Bracteato
.jpg){kind=link}
Un bracteato (del llatí bractea, peça fina de metal) és un tipo de medalla generalment d'or que es duya com a ornament en l'Europa del Nort en l'Edat del Ferro germànica, principalment durant l'época de les invasions bàrbares (inclosa l'era de Vendel en Suècia). El terme es va usar també posteriorment per a denominar a unes monedes d'argent que es varen fabricar en Europa central en la primera mitat de l'Edat Mija.
Bracteatos d'or de l'antiguetat tardana
[editar | editar còdic]
Es denominen bracteatos d'or a cert tipo de peces de joyeria realisades principalment entre els sigles V i VII pels pobles germànics, que seguixen varis models. La majoria estaven engarzar o tenien un enganche per a colocar una cordonera ya que solien estar destinats a lluir penjats del coll, supostament com amulet. L'or dels bracteatos procedia generalment de les monedes pagades pel imperi romà als seus veïns germànics del nort per a mantindre la pau.[1]
Motius
[editar | editar còdic]Molts bracteatos representen retrats dels reis germànics gobernant en pentinats en trenes a l'esquena característics i representacions de personages de la mitologia germànica, influenciats en diversos graus per la forma de realisar monedes romanes, mentres que uns atres representen motius completament originals. La freqüència en la que apareixen motius de la mitologia germànica fa creure que eren icons per als practicants del paganisme germànic que els proporcionarien protecció o eren usats per a l'adivinaació.[1]
A sovint la figura representada és un cavall de huit pates, una llança i aus, provablement en referència al deu Wodan - ademés d'atres aspectes del personage que apareixerien posteriorment en les representacions de el XIII del deu Odín, com en l'Edda poètica. Per esta raó els bracteatos són objecte de l'estudi iconográfico del paganisme germànic. Varis bracteatos ademés mostren inscripcions rúniques (es coneixen un total de 133 inscripcions en bracteatos, sent més d'una tercera part de totes les inscripcions existents en futhark antic). Els bracteatos comunament duen com a motiu decoratiu esvásticas.[1]
Tipos
[editar | editar còdic]Els bracteatos es classifiquen en vàries categories en nom de lletra segons els seus motius decoratius, un sistema de classificació que ideat en 1855 per Christian Jürgensen Thomsen i publicat en un tractat de numismàtica danés cridat Om Guldbracteaterne og Bracteaternes tidligste Brug som Mynt i que el numismàtic suec Oscar Montelius va definir formalment en el seu tractat Från jernåldern en 1869. Hi ha sèt tipos:
- bracteatos A (unes 88 peces): mostren la cara d'una persona, en les monedes de l'imperi romà com a model;
- bracteatos B (unes 91 peces): mostren d'una a tres figures humanes de peu, assentades o de genolls, a sovint acompanyades d'animals;
- bracteatos C (els millor representats, en unes 413 peces): mostren el cap d'un home sobre un cuadrúpedo, es creu que representen al deu germànic Woden;[1]
- bracteatos D (unes 348 peces): mostren una o més figures molt estilisades d'animals;
- bracteatos I (unes 280 peces): mostren un trisquel de formes animals baix un círcul;
- bracteatos F (unes 17 peces): és un subgrup dels bracteatos D, que mostra una figura d'animal imaginari;
- bracteatos M (unes 17 peces): són imitacions de dos cares dels medallones imperials romans.
Catàlec de peces
[editar | editar còdic]S'han descobert més de 970 bracteatos de l'época de les invasions germàniques dels tipos A, B, C, D i F.[2] Dels quals 135 (aproximadament el 11%) duen inscripcions rúniques en caràcters del futhark antic, que solen ser molt curtes. L'inscripcions més notables es troben en el bracteato Seeland-II-C (que oferix protecció per al viage a qui ho duga), bracteado de Vadstena (que enumera les lletres del futhark antic en una inscripció supostament màgica) i el bracteato de Tjurkö (en una inscripció en vers escáldico).
A estos se'ls afigen uns 270 bracteatos I,[3] pertanyents al periodo de Vendel i per això són llaugerament posteriors als demés tipos. Es varen realisar solament en Gotland, i mentres els primers bracteatos estaven tots fets en or (llevat uns poques peces angleses) els bracteatos I estan fets en argent o bronze.
Karl Hauck, l'arqueòlec Morten Axboe i el runólogo Klaus Düwel varen treballar des dels anys 1960 per a crear un catàlec complet de tots els bracteatos germànics del periodo de les invasions, en fotografies d'alta resolució i dibuixos. Es va publicar en tres volums en alemà en el títul Die Goldbrakteaten der Völkerwanderungszeit. Ikonographischer Katalog (Els bracteatos del periodo de les migracions. Catàlec iconográfico).
Bracteatos de l'Edat Mija
[editar | editar còdic]Els bracteatos d'argent medievals són distints dels bracteatos del periodo de les invasions germàniques i varen anar el principal tipo de moneda medieval en les regions germanoparlantes, llevat Renania, Westfalia i la regió del Rin mig. Varen escomençar a falcar-se al voltant de 1130 en Sajonia i Turingia i varen eixir de circulació al voltant de 1520. En alguns cantones de Suïssa es varen falcar monedes similars als bracteatos com els rappen, heller i angster durant el XVIII.
En algunes regions, els bracteatos varen ser desacreditats (bractea) en intervals regulars (en Magdeburgo en el XII, dos voltes per any), per lo que varen tindre que ser canviats per bracteatos nous. Durant este procés, quatre monedes antigues varen tindre que ser canviades, per eixemple, per tres noves. La pèrdua de la quarta moneda era coneguda com els diners d'impacte (Oldtidens Ansigt: Faces of the Past) i va anar a sovint l'únic impost que arreplegaven els governants (Renovatio monetae). Els diners d'impacte va generar l'efecte d'aumentar la velocitat de la circulació dels diners. A través de la desacreditación, els diners va resultar poc atractiu com a actiu i la seua funció com a mig de canvi universal va ser reforçada (funció doble de diners). Acumular actius monetaris (bracteatos) va ser considerat poc interessant, per lo que es va reforçar l'inversió en propietat, lo que va generar un alça de l'artesania i les Arts.[4] El resultat d'este procés va ser el periodo de desenroll més important en el història alemana. En eixe moment, les diferències socials eren tan equilibrades com despuix mai més s'ha conseguit en el curs històric.[5]
Els bracteatos d'argent medievals podien ser grans, pero la majoria medien uns 15 milímetros de diàmetro i pesaven al voltant de 1 gram.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Poul Kjærum, Rikke Agnete Olsen. Oldtidens Ansigt: Faç of the Past (1990), ISBN 978-87-7468-274-5
- ↑ Axboe 2007.
- ↑ Gaimster 1998
- ↑ Rottmann, Martin (2011). Brakteaten und Freigeldtheorie nach Silvio Gesell, Grin Verlag, pp. 11. ISBN 9783656023494.
- ↑ Creutz, Helmut (1997). Dones Geldsyndrom, Ullstein. ISBN 3-548-35456-4.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Pesch, Alexandra: Die Goldbrakteaten der Völkerwanderungszeit - Thema und Variation (Berlín: de Gruyter, 2007).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bracteato» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.