Inscripció rúnica
Una inscripción rúnica és una inscripció realisada en un dels diversos alfabets rúnics. Generalment contenien informació pràctica o memorials en lloc de històries màgiques o mítiques.[1] El conjunt d'inscripcions rúniques es dividix en tres categories: Futhark antic (al voltant de 350 elements, que daten d'entre els sigles II i VIII d. C.), Futhorc anglofrisón (al voltant de 100 elements, dels sigles V a el XI) i Futhark jove (prop de 6000 artículs, sigles VIII a el XII).[2][3]
El total de 350 inscripcions conegudes en l'escritura Futhark antiga es dividixen en dos categories geogràfiques principals:[4] germànic del nort (escandinau, c. 267 elements) i germànic continental o del sur ( "alemà" i gòtic, c. 81 elements).[5] Estes inscripcions es troben en molts tipos d'objectes solts, pero la tradició germànica del nort mostra una preferència pels bracteatos, mentres que les inscripcions de la categoria germànica del sur mostren preferència per les fíbulas. Les sifres precises són discutibles perque algunes inscripcions són molt curtes i/o illegibles, per lo que no està clar si califiquen com a inscripcions o no.
La divisió en inscripcions escandinaves, del Mar del Nort (anglofrisón) i germàniques del sur té sentit des de el V. En els sigles III i IV, l'escritura Futhark antiga encara estava en la seua fase inicial de desenroll, en inscripcions concentrades en lo que ara és Dinamarca i el nort d'Alemània.
La tradició de l'alfabetisació rúnica va continuar en Escandinavia fins a l'era vikinga, convertint-se en l'escritura Futhark jove. Es coneixen prop de 6.000 inscripcions d'este tipo, moltes d'elles en pedres rúniques.[6]
Una important inscripció protonórdica estava en un dels banyes d'or de Gallehus (principis de el V). Un total de 133 inscripcions conegudes en bracteates. Hi ha vàries inscripcions llegibles i parcialment interpretables que daten de la primera mitat de el V, com un anell d'argent per al coll trobat prop d'Aalen en "noru" inscrit en alfabets rúnics en la seua vora interior. atres descobriments varen ser descoberts en Alemània, Dinamarca, Noruega, Hongria, Bèlgica, Anglaterra i Bòsnia.[7][8]
Molt poques inscripcions poden associar-se en els francs, lo que reflectix la seua primerenca romanización i cristianización. Una troballa important és l'inscripció de Bergakker, sugerida com a registre fráncico de el V. L'única una atra inscripció definitivament classificada com a franca és l'hebilla de Borgharen, que diu beco (un nom personal franc).[9]
Les runas en temps vikingos els vikingos no contaven en una cultura escrita en el sentit modern de la paraula, ya que no tenien llibres, pero disponien d'uns caràcters alfabètics, l'escritura rúnica, les lletres de la qual es varen cridar runas. L'inspiració tal volta haja aplegat des de la regió del Rin.[10]
Tipologia de les inscripcions rúniques Les runas estaven compostes de manera que podien ser gravades, i en l'época dels vikingos varen ser gravades en fusta, os, metal i pedra. L'escritura s'havia amprat en els Països Nòrdics (Suècia ,Noruega, Dinamarca) varis sigles abans de l'época vikinga, i les primeres inscripcions rúniques que han sobrevixcut es remonten a un parell de sigles despuix de Crist. Les runas no eren tampoc alguna cosa especialment escandinau.[11]
Varis pobles germànics les utilisaven per a escriure: alemans, godos, frisones i anglosaxons, aixina com els pobles norgermánicos, dels que descendien els vikingos. A jujar per les moltes inscripcions primerenques, trobades en un àrea prou reduïda, és de supondre que Dinamarca és el breçol de les runas (segons la teoria del runólogo Erik Moltke).[12]
Les pedra rúniques Les inscripcions rúniques més notables que s'han conservat fins a la data varen ser gravades en pedra. A voltes estes pedres rúniques formen part de monuments més grans, pero es troben principalment aïllades, colocades en llocs destacats per a atraure l'atenció dels transeünts.[13]
El major número de pedres rúniques data de l'Edat Vikinga. A sovint honren a un difunt, especialment al ric i influent. Les inscripcions eren generalment escuetes i podien simplement indicar un nom. Algunes voltes es tracta de passages sancers que ocupen vàries o totes les cares de les pedres.
Les pedres rúniques nos proporcionen una valiosa informació sobre la vida social de llavors: nos parlen de les creències religioses, organisació social i vínculs de llealtat. Evoquen els drets i les ocupacions de les dònes i es fan eco dels viages dels vikingos a llocs lluntans, les seues incursions, pillage i expedicions comercials. [14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ John Lindow (2002-10-17). Norse Mythology: A Guide to Gods, Heroes, Rituals, and Beliefs, Oxford University Press, pp. 11–. ISBN 978-0-19-983969-8.
- ↑ not including the inscriptions in medieval runes in Sweden, and the early modern and modern inscriptions in Dalecarlian runes.
- ↑ «[1]», Encyclopedia Britannica. Consultat el 2017-05-24 (en en).
- ↑ Fischer 2004:281
- ↑ Lüthi 2004:321
- ↑ «Runic alphabets / Runes / Futhark». www.omniglot.com. Consultat el 2017-05-24.
- ↑ Looijenga. «Runes, Runology and Runologists».
- ↑ «Runes around the North Siga and on the Continent AD 150-700».
- ↑ Looijenga, Tineke., Two Runic finds from the Netherlands - both with a Frankish connection. In: Essays on the early Franks, ed. Taayke, Ernst. Barkhuis 2003, 231-240.
- ↑ Runes: A Handbook" de Michael P. Barnes (2006)
- ↑ The Runes of the Elder Futhark" de Stephen Edred Flowers (1997)
- ↑ Moltke, Erik (1985). Runes and Their Origin: Denmark and Elsewhere, rear cover page. Copenhagen: Nationalmuseets Forlag.
- ↑ The Viking Age: A Reader" de Angus A. Somerville i R. Andrew McDonald (2010)
- ↑ "The Norsemen in the Viking Age" de Rudolf Simek (1990)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inscripción rúnica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.