Anex:Pedres rúniques

En Escandinavia hi ha unes 3.000 pedres rúniques (d'un total d'unes 6.000 inscripcions rúniques).^[1]

La distribució de les pedres rúniques en Escandinavia és desigual: La majoria es troben en Suècia, a on es calcula que hi ha entre 1.700^[2] i 2.500 (segons la definició). Dinamarca té 250 i Noruega, 50.^[2]

També hi ha pedres rúniques en atres zones alcançades per l'expansió vikinga, especialment en les Illes Britàniques.^[3] La majoria es varen trobar en l'Illa de Man, a on s'han trobat 31 de l'época vikinga. També s'han descobert quatre en Anglaterra, menys de huit en Escòcia i una o dos en Irlanda.^[4] Hi ha eixemples dispersos en atres llocs (la pedra rúnica de Berezán, en Europa de l'Est,^[5] i grafits rúnics en el León del Pireo, procedent de Grècia pero hui en Venècia, Itàlia).^[6]

La gran majoria de les pedres rúniques daten de l'época vikinga i del periodo immediatament posterior a la cristianisació de Escandinavia (sigles IX a XII). Un chicotet número és anterior a el IX; una de les últimes pedres rúniques es va alçar en memòria de l'arquebisbe Absalón (m. 1201)^[7] Un chicotet número de pedres rúniques poden datar de finals de l'Edat Mija o principis de l'Edat Moderna, com la pedra de Fámjin (Illes Feroe), datada en el periodo de la Reforma. Les pedres rúniques modernes (com a imitacions o falsificacions de pedres rúniques de l'Edat Vikinga) varen començar a produir-se en el renaixença vikingo de el XIX.

La Base de Senyes de Texts Rúnics Escandinaus (Samnordisk runtextdatabas) és un proyecte de creació i manteniment d'una base de senyes de pedres rúniques en la base de senyes Rundata.^[8]

Pedres rúniques del futhark antic

La gran majoria de les pedres rúniques daten de l'época vikinga. Només hi ha un grapat de pedres rúniques futhark antic (anteriors a l'Era Vikinga) (unes huit, contant els eixemplars de transició creats just al principi de l'Era Vikinga).

Pedra de Årstad (390-590 d. C.)
Pedra de Einang (IV)
Pedra de Tune (250-400 d. C.)
Pedra de Kylver (V)
Pedra de Möjbro (V o principis de el VI)
Pedra de Järsberg (transició, VI)
Pedra de Björketorp (transició, VII)
Pedra de Stentoften (transició, VII)
Pedra de Eggjum (VIII)
Pedra de Rök (transicional, ca. 800 d. C.)
Pedra de Hogganvik (350-500 d. C.)

Pedres rúniques del futhark jove

Pedres rúniques d'Anglaterra

Les runas d'Anglaterra són un grup d'unes 30 runas situades principalment en Suècia, en algunes en Noruega, Dinamarca i el nort d'Alemània, que fan referència a viages de l'Edat Vikinga a Anglaterra.^[9]

Escandinavia

Suècia

El número de pedres rúniques en Suècia s'estima entre 1.700^[2] i 2.500 (depenent de la definició).^[2]

El districte suec de Uppland té la major concentració en res menys que 1.196 inscripcions en pedra, mentres que Södermanland és el segon en 391).^[10]

Pedres varegas - inscripcions que mencionen viages a Orient (Austr) o la ruta oriental (Austrvegr).
Pedres de Ingvar - 26 pedres rúniques varegas que es varen alçar en commemoració dels que varen morir en l'expedició vikinga sueca a la mar Caspio d'Ingvar el Viager.
Pedres de Serkland: sis o sèt pedres rúniques varegas que mencionen viages a Serkland, el nom nòrdic antic del món musulmà en el sur.
Pedres de Grècia: 29 pedres rúniques varegas que parlen de viages a Grècia, és dir, al Imperi Bizantí.
Pedres vikingas - Pedres que mencionen a escandinaus que varen participar en expedicions vikingas en Europa occidental, i pedres que mencionen a hòmens que varen ser guerrers vikingos i/o varen morir mentres viajaven per Occident.
Pedres de Jarlabanke - colecció de 20 pedres rúniques escrites en nòrdic antic relacionades en Jarlabanke Ingefastsson i el seu clan.
Pedra de Frösö
Pedra de Ramsund
Pedra de Sparlösa
Pedra de Rök - l'inscripció rúnica més llarga del món, situada en la província de Östergötland en Suècia

Districte d'Helsingia

Inscripció rúnica 21 de Helsingia

Districte de Medelpad

Districte d'Esmolandia

Inscripció rúnica 99 de Esmolandia

Districte d'Escania

Pedra rúnica de Sjörup
Pedres rúniques de Hyby (DR 264 i DR 265)

Districte d'Uplandia

Pedres de Färentuna (O 20, O 21 i O 22)
Pedres de Broby bro (O 135, O 136 i O 137)
Pedres de Hagby (O 152, O 153, O 154 i O 155)

Pedra 227 de Uplandia (O 227)
Pedres de Lingsberg (O 240, O 241 i O 242)
Pedres de Hargs bro (O 309, O 310 i O 311)
Pedres de Snottsta i Vreta (O 329, O 330, O 331 i O 332)
Pedra de Granby (O 337)
Pedra de Näsby (O 455)
Pedra de Vaksala (O 961)
Pedra de Krogsta (O 1125)
Pedra de Gimo (U1132)

Districte d'Ostrogotia

Districte de Gestricia

Inscripció rúnica 7 de Gestricia

Dinamarca

Dinamarca posseïx un total de 250 pedres rúniques conegudes.^[2]

Noruega

Noruega posseïx un total de 50 pedres rúniques conegudes.^[2]

Pedra de Dynna (XI)
Pedra de Fåberg
Pedra de Granavollen (XI)
Pedra de Grindheim (XI)
Pedra de Hønen (XI)
Pedra de Klepp I
Pedra de Kulisteinen (XI)
Inscripció rúnica noruega 239
Pedra de Oddernes (XI)
Pedra de Svingerud (entre els sigles I i III d. C.)
Pedra de Vang (XI)

Atlàntic Nort

Illes britàniques

Pedres de Manx: 31 pedres supervivents.^[4]
Pedra de Princes Street Gardens (Edimburc, Escòcia)

Illes Faroe

Groenlàndia

Pedra de Kingittorsuaq

Uns atres

Alemània

Itàlia

León del Pireo, procedent de Grècia i hui en Venècia
Santuari de Mont Sant'Angelo, Apulia (sur d'Itàlia)

Ucrània

Pedra de Berezán, Illa de Berezán

Pedres pictòriques

Pedres de Ardre
Pedres de Stora Hammars i Tängelgarda, parròquia de Lärbro

Pedres rúniques modernes

Existixen vàries pedres rúniques notables d'orige modern. Algunes d'elles són falses, ya que els seus creadors varen intentar imitar un artefacte de l'Edat Vikinga. Especialment des de finals de el XX, també s'han fabricat pedres rúniques a l'estil de l'Era Vikinga sense pretensió d'autenticitat, ya siga com a obres d'art independents o com a rèpliques per a exposicions en museus o atraccions turístiques.^[11]

Açò afecta especialment a les pedres trobades en Norteamérica. També existix un conjunt llimitat de pedres rúniques de principis de l'Edat Moderna creades despuix del final de l'Era Vikinga pero abans del «renaixença vikingo».

Vore també

Alfabet rúnic

Referències

↑ Zilmer, Kristel (2005). "He drowned in Holmr's siga - his càrrec-ship drifted to the siga-bottom, only three came out alive": records and representations of Baltic traffic in the Viking age and the early middle ages in early nordic sources, Tartu University Press. ISBN 978-9949-11-089-6.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 «forskning.no > Ein minnestein for å hedre seg sjølv» (en no). www.forskning.no. Archivat des d'el original, el 2013-05-08. Consultat el 2025-05-27.
↑ Page, Raymond Ian (1998). Runes and Runic Inscriptions: Collected Essays on Anglo-Saxon and Viking Runes (en en), Boydell & Brewer Ltd. ISBN 978-0-85115-599-9.
↑ ^4,0 ^4,1 Jesch, Judith (2001). Ships and men in the clapix Viking Age: the vocabulary of runic inscriptions and skaldic vore's, Boydell Press. ISBN 978-0-85115-826-6.
↑ Sawyer, Birgit (2003). The Viking-Age Rune-Stones: Custom and Commemoration in Early Medieval Scandinavia (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-926221-2.
↑ (1999) Nationalencyklopedin: 1998. Bd 23] (en sv), Bra böcker. ISBN 978-91-7133-527-2.
↑ Jansson 1997:166
↑ Bianchi, Marque. "Ladda ned Samnordisk runtextdatabas – Institutionen för nordiska språk – Uppsala universitet". www.nordiska.uu.se. Archivat de l'original el 5 de juliol de 2022. Recuperat el 14 de juliol de 2022.
↑ Harrison, Dick (2007). Vikingaliv, Natur och kultur, p. 138. ISBN 978-91-27-35725-9.
↑ Harrison, Dick (2007). Vikingaliv, Natur och kultur, p. 138. ISBN 978-91-27-35725-9.
↑ «En decembre de 1997 em vaig traslladar a Adelsö, l'illa a on varen viure els reis en l'época vikinga, prop de l'illa de Birka [...] La meua capacitat per a viure de la meua artesania va aumentar i m'estenc en visites guiades en la zona antiga, protegida per la UNESCO. En un terreny, prop d'esta zona, construïxc el meu lloc de treball i exposició. [...] En l'any 2000 vaig tindre el honor de tallar una pedra rúnica en memòria de Leif Eriksson, que va explorar Amèrica del Nort fa mil anys. La pedra rúnica es va tallar ací, en Adelsö. Quan es va terminar el treball, la pedra es va traslladar a Canadà i es va alçar en el punt més septentrional de Terranova / Vineland». (Kalle Dahlberg, runstonecarver.com Archivat el 10 de març de 2015 en la Wayback Machine) «Els tres tipos de talles contemporànees de pedres rúniques destacades en l'artícul són les que són “còpies exactes de pedres existents”, “explícitament contemporànees” i “noves, pero en nòrdic antic”.» (ireadrunes.blogspot.com Archivat el 19 d'abril de 2015 en la Wayback Machine 2012)

Este artícul conté una traducció derivada de «Anexo:Piedras rúnicas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Zilmer, Kristel (2005). "He drowned in Holmr's siga - his càrrec-ship drifted to the siga-bottom, only three came out alive": records and representations of Baltic traffic in the Viking age and the early middle ages in early nordic sources, Tartu University Press. ISBN 978-9949-11-089-6.

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 ^2,5 «forskning.no > Ein minnestein for å hedre seg sjølv» (en no). www.forskning.no. Archivat des d'el original, el 2013-05-08. Consultat el 2025-05-27.

[3] Page, Raymond Ian (1998). Runes and Runic Inscriptions: Collected Essays on Anglo-Saxon and Viking Runes (en en), Boydell & Brewer Ltd. ISBN 978-0-85115-599-9.

[:1-4] 4,0 ^4,1 Jesch, Judith (2001). Ships and men in the clapix Viking Age: the vocabulary of runic inscriptions and skaldic vore's, Boydell Press. ISBN 978-0-85115-826-6.

[5] Sawyer, Birgit (2003). The Viking-Age Rune-Stones: Custom and Commemoration in Early Medieval Scandinavia (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0-19-926221-2.

[6] (1999) Nationalencyklopedin: 1998. Bd 23] (en sv), Bra böcker. ISBN 978-91-7133-527-2.

[7] Jansson 1997:166

[8] Bianchi, Marque. "Ladda ned Samnordisk runtextdatabas – Institutionen för nordiska språk – Uppsala universitet". www.nordiska.uu.se. Archivat de l'original el 5 de juliol de 2022. Recuperat el 14 de juliol de 2022.

[9] Harrison, Dick (2007). Vikingaliv, Natur och kultur, p. 138. ISBN 978-91-27-35725-9.

[10] Harrison, Dick (2007). Vikingaliv, Natur och kultur, p. 138. ISBN 978-91-27-35725-9.

[11] «En decembre de 1997 em vaig traslladar a Adelsö, l'illa a on varen viure els reis en l'época vikinga, prop de l'illa de Birka [...] La meua capacitat per a viure de la meua artesania va aumentar i m'estenc en visites guiades en la zona antiga, protegida per la UNESCO. En un terreny, prop d'esta zona, construïxc el meu lloc de treball i exposició. [...] En l'any 2000 vaig tindre el honor de tallar una pedra rúnica en memòria de Leif Eriksson, que va explorar Amèrica del Nort fa mil anys. La pedra rúnica es va tallar ací, en Adelsö. Quan es va terminar el treball, la pedra es va traslladar a Canadà i es va alçar en el punt més septentrional de Terranova / Vineland». (Kalle Dahlberg, runstonecarver.com Archivat el 10 de març de 2015 en la Wayback Machine) «Els tres tipos de talles contemporànees de pedres rúniques destacades en l'artícul són les que són “còpies exactes de pedres existents”, “explícitament contemporànees” i “noves, pero en nòrdic antic”.» (ireadrunes.blogspot.com Archivat el 19 d'abril de 2015 en la Wayback Machine 2012)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]