Pedra rúnica de Björketorp
La pedra rúnica de Björke (DR 360 O) de Blekinge, Suècia, és part d'un conjunt monumental que inclou dos menhirés més en un círcul de pedres. És una de les pedres rúniques més altes del món, 4,2 metros, altura similar als atres dos menhirs que no tenen inscripció, lo que li dona al conjunt un aspecte imponent.
Inscripció
[editar | editar còdic]l'inscripció rúnica, que es troba en dos cares, es va realisar entre els sigles VI i VII en protonórdico i té un mensage similar al de la pedra rúnica de Stentoften. La traducció de l'inscripció és alguna cosa controvertida.
Transliteración:
- A: hAidz runo ronu fAlAhAk hAiderA ginArunAz ArAgeu hAerAmAlAusz utiAz welAdAude sAz þAt bArutz
- B: oþLLAURAVA sbA
Transcripció al protonórdico:
- A Haidz runo runu, falh'k hedra ginnarunaz. Argiu hermalausz, ... weladauþi, saz þat brytz.
- B Oþarba spa.
Traducció:
- A Yo, mestre de les runas(?) amagat ací les runas de poder. Malefici sense fi, (condene a) una mort insidiosa al que trenque este (monument).
- B profecia de destrucció/perdició.
Anàlisis
[editar | editar còdic]La majoria dels experts daten l'inscripció al voltant de el VII perque està gravada en un tipo de runas que tenen una forma de transició entre els alfabets futhark antic i futhark jove. Un eixemple d'esta forma transicional és la runa ác Archiu:H-rune.gif, la runa que es translitera com A, que té la mateixa forma que la runa hagall, la h del futhark jove. La runa kaun, que s'assembla a una I, és també una forma de transició entre Archiu:Kaunan.gif i Archiu:Long-branch Kaun.svg que són les formes característiques d'abdós futharks. Hi ha molt poques inscripcions de transició com esta, es coneixen solament tres més: Les pedres rúniques de Stentoften, Istaby i Gummarp, esta última es va traslladar a Copenhague i es va perdre en l'incendi de Copenhague de 1728.
Les inscripcions de Stentoften, Istaby i Gummarp poden atribuir-se al mateix clan pels noms que apareixen en elles, que són noms típics dels seus caps. En l'inscripció de Björketorp no apareixen noms i va ser erigida una decena de quilómetros més llunt de les atres, pero sense dubte està relacionada en elles pel seu tipo de runas i per la similitut del seu mensage en el de la pedra de Stentoften.
Els historiadors no es posen d'acort sobre el propòsit de les pedres: uns sugerixen que seria protegir una tomba per mig d'una maldicció, pero en 1914 va haver una excavació arqueològica que no va trobar cap tomba en el círcul. Com a rèplica s'ha aduït que les pedres poden ser un cenotafio, un memorial llunt de la tomba real. Una segona hipòtesis és que es tracte d'un altar per a Odín o per a la fertilitat. Una tercera opció és que les pedres marcarien la frontera ent els suiones i els daner.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jacobsen, Lis & Moltke, Erik: Danmarks runeindskrifter. 1941.
- Thorngren, Karl-Gösta: Runstenar i Blekinge. Blekingeboken 1942, pp. 63-96.
- Barddal, Jóhanna: Björketorpstenens "utiar weladaude". Sydsvenska ortnamnssällskapets årsskrift 1998, pp. 7-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedra rúnica de Björketorp» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.