeya Walid II, que va regentar l'imperi àrap islàmic en el VIII, va anar un gran mecenes de l'art eròtic. Entre les moltes fresca en el castell de Qusair Amra, que va ser construït per orde seua, es troba una abundància d'imàgens de dònes nuetes i escenes amoroses.[13][14]

Hi ha una llarga tradició d'art eròtic en cultures orientals. En Japó, per eixemple, el gènero eròtic del shunga va aparéixer en el XIII i va continuar creixent en popularitat fins a finals del XIX, en l'arribada de la fotografia.[15] El shunga, traduït com a «imàgens primaverales», va aparéixer durant el periodo Edo (1600-1869), i consistia era una série de pintures sexualment explícites creades en tinta o xilografia que s'imprimien en rolls de paper per a propòsits d'introducció a l'educació sexual. El shunga, que va ser adoptat per individus com a part de la religió sintoísta, s'enfocava en lliberar el ser sexual innat que yacer dins de tot ser humà, incloent dònes i homosexuals. Mostrava a parelles realisant actes sexuals mentres reïen i gojaven de la trobada sexual en la seua parella, de manera que se centrava en la positivitat del sexe.

No obstant, el shunga va trobar oposició al voltant de 1700 i va ser prohibit en Japó, si ben la seua circulació va continuar. Era possible trobar shunga en biblioteques locals i en les llars de molts japonesos.[16] De manera similar, l'art eròtic de China cridat chun gong el teu va alcançar el seu apogeu popular durant l'última part de la dinastia Ming.[17] En l'Índia, va aparéixer el famós Kama Sutra, un antic manual sexual que encara es llig popularment en tot lo món.[18]

En Europa, a partir del Renaixença, va aparéixer la tradició d'escriure lliteratura eròtica per a diversió de l'aristocràcia. Per eixemple, el I Modi va ser un llibre eròtic en gravats d'actes sexuals fets per Marcantonio Raimondi, en base en dissenys de Giulio Romà. Es creu que el I modi va ser escrit entre 1524 i 1527.

En 1601, Caravaggio va pintar L'amor victoriós per a la colecció del marqués Vincenzo Giustiniani.


Un gabinet eròtic, encomanat per Catalina la Gran, sembla haver estat adjacent a les seues habitacions en el Palau de Gátchina. El mobiliari era excèntric, en taules que tenien grans penes per pates. Hi havia penes i vulves tallats en els mobles i les parets estaven cobertes d'art eròtic. Se sap que dos oficials de la Wehrmacht varen vore les habitacions i els mobles en 1941, pero segons pareix han desaparegut des de llavors.[19][20] En un documental de Peter Woditsch s'ha sugerit que el gabinet estava en el Palau Peterhof i no en el de Gátchina.[21]

La tradició de l'art eròtic va ser continuada per atres pintors més moderns, com Fragonard, Courbet, Millet, Balthus, Picasso, Degas, Toulouse-Lautrec o Egon Schiele. Schiele, per eixemple, va passar un temps en presó i les autoritats varen destruir vàries de les seues obres per ofendre les costums contemporànees en les seues representacions de jóvens nuetes.

Per al XX, la fotografia es va convertir en el mig més comú per a l'art eròtic. Aixina, editorials tals com Taschen varen produir i varen publicar ilustracions i fotografies eròtiques en massa.

Vore també

Referències

  1. ↑ Maes, Hans (2018-12-01). «Erotic Art», Zalta (ed.). The Stanford Encyclopedia of Philosophy, Metaphysics Research Lab, Stanford University.
  2. ↑ Jacobellis v. Ohio, 378 U.S. 184, 197 (1964).
  3. ↑ «Pornographic Art».Philosophy and Literature.25(1)
    31–45.doi:10.1353/phl.2001.0012.
  4. ↑ «Art or Porn: Clear Division or False Dilemma?».Philosophy and Literature.35(1)
    51–64.doi:10.1353/phl.2011.0003.
  5. ↑ Maes, Hans. Ed. Pornographic Art and the Aesthetics of Pornography, Palgrave Macmillan, 2013.[pàgina requerida]
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 Black, Jeremy; Green, {{{nom2}}} (1992). Gods, Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia: An Illustrated Dictionary, The British Museum Press, pp. 150–152. ISBN 978-0-7141-1705-8.
  7. ↑ Nemet-Nejat (1998). Daily Life in Ancient Mesopotamia, Santa Barbara, Califòrnia: Greenwood, p. 137. ISBN 978-0313294976.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Robins, Gai (1993). Women in Ancient Egypt, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press, pp. 189–190. ISBN 978-0-674-95469-4. «Turin erotic papyrus.»
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 O'Connor. «Eros in Egypt». Archaeology Odyssey. Archivat des d'el original, el 2019-01-30. Consultat el 2018-01-05.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Schmidt, Robert A.; Voss, {{{nom2}}} (2000). Archaeologies of Sexuality, Abingdon-on-Thames, England: Psychology Press, p. 254. ISBN 978-0-415-22366-9.
  11. ↑ Chambers, M., Leslie, J. & Butts, S. (2005) Pornography: the Secret History of Civilization [DVD], Koch Vision.
  12. ↑ «Askesis as Aesthetic Home: Edward Perry Warren, Lewes House, and the Ideal of Greek Love».Home Cultures.8(1)
    71–89.doi:10.2752/175174211X12863597046695.
  13. ↑ «The Archaeology of a Byzantine City - Link IV: Qusayr 'Amra». www.bijleveldbooks.nl. Consultat el 2023-04-04.
  14. ↑ Fowden, Garth (2004-09-20). Qusayr AmraArt and the Umayyad Elite in Clapix Antique Syria, University of Califòrnia Press. doi:10.1525/california/9780520236653.003.0002. ISBN 978-0-520-23665-3.
  15. ↑ «Shunga». Japanese art net and architecture users system. Consultat el 2006-08-23.
  16. ↑ «What is Shunga?». Artsy.
  17. ↑ Bertholet, L. C. P. (1997) "Dreams of Spring: Erotic Art in China", in: Bertholet Collection, Pepin Press (October, 1997) ISBN 90-5496-039-6.
  18. ↑ Daniélou, A., trans. (1993) The Complete Kama Sutra: the first unabridged modern translation, Inner Traditions. ISBN 0-89281-525-6.[pàgina requerida]
  19. ↑ Igorʹ Semenovich Kon and James Riordan, Sex and Russian Society page 18.
  20. ↑ «[1]» (en nl).
  21. ↑ Woditsch. «The Secret of Catherine the Great». De Productie. Archivat des d'el original, el 2017-09-13. Consultat el 2014-07-08. Inclou un tráiler del documental fet per Peter Woditsch.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Art_eròtic&oldid=1449651»