Pedra rúnica de Stentoften
La pedra rúnica de Stentoften (DR 357 O) és una estela rúnica estil RAK que conté una inscripció en protonórdico realisada al voltant de el VII. Va ser descoberta en 1823 pel deán O. Hammer. Estava estesa a lo llarc en l'inscripció cap a avall, rodejada per cinc roques puntagudes més grans situades en els vèrtiços d'un pentàgon o un pentagrama, per lo que formaven un conjunt monumental similar al de la pedra rúnica de Björketorp, emplaçat més a l'est. En 1864 la pedra va ser traslladada a l'interior de l'iglésia de Sölvesborg, a on ha permaneixcut fins a l'actualitat.
Datació
[editar | editar còdic]La majoria dels historiadors daten l'inscripció en el VII perque està gravada en un tipo de runas pertanyents a una versió del futhark antic immediatament anterior a l'aparició de futhark jove. Un eixemple característic d'açò és la forma de la runa ár (
), transliterada més avall com «A», que ací és igual que la runa hagall del futhark jove (l'equivalent a la «h»), sent la seua última forma de transició cap a la seua grafia posterior (
). També la runa kaun que ací és com una «I» té una forma transicional entre les formes «
» i « 
» d'abdós futharks. Hi ha pocs eixemples d'inscripcions de transició com esta. Es coneixen atres tres en Blekinge: la pedra rúnica de Björketorp, la pedra rúnica de Istaby i la pedra rúnica de Gummarp, esta última es va traslladar a Copenhague i es va perdre en l'incendi de Copenhague de 1728.
Les inscripcions de les pedres de Stentoften, Istaby i Gummarp s'atribuïxen al mateix clan pels noms que apareixen en elles, que són els típics dels seus cap tribals. En la pedra rúnica de Björketorp no apareixen noms i es va erigir a una decena de quilómetros de les atres, pero està fòra de dubtes que està relacionada en les atres tres perque compartix l'especial forma de les seues runas i ademés dona el mateix mensage que la pedra de Stentoften.
És evident que les pedres no varen ser gravades pel mateix home per lo que estes esteles mostren una tradició rúnica específica de Blekinge durant el VII.
Transliteración
[editar | editar còdic]La transliteraació a lletres de l'alfabet llatí de les cinc llínees de l'inscripció és:
- AP: niuhAborumz ¶ niuhagestumz ¶ haþuwolAfz gAf j ¶ hAriwolAfz (m)A--o snuh-i ¶ hidez runono fe(l)(A)h ekA hed¶era
- AQ: niu hAborumz ¶ niu hagestumz ¶ haþuwolAfz gAf j ¶ hAriwolAfz (m)A--o snuh-i ¶ hidez runono fe(l)(A)h ekA hed¶era
- B: ginoronoz
- C: herAmAlAsAz ¶ ArAgeu we(l)Aduds| |sA þAt
- D: bAriutiþ
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jacobsen, Lis & Moltke, Erik, (1941). Danmarks Runeindskrifter. Tom 3º.
- Thorngren, Karl-Gösta: Runstenar i Blekinge. Blekingeboken 1942. Pp. 63-96.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piedra rúnica de Stentoften» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.