Era de Vendel
En l'Alta Edat Mija sueca la era de Vendel (550-793) és el nom en que es denomina una part de l'Edat del Ferro germànica (o més globalment del periodo de les grans migracions). El nom d'este periodo històric prové de la parròquia homònima de Vendel (Suècia), en la província d'Uppland, a on s'han realisat importants descobriments arqueològics en túmulos funeraris dels sigles VI, VII i VIII.
Les migracions i l'agitació en l'Europa central havia disminuït prou, i dos grups poderosos havien aparegut en Europa: el regne merovingio i els principats eslaus de l'est i els Balcans. I un tercer poder, l'Iglésia catòlica, escomença a expandir la seua influència en la zona.
En Escandinavia la societat de clans germànics encara estava molt activa. En Uppland, Gamla Uppsala provablement era el centre de la vida política i religiosa. Tenia un conegut bosc sagrat i un gran mont real. Tenien estrets contactes en l'Europa central, els escandinaus seguien exportant ferro, pells i esclaus i a canvi obtenien objectes artístics i innovacions tècniques, tals com l'estrebe.
Les troballes de Vendel i Valsgärde mostren que Uppland era una regió poderosa, de concordancia en els relats de les sagues sobre el regne suec. Algunes de les riquees s'obtenien pel control del districtes miners i la producció de ferro. Els governants tenien tropes de cavalleria de guerrers armats en costoses armadures. En les tombes dels guerrers de la cavalleria han aparegut estribos i cadires de montar ornamentadas en aus d'assut de bronze en incrustacions de granates. No obstant, este tipo de yelmos i armadures sembla que varen caure en desús a finals de el VIII quan es va fer més popular les incursions llampada típiques de l'Era vikinga que precisava d'un equipament més llauger per a unes estratègies militars més concordes a la guerra de guerrilles o ataques llampada com el strandhögg,[1] i tornant a re-emergir en la participació de la guàrdia varega en l'Imperi bizantí.
El historiador de el VI Jordanes va escriure en la seua obra que els suecs tenien els millors cavalls junt als turingios. Els cavalls també apareixen en les sagues nòrdiques, a on es descriu al rei Adils sempre lluitant a cavall, tant contra Áli com a contra Hrólfr Kraki. Snorri Sturluson va escriure que Adils tenia els millors cavalls de la seua época.
Esta és l'época en la qual els suecs escomencen a explorar les rutes cap a l'actual Rússia.
Cronologia de l'història sueca
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Viking Hersir 793-1066 d. C. Mark Harrison-Gerry Embleton (1993) ISBN 1-85532-318-4 p. 31.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- M. Stenberger (1977) Vorgeschichte Schwedens. In: Nordische Vorzeit Band 4 (en alemà)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Era de Vendel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.