Anar al contingut

Era de Vendel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Espasa de l'era de Vendel, Valsgärde.

En l'Alta Edat Mija sueca la era de Vendel (550-793) és el nom en que es denomina una part de l'Edat del Ferro germànica (o més globalment del periodo de les grans migracions). El nom d'este periodo històric prové de la parròquia homònima de Vendel (Suècia), en la província d'Uppland, a on s'han realisat importants descobriments arqueològics en túmulos funeraris dels sigles VI, VII i VIII.

Les migracions i l'agitació en l'Europa central havia disminuït prou, i dos grups poderosos havien aparegut en Europa: el regne merovingio i els principats eslaus de l'est i els Balcans. I un tercer poder, l'Iglésia catòlica, escomença a expandir la seua influència en la zona.

En Escandinavia la societat de clans germànics encara estava molt activa. En Uppland, Gamla Uppsala provablement era el centre de la vida política i religiosa. Tenia un conegut bosc sagrat i un gran mont real. Tenien estrets contactes en l'Europa central, els escandinaus seguien exportant ferro, pells i esclaus i a canvi obtenien objectes artístics i innovacions tècniques, tals com l'estrebe.

Yelmo crestado o Vendelhelm, Museu Nacional Suec d'Antiguetats.

Les troballes de Vendel i Valsgärde mostren que Uppland era una regió poderosa, de concordancia en els relats de les sagues sobre el regne suec. Algunes de les riquees s'obtenien pel control del districtes miners i la producció de ferro. Els governants tenien tropes de cavalleria de guerrers armats en costoses armadures. En les tombes dels guerrers de la cavalleria han aparegut estribos i cadires de montar ornamentadas en aus d'assut de bronze en incrustacions de granates. No obstant, este tipo de yelmos i armadures sembla que varen caure en desús a finals de el VIII quan es va fer més popular les incursions llampada típiques de l'Era vikinga que precisava d'un equipament més llauger per a unes estratègies militars més concordes a la guerra de guerrilles o ataques llampada com el strandhögg,[1] i tornant a re-emergir en la participació de la guàrdia varega en l'Imperi bizantí.

El historiador de el VI Jordanes va escriure en la seua obra que els suecs tenien els millors cavalls junt als turingios. Els cavalls també apareixen en les sagues nòrdiques, a on es descriu al rei Adils sempre lluitant a cavall, tant contra Áli com a contra Hrólfr Kraki. Snorri Sturluson va escriure que Adils tenia els millors cavalls de la seua época.

Esta és l'época en la qual els suecs escomencen a explorar les rutes cap a l'actual Rússia.

Cronologia de l'història sueca

[editar | editar còdic]

<timeline> Period = from:-8000 till:2006 ImageSize= width:800 height:auto barincrement:21 TimeAxis = orientation:horisontal PlotArea = right:80 left:30 bottom:40 top:5 AlignBars = justify

Colors =

    aneu:bg         value:white
    aneu:epoch      value:rgb(1,0.9,0.9)
    aneu:stoneage   value:rgb(1,0.85,0.85)
    aneu:bronzeage  value:rgb(1,1,0.6)
    aneu:bronzeage2  value:rgb(0.9,0.9,0.5)
    aneu:ironage    value:rgb(0.8,1,0.8)
    aneu:vendelera  value:rgb(0.9,1,0.6)
    aneu:vikingage  value:rgb(0.9,0.9,0.6)
    aneu:current    value:rgb(0.9,0.9,0.9)
    aneu:lightline  value:rgb(0.8,0.8,0.8)
    aneu:header     value:rgb(0.8,0.8,0.9)
    aneu:lighttext  value:rgb(0.5,0.5,0.5)
    aneu:migrations value:rgb(1,0.7,1) 
    aneu:early      value:rgb(0.7,1,0.7)

BackgroundColors = canvas:bg ScaleMajor = gridcolor:lightline unit:year increment:1000 start:-8000 ScaleMinor = unit:year increment:500 start:-8000

BarData =

 Bar:epochs
 Barset:stoneages
 Bar:bronzeages
 Bar:bronzeageperiods
 Barset:ironages
 Barset:contages
 Barset:earlyhist

PlotData=

 width:15 textcolor:black
 bar:epochs color:epoch mark:(line,black)
   from:-8000 till:-7500 shift:(-25,0) text:"Era Ancylus"

from:-7500 till:-4000 text:"Era Litorina"

   from:-4000 till:end text:"Era Post-Litorina"
 barset:stoneages mark:(line,white)
   color:stoneage from:-8000 till:-1800 text:"Edat de pedra nordica"
   color:epoch from:-8000 till:-7000 shift:(-10,0) text:"Paleolític superior"
   color:epoch from:-7000 till:-5000 text:"Mesolítico"
   color:epoch from:-5000 till:-1800 text:"Neolític"
   barset:break
 bar:bronzeages
   color:bronzeage from:-1800 till:-600 shift:(-34,0) text:"Edat de bronze nòrdica"
 bar:bronzeageperiods color:epoch 
   color:bronzeage from:-1800 till:-1500 shift:(-3,0) text:"I"
   color:bronzeage2 from:-1500 till:-1300 shift:(-4,0) text:"II"
   color:bronzeage from:-1300 till:-1100 shift:(-4,0) text:"III"
   color:bronzeage2 from:-1100 till:-900 shift:(-5,0) text:"IV"
   color:bronzeage from:-900 till:-600 shift:(-4,0) text:"V"
   color:bronzeage2 from:-600 till:-500 shift:(-4,0) text:"VI"
 barset:ironages
   color:ironage from:-600 till:1 shift:(-20,0) text:"Edat de ferro pre-romana"
   color:ironage from:1 till:400  shift:(-15,0)text:"Edat de ferro romana"
   color:ironage from:400 till:800  shift:(-15,0)text:"Edat de ferro germànica"
   color:vendelera from:550 till:793  shift:(-5,0)text:"Era de Vendel"
   color:vikingage from:793 till:1066  shift:(-10,0)text:"Época vikinga"
   color:migrations from:300 till:900  shift:(-20,0)text:"Invasions bàrbares"
 barset:earlyhist
   color:early from:800 till:1523  shift:(-25,0) text:"Edat mija"
   color:early from:1523 till:end  shift:(-15,0) text:"Suècia moderna"

</timeline>

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Viking Hersir 793-1066 d. C. Mark Harrison-Gerry Embleton (1993) ISBN 1-85532-318-4 p. 31.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • M. Stenberger (1977) Vorgeschichte Schwedens. In: Nordische Vorzeit Band 4 (en alemà)


Referències

[editar | editar còdic]