Ár

Nom	Nòrdic antic
	Ár
	«abundància»
Forma	Futhark jove
Unicode	ᛅ O+16C5
Transliteración	a
Sò FIA	[a(ː)]
Lloc alfabètic	10
Ætt	Ætt de Odín

Ár és el nom de la runa que equival a la lletra «Ár» exclusivament en l'alfabet futhark jove, ya que esta funció de representar al fonema /a:/ era eixercitada per les runas ansuz i ác en el futhark antic i futhorc respectivament.

Poemes rúnics

El nom de la runa apareix en dos dels tres poemes rúnics coneguts, significant abundància:

Poema rúnic:	Traducció:
Noruec antic Ár er gumna góði; get ek at o,rr var Fróði.	L'abundància és una bendició per als hòmens Yo dic que Frothe era generós.
Islandés antic Ár er gumna góði ok gott sumar algróinn akr.	L'abundància beneïx als hòmens i un bon estiu a la pròspera cull

Orige

Evolució de la forma de la runa jeran fins a transformar-se en ár.

La runa ár procedix de la transformació de la runa jeran. Durant els sigles VII i VIII, la j inicial de *jara es va perdre en el protonórdico en la seua evolució cap al nòrdic antic, lo que va fer que la runa deixara de representar al fonema /j/ per a passar a representar el fonema /a (ː)/. En eixe temps el símbol escrit de la runa era una creu en traç llarc vertical en un atre horisontal en el centre. La seua forma va seguir evolucionant, durant l'última fase del futhark antic, la runa jēra va passar a gravar-se en un traç vertical en dos traços travessers en forma de equis en el centre (), forma idèntica a l'ior del futhorc, com apareix en la pedra rúnica de Stentoften. Quan la runa naudiz es va estabilisar en la seua forma definitiva durant els sigles VI i VII, inclinant-se el seu traç vertical cap a la dreta (), va permetre que se simplificara la runa ár posant-li només un traç en el mig inclinat cap a l'esquerra, donant orige a la seua forma definitiva () en el futhark jove representant al fonema /a (ː) /, quedant la forma () per a representar al sò /h/ com la runa hagall.

L'introducció de la nova runa ár en el futhark jove transcribiendo el sò /a(ː) / va ser necessària degut a que va existir un atre canvi fonètic paralel a l'anterior que va originar que la runa ansuz, que era la que representava el fonema /a (ː) / en l'alfabet anterior (el futhark antic), desplaçara el seu sò cap als fonema /o (ː) / i /ɑ̃/. Este buit es va cobrir en el futhorc també introduint una atra nova runa, en este cas una variant de ansuz, ác.

Vore també

• Óss
• Jeran
• Futhark antic
• Futhark jove
• Futhorc

Bibliografia

• Enoksen, Lars Magnar (1998). Runor: història, tydning, tolkning. Historiska Mija, Falun. ISBN 91-88930-32-7
• Looijenga, J. H. (1997). Runes around the North Siga and on the Continent AD 150-700, page 76. Dissertation, Groningen University
• Page, R.I. (2005). Runes. The British Museum Press ISBN 0-7141-8065-3