Vendelhelm

Vendelhelm

Vendelhelm de el VII procedent d'un barco funerari d'Uppland.

Vendelhelm és el terme germànic que aludix a un tipo de caixco defensiu militar en l'Era de Vendel, a finals de l'Edat de Ferro, i a qui deu el seu nom. També conegut com a «caixco de anteojos» i «caixco crestado», sorgix despuix del spangenhelm. Es calcula que el seu us es va iniciar cap a finals de el VI fins a aproximadament mediats de el IX en Escandinavia i les illes britàniques, encara que despuix del descobriment del yelmo de Gjermundbu es teoriza que va seguir sent un element identificativo de les castes guerreres més nobles en l'Era vikinga.

Característiques

L'estructura bàsica del yelmo consta de tres bandes de ferro inter-reblonades, formant cada u una coronilla, una banda de corona i una atra banda d'orella a orella. S'afig una làmina de metal, com a protector per a la cara i, a voltes per a les galtes i el coll, acompanyat per subjecció per a una cota de malla. Els espais entre les bandes de ferro s'omplin també de plaques. S'identifiquen sobretot per una cresta superior i uns anteojos protectors molt característics, que terminen en caps d'animals. Tota la superfície del caixco també està cobert en làmines de metal o de bronze, a sovint decorat.

Arqueologia

S'han trobat una trentena d'estos yelmos en diversos jaciments en Escandinavia i Anglaterra, a destacar el barco de Valsgärde, Vendel i la necròpolis real d'Upsala en Uppland. Uns atres, en pijor estat de conservació, també s'han trobat principalment en Gotland i atres llocs de Suècia, degut principalment als ritos funeraris per cremació.

També hi ha alguns eixemplars ben conservats d'Anglaterra: si ben no conten en les típiques proteccions oculars, per la seua construcció bàsica corresponen als caixcos crestados. El més antic de tots ells és el Yelmo de Sutton Hoo, del rei Raedwald († 625). No obstant, el caixco podria ser molt més antic, de principis del sigle sext. Atres dos són natius, el yelmo de Coppergate de York i el yelmo de Benty Grange de Derbyshire, que està decorat en una «cresta de javalí». La cresta de javalí es menciona en el poema épico Beowulf.