Qusair Amra
Qusayr ʽAmra[1] és el més célebre dels castells del desert ubicats en lo que hui és l'est de Jordània. Va ser construït a principis de VIII, en algun moment entre 723 i 743, per Walid Ibn Yazid, el futur califa omeya Walid II, en l'época d'expansió de la dominació islàmica en esta regió. És un dels eixemples més notables del primer art omeya i de l'arquitectura islàmica. El descobriment d'una inscripció durant les obres de 2012 ha permés datar l'estructura de forma més precisa.
L'edifici és el restant d'un complex més gran que incloïa un verdader castell, del que només queden els fonaments. En el XXI només persistix una chicoteta morada que pretenia ser un retir real, sense cap funció militar. Destaca sobretot pels frescs que es troben en els sostres interiors, els quals representen, entre uns atres, a un grup de governants, escenes de caça, dònes nuetes i, sobre una habitació de bany, una representació precisa del zodiaco. Açò ha dut a l'UNESCO a declarar-ho Patrimoni de la Humanitat, un dels cinc del país.[2] Esta calificació, i la seua ubicació junt a la més gran autopista este-oest de Jordània, relativament prop d'Amán, fan d'este lloc un dels principals llocs turístics del regne.
Descripció
Qasr Amra s'ubica a la vora septentrional de l'autopista 40 jordana, aproximadament a 85 km d'Amán i 21 km al suroest d'Azraq.[3] El castell es troba en l'oest d'un perímetro tancat, baix d'una chicoteta elevació, delimitat per aram de espino, en un aparcament sense pavimentar en el cantó surest, just front a la carretera. Hi ha un chicotet centre de visitants. És un edifici baix, construït en calcàrea i basalt. El bloc septentrional, de dos pisos d'alt, posseïx una coberta de tres voltes sobre l'entrada principal en la frontera oriental. La part occidental presenta cúpulas més menudes.
Restants de parets de pedra usades com a tancament del lloc sugerixen que era part d'un complex de 25 hectàrees; hi ha restants d'un castell que va poder haver albergat temporalment una guarnició de soldats. Just al surest de l'edifici hi ha un pou de 40 m de profunditat, i s'han trobat també traces d'un mecanisme d'elevació a través de força animal i un assut.[3]
En 2021, les condicions de conservació de Qasr Amra són pijors que les d'atres castells del desert com Qasr Kharana, les fresca han segut danyats per grafitis. Estan en marcha proyectes de restauració recolzats per la World Monuments Fund, l'Istituto superiore per la conservazione ed il restaure i el departament d'antiguetats de Jordània.[4]
El castell va ser utilisat com a lloc de retir estival pel califa i la seua cort; les seues parets estaven cobertes en pintures a la fresca en les quals es representen escenes de caça (entre els assuts hi ha mamífers ya extints en Oriente Pròxim), arriates en fruts, personages contemporàneus i dònes en la tradició del art romà tardà. També conté un sistema termal dividit en tres parts, una atra mostra de l'influència cultural romana.
Història
Durant llarc temps els arqueòlecs varen creure que el califa Walid I va ser el constructor i principal usuari de Qasr Amra, pero actualment existixen dubtes i és provable que anara l'obra de Walid II o Yazid III, príncips en el moment de la construcció,[5] ya que abdós varen passar llarcs periodos de temps llunt de Damasc abans d'ascendir al tro. Se sabia que Walid II agradava del tipo d'activitats representades en les fresca, particularment assentar-se a la vora de piscines escoltant música o poesia. En certa ocasió va ser entretingut per intérprets vestits com a estreles i constelacions, sugerint una relació en el cel pintat en el caldarium. La mare de Yazid era una princesa persa, lo que sugerix familiaridad en eixa cultura.[5]
L'estructura abandonada va ser redescubierta per Alois Musil en l'any 1898, i les fresca es varen fer célebres a través de les ilustracions del llibre de Musil, realisades per l'artiste austríac, Alphons Leopold Mielich. A finals dels anys setanta, un equip espanyol va restaurar les fresca. El castell va ser declarat Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco en l'any 1985, tenint com a base els criteris i, iii i iv ("obra mestra del geni creatiu humà", "testimoni únic o a lo manco excepcional d'una tradició cultural" i "un eixemple sobreixent d'un tipo d'edifici, conjunt arquitectònic o tecnològic o paisage que ilustra una etapa significativa en l'història humana").
Frescs
Qasr Amra destaca sobretot per les fresca en les parets interiors. La volta de l'entrada principal té escenes de caça, consum de vi i frutes, i dònes nuetes. Alguns dels animals representats no abunden en la regió pero es trobaven en freqüència en Pèrsia, sugerint alguna influència procedent d'eixa regió. Una superfície representa la construcció de l'edifici. Prop de la base d'un mur un rei en halo apareix en el tro. En una secció veïna, ara en el museu de Pérgamo de Berlín, es mostrava a ajudants, aixina com un barco en aigües que abundaven en peixca i aus.
En la sala de l'audiència, trobem un de les fresca més interessants, cridat els "sis reis" o "la família dels reis", que representa als governants de potències veïnes. En fonament en detalls i inscripcions en l'image, quatre dels reis representats són identificats com el rei visigodo Don Rodrigo, l'emperador bizantí, el sah sasánida de Pèrsia i el Negus d'Etiopia.[6] Els atres dos són més difícils d'identificar, havent-se especulat en la possibilitat de que siguen gobernant turcs, chinencs o de l'Índia.[5][6]
El seu propòsit no està clar. S'presentir que té una finalitat diferent al restant de fresca, sent esta, potser, l'afirmació de poder del sobirà musulmà front als seus rivals. La paraula grega Νηκη, interpretada com Νίκη, Nikḗ, victòria, es va descobrir prop, lo que sugeriria que l'image dels "sis reis" pretenia sugerir la supremacia del califa sobre els seus enemics.[5] Una atra possible interpretació és que les sis figures es representen com suplicant, supostament al califa assentat en la sala.[6]
El apodyterium, o vestuari, està decorat en escenes d'animals en activitats humanes, particularment interpretant música. Una image ambigua té un àngel mirant cap a avall a una forma humana envolta en un vel o sudario. A sovint s'ha pensat que era una escena de mort, pero atres interpretacions han sugerit que el vel cobrix a una parella d'amants.[5] Tres rostres enfosquits en el sostre es creu que representen les etapes de la vida. Els cristians de la zona creuen que la figura d'en mig és Jesucristo.
En les parets i en el sostre del tepidarium, o bany càlit, hi ha escenes de plantes i arbres similars als del mosaic en la Mesquita dels Omeyas de Damasc. Estan entremesclats en figures femenines nuetes en diverses poses, algunes banyant a un chiquet. La cúpula semiesfèrica del caldarium o bany calent té una representació dels cels en la que es representa el zodiaco, entre 35 constelacions separades identificables.
Es creu que és l'image més antiga d'un cel nocturn pintat en alguna cosa que no siga una superfície plana. Els radis emergixen no del centre de la cúpula, sino, més precisament, del pol celest nort. L'àngul del zodiaco és també representat en precisió. L'únic error discernible és l'obra d'art que sobreviu és l'orde contrari a les agulles del rellonge de les estreles, lo que sugerix que l'image va ser copiada d'una superfície plana.[5]
Les fresca en totes les habitacions llevat el caldarium reflectixen el consell dels meges àraps contemporàneus, els qui creïen que els banys secaven els esperits dels banyistes, i que per a reviure «els tres principis vitals en el cos, l'animal, l'espiritual i el natural» les parets del bany devien estar cobertes en pintures d'activitats com la caça, escenes d'amants, jardins i palmeres.[5]
Variants ortogràfiques
La transliteració del àrap dona lloc a diverses variants: Quseir Amra, Qasr Amrah, Qasayr Amra i Qasr Amra.
Vore també
Referències
- ↑ en àrap: quṣayr ʿamra, Plantilla:Rtl-lang, menut palau.
- ↑ «21 World Heritage Sites you have probably never heard of». Daily Telegraph.
- ↑ 3,0 3,1 Khouri, Rami(September–October 1990).«Qasr'Amra».Saudi Aramco World.41(5)Consultat el 18 de maig de 2009.
- ↑ "World Monuments Fund, Qusayr ‘Amra"
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Baker, Patricia(July–August 1980).«The Frescoes of Amra».Saudi Aramco World.31(4): 22–25.Consultat el 28 de maig de 2009.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Williams, Betsy. «Qusayr 'Amra». The Metropolitan Museum of Art.
Bibliografia
- Martín Almagro, Luis Cavaller, Juan Zozaya i Antonio Almagro, Qusayr Amra : residència i banys omeyas en el desert de Jordània, Ed. Institut Hispà-Àrap de Cultura, 1975
- Martín Almagro, Luis Cavaller, Juan Zozaya i Antonio Almagro, Qusayr Amra : Residència i Banys Omeyas en el desert de Jordània, Ed. Fundació El Llegat Andalusí, 2002
- Garth Fowden, Qusayr 'Amra : Art and the Umayyad Elite In Clapix Antique Syria, Ed. University of Califòrnia Press, 2004
- Claude Vibert-Guigue et Ghazi Bisheh, Els peintures De Qusayr 'Amra, Ed. Institut français du Proche-Orient, 200
- Hana Taragan, "Constructing a Visual Rhetoric: Images of Craftsmen and Builders in the Umayyad Palace at Qusayr ‘Amra," Al-Masaq: Islam and the Medieval Mediterranean, 20,2 (2008), 141-160.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Qusair Amra.
- Christian Sahner, "Snapshot of a Civilization in the Making," The Wall Street Journal, 27 de novembre de 2010
- Llistat per la UNESCO
- Qusayr 'Amra, Biblioteca digital Archnet
- Imàgens del lloc, en moltes fresca
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Qusair Amra» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.