Pedres rúniques de Ingvar
Les pedres rúniques de Ingvar (Ingvarsstenarna) és el nom assignat a 26 pedres rúniques varegas alçades en memòria d'aquells que varen morir durant l'última incursió vikinga en el Caspio, liderats per Ingvar el Viager.
L'expedició de Ingvar és un event singular que es menciona en moltes pedres rúniques[1] i en número sol ha segut superat per les xixanta pedres rúniques gregues i angleses, trenta de cada. Va ser una desgraciada incursió que es va desenrollar entre 1036 i 1041 en participació de moltes naus. Els vikingos varen aplegar fins a les vores del mar Caspio, aparentment varen prendre part en la Batalla de Sasireti durant la guerra civil georgiana que assolava aquelles terres. Molt pocs varen retornar, molts varen morir en batalla i la majoria, inclós Ingvar, varen morir per les malalties.
L'expedició va ser immortalisada com saga islandesa en el XI, Yngvars saga víðförla, i en les cròniques georgianas Kartlis Tskhovreba, el rei Julfr de la saga correspon al rei Bagrat IV de Geòrgia.[2]
Al marge d'una pedra en Uplandia i una atra pedra en Gotlandia, les pedres de Ingvar són les úniques que han sobrevixcut en inscripcions rúniques que mencionen Serkland. A continuació es relacionen les pedres rúniques, pero existixen moltes atres associades en l'expedició al Caspio: Sö 360, O 513, O 540, O 785, Vs 1 i Vs 1-2, Vs 18 i Vg 184.[3][4]
Les transcripcions al nòrdic antic són en dialectes suec i danés per a facilitar la comparació en les inscripcions, mentres que la traducció castellana procedix de la versió anglesa en la Rundata que a la seua volta procedix dels dialectes estandardisats en noruec i islandés.
Uplandia
editar.jpg)
O 439 Pedra de Steninge
editarÉs una pedra rúnica d'estil Fp de Serkland i, pese algunes incertituts en el seu dessifrat, es considera una de les pedres rúniques de Ingvar. Estava localisada en el palau de Steninge, pero s'ha perdut. Johan Bureus, un dels primers runòlecs, va visitar Steninge el 8 de maig de 1595 i va realisar un dibuix de la pedra que es trobava en el embarcadero.[5] Solament 50 anys despuix la pedra va desaparéixer, i en una carta escrita en 1645 s'explica que la pedra havia segut usada com a material de construcció per a un nou embarcadero. L'inscripció contenia un poema en nòrdic antic.[6]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- [harlaif × auk × þurkarþr × litu × raisa × stain × þina at × sabi faþur sense × is| |sturþi × austr × skibi × maþ ikuari a/a| |askalat-/skalat-]
En nòrdic antic:
- Hærlæif ok Þorgærðr letu ræisa stæin þenna at Sæbiorn, faður sinn. És styrði austr skipi emð Ingvari a Æistaland(?)/Særkland[i](?).
En castellà:
- "Herleif i Þorgerðr varen fer erigir esta pedra en memòria de Sæbjôrn, el seu pare, qui va dirigir el seu barco cap a l'est Ingvarr cap a Estònia(?)/Serkland(?)."
O 644 Pedra de Ekilla Bro
editar
Pedra rúnica d'estil Fp localisada en Ekilla bro. Alçada en memòria del mateix home a qui se li va dedicar la pedra O 654 (vore avall).[7] La mateixa família va erigir la pedra O 643 que informa de la mort de Andvéttr.[8] Pritsak sugerix que possiblement va morir en l'incursió de Vladimir de Novgorod a Constantinopla en 1043.
- Descripció
El monument medix més de 2 metros d'alt, i es va citar per primera volta en el XVII durant la revisió nacional de monuments històrics. En aquell temps estava situada baix el pont de pedra que creua la ribera nort del riu Ekilla, i va permanéixer en posició horisontal fins a 1860, quan va ser alçada no sense grans dificultats per Richard Dybeck. Despuix d'un primer intent fallanc, en un equip de 12 hòmens va poder traure-la de l'aigua i desplaçar-la 25 metros al nort del pont, a on permaneix encara. En una plaça pròxima, hi ha dos túmulos i uns menhirs de l'Edat de Ferro. Antigament va haver dos pedres rúniques en el pont, pero es varen traslladar a Ekolsund a principis de el XIX. Una d'elles cita la mateixa família que O 644, i es va alçar despuix de Andvéttr i els seus fills Gunnleifr i Kárr (un dels fills té el mateix nom que el yayo i l'atre el mateix nom que un dels seus tios).[9]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- an(o)(i)(t)r : auk * kiti : auk * kar : auk * blisi * auk * tiarfr * þanar * raistu * stain þina * aftiR * kunlaif * foþur : sense han : fil * austr : el meuþ : ikuari kuþ heabi ontini
En nòrdic antic:
- Andvettr ok <kiti> ok Karr ok Blesi ok DiarfR þæiR ræistu stæin þenna æftiR Gunnlæif, faður sinn. Hann fell austr emð Ingvari. Guð hialpi andinni.
En castellà:
- "Andvéttr i Kárr i Blesi i Djarfr, varen erigir esta pedra en memòria de Gunnleifr, el seu pare. (Ell) va caure en l'Est en Ingvarr. Que Deu guarde (el seu) ànima."
O 654 Pedra de Varpsund
editar
És una pedra rúnica d'estil Fp, té casi tres metros d'altura i està situada en un promontori entre Stora Ullfjärden ("Gran Fiort d'Ullr") i Ryssviken ("Baïa dels Russos") per lo que és ben visible per als que viagen per terra o vénen per mar.[10] Hi ha gravat un poema en nòrdic antic.[11]
- Descripció
La pedra rúnica es va descriure en 1599 per Johannes Bureus, i en el XVII en un dibuix de Johan Hadorph i Johan Leitz. Desgraciadament, la secció en els noms de dos dels germans que es mencionaven en la pedra ya s'havia deteriorat pero un colp de sòrt va fer que una segona pedra fora alçada per la mateixa família (O 644 vore dalt) en Ekilla Bro, uns pocs quilómetros al sur de Varpsund.[7] per lo que els investigadors saben en certea que els seus noms eren Andvéttr i Blesi.[10]
El nom de l'autor apareix gravat superficialment i l'última runa ha desaparegut, pero provablement seria el mestre cantero Alrikr. Una característica d'este artiste és que utilisava la runa-r a on deuria aparéixer la runa-R. Més encara, la runa-o es va usar provablement en esta pedra com una alterada a. L'escrit pertanyia al dialecte nòrdic antic occidental típic de Noruega i Islàndia.[10]
L'inscripció menciona el knarr, que era un veler d'intercanvi de llarc recorregut en un ampli espai de càrrega. El knarr es menciona en atres pedres rúniques de l'Era vikinga, dos en Sudermania i tres en Uplandia. Una sexta menció apareix en una inscripció medieval de l'iglésia de Sakshaug en el fiort de Trondheim, Noruega, a on algú va gravar l'image d'un knarr i va escriure va haver un knarr fòra.[10]
La mateixa família va erigir la pedra rúnica O 643 en el que es reporta la mort de Andvéttr.[8] Pritsak sugerix que possiblement va morir en l'incursió de Vladimir de Novgorod a Constantinopla en 1043.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- + a--itr : auk * ka(r) auk : kiti : auk : -[l]isi : auk * tiarfr : ris[t]o : stain : þena : aftir : kunlaif : foþur sense is o[a]s nus(t)(r) * m[i](þ) ikuari : tribin kuþ : hialbi : o(t) þaira al-ikr| |raistik * runar is kuni + ual * knari stura
En nòrdic antic:
- A[ndv]ettr ok Karr ok <kiti> ok [B]lesi ok DiarfR ræistu stæin þenna æftiR Gunnlæif, faður sinn. És vas austr emð Ingvari drepinn. Guð hialpi and þæiRa. Al[r]ikR(?) ræist-ek runaR. És kunni val knærri styra.
En castellà:
- "Andvéttr i Kárr i Blesi i Djarfr varen alçar esta pedra en memòria de Gunnleifr, el seu pare, que va ser mort en l'Est en Ingvarr. Que Deu guarde (el seu) ànima. Alrikr, yo vaig gravar les runas. El va poder navegar be en un knarr."
O 661 Pedra de Råby
editar
És una pedra d'estil Fp, localisada a uns 500 metros al suroest de l'iglésia de Råby en un descampat en uns 175 monuments prehistòrics registrats. Entre estos monuments, hi ha molts menhirs, la majoria de l'Edat de ferro, 34 montículs i un mojón triangular. La pedra conté un poema escáldico.[12]
La pedra va ser examinada a principis de el XVII per Johannes Bureus i es va citar en el seu llibre Monumenta Sveo-Gothica Hactenus Expulta.
El gravat artístic de la pedra seigue el patró de moltes atres pedres de Ingvar, pero es manté el debat si varen ser gravades pel mateix artiste o no. Una peculiaritat d'esta pedra és que, igual que la pedra O 654 apareix la runa-o i es va usar provablement en esta pedra com una alterada a; una caractéristica de la llengua germànica que existia en Suècia, pero pertanyia al dialecte nòrdic antic occidental típic de Noruega i Islàndia.[10]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- kairui × auk × kula × ristu × stain þina × aftir × onunt × foþur sia is uas × austr × tauþr × la meuaþ × ikuari × kuþ × hialbi ot × onutar
En nòrdic antic:
- GæiRvaig vore ok Gulla ræistu stæin þenna æftiR Anund, faður sinn. És vas austr dauðr emð Ingvari. Guð hialpi and AnundaR.
En castellà:
- "Geirvé i Gulla varen alçar esta pedra en memòria de Ônundr, el seu pare, que va morir en l'Est en Ingvarr. Que Deu guarde l'ànima de Ônundr."
O 778 Pedra de Svinnegam
editar
És una pedra d'estil Fp i gravat pel mestre cantero Áskell. Trobat en el porche de l'iglésia de Svinnegarn, conté un poema en nòrdic antic. [13]
El text es referix al ___protected_title_0___[4] o sèquit de Ingvar i a sovint usades per als ___protected_title_1___, les forces escandinaves que varen servir als reis anglesos en 1013–1066, i usat en eixe sentit en la pedra O 668. S'ha sugerit que ___protected_title_2___ poguera referir-se a la flota de Ingvar en general o ___protected_title_3___.[14]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- þialfi × auk × hulmnlauk × litu × raisa × staina þisa × ala × at baka × sun sense × is ati × ain × sir × skib × auk × austr × stu[rþi ×] i × ikuars × liþ × kuþ hialbi × ot × baka × ask(i)l × raist
En nòrdic antic:
- Þialfi ok Holmlaug letu ræisa stæina þessa alla at Banka/Bagga, sun sinn. És atti æinn esR skip ok austr styrði i Ingvars lið. Guð hialpi and Banka/Bagga. Æskell ræist.
En castellà:
- "Þjalfi i Holmlaug han alçat totes estes pedres en memòria de Banki/Baggi, el seu fill, que solament posseïa una nau i es va dirigir a l'Est en el sèquit de Ingvarr. Que Deu guarde l'ànima de Banki's/Baggi. Va gravar Áskell."
O 837 Pedra de Alsta
editar
Pedra situada en Alsta, Nysätra i descoberta en la década dels anys 40 per un chicon local, iniciant-se una busca infructuosa per a trobar els fragments desapareguts. Actualment està emplaçada en el bosc a 100 metros de la carretera. S'ha conseguit identificar-la com una pedra d'Ingvar el Viager pel restant de runas -rs + liþ, que coincidixen en ikuars × liþ ("sèquit de Ingvar") de la pedra rúnica O 778 (vore dalt).
- Inscripció
En caràcters llatins:
- ... ...k × hulmk... ... ...(r)s + liþ × kuþ × hialb(i) ...
En nòrdic antic:
- ... [o]k Holmg[æiRR](?) ... [Ingva]rs(?) lið. Guð hialpi ...
En castellà:
- "... i Holmgeirr(?) ... sèquit de Ingvarr(?). Que deu guarde ..."
O 1143 Pedra de Tierp
editar
Pedra situada en l'iglésia de Tierp. S'ha tentat categorizarla com estil Pr1. Com està molt desgastada hui dia, el text de l'inscripció es coneix gràcies a un dibuix de Johan Peringskiöld.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- [klintr auk blikr × ristu stin × þinsi * iftiR kunu(i)þ] × faþur × sense + han [× foR bort el meuþ (i)kuari + kuþ trutin hialbi ont ...](r)[a *] kristin[a þo]r[iR + --an- × ri]s[tu +]
En nòrdic antic:
- Klintr(?) ok BlæikR ræistu stæin þennsi æftiR Gunnvið, faður sinn. Hann for bort emð Ingvari. Guð drottinn hialpi and [ald]ra kristinna. ÞoriR [ru]na[R](?)/[Tr]an[i](?) risti.
En castellà:
- "Klettr(?) i Bleikr varen erigir esta pedra en memòria de Gunnviðr, el seu pare. Ell va viajar llunt en Ingvarr. Que Deu guarde les ànimes de tots els cristians. Þórir va gravar les runas(?)."
O Fv1992;157
editar.jpg)
Pedra rúnica d'estil Fp[15] va ser reportada per treballadors de la construcció de carreteres el 6 d'abril de 1990. Un runólogo va aplegar i es percató que faltaven algunes parts; també estava postrada en els texts boca dalt, provablement desenterrada i moguda per maquinària durant el hivern previ des d'algun lloc del veïnat. L'existència de liquen va mostrar que no havia segut completament enterrada. Més tart durant el mateix més, una excavació arqueològica va descobrir dos péntols de la mateixa pedra. En el 23 va ser enviada al museu de Sigtuna i el 16 de maig, va ser enviada a un cantero per a la seua reconstrucció.[16]
- Descripció
La pedra és de granit fi i de color gris pàlit, medix 2.30 metros d'alt i 1.73 metros d'ample. El mestre cantero no semblava que va preparar la superfície a consciència ya que la seua apariència és prou asprosa, pero les runas són encara llegibles. La pedra la va gravar el mateix cantero que la pedra O 439 i provablement l'O 661. És l'única pedra que cita la construcció d'un pont. L'excavació establix que la pedra havia segut emplaçada al costat de la carretera, a on una volta va haver una cala en el lloc per a on creuava un pont.
La referència a la construcció del pont en el text rúnic és prou comú en pedres d'eixe periodo i s'interpreta com un referent cristià sobre les ànimes que creuen el pont cap al més allà. En aquell temps, l'Iglésia catòlica patrocinava la construcció de ponts i camins a canvi d'indulgència i intercesión per a les ànimes.[17] Hi ha molts atres eixemples d'estes pedres que parlen de ponts en el XI, incloses les inscripcions rúniques Sö 101 conegut com Gravat Ramsund, O 489 i O 617[4]
Com una volta restaurada no podia retornar al seu emplaçament original, la Administració d'Aviació Civil Sueca va iniciar el procediment per a la seua instalació en la nova terminal 2 de vols de cabotaje. Es va inaugurar en una solemne cerimònia el 17 de maig de 1992.[18]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- × kunar : auk biurn : auk × þurkrimr × ra-... ...tain : þina * at þurst... × bruþur sense : is uas austr : tauþr * m... ...ari × auk × karþ... ...o þisi
En nòrdic antic:
- Gunnarr ok Biorn ok ÞorgrimR ræ[istu s]tæin þenna at Þorst[æin] broður sinn, és vas austr dauðr m[ið Ingv]ari, ok gærð[o br]o þessi.
En castellà:
- "Gunnarr i Bjôrn i Þorgrímr varen erigir esta pedra en memòria de Þorsteinn, el seu germà, que va morir en l'Est en Ingvarr, i varen fer este pont."
Sudermania
editar
Sö 9 Pedra de Lifsinge
editarEsta pedra està localisada en Lifsinge i és d'estil Fp. El mestre cantero va usar l'image de la creu en el centre per a emfatisar la Salvació; el text Que Deu guarde l'ànima de Ulfr" circunda la creu.[19]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- barkuiþr × auk × þo : helka × raistu × stain × þansi : at * ulf : sun * sint * han × entaþis + el meuþ : ikuari + kuþ + hialbi + salu ulfs ×
En nòrdic antic:
- Bergviðr/Barkviðr ok þau Hælga ræistu stæin þannsi at Ulf, sun sinn. Hann ændaðis emð Ingvari. Guð hialpi salu Ulfs.
En castellà:
- "Bergviðr/Barkviðr i Helga, ells varen alçar esta pedra en memòria de Ulfr, el seu fill. Ell va trobar el seu final en Ingvarr. Que Deu guarde l'ànima Ulfr."
Sö 96 Pedra de Jäder
editar
Pedra rúnica d'estil Fp localisada en l'iglésia de Jäder.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- -(t)ain : þansi : at : begli : faþur : sii :: buanta :: sifuR :: han : uaR : fa... ...
En nòrdic antic:
- [s]tæin þannsi at Bægli, faður sinn, boanda SæfuR. Hann vaR fa[rinn](?) ...
En castellà:
- "esta pedra en memòria de Beglir, el seu pare, marit de Sæfa. Ell va viajar(?) ..."
Sö 105 Pedra de Högstena
editar
Pedra rúnica d'estil Fp localisada en Högstena, Sudermania. Erigida per Holmviðr en memòria del seu fill Þorbjörn.
Basada en atres pedres rúniques, s'ha pogut establir unes amplis vínculs familiars que es mencionen en esta pedra, i es pot reconstruir d'esta forma:
Holmviðr era un ric terratinent que també apareix en Sö 116.[20] És va estar casat en Gýlosriðr, la germana de Sigfastr, l'amo de Snottsta, que es menciona en les pedres O 623 i O 331.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- : hulmuiþr : -þi-(s)... ...(R) ...ur--(r)- la seua[n] han : uaR : fa-in : m(i)- : ikuari ×+
En nòrdic antic:
- Holmviðr ... ... [Þ]or[bæ]r[n](?) sun [sinn]. Hann vaR fa[r]inn em[ð] Ingvari.
En castellà:
- "Holmviðr ... ... Þorbjôrn(?), el seu fill. Ell va viajar en Ingvarr."
Sö 107 Pedra de Gredby
editar
Pedra localisada originàriament en Balsta, traslladada a Eskilstuna en el XVII, i traslladada de nou a Gredby en 1930 adjacent a Sö 108 i Sö 109. S'ha tentat categorizarla com estil Pr2. El nom Skarfr de l'inscripció es traduïx com "cormorán."[21]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- : rulifR : raisti : stein : þnsi : at : faþur : sense : skarf : ha[n] uaR : farin : el meuþ : ikuari :
En nòrdic antic:
- HroðlæifR ræisti stæin þennsi/þannsi at faður sinn Skarf. Hann vaR farinn emð Ingvari.
En castellà:
- "Hróðleifr va alçar esta pedra en memòria del seu pare Skarfr. Ell va viajar en Ingvarr."
Sö 108 Pedra de Gredby (2)
editar
Pedra rúnica en estil Fp localisada in Gredby. El nom del pare Ulf significa "llop", mentres que el nom del fill Gunnulf combina gunnr per a crear "llop de guerra."[21]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- kunulfR : raisti : stein : þansi : at : ulf : faþur : sense : han : uaR i : faru : el meuþ : ikuari :
En nòrdic antic:
- GunnulfR ræisti stæin þannsi at Ulf, faður sinn. Hann vaR i faru emð Ingvari.
En castellà:
- "Gunnulfr va alçar eixa pedra en memòria de Ulfr, el seu pare. Ell estava en un viage en Ingvarr."
Sö 131 Pedra de Lundby
editar
Piedrá rúnica en estil RAK i una de les peces de Serkland, localisada en Lundby. Quan Richard Dybeck va visitar el lloc en el XIX, algú li va advertir d'una pedra que descollava unes tres polzades sobre el sol i que semblava que estaven escrites. Dybeck va excavar i va descobrir que era una pedra rúnica en una inscripció molt interessant. En els temps de Dybeck, també hi havia els restants d'un barco de pedra.
Skarði és un nom prou inusual, pero apareix en inscripcions rúniques de Suècia, Noruega i Dinamarca, i provablement deriva d'una paraula per a la forma anglesa "score" i provable que es referira a algú que tenia llavi leporino. El nom Spjóti també és inusual; l'únic Spjót trobat fins a la data pertany a una inscripció en una zona propenca a la pedra rúnica Sö 106.[22] La paraula heðan ("des d'ací") solament s'ha trobat en una sola inscripció rúnica de l'Era vikinga.
L'última part de l'inscripció és un poema aliterativo. Esta classe de versos apareixen en prou pedres rúniques i són ben conegudes en la poesia del nòrdic antic occidental.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- : sbiuti : halftan : þaiR : raisþo : stain : þansi : eftiR : skarþa : bruþur sense : fur : austr : hiþan : el meuþ : ikuari : o sirklanti : likR : sunR iuintaR
En nòrdic antic:
- Spiuti, Halfdan, þæiR ræisþo stæin þannsi æftiR Skarða, broður sinn. For austr heðan emð Ingvari, a Særklandi liggR sunR ØyvindaR.
En castellà:
- "Spjóti (i) Halfdan, ells varen alçar esta pedra en memòria de Skarði, el seu germà. Des d'ací (ell) va viajar cap a l'Est en Ingvarr; en Serkland permaneix el fill de Eyvindr."
Pedres rúniques de Tystberga
editar
En el poble de Tystberga hi ha tres pedres rúniques.[23] Dos d'elles són pedras rúniques classificades com Sö 173 i Sö 374,[4] de les quals l'última mostra una creu. Sö 173 té doble categoria en estil Fp i estil Pr2. Abdós inscripcions són del sigle XI i parlen de la mateixa família. És provable que es referixquen tant a expedicions vikingas cap a l'Est com l'Oest.
L'emplaçament va ser descrit per Lukas Gadd durant la revisió nacional de monuments prehistòrics que va tindre lloc en el XVII. En un prat del lloc propietat de Tystberga hi havia una pedra plana escrita en runas i al seu costat una atra pedra inclinada. Ademés, hi havia una gran pedra quadrada rodejada de files de pedres més menudes, que Gadd va descriure com "un cementeri prou gran". No llunt de les pedres, hi havia també dos enormes lloses d'uns 20 peus de llongitut.[23]
- Descripció
Hi ha un dibuix de la pedra en la creu de el XVII, fet per Johan Hadorph i Johan Peringskiöld, que va ajudar als investigadors a reconstruir les parts que hui dia es troben danyades. La pedra rúnica es va erigir de nou per Richard Dybeck en 1864. En 1936, Ivar Schnell va examinar la pedra, i va advertir que hi havia una pedra més gran propenca. Quan es va alçar, varen descobrir que era una atra pedra rúnica, i que provablement era la que Lukas Gadd es va referir quan va citar la gran pedra quadrada. Prop, Schnell va trobar una pedra destrossada sense runas que provablement era la pedra inclinada descrita també per Gadd. Ya que dificultaria l'agricultura, les tres pedres varen ser erigides de nou a una distància de 60 metros, a un costat del camí. Un círcul de pedres de l'Edat de Ferro i atres monuments descrits per Gadd ya no es varen trobar en aquell lloc.[23]
Les runas mani poden ser interpretades en dos formes, ya que les inscripcions rúniques mai repetixen dos runas consecutives. Una possibilitat és que es referixca a la deesa Máni (la lluna), i l'atra alternativa és un nom masculí Manni que deriva de maðr ("home"). Les runas '"mus:kia'" són més desafiants i una primera interpretació era "Mus-Gea", ara rebujada. És molt provable que siga una personalisació de myskia que significa "obscur", i un investigador ha sugerit que es referira a la posada de sol o el crepúscul per a referir-se a un color de cabell.[23]
L'última part de l'inscripció en la creu són abdós inusuals i parcialment problemàtiques. la paraula ystarla fora de context podria interpretar-se com cap a l'oest o cap a l'est indistintament, pero com també apareix austarla més alvance, s'ha acceptat que ystarla es referixca cap a l'oest. També inusual, pero no únic, que la runa-i represente al phonema v com a argument adicional a esta interpretació és el fet que permetria orientar l'última secció de l'inscripció com un poema en mètrica fornyrðislag. Açò explicaria l'us de la runa vestarla permet l'aliteración en um vaRit. Se sap que ell es referix a Hróðgeirr o Holmsteinn, pero la majoria pensa que és Holmsteinn qui havia anat cap a l'oest. La forma plural finalisada en -o en la forma verbal dou mostra que abdós Hróðgeirr i Holmsteinn varen morir en l'expedició de Ingvar.[23]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- A mus:kia : a(o)[k :] (m)an(i) : litu : rasa : ku[(m)(l) : þausi : at : b]ruþur * (s)in : hr(o)þkaiR * auk : faþur sense hulm:stain *
- B * han hafþi * ystarla o(m) : uaRit * lenki : tuu : a:ustarla : emþ : inkuari
En nòrdic antic:
- A Myskia ok Manni/Mani letu ræisa kumbl þausi at broður sinn HroðgæiR ok faður sinn Holmstæin.
- B Hann hafði vestarla um vaRit længi, dou austarla emð Ingvari.
En castellà:
- A "Myskja i Manni/Máni han erigit este monument en memòria del seu germà Hróðgeirr i el seu pare Holmsteinn."
- B "Ell havia estat en l'Oest; va morir en l'Est en Ingvarr."
Sö 179 Pedra de Gripsholm
editar- Artícul principal → Pedra rúnica de Gripsholm.
La pedra de Gripsholm és una de les més interessants relacionades en les incursions en Serkland, d'estil Fp, alçada en memòria de Haraldr, un dels germans d'Ingvar el Viager.
Sö 254 Pedra de Vansta
editar
Pedra rúnica localisada en Vansta d'estil estil Fp.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- * suan : auk stain : raistu * stain : at * tós(t)a : faþur : sense : is uarþ : tauþr * i liþi : ikuars : au(k) at * þo(r)stain : auk kt : aystain : alhiltar * s--
En nòrdic antic:
- Svæinn ok Stæinn ræistu stæin at Tosta, faður sinn, és varð dauðr i liði Ingvars, ok at Þorstæin ok at Øystæin, AlfhildaR s[un].
En castellà:
- "Sveinn i Steinn varen erigir esta pedra en memòria de Tosti, el seu pare, que va morir en el sèquit de Ingvarr, i en memòria de Þorsteinn, i en memòria de Eysteinn, fill de Alfhildr."
Sö 277 Pedra de Strängnäs
editar
Esta pedra rúnica es troba en la catedral Strängnäs, en estil Pr2.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- o--r : auk : inki:burk : (l)itu : ra... ... ...- : ...a at * uerþr * iki : inkuars : ma... ...
En nòrdic antic:
- ok Ingiborg letu ræ[isa] ... ... ... <at> voreðr ængi Ingvars ma[nna] ...
En castellà:
- "i Ingibjôrg va alçar ... ... ... en memòria de ... no estarà entre els hòmens de Ingvarr ..."
Sö 279 Pedra de Strängnäs
editar
És una pedra de Serkland localisada en la catedral de Strängnäs, d'estil Pr2. Una teoria proposta per Braun enllaça esta pedra per atres com O 513, O 540, i Sö 179 i sosté que Ingvar el Viager era fill del rei suec Emund el Vell.[24]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- ai... ... ...(o)a : --(a)- ... ...uni ÷ aimunt... ... sunarla : a : es(r)kl...
En nòrdic antic:
- Æi... ... [hagg]va [st]æ[in] ... [s]yni Æimund[aR] ... sunnarla a Særkl[andi].
En castellà:
- "Ei-... ... la pedra tallada... fill de Eimundr ... en el sur en Serkland."
Sö 281 Pedra de Strängnäs (2)
editar
Esta pedra està localisada en la catedral de Strängnäs i és d'estil Pr2.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- (a)lui : lit * kira : kubl : ifti... ... burþur : ulfs * þiR * a(o)... ... (m)iþ * ikuari : o : sirkla(t)...
En nòrdic antic:
- vaig vore let gærva kumbl æfti[R] ... broður Ulfs. ÞæiR au[str]/au[starla] ... emð Ingvari a Særkland[i].
En castellà:
- "-vé ha fet el monument en memòria de ... germà de Ulfr. Ells en / a l'Est ... en Ingvarr en Serkland."
Sö 287 Pedra de Hunhammar
editar
Era una pedra rúnica localisada en Hunhammar, va desaparéixer i solament es conserva un dibuix de el XVII.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- [× antuitR : reisti : stin : iftiR : huka : bruþur sense iR : uar : tauþi(r) : el meuþ : ink... ...k : iftir : þurkils bruþur : kuþan biarlaukr : irfi : lit : reisa : iftir : biaþr : sense]
En nòrdic antic:
- Andvettr ræisti stæin æftiR Huga, broður sinn, iR vaR dauðr emð Ing[vari, o]k æftiR Þorgils, broður goðan. Biarnlaugr ærfi(?) let ræisa æftiR faður(?) sinn.
En castellà:
- "Andvéttr va erigir la pedra en memòria de Hugi, el seu germà, que va morir en Ingvarr, i en memòria de Þorgísl, (la seua) bon germà. Bjarnlaugr, el hereu(?), ha (la pedra) alçat en memòria del seu pare(?)"
Sö 320 Pedra de Stäringe
editar
Pedra localisada en el parc de la cas senyorial de Stäringe al costat de beside the Sö 319, d'estil Fp.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- : kaiRuatr : auk : anutr : auk : utamr : rita : stain : at : byrst(a)in * bruþur : sense : saR uaR : austr * el meuþ ikuari : trik : snialan : sun : lifayaR ×
En nòrdic antic:
- GæiRhvatr ok Anundr ok OtamR [letu] retta stæin at Byrstæin, broður sinn, saR vaR austr emð Ingvari, dræng sniallan, sun LiføyaR.
En castellà:
- "Geirhvatr i Ônundr i Ótamr han alçat la pedra en memòria de Bjórsteinn, el seu germà. Ell va estar en l'Est en Ingvarr, un home valent i capaç, el fill de Lífey."
Sö 335 Pedra de Ärja
editar
Pedra rúnica localisada en les ruïnes de l'iglésia de Ärja, d'estil Fp. Apareix la paraula ___protected_title_0___ que significa "companyer de barco." Esta paraula es troba en una segona pedra en Sudermania i hi ha atres sis mencions en pedres del sur de Suècia i Dinamarca.[25] A partir de l'us de la paraula, sembla ser que Holmsteinn era el capità d'un dels barcos de l'expedició i Ósníkinn un membre de la tripulació.[26]
La primera runa de l'inscripció és aparentment superflua, i és comparable al fet que el nom de Ingvarr s'escriga en dos inicials runas-i. No hi ha certea del nom escrit en les primeres runas, pero alguns investigadors han propost que era nom de dòna aliena a la zona anomenada Ulfvi. El nom Osnikin apareix en mija dotzena de inscripccions en Uplandia i Sudermania i significa, com en el suec de hui, generós.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- o ulf=ui : raisti : stain þana| |at bruþur sense : o:snikin saR furs : a:ust:arla : maþ : i:ikn:o:ari : ksibari hulmstains
En nòrdic antic:
- UlfR(?) ræisti stæin þenna at broður sinn Osnikin, saR fors austarla emð Ingvari, skipari Holmstæins.
En castellà:
- "Ulfr(?) va alçar esta pedra en memòria del seu germà Ósníkinn. Ell va viajar a l'Est en Ingvarr; (ell era) marí de Holmsteinn."
Vestmania
editarVs 19 Pedra de Berga
editar
Pedra localisada en Berga, Skultuna d'estil Fp i gravada pel mateix mestre cantero de Vs 18, datada en 1040 d. C. El nom Gunnvaldr en l'inscripció combina ___protected_title_8___ que significa ___protected_title_9___ i ___protected_title_10___ que significa ___protected_title_11___ o ___protected_title_12___, mentres que el nom Ormr significa "serp" o "dragó".[27]
- Inscripció
En caràcters llatins:
- khu[nal-](r) * [(l)it ... stain * þinsa ef]tir * horm * stob sen * trek| |ku-...n * auk * uas * farin * (o)(s)-r * la meuaþ * ikuari * hiolbi k[-þ * salu h...ns *]
En nòrdic antic:
- Gunnal[d]r let [ræisa] stæin þennsa æftiR Orm, stiup sinn, dræng go[ða]n, ok vas farinn aus[t]r emð Ingvari. Hialpi G[o]ð salu h[a]ns.
En castellà:
- "Gunnvaldr ha alçat esta pedra en memòria de Ormr, el seu fillastre, un valent bon home. I (ell) va viajar a l'Est en Ingvarr. Que Deu guarde la seua ànima."
Ostrogotia
editarÖg 145 Pedra de Dagsberg
editar
Pedra localisada en l'iglésia de Dagsberg.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- ur : sense : iR : furs : ... hilfnai : (a)(o)str
En nòrdic antic:
- [fað]ur/[broð]ur sinn, iR fors ... hælfningi(?) austr.
En castellà:
- "el seu pare/germà, que va perir ... tropa(?) en l'Est."
Ög 155 Pedra de Sylten
editar.JPG){kind=link}
S'ha tentat categorizar esta pedra rúnica com estil RAK, localisada en Sylten, i és la pedra rúnica més austral.[28] Es va descobrir en el XVII i es conserven els dibuixos de Johan Hadorph, Petrus Helgonius i Petrus Törnewall. Més tart, la pedra va ser bolcada i parcialment coberta. En 1896, va ser erigit de nou per l'amo de la facenda de Bjällbrunna i es va desplaçar a una curta distància.
- Descripció
La paraula helfningr (apareix en dativo com a forma dialectal oriental hælfningi) és d'orige una paraula usada per a designar una mitat (half en anglés), pero podia significar també tropa. Solament apareix en una atra pedra rúnica Ög 145, localisada en l'iglésia de Dagsberg en Ostrogotia. La runa-i pot representar els phonemas i i i, lo que fa supondre que el primer nom pertany a una dòna anomenada Þorfríðr o a un home cridat Þorfreðr, conseqüentment no hi ha certea de qui va alçar la pedra, o el pare o la mare.[28]
Ásgautr era un nom comú que apareix en unes 30 inscripcions. Gauti (Göte en l'actualitat) era, no obstant, rar de vore en inscripcions rúniques de l'Era vikinga i l'única pedra a on apareix també és O 516 (encara que hi ha pedres deteriorades o en inscripcions poc clares en Sö 14, G 65, i la noruega N 331 que també podrien traduir-se paraules en el nom de Gauti). Es creu que pertany a un oriunt de Gotia, per eixemple un gautas. L'element nominatiu personal Gaut apareix, no obstant, no solament en esta part de Escandinavia pero també en Sueonia i en Dinamarca.
- Inscripció
En caràcters llatins:
- þurfriþ × risti × eftiR × askut × auk × kauta sunu × sina × stin × þasi × han × kuti × etaþis × i × ikuars × hilfniki ×
En nòrdic antic:
- Þorfriðr/Þorfreðr ræisti æftiR Asgaut ok Gauta, sunu sina, stæin þannsi. Hann Gauti ændaðis i Ingvars hælfningi.
En castellà:
- "Þorfríðr/Þorfreðr va erigir esta pedra en memòria de Ásgautr i Gauti, els seus fills. Gauti va trobar el seu final en la tropa de Ingvarr."
Bibliografia
editar- Gustavson, H. (1992). Runfynd 1989 och 1990, in Fornvännen Årgång 87. pp. 153–174.
- Larsson, Mats G. (1990). "Ett Ödesdigert Vikingatåg. Ingvar donen Vittfarnes resa 1036-1041" ISBN 91-7486-908-6
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Pritsak, Omeljan. (1981). The Origin of Rus'. Cambridge, Mass.: Distributed by Harvard University Press for the Harvard Ukrainian Research Institute. ISBN 0-674-64465-4 p.242
- ↑ Artícul Råby Swedish National Heritage Board, 20 de maig de 2007.
- ↑ Pritsak, Omeljan. (1981). The Origin of Rus'. Cambridge, Mass.: Distributed by Harvard University Press for the Harvard Ukrainian Research Institute. ISBN 0-674-64465-4 p.451-453
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Rundata
- ↑ Artícul de la pàgina de la societat del llegat de Märsta., revisada en maig de 2007.
- ↑ «Poesia Escáldica en l'Edat Mija Escandinava O 439.». Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2007. Consultat el 21 d'octubre de 2010.
- ↑ 7,0 7,1 Pritsak, Omeljan. (1981). The Origin of Rus'. Cambridge, Mass.: Distributed by Harvard University Press for the Harvard Ukrainian Research Institute. ISBN 0-674-64465-4 p.452
- ↑ 8,0 8,1 Pritsak, Omeljan. (1981). The Origin of Rus'. Cambridge, Mass.: Distributed by Harvard University Press for the Harvard Ukrainian Research Institute. ISBN 0-674-64465-4 p.457
- ↑ Ekilla bro [1] archivat en Wayback Machine. Swedish National Heritage Board, revisat May 20, 2007.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Pedra de Varpsund [2] archivat en Wayback Machine. Swedish National Heritage Board, revisat el 20 de maig de 2007.
- ↑ «Poesia Escáldica en l'Edat Mija Escandinava O 654.». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2011. Consultat el 21 d'octubre de 2010.
- ↑ «Poesia Escáldica en l'Edat Mija Escandinava O 661.». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2011. Consultat el 21 d'octubre de 2010.
- ↑ «Poesia Escáldica en l'Edat Mija Escandinava O 778.». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2011. Consultat el 21 d'octubre de 2010.
- ↑ Jesch, Judith (2001). Ships and Men in the Clapix Viking Age: The Vocabulary of Runic Inscriptions and Skaldic Vore's, Boydell Press. ISBN 0-85115-826-9 p.190-191.
- ↑ O Fv1992 en la Rundata.
- ↑ Gustavson, H. (1992). Runfynd 1989 och 1990, in Fornvännen Årgång 87. pp. 156–158.
- ↑ Gräslund, Anne-Sofie (2003). «The Role of Scandanavian Women in Christianisation: The Neglected Evidence», The Cross Goes North: Processes of Conversion in Northern Europe, AD 300-1300, Boydell Press, pp. 490–492. ISBN 1-903153-11-5.
- ↑ Gustavson, H. (1992). Runfynd 1989 och 1990, in Fornvännen Årgång 87. pp. 153–174.
- ↑ Andrén, Anders (2003). «The Meaning of Animal Art: An Interpretation of Scandanavian Rune-Stones», Spuren und Botschaften: Interpretationen Materieller Kultur, Waxmann Verlag, pp. 413-414. ISBN 3-8309-1229-3.
- ↑ Pritsak, Omeljan. (1981). The Origin of Rus'. Cambridge, Mass.: Distributed by Harvard University Press for the Harvard Ukrainian Research Institute. ISBN 0-674-64465-4 p.455-457
- ↑ 21,0 21,1 Icelandic-English Dictionary Diccionari Islandés-Inglés (1878).
- ↑ Lundby [3] archivat en Wayback Machine. Swedish National Heritage Board, revisat el 20 de maig de 2007
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 Tystberga Swedish National Heritage Board, revisat el 20 de May de 2007.
- ↑ Pritsak, Omeljan. (1981). The Origin of Rus'. Cambridge, Mass.: Distributed by Harvard University Press for the Harvard Ukrainian Research Institute. ISBN 0-674-64465-4 p.425
- ↑ Ärja öderkyrka Swedish National Heritage Board, revisat el 20 de maig de 2007.
- ↑ Jesch, Judith (2001). Ships and Men in the Clapix Viking Age: The Vocabulary of Runic Inscriptions and Skaldic Vore's, Boydell Press. ISBN 0-85115-826-9. p.185
- ↑ Cleasby, Richard (1878). An Icelandic-English Dictionary Diccionari Islandés-Inglés, Clarendon Press.
- ↑ 28,0 28,1 Sylten [4] archivat en Wayback Machine. Swedish National Heritage Board, revisat el 20 de maig de 2007.
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedras rúnicas de Ingvar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.